"SEMOS LOS MAS MEJORES " i OLEeeeeeeeee

Continuant amb el tema de les hipoteques.

Una altra de les afirmacions que hem escoltat aquests dies, i seguirem escoltant, és el de demanar que les autoritats no ajudin els principals causants de la crisi.

Però, en aquest cas, exactament, qui són els principals causants? Com en determinem els culpables?
Tenen la culpa les immobiliàries que han volgut portar els preus fins a un límit insostenible; Tenen la culpa els bancs per haver concedit crèdit amb massa facilitat; El Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu per no haver regulat correctament; Els respectius governs per no haver legislat un marc legal que evités arribar a aquesta situació; I en darrer lloc, els propis compradors, per no haver mesurat correctament el risc que podien assumir.
Cal entendre que no sempre és el comprador la víctima. En moltes ocasions, el comprador, l'humil família endeutada, ha estat també especulant amb el preu de l'habitatge. Segur que si penseu una mica en trobareu bons exemples entre amics i coneguts. Uns que han estirat més el braç que la màniga, altres que han aprofitat l'augment del preu de l'habitatge per fer una ampliació de la hipoteca i comprar-se un cotxe de luxe, i ja no parlem dels vergonyosos pagaments en negre quan els pisos a la ve.
Aquest home cada dia fa més por. Frivolitat, populisme, demagògia, i el pitjor de tot, unes poques ganes d'afrontar els problemes de cara que ens pot deixar a tots amb el cul a l'aire. Aquest abús del "semos los más mejores", ens acabarà portant de cap al precipici.
"España recuperará pronto la senda de su crecimiento potencial", ha asegurado Zapatero, quien ha afirmado que esto será posible gracias, entre otros factores, a las cuentas públicas saneadas y a que "quizá cuenta con el sistema financiero más sólido de la comunidad internacional".
També ha afirmat, tot cofoi, que a l'Estat espanyol no existeixen hipoteques subprime, provocant la riota de qualsevol que s'hagi pres la molèstia de mirar quatre dades sobre el nivell d'endeutament del Regne d'Espanya Confon el senyor Zapatero -o els seus ineptes assessors- la causa amb l'efecte.

No és la crisi conseqüència dels productes subprime, més aviat a l'inrevés, és la bombolla immobiliària la que acaba creant els productes subprime. Malament anirem si tenim uns governants que no són capaços de determinar les causes del problema.
A veure, amb el nivell d'endeutament que tenim, qualsevol petita distorsió en el mercat crea impagats i dificultats de pagament, a més hi hem d'afegir el problema de la davallada del preu de l'habitatge, que impossibilita la venda com una possibilitat de recuperació del deute.

Això implica que es cobrin interessos de demora, que es refinancïi el deute, que es demanin nous préstecs en entitats financeres amb productes de dubtosa qualitat, que la gent tiri de targetes de crèdit per aconseguir petits préstecs a un interès altíssim, etc, etc... És a dir, un cop hem arribat a la situació d'impagament, el procés més habitual serà l'empitjorament de les condicions inicials de l'hipoteca, i això és justament el subprime que ens acabarem menjant tots plegats.

L'única diferència amb el que està passant als Estats Units és una qüestió temporal, portem uns quatre o cinc anys d'endarreriment. En poc temps una bona part de les hipoteques, especialment les signades els darrers anys -període 2004/2008- cauran en estat de dubtós cobrament.
Un exemple del que ens pot venir a sobre, l'any 2007 un 33,63 % de les compres d'habitatge corresponen al col·lectiu immigrant. Just en el moment del pic del preu de l'habitatge, és a dir, els més febles i amb més precarietat, són els que han pagat més car. Un altre tema és que el terme no els agradi, fa massa americà això de subprime. Per això proposo "hipoteca pota negra" com a possible denominació dels curiosos productes hipotecaris del sistema financer espanyol (el millor del món,esperem que no suigué com el equip de la regidoria de urbanisme de la Torre,que era o és ?; el millor de Catalunya).

És així tal com hem actuat, com porcs rebolcant-nos en el fang. Negre ho hauria de veure el senyor Zapatero, si tingués un chic d'enteniment.

Anem de rebaixes, Senyor Solbes?

Llegeixo que el ministre d'economia del govern espanyol ofereix la xifra de 1.794 milions d'euros pel finançament de Catalunya.

Pel que llegeixo també, aquesta xifra està molt per sota del que han calculat la conselleria d'economia de la Generalitat i encara més per sota del que demana CiU.
Quan he llegit el titular, no sé per quin motiu o per quina associació d'idees he llegit 1.714. però no, no té res a veure amb el fatídic número, encara que s'hagi publicat també un mes de setembre. Coses de l'inconscient.
Una altra jugada de l'inconscient, al llegir els titulars ha estat recordar els balls de xifres que hi havia quan al final de la dictadura i principi de la democràcia, la policia de l'estat, la guàrdia urbana i els organitzadors donaven les xifres d'assistència.
1.794 és gairebé la meitat del que ha calculat el conseller Castells (3.500) bastant menys de la meitat del que reclama CiU (4.200).
Entenc que hi hagi diferències entre el govern de l'estat i el de Catalunya però, tanta diferència em sembla un disbarat, més quan els dos governs pertanyen al mateix partit i quan fa quatre anys que des de Catalunya es parla de govern “amic” en referència al govern de l'estat.
Ja sabem que hem de negociar però, potser que d'entrada les posicions siguin més properes, perquè si partim d'aquestes diferències, o ens quedem amb una xifra molt propera a la que proposa en Solbes, o ens quedem tal com estàvem.
El pitjor de tot això és que no ha canviat gens la concepció que el govern té del finançament de Catalunya. Ni els diferents governs del PSOE ni el del PP es diferencien en aquest aspecte.El finançament de Catalunya no és una subhasta, els números s'han de poder fer partint d'una base i d'una interpretació comunes. No serveix de res pactar percentatges sobre el PIB si no es posen d'acord amb la xifra base.
Senyor Solbes, no volem anar de rebaixes un altre any, ja fa vint-i-tres anys que hem d'anar esgarrapant cèntim a cèntim, demostri'ns que suportar el tripartit ha de servir per alguna cosa.
I no ens vinguin amb en conte de la crisi, que vostès l'han estat negant fins ara, que la crisi l'han de pagar els que fins ara han viscut de la nostra mamella, que precisament perquè hi ha crisi necessitem més finançament si no volem ensorrar-nos.
Miri, si no sap d'on treure els diners que li falten, rebaixi dels pressupostos de la Casa Real, que son una família que es desviuen pel país i estaran encantats de sacrificar-se pel be comú; també els pot treure del Ministeri de Cultura que no té competències sobre el tema i no sap com malgastar-los; o de defensa, que en aquests darrers anys s'han modernitzat de sobres.
Segur que, amb una mica d'imaginació, troba els 2.000 milions que li falten. Apa, no vingui amb històries que el seu partit hi ha gent amb una capacitat d'inventiva que ja la voldrien molts.

Sempre passa el mateix

La notícia en política espanyola és que els bascos votaran a favor decididament dels pressupostos de l'Estat, amb contrapartides a favor pels bascos és clar.
És cert que la realitat política i social del País Basc no és fàcil de comprendre per als qui vivim aliens i allunyats d’aquella societat. Opinar, des de la distància, sobre el que passa en aquelles terres et pot dur a caure en tòpics, a deixar-nos endur per opinions foranes, forjades a base de debats estèrils on predomina l’insult, i d’articles d’opinió de columnistes que es creuen defensors de la raó i la veritat.
El fet és que amb les últimes decisions del Tribunal Suprem, s’ha deixat a un sector de la societat basca sense representació democràtica. Han tancant les portes del joc democràtic a tot aquell veí del País Basc amb una ideologia independentista.
Què no se n’adonen que si tanquen les portes de la democràcia a aquesta gent només els hi quedarà un camí per reivindicar el seu dret a decidir? S’ha de canalitzar el moviment independentista del País Basc cap a les regles del joc democràtiques. Però sembla que a l’Estat Espanyol li fa por que els independentistes tinguin veu i vot a unes institucions que el bipartidisme vol tenir ben controlades.
Primer van ser les caces de bruixes, desprès les persecucions i ara el linxament a tot aquell moviment que posi en dubte la solidesa de l’Estat Espanyol.
Els pressupostos són l'excusa per votar en favor o en contra segons com actuï o hagi actuat el govern que els fa, sigui del color que sigui. Hipòcrites!
Els partits catalans que ens representen a Madrid haurien de votar enèrgicament en contra d'ells, ja que com sempre passa ens fan la palmadeta a l'esquena, ens diuen que som molt macos, però s'ens pixen a sobre com any rera any acostumen a fer. I repeteixo: sigui del color que siguin. Aquí no compten si son peperos o sociates, aquí el que compta és que hi ha un bàndol a favor dels interessos dels catalans i un altre a favor dels demés. I la història no caldria repetir-la més si no fos per la vergonya que ens faran passar els diputats catalans sociates apoltronats a Madrid i que només defensen allò que els hi marca el partit espanyol, i que a més resulten ser els representants del partit majoritari al govern de la Generalitat, i que curiosament tenim un president sociata amic de Madrid que ens diu que defensarà els nostres interessos. O sigui que pròximament veurem com el propi president de la Generalitat se'ns pixarà a sobre quan els seus companys de partit ens donin l'esquena amb l'Estatut i votin com sempre qualsevol resolució, sigui per afavorir o per menysprear Catalunya. I encara llavors surten a la palestra volent-nos fer creure que han fet bé i que tot va bé.
Apa senyors, quin morro que tindran quan ho facin!
Llavors tenim els bascos, que molt de Galeusca i tonteries i sempre fan el que millor els convé, encara que sigui en contra dels catalans, que d'això també en saben molt ells. Aquests no tenen pas miraments si poden guanyar-se les garrafes, que se les guanyen molt més bé que no pas nosaltres. I també tenen més pebrots!
Però potser hi haurà un acord d'ultima hora pel finançament vés a saber, i llavors tothom estarà content! Que bonic! Ai....Bon cap de setmana…..

Som uns perplexes

Segons un famós estudi, els catalans som una colla de perplexos. Caram cada vegada som més rebuscats nosaltres.
Hola! Jo també sóc un perplex! I tu? Benvingut a la comunitat perplexa catalana, on cada dia la nostra perplexitat s'incrementa davant dels divins comportaments foranis vers la nostra intel.ligència.
I per què estem perplexos? Podríem enumerar un munt de possibles causes, no cal buscar-les gaire lluny, com per exemple:
Som una comunitat? Som una nació? Som un Principat? Evidentment som una comunitat de persones, de catalans i catalanes però aquest nom que ens pot identificar el van emprar pel famós "café para todos" i així tenir contents a la resta d'espanyolets.
Som una nació? De vegades sí, de vegades no. Si nacionalitat som, nació també, però un dia ho som i un altre sembla que no, depenent dels nostres polítics què vols! I si els polítics surten dels vots nostres, doncs la nostra perplexitat es pot convertir en... millor no dir-ho.Tenim el que volem,és una dita, jo almenys el que hi ha no ho vull.
Som un Principat? Ai qui fart de riure ara! Els homes i dones del temps s'entesten a dir Principat a Catalunya. Queda molt bonic però... no sé d'on ho treuen: si no som estat, si no tenim família reial pròpia, si no príncep... sempre queda el romanticisme del temps.
Què volem els catalans? Si ens hem de mirar les urnes i el que votem, aquí som uns ximples-imbecils en general. Els independentistes se sumen als espanyolistes, els que perden governen, els quatre ecosocialistes o excomunistes-convertits manen els mossos d'esquadra, i medi ambient és clar, tot i que si un pantà s'esquerda i perd tota l'aigua no donen ni un euro per reparar-lo.. i per ultim certs diputats a Madrid escollits de Catalunya voten encara que sigui en contra dels nostres interessos.
Llavors queda resposta la pregunta de per què som una colla de perplexos?
Si aquí sembla que tothom vol quelcom diferent, cadascú tira per un camí, i encara es fan trampes, com es vol saber cap a on es va?
Una mica de sentit comú no ens aniria pas malament del tot perquè els de Madrid sempre juguen amb la carta de la nostra divisió, i sempre surten guanyadors !
La crisi econòmica és evident, a nivell personal, estatal i mundial. El sistema ha rebentat dins del mateix sistema i queda demostrat amb les notícies que ens arriben dels mateixos Estats Units.
Quan Wall Street esternuda, el dia següent totes les demés borses globals estan refredades. I Wall Street ha esternudat varies vegades ja com perquè ens fem a la idea de que els maldecaps que tenim aquí aniran molt a pitjor. De res serviran les mesures, petites i cares mesures, que el govern espanyol intenta implantar. Tot se'n va cap avall, les vendes, els ingressos, la feina, i el que puja és la inflació, l'atur i el malestar general.
Hem viscut bastants anys de benaurança econòmica, tanta que la gent s'ha endeutat sense miraments i sense preveure cap tipus de crisi que els portés a no poder pagar-se el cotxe, la casa, la piscina, o el gimnàs. Semblava que mai pogués tornar a passar, però quan els primers signes d'estancament van ser evidents fa molt temps, tampoc ningú va fer res, la gent es va continuar endeutant, els bancs anaven deixant diners, i el govern espanyol anunciava que tot anava bé.
Curiosament al mateix temps que França, Gran Bretanya, Alemanya i els Estats Units anunciaven mesures contra una crisi sense precedents. Moltissima gent s'ha enganxat els dits, moltíssima! Tot funciona fins que la cadena es trenca, i sestà trencant, i el pitjor és que encara no s'ha trencat del tot i tots estem patint. Durant aquests anys uns quants, no pas molts, s'han fet rics. Aquí no hi compto aquells que se n'han fet i ho han perdut tot, tancant els seus negocis i portant a milers de treballadors a l'atur.
Hom pot dir que és culpa dels immigrants, però amb immigrants o sense la crisi seria igual. Els immigrants, tot i arribar en desmesura al nostre país i sense regulació alguna, han aportat una mà d'obra que ens faltava. Ara les tornes giren enrere i ja veurem què passarà amb ells.
Estem davant d'una retrocessió mundial que segurament feia falta per fer tornar les coses al seu lloc i que les aigües del riu tornin al seu cabal normal. Els temps del diner fàcil ja han passat.
Ara toca no gastar més del necessari i estalviar, ja que el clima és d'incertesa total.

Tranquils,estic viu.

Aaaassshiis!!
Tranquils estic viu, avui ja he anat a treballar, però m’he passat uns dies al llit amb la grip i us garanteixo que no és el nom de cap noia sueca.
Feia anys que no estava tants dies malalt, ha estat dolorós, dur i sobretot avorrit, avorridíssim.
Així i tot he après coses i tot plegat ha tingut la seva part interessant, doncs en poc menys d’una setmana m’he convertit en un expert en les dosis, composicions i contraindicacions del Flumil Forte, l’Ibuprofeno, el Fluimucil i l’Iniston i actualment sóc capaç de recomenar, sense por a equivocar-me, els millors "kleenex" del mercat.
I és que el món dels "kleenex" és apassionant, a banda de la múltitud de textures de paper, n’hi ha amb multitud de capes, tamanys, colors i fins i tot olors, que si voleu que us digui la veritat, de ben poc serveixen, aquets últims, quan el Sr. Moc s’ha apoderat de la teva capacitat de decisió.
I perdoneu el tema, però com pot ser que l’organisme sigui capaç d’elaborar una quantitat tant brutal de moc? I el que és més greu, com pot ser que l’evolució humana no n’hagi trobat algún ús pràctc?.
En definitiva, crec sincerament que he de demanar disculpes a la humanitat perquè després d’aquest dies de grip crec haver influit de manera molt important a favor del canvi climàtic en general i més concretament a favor de la desforestació de la selva amazònica, només us diré, perquè us en feu una idea, que ahir em vaig passar 15 minuts recollint "kleenex" usats per tot el pis.
Aquets dies de grip també m’han servit per constatar que els programadors de les graelles televisives necessiten urgentment una terapia de xoc, i que els laboratoris farmacèutics són uns pirates que ens obliguen a comprar capses de medicaments que contenen el triple de dosis de les que necessitem per dur a terme el tractament.
Bé, companys/es, tapeu-vos perquè això no li recamano a ningú.