Escrit de CiU a la revista municipal som-hi:FEBRER

SAVIS ATREVITS.
Torno a dedicar al meu preciós temps, tal i com diu el Sr. Grangel –en el seu bloc–, a respondre conceptes que no té gens clars i que, si no perjudiqués a ningú, no passarien de ser una opinió més.

Però a una persona que porta una regidoria tan important com Governació se li han d’aclarir conceptes.
El dia 13 de febrer, en un escrit que em dedica en el seu bloc, que titula “Ignorància atrevida” –del que li he de dir, que atrevit ho sóc una mica, i que respecte a l’altre qualificatiu el temps ho aclarirà–, on contesta a un escrit meu on em queixo de la persecució personal a què em sotmeten, vostè em contesta “acaso por el hecho de ser cabeza de lista le exime del cumplimiento de la normativa”. Sr. Grangel, evidentment que no, però jo voldria que vostè s’apliqués la mateixa vara de mesurar. Sembla ser, però que el seu partit, i vostè mateix, té altres prerrogatives de la resta de ciutadans.
La llista de greuges és llarga i avorrida. No obstant, per exemplificar, parlaré sobre el tema de la plaça d’inspector de policia, que vostè ha tret a concurs amb unes bases que no afavoreixen el principi d’igualtat, perquè dóna més punts a l’actual cap de policia, fet que cap altra persona que es presenti pot igualar.
Això, en el meu País, es diu tracte de favor. És a dir, afavorir que surti la persona que vostès els interessa. Però, Sr. Grangel, amb aquest tracte de favor, no està ajudant gens a la persona que vostè voldria que guanyés el concurs, perquè això li està creant molts recels entre companys de professió, i si finalment surt guanyador el Sr. Maestro –perquè s’ho mereix– sempre diran que l’han ajudat, cosa que crec que a ell no li agradarà gens.
Per tant, tal i com li vaig demanar en la instància que va entrar el grup de CIU, torni a refer les bases, perquè les bases especifiques actuals de la convocatòria de proves per a la selecció d’una plaça d’inspector de la Policia Local de Torredembarra són nul·les de ple dret en lesionar el dret constitucional a la igualtat.
Li demano, aquest cop públicament, que faci unes noves bases fonamentades en el principi d’igualtat. Ah, i no facin com sempre que agafant-se en qualsevol element no essencial de l’escrit el desestimen, obligant-nos a haver d’anar al contenciós.
Aquesta manera de fer és la solució fàcil i, ha esdevingut al nostre Ajuntament, una practica habitual. No obstant, a la llarga serà molt perjudicial pel propi Ajuntament, per les conseqüències econòmiques que en poden derivar. I és que es desestimen un percentatge molt elevat de les al·legacions presentades pels ciutadans, encara que tinguem raó, per obligar-nos a fer un dispendi a l’hora de fer prevaldre els nostres drets. Si es vol seguir amb les justes demandes, t’obliguen a haver d’anar al contenciós-administratiu. Això si ho pots pagar, si no “ho sentim molt”. Un altre exemple de forma de discriminació ben entesa; entre els ciutadans que poden pagar i anar a la justícia i els que no. Si no hi vas, l’Ajuntament ja s’ha sortit amb la seva, tingui raó o no.
També aprofito per dir-li que la seva obligació és vetllar per la imparcialitat de les accions que pren l’ens i la meva és vigilar perquè les coses de l’Ajuntament es facin bé.

Hi ha, però, una gran diferència. Jo els contenciosos els haig de pagar de la meva butxaca, i a vostè els hi paga l’Ajuntament, o sigui el poble. És molt fàcil desestimar-ho tot, fer grans retòriques i donar qualificatius a la gent que no pensa com vostè. Jo proposo, a veure si és tan atrevit i mordaç, que de tots els contenciosos que perdi l’Ajuntament es reparteixi el pagament dels costos i indemnitzacions entre tots els regidors que han donat suport. Llavors, els hi diré “Savis Atrevits”, i serà un exemple de què, realment, defensen el que creuen.
Daniel Masagué Pere
Portaveu del grup de Convergència i Unió.