Sant Jordi

Com que el dia 23 gairebé tothom parlarà de Sant Jordi, penjo el comentari un parell de dies abans, que feina feta no fa destorb, com deien abans i hom ara. A més a més, la nit anterior em tocarà anar a dormir tard atès algun visionari ha programat el partit Barça-Sevilla a les 10 de la nit, per TV3 (la meva? )Bé la seua, això sí.
En un país en el què es llegeix poc i es pensa menys -com a la majoria de països, d’altra banda-, no deixa de ser un petit miracle que la tossuda determinació d’un grup de persones facin possible espais de pensament, lectura i reflexió.
Sempre he estat un ferm defensor de l’acció, tan directa com calgui, i al mateix temps sempre he tingut el convenciment que cada acció ha de ser fruit d’una reflexió serena i intel·ligent que faci de cadascuna de les nostres accions un acte de sobirania individual i col·lectiva.
El nostre país no és el país somort ni adormit que podem llegir a les planes dels diaris o en els debats polítics de baixa volada. Ans el contrari. Catalunya viu un moment social sense precedents que ha de fer possible una transformació social, política i econòmica irrenunciable si volem un futur propi i independent. I si el país batega és, precisament, gràcies a la suma de voluntats que es manifesten i treballen molt més enllà del benefici individual o de l’acció interessada, partidista o calculada.
A mi ja em poden dir el que vulguin, però insisteixo que els catalans som rars.
Celebrem la diada de Sant Jordi, que era aquest un cavaller que o anava fumat, confós o era un mentider, perquè això del drac que treia foc per la boca i que es veu el va matar, com no hi haguessin ja correfocs en aquelles èpoques i en anar fumat se les hagués tingut amb un d'aquests, la veritat és que la versió oficial no cola.
Per Sant Jordi, la tradició diu que s'ha de regalar una rosa i un llibre, però el Sant Jordi històric té poca cosa a veure amb aquesta litúrgia. Se sap que era un militar romà que va ésser martiritzat pels mateixos romans cap al segle per no abjurar de la seva fe cristiana. La llegenda més popular a Catalunya sobre Sant Jordi explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que quehihi hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia. En un principi, sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV.
El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
I a lo millor aquest Sant Jordi no havia llegit un llibre en sa vida i menys encara li agradaven les roses. No sé qui es va inventar aquesta bonica historia de regalar un llibre i una rosa, sobretot perquè hi ha prou gent que és l’inic llibre que compra (he dit compra, no que se'l llegeixi) en tot un any, que gairebé sempre sol ser l’últim premi Planeta, algun boca orella, o el d'algun mediàtic de la tele, que de fet són aquesta tipologia de llibres els que cada vegada més es venen per Sant Jordi.
És el que hi ha, un sant sota sospita i un gran negoci pels qui venen roses i els editors que tenen mediàtics. Anys ençà encara es podia comprar l’últim de la “Sonrisa Vertical”, però aixó era quan els catalans encara teniem un semen de qualitat, ara ja! tant si val.
Amb tot, sembla que tindrem un Sant Jordi més espanyol que mai, amb ministres del Govern del President Rodríguez i el cap del PP, el Sr. Rajoy, sucant el melindro pels jardins del Palau de Pedralbes i fent festa grossa. L'olla ja fa massa temps que vull i comença a fer pudor de cremat. Només falta veure qui es crema primer, Montilla o ZP.

Que tingueu tots i totes una bona diada

de Sant Jordi i que us facin a mans una

rosa ben vermella i un bon llibre!!

Setmana Santa, temps de reflexió.

Ja estem a les portes de Setmana Santa i, en primer lloc, vull desitjar-vos a tots que passeu unes Bones Pasqües.
La pasqua és una festa que té l'origen en la celebració jueva que commemora la sortida del poble d'Israel d'Egipte. Jesús va entrar a Jerusalem justament per aquesta festa per fer-ho coincidir amb el seu sacrifici.
Per això avui celebrem la Setmana Santa. Jesús va acomplir el seu propòsit per unes dates com avui, però 2.000 anys enrere. I el seu propòsit no era un altre que donar la seva vida com a regal per les nostres imperfeccions a fi que ens poguéssim acostar a Déu.
Aquests són dies de vacances, de temps per a la família i anar al cinema, però també per reflexionar.
De tota manera i avanç d’entrar en celebracions, vull convidar-vos que fem un exercici de reflexió sobre l’actual situació de crisi que està esdevenint bastant més cruenta del que molts experts havien previst.
Pot ser sigui en aquests moments quan ens hem de reforçar i recolzar aquells valors més tradicionals, aquells valors amb els que, amb o sense crisi, ens fan ser el que de veritat som.

Pot ser sigui ara el moment d’esforçar-nos tots plegats, més en mantenir vius conceptes tan bàsics com la solidaritat o la pasiensia, doncs tots plegats sumarem més força per superar aquest difícil moment.
Tant de bo poguéssim esbrinar en quin punt d’aquesta “Via Cru cis” social i econòmica ens trobem, com a mínim sabríem del cert quina distància hem de recorre tots plegats per veure novament la llum.
Tot i amb això, hem de tenir molt present que els períodes de crisis condueixen a temps de canvi, de noves oportunitats i que la Setmana Santa acaba tradicionalment amb la Resurrecció.
Per tant, si som capaços de sumar les nostres forces amb el seu moment, de ben segur que ho aconseguirem.

Bona Pasqua.