La dèria sociata.

Protegits per desenes de mossos d'esquadra i escortes personals dels ministres del PSOE, assatjats pels treballadors acomiadats de La Seda, Roca i Nissan, la sucursal catalana del PSOE, amb el jefe Pepiño Blanco encapçalant la celebració baix llobregatina, s'ha retrobat a les pinedes plenes de glamour de Gavà en la seva tradicional festa de la Rosa.
La Festa de la Rosa és un d'aquells esdeveniments amb els que any rera any el PSOE fabrica un publireportatge per a millor glòria dels mitjans de comunicació afins.
Les imatges amb les que ens obsequien no tenen preu.
Un personatge, el president José Montilla, que ni llegint el seu discurs no és capaç de transmetre cap sentiment, més que el de la pena i el de la vergonya aliena.
Doncs sí,, com sempre un crack, la mediocritat al poder.
La feria d'abril a la Generalitat. Realment, els assessors del President que li escriuen els discursos s'estan quedant sense recursos; tot i que el millor dels recursos, si ha de ser defensat per una persona amb dificultats per llegir unes poques línies, està destinat al fracàs més estrepitós
Un súper ministre i vice secretari del PSOE, Pepiño Blanco, que ningú sembla conèixer i que acompanya al senyor Montilla amb cara de preguntar-se per quins set sous ha hagut de deixar-se caure a una pineda plena de fums i de pudor de so- fregit. Un tal Josep Maria Sala, condemnat en el seu dia per diverses corrupteles i per finançament il-legal del PSOE fent de guardaespatlles del ministre . La ministra de l'exèrcit donant petons als homes que se li acosten, mentre intenta que les televisions li agafin el seu perfil bó. I el Ministre de Treball donant la cara davant d'alguns treballadors de les empreses abans esmentades i que han perdut la feina, malgrat la”bona gestió “de los compañeros socialistas.
El millor de tot, però, han estat els talls que televisions com TV3 han passat als telenotícies .
José Montilla, endut pel caliu dels seus quatre amiguets a Gavà i embriagat per la flaire de la rosa socialista, es veu que ha deixat anar que mentre ell sigui president no donarà suport a consultes inviables. L'home, que encara és l'hora que ha de demanar perdó públicament per haver dit que fins i tot els "fatxes" tenen dret de manifestar-se i en canvi no ha defensat el dret que té la població a expressar-se sobre qualsevol tema, torna a la càrrega i s'enroca en les seves posicions intolerants i antidemocràtiques.
Un José Montilla actuant com un hooligan i no com un President de tots els catalans, carregant matusserament contra CiU.
Tanmateix ha retret que polítics poca-soltes, en referència a Àngel Colom, assimilin la Falange amb el PSOE, i ha tret pit dient que son els únics que lluiten perquè la dreta no guanyi i arribi a la Moncloa, ja què no es el mateix Zapatero que Rajoy, i son l’únic partit que lluitarà pels interessos dels catalans,pues no senyor, ja que les dues tenen la mateixa concepció del imperi, , prou d’enganyar a la gent per imposar el seu nacionalisme espanyol al preu que sigui.
En definitiva, i poc a poc els esdeveniments aboquen aquest partit a l’abisme, ja que la realitat el superarà, i ja no poden dissimular quin tipus de democràcia defensen.
En concret a la presidència, a més de greu, aquest seu fer antidemocràtic, així com el vici de difamar la realitat i tractar la gent d'idiota, trobo que mereixeria una moció de censura per part de la ciutadania. És d'esperar, però, que la voluntat popular que tant menysprea i insulta aquests dies li passi bona factura, a vostè, a l'estat, i al seu partit.
Ve a defensar el seu càrrec sense tenir present que si el té és perquè el poble, aquell a qui ara nega el dret d'expressar-se, l'hi ha donat. De desagraïts, a l'infern n'és ple. Davant d'aquestes paraules, caldria demanar-li exactament en quin tipus de consulta està pensant i per quìn motiu troba que és inviable.
És evident que una gloriosa i immaculada consulta com a Arenys de Munt no és inviable. Entre altres raons òbvies, perquè ja s'ha fet. La millor manera de demostrar que una cosa és viable és fer-la. Quan ja l'has feta, deixes en evidència totes aquestes persones manipuladores i perverses que disfressen d'impossibilitat i d'inviabilitat tot allò que, senzillament, no els agrada o no els ve de gust. Res del món (ni un president absurd i tristament enrocat) no pot fer inviable una consulta organitzada per una entitat privada.
Però si el problema és la inviabilitat, el seu deure com a president, davant del clam de la societat catalana, és fer tot allò que sigui a les seves mans perquè sigui viable. Que no havíem quedat que era el president de tots els catalans? A veure si ara resultarà que és un sectari que només governa per als seus, pels que l'aplaudeixen sense ganes ni criteri ni convicció i demà aplaudiran el primer espantaocells que els de Madrid posin al davant.
De debò vol que ens seguim empassant que només és legal, possible, viable, bo, etc., el que la constitució espanyola i legislació estatal contemplen? Estan ben perduts. Feliç enrocament, president. Gaudeixi dels seus darrers mesos al càrrec, perquè si es pensa que amb els quatre amiguets que arreplega a Gavà en té prou per ser reelegit ho té magre. Que si radicals, que si mentiders, etc,etc. Criticant CiU per no donar suport als pressupostos del Govern central per a 2010. Un projecte de llei que ningú coneix i que reberà el suport de partits minoritaris de la cambra baixa i del PNB per diverses raons, totes legítimes, però que no tenen rés a veure amb la bondat dels objectius que persegueix: sortir de la crisi econòmica.
En política, girar l'esquena a una realitat o minimitzar-la no és aconsellable, però encara ho és menys, voler posar la por al cos dels ciutadans per canviar-la o eliminar-la, quan aquesta realitat amença l'estatus quo establert. El conegut discurs de la por, i de bons i dolents del PSOE, ha tornat amb motiu de la festa socialista.
Un discurs desfasat que ni ells ni els que els donen suport polític a Catalunya, encara no s'adonen que ja no cola. Una part dels ciutadans, la Catalunya emprenyada, la independentista i la desenganyada de l'actual manera de fer política , s'estan acostant com dos fronts, un de calent i un de fred, i quan això passa tenim turmenta assegurada. Em sembla que tants conclaves setmanals els senten malament. I que a banda d'espatllar-los l'aparell cognitiu ha fet al PSOE un aviciat de la manca de respecte als ciutadans i al món.
El PSOE pretén distreure el personal dient que el que cal és administrar bé els diners (engrunes) que ens donen i no anar tot el dia amb la bandera de la reivindicació, perquè, diuen, la societat catalana és sensata i no demana aventures impossibles.
El PSOE ha estat durant una pila d'anys mirant de convèncer la gent de bona fe que la independència és una extravagància i una reivindicació radical que no porta enlloc.
El PSOE pretén convertir Catalunya en una província d'Espanya i la Generalitat en la seva diputació (descentralització administrativa). Però em sembla que ara el vent els bufa en contra, perquè si fem un cop d'ull, ens sortiran tota mena de independentistes de sota les pedres.
Les coses estan canviant, cada vegada hi ha més gent que s'adona que Espanya ens maltracta i ens maltractarà sempre, independentment de la llengua que parlem Em penso que cada vegada més gent s'adona que l'única via per anar endavant i prosperar com a País és la independència. Catalunya és un país econòmicament subdesenvolupat, amb comparació a l'activitat econòmica que podria tenir si disposés d'un Estat a favor seu, d'infraestructures i de capacitat per entendre's directament amb el món sense haver de passar per Madrid. Un exemple: en els darrers cinquanta anys només s'ha fet una via nova a Catalunya: la del TGV. Si fóssim un País amb Estat propi tindríem un servei de rodalia que faria quatre o cinc vegades el que tenim i els trens de distància mitjana connectarien amb tota naturalitat les viles interiors
Però és clar, la millora econòmica passa inevitablement per la independència i això és el que el PSOE nega categòricament. Doncs no es pot voler el millor pel país i alhora voler-lo sotmès a la voluntat de l'enemic. Potser encara ens han de caure més desgràcies al damunt perquè els "catalanistes" del PSOE diguin públicament que amb Espanya no hi ha res a fer, perquè si seguim pel camí que duem, no tinc cap dubte que Catalunya s'ensorrarà
(i Espanya també, perquè viu dels nostres diners en bona part).
Però estic convençud que som en una cruïlla crucial, i més encara, amb el detonant del referèndum d'Arenys de Munt, que per força farà definir posicions en matèria nacional i tothom s'haurà de mullar el cul.
Aquesta edició de la Festa de la Rosa deixarà petjada. Haurà estat la certificació de la fí de l'etapa socialista a Catalunya, per molt que pretenguin fer coincidir les eleccions generals amb les del Parlament de Catalunya la tardor de l'any que ve.