Som uns perplexes

Segons un famós estudi, els catalans som una colla de perplexos. Caram cada vegada som més rebuscats nosaltres.
Hola! Jo també sóc un perplex! I tu? Benvingut a la comunitat perplexa catalana, on cada dia la nostra perplexitat s'incrementa davant dels divins comportaments foranis vers la nostra intel.ligència.
I per què estem perplexos? Podríem enumerar un munt de possibles causes, no cal buscar-les gaire lluny, com per exemple:
Som una comunitat? Som una nació? Som un Principat? Evidentment som una comunitat de persones, de catalans i catalanes però aquest nom que ens pot identificar el van emprar pel famós "café para todos" i així tenir contents a la resta d'espanyolets.
Som una nació? De vegades sí, de vegades no. Si nacionalitat som, nació també, però un dia ho som i un altre sembla que no, depenent dels nostres polítics què vols! I si els polítics surten dels vots nostres, doncs la nostra perplexitat es pot convertir en... millor no dir-ho.Tenim el que volem,és una dita, jo almenys el que hi ha no ho vull.
Som un Principat? Ai qui fart de riure ara! Els homes i dones del temps s'entesten a dir Principat a Catalunya. Queda molt bonic però... no sé d'on ho treuen: si no som estat, si no tenim família reial pròpia, si no príncep... sempre queda el romanticisme del temps.
Què volem els catalans? Si ens hem de mirar les urnes i el que votem, aquí som uns ximples-imbecils en general. Els independentistes se sumen als espanyolistes, els que perden governen, els quatre ecosocialistes o excomunistes-convertits manen els mossos d'esquadra, i medi ambient és clar, tot i que si un pantà s'esquerda i perd tota l'aigua no donen ni un euro per reparar-lo.. i per ultim certs diputats a Madrid escollits de Catalunya voten encara que sigui en contra dels nostres interessos.
Llavors queda resposta la pregunta de per què som una colla de perplexos?
Si aquí sembla que tothom vol quelcom diferent, cadascú tira per un camí, i encara es fan trampes, com es vol saber cap a on es va?
Una mica de sentit comú no ens aniria pas malament del tot perquè els de Madrid sempre juguen amb la carta de la nostra divisió, i sempre surten guanyadors !
La crisi econòmica és evident, a nivell personal, estatal i mundial. El sistema ha rebentat dins del mateix sistema i queda demostrat amb les notícies que ens arriben dels mateixos Estats Units.
Quan Wall Street esternuda, el dia següent totes les demés borses globals estan refredades. I Wall Street ha esternudat varies vegades ja com perquè ens fem a la idea de que els maldecaps que tenim aquí aniran molt a pitjor. De res serviran les mesures, petites i cares mesures, que el govern espanyol intenta implantar. Tot se'n va cap avall, les vendes, els ingressos, la feina, i el que puja és la inflació, l'atur i el malestar general.
Hem viscut bastants anys de benaurança econòmica, tanta que la gent s'ha endeutat sense miraments i sense preveure cap tipus de crisi que els portés a no poder pagar-se el cotxe, la casa, la piscina, o el gimnàs. Semblava que mai pogués tornar a passar, però quan els primers signes d'estancament van ser evidents fa molt temps, tampoc ningú va fer res, la gent es va continuar endeutant, els bancs anaven deixant diners, i el govern espanyol anunciava que tot anava bé.
Curiosament al mateix temps que França, Gran Bretanya, Alemanya i els Estats Units anunciaven mesures contra una crisi sense precedents. Moltissima gent s'ha enganxat els dits, moltíssima! Tot funciona fins que la cadena es trenca, i sestà trencant, i el pitjor és que encara no s'ha trencat del tot i tots estem patint. Durant aquests anys uns quants, no pas molts, s'han fet rics. Aquí no hi compto aquells que se n'han fet i ho han perdut tot, tancant els seus negocis i portant a milers de treballadors a l'atur.
Hom pot dir que és culpa dels immigrants, però amb immigrants o sense la crisi seria igual. Els immigrants, tot i arribar en desmesura al nostre país i sense regulació alguna, han aportat una mà d'obra que ens faltava. Ara les tornes giren enrere i ja veurem què passarà amb ells.
Estem davant d'una retrocessió mundial que segurament feia falta per fer tornar les coses al seu lloc i que les aigües del riu tornin al seu cabal normal. Els temps del diner fàcil ja han passat.
Ara toca no gastar més del necessari i estalviar, ja que el clima és d'incertesa total.