Quan Solbes parla sembla que ho fa el meu avi. És un ésser entranyable que et descriu un suïcidi com si fos quelcom sense importància o poc destacable, i parla de crisi desaccelerada i de recessió no recessiva i et veus incapaç de portar-li la contrària no sigui que pateixi una aturada. Però les aparences enganyen i ho demostra la seva retorçada manera de generar expectatives completament equívoques i que resolen molt malament el futur. Com a mostra, vincular el nostre repunt de preus amb el diferencial espanyol respecte a Europa i conformar-se eternament no serveix per tranquil•litzar els que veiem com cada dia la nostra capacitat de consum es redueix.El vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha reconegut que la dada de la inflació confirmada "no és positiva" i ha justificat la pujada per l'increment del petroli que, segons les seves dades, va augmentar un 86% l’últim any, i dels aliments. Quelcom que ja podíem intuir però que no justifica res, ja que aquest increment s’ha vingut produint en sintonia a tots els escenaris econòmics del món i no a tots afecta com al nostre país.
Però els despropòsits no acaben aquí, sinó que quan Solbes atribueix el repunt de preus a la vaga de transports que va paralitzar durant gairebé una setmana tot el país, l’home no fa res més que insultar a la intel•ligència. És més, pretén que confiem en una previsible reducció de la inflació a cost d’una evolució del cru a la baixa, quan tots els analistes internacionals adverteixen que això no es produirà, probablement, mai, ja que l'estat sistèmic i energètic actual ja no permet la tornada al punt de partida.
Solbes admet a estones que anem malament però no ho diu clarament, utilitza la numerologia interpretativa i els eufemismes amb gran brillantor. El problema és que per molts sinònims que sonin millor que els veritablement gruixuts, la realitat serà la que és i la gent comença a conèixer el verdader significat que per al govern té la paraula "desacceleració", que no és cap altre que crisi profunda.
Aviat hem d’incorporar noves relacions a la nostra rica manera de parlar: per exemple, "no estem en estanflació" voldrà dir "estem en estanflació". L’inici de vacances d’aquest estiu de “no crisi” es va encetar ahir amb l’anunci de la suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, empresa lligada a Fernando Martín, ex president efímer del R. Madrid. En la batzegada ha deixat com a regal uns deutes de quasi bé 7.000 milions d’euros i ha portat la incertesa als més de 300 treballadors que es veuran immersos en un ERO que ahir es va anunciar. Les més de 12.000 famílies que estaven en tractes amb ells per a la compra de un habitatge hauran de creuar els dits tot i esperant que l’habitatge promès se’ls entregui o en el seu defecte puguin recuperar els diners que els varen avançar, mala peça al teler per a tots ells.
Les èpoques de crisi generalitzada solen tenir com a denominador comú un efecte dominó que sembla no tenir mai fi. Si aquesta ha començat per l’esmorrada de un sector financer embogit per una guerra hipotecària que els ha portat a fer sobre taxacions dels immobles que finançaven al 120% o 130% del seu valor de mercat, ara està passant ja factura inexorablement a un sector constructor i immobiliari que amenaça amb provocar el pànic col·lectiu, lamentablement això només acaba de començar.
Potser la tàctica emprada fins avui pel govern del ZP, jugant amb la semàntica i amagant les conseqüències que ja estem començant a patir, hagi estat l’exercici assenyat dels qui volen prevenir una desbandada general tot i haver transitat durant aquest temps per una campanya electoral en el que s’ha perdut un temps preciós anant a la captura de vots i obviant els problemes, tant de bo tinguéssim tots tant clar que aquest seny els ha portat ja a l’adopció de les mesures necessàries per minimitzar els desastrosos efectes. Ho dubto de veritat.Si ens situem en la posició del que veu en cada desgracia una oportunitat, podríem valorar com a positiu l’evidència de que el nostre sistema econòmic i el mercat laboral també, necessiten un canvi de dalt a baix que possibiliti de una banda una sortida més ràpida de la crisi i la preparació per iniciar una nova etapa amb unes bases de creixement més sòlides i duradores que la construcció i el turisme estiuenc. Ara és un moment excel·lent per a fer-ho.
Per cert, en tot aquest onatge, apareix el meu ministre favorit, Miguel Sebastián, i admet el terme recessió. Les batalletes internes dins del govern van prenent forma i algunes podran ser certament molt nutritives ideològicament i semànticament. El gabinet del ministre d’indústria és el que s’està posicionant d’una manera més realista en els seus pronòstics sobre la nostra economia. El propi ministre ha entonat la paraula recessió. Tot i no ser garantia de res, ja que l'important és que prenguin mesures per esmorteir els seus efectes, sembla una bona notícia: hi ha algú en el govern que no va faltar a classe quan van explicar la crisi
És un gra de sorra més per aquesta muntanya que ens acabarà sepultant i que es diu crisi o canvi de cicle. Deixant a banda les balances, podem mirar el problema des d'un altra òptica, la laboral. Els primers sis mesos de l'any s'han quedat sense feina més de 200.000 persones arreu de l'Estat i el futur pinta negre si fem un simple cop d'ull a qualsevol diari econòmic. La suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, principal constructora espanyola, deixarà al carrer més de 300 persones de moment. A aquesta fallida que tindrà efecte domino amb el tancament d'altres constructores més petites i el d'aquelles empreses de serveis subcontractades hi hem de sumar altres notes negatives. Spanair rescindirà el contracte de 1.110 treballadors, l'expedient de regulació de la multinacional Roca ens deixarà 400 aturats més mentre Don Piso ja ha anunciat que acomiadarà 350 treballadors i tancarà les seves 120 oficines a Espanya. La llista és més llarga: Pirelli deixarà sense feina 380 treballadors, Imperial Tobacco a 830, Levantina a 195 i Cortefiel a uns altres 172. Puc seguir aportant noms i xifres però ja hi ha suficients exemples del moment actual i el futur que es dibuixa molt negre.
Solbes admet a estones que anem malament però no ho diu clarament, utilitza la numerologia interpretativa i els eufemismes amb gran brillantor. El problema és que per molts sinònims que sonin millor que els veritablement gruixuts, la realitat serà la que és i la gent comença a conèixer el verdader significat que per al govern té la paraula "desacceleració", que no és cap altre que crisi profunda.
Aviat hem d’incorporar noves relacions a la nostra rica manera de parlar: per exemple, "no estem en estanflació" voldrà dir "estem en estanflació". L’inici de vacances d’aquest estiu de “no crisi” es va encetar ahir amb l’anunci de la suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, empresa lligada a Fernando Martín, ex president efímer del R. Madrid. En la batzegada ha deixat com a regal uns deutes de quasi bé 7.000 milions d’euros i ha portat la incertesa als més de 300 treballadors que es veuran immersos en un ERO que ahir es va anunciar. Les més de 12.000 famílies que estaven en tractes amb ells per a la compra de un habitatge hauran de creuar els dits tot i esperant que l’habitatge promès se’ls entregui o en el seu defecte puguin recuperar els diners que els varen avançar, mala peça al teler per a tots ells.
Les èpoques de crisi generalitzada solen tenir com a denominador comú un efecte dominó que sembla no tenir mai fi. Si aquesta ha començat per l’esmorrada de un sector financer embogit per una guerra hipotecària que els ha portat a fer sobre taxacions dels immobles que finançaven al 120% o 130% del seu valor de mercat, ara està passant ja factura inexorablement a un sector constructor i immobiliari que amenaça amb provocar el pànic col·lectiu, lamentablement això només acaba de començar.
Potser la tàctica emprada fins avui pel govern del ZP, jugant amb la semàntica i amagant les conseqüències que ja estem començant a patir, hagi estat l’exercici assenyat dels qui volen prevenir una desbandada general tot i haver transitat durant aquest temps per una campanya electoral en el que s’ha perdut un temps preciós anant a la captura de vots i obviant els problemes, tant de bo tinguéssim tots tant clar que aquest seny els ha portat ja a l’adopció de les mesures necessàries per minimitzar els desastrosos efectes. Ho dubto de veritat.Si ens situem en la posició del que veu en cada desgracia una oportunitat, podríem valorar com a positiu l’evidència de que el nostre sistema econòmic i el mercat laboral també, necessiten un canvi de dalt a baix que possibiliti de una banda una sortida més ràpida de la crisi i la preparació per iniciar una nova etapa amb unes bases de creixement més sòlides i duradores que la construcció i el turisme estiuenc. Ara és un moment excel·lent per a fer-ho.
Per cert, en tot aquest onatge, apareix el meu ministre favorit, Miguel Sebastián, i admet el terme recessió. Les batalletes internes dins del govern van prenent forma i algunes podran ser certament molt nutritives ideològicament i semànticament. El gabinet del ministre d’indústria és el que s’està posicionant d’una manera més realista en els seus pronòstics sobre la nostra economia. El propi ministre ha entonat la paraula recessió. Tot i no ser garantia de res, ja que l'important és que prenguin mesures per esmorteir els seus efectes, sembla una bona notícia: hi ha algú en el govern que no va faltar a classe quan van explicar la crisi
És un gra de sorra més per aquesta muntanya que ens acabarà sepultant i que es diu crisi o canvi de cicle. Deixant a banda les balances, podem mirar el problema des d'un altra òptica, la laboral. Els primers sis mesos de l'any s'han quedat sense feina més de 200.000 persones arreu de l'Estat i el futur pinta negre si fem un simple cop d'ull a qualsevol diari econòmic. La suspensió de pagaments de Martinsa-Fadesa, principal constructora espanyola, deixarà al carrer més de 300 persones de moment. A aquesta fallida que tindrà efecte domino amb el tancament d'altres constructores més petites i el d'aquelles empreses de serveis subcontractades hi hem de sumar altres notes negatives. Spanair rescindirà el contracte de 1.110 treballadors, l'expedient de regulació de la multinacional Roca ens deixarà 400 aturats més mentre Don Piso ja ha anunciat que acomiadarà 350 treballadors i tancarà les seves 120 oficines a Espanya. La llista és més llarga: Pirelli deixarà sense feina 380 treballadors, Imperial Tobacco a 830, Levantina a 195 i Cortefiel a uns altres 172. Puc seguir aportant noms i xifres però ja hi ha suficients exemples del moment actual i el futur que es dibuixa molt negre.
La crisi, recessió, desacceleració accelerada, època de vaques magres o com la volem anomenar, deixa al seu pas les marques del desastre i un nombre elevat de víctimes com si de un tsunami es tractés i els efectes més cruels els veurem en la tardor-hivern. Curiosament els qui l’han provocada, en sortiran enfortits i amb uns resultats anuals positius de dues xifres com a mínim. A aquests no els agafen mai amb els pixats al ventre, als que han de pagar la descomunal hipoteca cada mes, és clar que si.
2 comentaris:
Querido tertulia...a la izquierda se le esta perdonando todo y mas, pero hay una cosa que este pais no aguanta y les hara saltar; Seran los mas de tres millones de parados, que tendremos en Octubre. besitos
Si fantasma i tant que si;darrerament tinc el bloc una mica descuidat, en temps d’estiu tot sembla que es rallentitza, fins i tot les ganes d’explicar coses.
Una forta abrasada.
Publica un comentari a l'entrada