25 CONGRÉS NACIONAL D'UNIÓ .

Ja és dilluns i, com aquell que res, ja s'ha celebrat el vinticinquè Congrés nacional d'Unió Democràtica de Catalunya.

Com sabeu, els congressos dels partits tenen com a funció bàsica i fonamental, a banda d'escollir els seus òrgans de govern i representació, la d'establir, renovar o actualitzar el posicionament polític o l'ideari dels mateixos.

Sembla però, que en el cas d'Unió, s'hagi produït una obsessió gairebé malaltissa en reduir el que es discutia en el congrés, a un debat entre independència sí o independència no. I tot i que és evident que algun dels punts de la ponència política debatuda i aprovada giràven sobre aquesta qüestió, en cap cas es pot afirmar que aquest fos el motiu principal de la discussió.

Sí que, a diferència d'altres congressos, en aquest es va presentar una candidatura alternativa a la d'en Duran, i que aquesta, entre altres aspectes, apuntava com un dels punts clau del seu programa el de fer que Unió Democràtica reivindiqués la necessitat de que Catalunya tingués un estat propi a través de la independència política total i més absoluta respecte d'Espanya.

Dit això, la discussió de la ponència i les mocions presentades, han girat molt en relació a la ideologia social-cristiana d'Unió, la fonamentació del seu ideari en la doctrina social de l'Església i l'humanisme cristià, el principi de l'economia social de mercat i la forma de lluitar contra l'actual crisi de valors, econòmica i nacional.

S'ha aprovat la celebració d'un congrés extraordinari per a d'aquí a dos anys que debatrà sobre aspectes tant importants com; la limitació de mandats, la no professionalització de la política, l'establiment d'un sistema electoral inter i extern de llistes obertes,la consecució del principi un militant un vot, però també tot allò que es refereix a la qüestió nacional. I serà aquí, on haurem de treballar amb totes les nostres forces a fi que Unió esdevingui el que en realitat mai ha deixat de ser: un partit clarament independentista!

Dit tot això, i amb la finalitat d'aclarir conceptes que, poden arribar a resultar molt confusos a la vista del debat mediàtic existent, cal deixar molt clar el següent:

Unió Democràtica de Catalunya considera unànimement que catalunya és una NACIÓ; Que cal aconseguir la PLENITUD NACIONAL; que s'ha de fer a través de l'exercici del DRET A L'AUTODETERMINACIÓ; i que catalunya ha de gaudir de plena SOBIRANIA NACIONAL.

 I en tot això, no hi ha cap mena de debat ni discussió. Fins i tot pot equiparar-se en un 90% els postulats d'Unió amb els aprovats en el darrer Congrés Nacional de Convergència Democràtica.

I al final, la diferència està en una simple qüestió de matisos: si un cop assolit el que s'ha expressat, catalunya ha d'esdevenir un estat propi lliure i sense lligams, o bé que la nostra lluita s'encamina cap a una confederació d'estats europeus, de la mateixa manera que al 1931 es pretenia una confederació.

En conseqüència, cal que sapiguem on som, i que probablement el debat no és el que es pretén fer veure. Tots volem que Catalunya com a nació sigui lliure, sobirana i amb estructures d'estat.

La diferència és que uns la volem totalment lliure i independent, i els altres confederada amb altres estats del nostre entorn. Però, el que també és cert és que per poder-te confederar primer has de ser lliure per poder-ho decidir i pactar. I un cop decidit, cal que amb qui et vulguis confederar també ho accepti de bon grad.

Tenim dos anys per endavant per treballar!