1.6.08

Maragall

En el tram final de l'anterior legislatura, quan les turbulències del "Dragon Khan" (en expressió clarivident de l'exconseller Joan Carretero) estaven en el seu punt més àlgid i el Tripartit tocava a la seva fi, ja vaig comentar que trobaríem a faltar el president Maragall, com en aquell moment trobavem a faltar i molt al president Pujol.
El temps, crec, m'ha donat la raó i avui aquest País nostre, tan estimat i volgut, torna a donar una mostra de neciesa en menystenir al ex- president Maragall com si no el conegués.
Els socialistes catalans han esborrat Maragall de la seva història més recent, han oblidat aquell qui ha estat la figura més pública i notòria del socialisme catalanista hereu d'Almirall.
El PSC ja no existeix, perquè res no queda d'un socialisme valent que volia construir el país des d'un catalanisme compromès amb la terra i amb els valors propis de Catalunya.
El seu lloc ha estat ocupat, literalment, per socialistes nouvinguts, de profundes conviccions espanyolistes (encara que les dissimulin a voltes per presentar la cara més amable a l'electorat de més enllà del Baix Llobregat i ha tota Catalunya); ja en podeu dir Montilles, Corbachos, Zaragozas, Icetas,BallesterosJiménez,Ripoll ... i tota la cúrrua d'hereus escampa que s'han fet amb la terra i es proclamen "pal de paller" de la nació.
Què us heu cregut !
Vergonya per als socialistes que un dia anàveu de catalanistes, que predicàveu als quatre vents el progrés de la Nació des de les conviccions pròpies i que ara, esporuguits per aquests nouvinguts, us amagueu sota l'aixopluc del paraigües del govern.
A vosaltres, us hauria de caure la cara de vergonya i enyorar també a Maragall.