19.10.11

Petita faula

En despertar-se, els animals d'aquell bosc van sentir una olor estranya i poc gratificant. S'havia iniciat un incendi amb la sequera que l'estiu havia portat sota el braç. En aquell moment, i per primera vegada, els animals del bosc tenien un objectiu comú: acabar amb aquella amenaça que estava destruint el seu hàbitat, la seva manera de viure i els seus habitants. Era evident no hi havia cap dubte, que havien d'anar tots a una en aquesta ocasió deixant de banda enemistats, preses i depredadors.
Enmig d'aquesta crisi, el voltor, animal històric d'aquell bosc, s'afanyava a enganyar els animals per emportar-se'ls amb ell amb paraules ambigües, falses promeses i afanys impossibles, doncs assegurava que servirien per arreglar la crítica situació que estaven vivint. Mentrestant, la pantera afirmava que feia un parell d'anys que havia estat preparant un nou moviment per afrontar una situació com aquesta, agrupant animals d'arreu. Va dir que perquè el projecte funcionés tothom ja tenia assignada una tasca i un càrrec de responsabilitat concrets, sobretot els seus animals de confiança, per tal d'aconseguir salvar tothom i treure el poble d'aquella problemàtica.
Al lleó, al tigre i al puma no els feia gaire gràcia perdre protagonisme enfront la pantera i el seu moviment, i tot i que havien estat convidats a unir-se a la causa van preferir anar pel seu cantó instant a una curiosa causa solidària entre tots els animals. Deien, com a excusa per arrossegar el màxim de gent possible, que tothom havia de poder escollir qui creia millor per a cada tasca. Volien demostrar una humiltat que feia certa pudor a afany de poder i egoisme perquè ja ho tenien tot força preparat per ser els herois del bosc.
Els ximpanzès ancians d'aquell bosc també s'havien reunit, en saber de la crítica situació, en una conferència que també es va acabar constituint com a opció per acabar amb el foc que anava avançant sense aturador.D'altres animals no ho veien gens clar i anaven per la seva banda o estaven en cercles més petits que feien feina a la seva sense adonar-se que servia de ben poc, i els que sempre s'havien ocupat dels focs fins llavors ho feien tan malament que no tenien cap credibilitat entre els que sempre els havien recolzat. Fins i tot n'hi havia que no els semblava tan malament aquell foc que ho arruinava tot!
Les reunions, trobades, clams dels habitants d'aquell ecosistema, l'evidència de veure que el foc no deixava d'avançar acabant amb tot...inexplicablement no servia per a res. Per a tots aquells líders i col·laboradors encegats el foc no servia per a res, els arbres cremats, la devastació de tota forma de vida...res els feia obrir els ulls tot i ser els suposats salvadors del poble que habitava aquella contrada.
Durant els següents dies cadascú va seguir fent feina pel seu cantó, lluitant per una causa comuna sorprenentment dividida. Les setmanes es succeïren i la missió, tant fragmentada, feia que ningú aconseguís allò que tots buscaven a la seva manera. Les cendres, el fum, el foc i la destrucció es van anar apoderant de tot el bosc, ja que tota aportació, esforç i suor de cada grup era insuficient. Així, doncs, el bosc que en teoria tots estimaven va esdevenir negror, la terra àrida sense plantes, arbres, colors ni vida. En aquell moment tots es van penedir del seu error i van veure clar que s'haurien d'haver posat d'acord i anar tots a una. Llavors, però, la seva terra ja no era res i l'horitzó cap al qual tots podrien haver caminat amb èxit agafats de la mà, havia quedat totalment difuminat pel fum i les cendres.

Cap comentari: