29.8.08

FESTA MAJOR DE SANTA ROSALIA
















BONA FESTA MAJOR !!















Finançament i el Solbes

El Vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes, explicarà avui en sessió extraordinària de la Comissió d' Economia, la reforma del model de finançament de les autonomies. Solbes té un paper complicat, veurem si és capaç de convèncer als diferents presidents de les Comunitats Autònomes. De fet, els País Basc i Navarra s' ho miren tot des del setial de ser els elegits, els ungits, els benaurats. Llavors, els catalans volem la bilateralitat a l' hora de negociar i ens diuen que de cap de les maneres, només s' aplica la multilateralitat perquè tothom ha de ser solidari.
Quina barra !El PSOE se li apropen dies complicats : negociar els Pressupostos Generals amb època de carència econòmica i amb dues comunitats autònomes a punt de fer eleccions - Galícia i el País Basc. També, de fons
s' albiren les europees però, avui, aquestes es miren sempre des d ' una distància massa gran entre el votant i el polític.Per altra part, el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar aquest proppassat dimarts, el Decret que regula la composició i el funcionament de les caixes d' estalvi i l' Avantprojecte de Llei de Política Industrial.Amb la llei de les caixes d' estalvi, el Govern limita el pes dels Consells Comarcals en els òrgans de gestió de les caixes i n' augmenta el dels ajuntaments que tenen més nombre d' habitants. En quines mans recauen els ajuntaments més grans ? Les socialistes ! Només faltava aquest decret. Tot socialista !

22.8.08

Esgotat el pressupost

La meitat de les àrees han gastat ja les partides i l'executiu intentarà estalviar en personal
La situació econòmica es va afegir ahir a la tensió entre govern i oposició a l'Ajuntament de Torredembarra. El nou executiu torrenc (CiU, l'Agrupació, PP, GIT i una edil no adscrita), que va substituir el PSC al capdavant del consistori a principis de mes, va criticar que l'estat d'execució del pressupost estigui ja per sobre del 80%, i que en el cas de gairebé la meitat de les àrees les partides estiguin pràcticament esgotades.
Això s'afegeix, segons l'executiu, al dèficit econòmic que deixarà el retrocés de la construcció. Els socialistes vinculen l'alta proporció de despesa feta a la retallada econòmica que van patir moltes partides.
Mentre que l'apartat d'inversions no representa dificultats (queden encara per executar la meitat de partides previstes), el problema se centra a la despesa corrent, tal com va afirmar ahir el regidor d'Hisenda, Santiago Ardèvol. Així, actualment ja s'ha gastat el 86% del pressupost corrent aprovat al gener, amb diverses àrees per sobre d'aquesta proporció (vegeu fitxa), en el que Ardèvol va considerar una «gestió irresponsable» de l'executiu socialista sortint. A aquesta situació, que asseguren que farà que s'incrementi la despesa per sobre del pressupost, s'hi afegeixen les factures sense consignar, que segons va revelar l'executiu ascendeixen a 100.000 euros. «52.000 dels quals, gastats en advocats pels contenciosos de l'adjudicació de l'aigua», va lamentar l'alcalde, Daniel Masagué.
RETALL A PERSONAL Les dificultats per trobar fons en determinades àrees s'afegeixen a la preocupació per la despesa en personal, que representa el 45,5% del pressupost, a banda que s'ha doblat la despesa prevista en complements de productivitat i gratificacions. Com a mesura de xoc, el nou executiu (que vol baixar durant el mandat fins a vuit punts el pes del personal als comptes) ha decidit no atorgar més complements d'aquest tipus a partir del 30 de setembre, i limitar les hores extres a aquelles «urgents». A més, s'impulsarà una reorganització del personal municipal, sense dur a terme, de moment, retallades de plantilla. Aquesta mesura correctora s'afegirà a un major control de la despesa de les regidories.
CRISI URBANÍSTICA Les dificultats heretades s'afegeixen als efectes de la crisi econòmica, especialment a la construcció, i que l'edil d'Hisenda va qualificar de superiors als previstos a principis d'any. Així, segons les previsions de l'Ajuntament, els ingressos procedents de la construcció es quedaran en el 78,6% del pressupostat, i seran especialment baixos en l'apartat de plusvàlues, que podria quedar en un 62,7% del previst. El consistori millorarà també els mecanismes per cobrar les taxes d'aquest tipus pendents

Promoció Econòmica - Executat el 100% del pressupost.- Total àrea: 20.000
Comerç - Executat el 99%- Total àrea: 40.000
Urbanisme - Executat el 98%- Total àrea: 47.000
Comissió actes: - Executat el 98%- Total àrea: 80.000
Esports - Executat el 97%- Total àrea: 325.460
Medi Ambient - Executat el 97%- Total àrea: 1.333.000
Serveis - Executat el 89%- Total àrea: 3.165.900
Seguretat Ciutadana - Executat el 86%- Total àrea: 243.300
Ensenyament - Executat el 85%- Total àrea: 443.854
Benestar Social - Executat el 66%- Total àrea: 232.750
AZAHARA PALOMARES- EL PUNT.

21.8.08

CONDOL I SOLIDARITAT

El desastre aeri de Madrid ha tret de la primera pàgina dels diaris la informació sobre l'actitud de les forces russes en l'ocupació que varen fer de Georgia.
Sense tenir les xifres massa clares tot fa pensar que el resultat final de morts i ferits serà elevat i les famílies afectades molt nombroses.
Accidents d'avió com el d'aquesta tarda a Madrid, desestabilitzen el curs normal de la nostra societat, encara que no hi hagi persones properes afectades.
La impotència que sents només et permet acompanyar els familiars de les víctimes en el sentiment més dolorós per la pèrdua dels seus estimats.
Aquests esdeveniments et recorden que la nostra vida i la dels nostres amics i familiars penja d'un fil i que cal estar sempre preparats per qualsevol situació.
T'ajuda a pensar que la vida s'ha de viure, de la manera més feliç possible, per a tu mateix i per als que t'envolten; que el futur l'hem de planificar i preparar, però sense oblidar-nos del present, que és l'única cosa que tenim en les nostres mans.
Des d'aquest bloc personal, expresso el meu condol i solidaritat a totes les famílies de les víctimes d'aquest accident aeri de Madrid.

20.8.08

LA INICIATIVA DELS D´INICIATIVA ES BAIXAR-SE ELS PANTALONS

Ha durat poc la fermesa i la contundència dels membres del tripartit davant el govern espanyol i "amic" dirigit pel gran mentider.
Un cop més, ICV exerceix de crossa dels socialistes i ha pactat retirar la petició de compareixença urgent al Congrés del president del govern, Zapatero, per respondre per l'incompliment flagrant de l'Estatut.
No ho entenc. Acostumem a dir que no tenim memòria històrica, però el que em sembla que passa, en política, és que no recordem ni el que vàrem dir ahir!
Fa un parell de dies que des del govern de Madrid, amb el suport de tota la família socialista, ens diuen que som una colla de desagraïts, que allò de la bilateralitat ni pintada a l'oli, i què ens hem cregut que som els catalans; que el govern ha complert el pacte i que som nosaltres els que no hem volgut pactar, i avui miro les notícies i resulta que el senyor Saura es tira enrere perquè li han promès que abans de finals de novembre tindrem el nou model de finançament, i a canvi no força la compareixença del president del govern al Parlament.
No havíem quedat que el senyor Zapatero no compleix les promeses? Què fa suposar que ara ho compliran? Quin finançament ens podran oferir que tinguem clar que podem acceptar, després dels comentaris que han acompanyat a la proposta actual?
Què vol dir que primer faran una negociació bilateral i després multi lateral? No se'n recorda el senyor Saura que ens han dit per activa i passiva que això de la bilateralitat res de res?
Si us haig de ser franc a mi tant em fa que comparegui el president o el senyor Solbes, perquè ja fa molts dies que la meva confiança amb el president és nul·la - ens ha enredat massa vegades. No entenc tampoc la decisió del senyor Saura, i no crec que ens ho sàpiga explicar o vulgui, però no sé si convindreu que amb gestos com aquests és molt difícil evitar la desafecció a la política. Ara resultarà que estem desafectats a la política i a Espanya. Serem un país de desafectats. Que algú em digui com continuarà el serial. Ja fa massa temps que dura; és com un Cor de la ciutat .
Tot per una promesa...verbal, evidentment. I en Saura ja se'n pot anar de vacances amb la Imma, que orgullosa deu estar del seu company!. Gracies a ell, en ZP no només no haurà de comparèixer, sinó que fins i tot s'aprovaran els pressupostos de l'Estat. I a canvi que ha de fer el PSOE?...
Doncs presentar una nova "proposta" de finançament. Es a dir, en comptes de presentar-nos-la en un tros de tovalló de paper, la passaran en un foli DINA4, i fins i tot anirà signada per en Solbes. Ni un trist compromís d'augment significatiu del retorn dels nostres diners; encara que fos a terminis!. Només la promesa -je,je- de que presentaran una nova proposta, i punt. ¿Amb qui a parlat De la Vega; amb Saura o amb Ignatius Reilly ( protagonista del llibre "La Conjura de los necios")?.
Encara el senyor Saura ens voldrà fer creure que ha arribat a un bon acord!
El que es evident, es que a Madrid ens tenen apamats.

19.8.08

patim patam, patum, no trepitgeu en Montillet.

Una vegada hi havia un país tan petit, tan petitet que en comptes d'Estatut, tenia Estatutet.
Un dia la mama Generalitat li va dir a Montillet, nen! has d'anar a comprar! que mama? fou la pregunta de l'espavilat nen. Ai! res, unes transferèncietes de res, ves a la botiga d'en Solbes, no et perdis ni t’entretinguis pel camí amb el llopet Mas, i torna aviat.
I en Montillet que se’n va cap la botiga d'en Solbes a buscar les trasnferèncietes:
Patim, patam, patum, homes i dones el cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Montillet.
I en Montillet que arriba a la botiga d'en Solbes:
- ep! ep! crida.
- Qui hi ha? contesta en Solbes que no el veu
- Soc jo, en Montillet que es ve a finançar
- Que? contesta l'avi Solbes
- Que vinc a buscar les transferències
- No et veig li diu en Solbes.
- I els vint-i-cinc diputadets que els veus?
- Ah! ara et veig, com ets tan petit. Que vols?
- M'ha dit la mama Generalitat que m'has de donar les transferències.
-Ui! digues-li a la teva mama que la costa està molt malament, que ja ens ho mirarem.
- La mama m'ha dit que no em deixes prendre el poc pel que em queda, no tens res més per dir-me o donar-me.
- Home! l'avi d’abans venia amb el cabasset i es conformava amb quatre pistrincs de no res, però es que vosaltres demaneu molt.
- Oh! molt! molt! cabòries, el que ens pertoca, ni gens menys.
- Mira Montillet, et dono uns quants traspassos de segona i te’n vas cap a casa que ja en parlaré amb Z, pensa que més val aixó que res, que la cosa està molt malament. Mira, no li ho diguis a ningú (observis el detall autonomista d'en Solbes emprant un pronom feble), però estem en crisi.
- En crisi? si en Z diu que no, que és una simple, relativa i cojuntural recessió temporal i empíricament ciscumstancial.....
- Mira Montillet, et sona la paraula transvasament.....?
- Qué? no t'entenc...
- Doncs aixó.
En resum que en Montillet se’n va de la botiga d'en Solbes amb uns quants traspassets de xavalla purriera, metre canta la seva cançó:
Patim, patam patum, homes i dones el cap dret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Montillet.
En aquestes que com al Conseller Baltasar se li havia ocorregut demanar a la Moreneta, la "More" pels amics que fes ploure, va i cau un xàfec de nassos i en Montillet no té més remei que amagar-se sota una col. En aquestes un Bou d’en Z que es deia Pepe i pasturava per allí provinent de Galícia s'empassa la col i en Montillet, amb cabòries. barretina i el que en quedava de l’Estatutet.
Cap al tard, la mama Generalitat estava preocupada. Ai! que li haurà passat en Montillet, no l'havia d’haver deixar anat a comprar sol a can Solbes, que aquests no són de fiar. Castellet, ves a veure si el trobes, que s'està fent fosc i estic molt preocupada.
I en Castellet que surt camins enllà a la recerca d'en Montillet....
- Montillet... on ets?
I aquest que el sentia li contesta:
Sóc a la panxa del bou on no hi neva ni plou, i afanya't a trobar-me que ja són les nou.
Però en Castellet no el sentia, i insistia:
- Montillet! on ets?
i en Montillet que cridava cada vegada més.
- Collons! que sóc a la panxa del bou, on no hi neva n i plou...
Finalment el Conselleret Castellet el va sentir, però no sabia com treure’l de la panxa del bou i va avisar a "Speedy" Nadalet.
Quan aquest va arribar al cap de tres hores, en Montillet ja es donava per perdut.
- Que hem de fer Quimet? pregunta astorat en Castellet.
------ hauríem---------de fer---------beure --------molta aigua--------al bou.
- Perquè? preguntà en Castellet a Speedy Nadalet.
-------cony!---------perquè rebenti.
- Ah! exclamà en Castellet.
I així ho varen fer, varen inflar el bou de propostes nacionalistes espanyoles, renuncies a drets variades i finançaments de primera a renunciar, fins que el bou es va anar inflant, inflant, inflant, ...................... i aleshores, el bou va fer (com el País) un pet i va sortir en Montillet amb Estatutet, barretina i un minso i escadusser traspasset.
I heus ací un gat i heus ací un gos, i aquest conte com l'Estatut ja s'ha fos.

14.8.08

L'Ajuntament de Torredembarra podria aturar les obres del projecte de Muntanyans malgrat la legalitat de les obres


El nou equip de govern de Torredembarra encapçalat per Daniel Massagué ha decidit reactivar les actuacions del consistori per a què el projecte de Muntanyans II pugui aturar-se. Aquestes accions les duran a terme 'malgrat els riscos jurídics', ha dit Massagué, que comporta aturar unes obres que, en principi, són plenament legals.
L'Ajuntament de Torredembarra s'ha de reunir el proper dia 17 de setembre amb representants del Departament de Medi Ambient i el de Política Territorial i Obres Públiques per valorar la possibilitat d'aturar les obres de Muntanyans II. Si més no aquesta és la idea amb què els representants de l'equip de govern torrenc es volen presentar a una trobada planificada des de fa molt de temps i que s'ha anat posposant fins a la data fixada.
La reunió amb el govern, però, arribarà després que l'Ajuntament es trobi amb l'empresa constructora del projecte Muntanyans II i faci una visita a les obres, previsiblement a principis de setembre, tot i que encara no hi ha cap data concreta. La voluntat de l'equip de govern és arribar a un acord amb l'empresa i compensar amb terrenys una hipotètica aturada de les obres. Així mateix es confia en els deu milions d'euros que hi ha d'haver per a aquesta finalitat en els pressupostos de l'Estat.
Massagué assegura que l'Ajuntament no vol 'anar per lliure' i decidir aturar les obres sense parlar-ho amb els interessats però que si hi ha cap manera de fer-ho de manera cautelar s'aturaran tot i que 'hi ha accions que poden suposar riscos'. Massagué ha recordat que 'prefereix anar a la presó abans que posar en perill la vida de les persones', en referència a la inundabilitat de la zona.
Portaveus de la plataforma aposten perquè no s'urbanitzi la zona
Per la seva banda un dels portaveus de la plataforma Salvem els Muntanyans, Ramon Ferré, afirma que cal continuar lluitant per evitar que es completi la urbanització de la zona, tal com ja s'ha fet en casos com els d'un projecte urbanístic de Pals o bé a Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. En ambdós casos, ha explicat Ferré, s'ha pogut tirar enrere un projecte similar al que afecta Muntanyans II, annex al PEIN de la platja dels Muntanyans.
Ferré espera també que la justícia resolgui a favor de la plataforma dos contenciosos interposats contra el conseller Joaquim Nadal per la decisió de desbloquejar el pla parcial que el seu departament havia bloquejat anteriorment i contra l'aprovació definitiva del projecte. Ambdues resolucions s'esperen per a l'any vinent i podrien suposar un element més de suport per a les negociacions que reprèn el consistori per salvar el paratge.
ACN Torredembarra

13.8.08

L'Agrupació, GIT i PP es queden les principals regidories a Torredembarra

El govern anuncia una trobada amb els veïns d'Antoni Roig i estudiarà traslladar el nou teatre
Els socis de CiU al govern de Torredembarra (l'Agrupació, GIT, PP i la no adscrita Laura Pradeda) controlaran les àrees més importants del nou cartipàs.
Un dels principals càrrecs serà per a la cap de llista de l'Agrupació Democràtica Torrenca, Maria Dolors Toda, que, a més de la primera tinença d'alcaldia, s'encarregarà també de dues carteres de pes: Urbanisme i Medi Ambient. La no adscrita Laura Pradeda també veu millorat el seu pes específic respecte de l'anterior govern socialista en assumir la quarta tinença i controlar Obres Públiques, a banda de Gent Gran. El nou executiu va marcar ahir les prioritats dels propers tres anys.
Entre els objectius més immediats del nou executiu es troba la polèmica remodelació del carrer Antoni Roig, que acumula ja gairebé dos anys d'obres.
L'alcalde, Daniel Masagué, va anunciar que al setembre es mantindrà una reunió amb els veïns per tal de consensuar la sortida a aquest conflicte. Un altre dels aspectes a estudiar està relacionat amb el futur teatre auditori, del qual s'han iniciat les obres a un solar a tocar de l'antiga N-340. «Els grups del govern no estem d'acord amb aquesta ubicació, i estudiarem si és possible un trasllat», va avançar el batlle.
Altres accions immediates serà un estudi de la situació econòmica de l'Ajuntament, que s'espera que estigui acabat la setmana vinent. Segons el regidor del GIT, Santiago Ardèvol (que repeteix a Hisenda i hi afegeix Ensenyament), els ingressos «estan bastant desfasats a un primer cop d'ull». L'executiu esperarà aquests resultats per concretar els projectes que podrà posar en marxa en-guany.
NOVA CASERNA
Altres línies de treball pactades entre els socis de l'executiu serà la promoció de l'habitatge protegit i la creació, abans de finals d'any, d'una borsa de lloguer.
Des de la regidoria de Governació, el popular José Oviedo va destacar com a «projecte estel·lar» la construcció d'una nova caserna per a la policia local, mentre que des de l'altra àrea que dirigirà (Comunicació, Participació Ciutadana i Noves Tecnologies) es promourà la creació d'una oficina d'atenció ciutadana.
Altres iniciatives que es plantegen seran la creació d'una brigada d'intervenció ràpida i l'impuls d'un catàleg del patrimoni.
Daniel Masagué (CiU) - Alcaldia. Esports i Personal.
M. Dolors Toda (l'Agrupació) - 1a tinent d'alcalde. Urbanisme i Medi Ambient.
Santiago Ardèvol (GIT) - 2n tinent d'alcalde. Hisenda i Ensenyament.
José Oviedo (PP) - Governació i Comunicació.
Laura Pradeda (no adscrita) - Obres públics i Gent Gran.
Pere Font (CiU) - Turisme, Comerç i Promoció Econòmica.
Francisca Felguera (CiU) - Sanitat, Benestar Social i Joventut.
Rosa M. Guasch (CiU) - Cultura i Patrimoni.
Juan Pérez (l'Agrupació) - Serveis.
El Punt. - AZAHARA PALOMARES

9.8.08

El finançament de Catalunya


A partir d'avui el dia 9 d'Agost de 2008 i cada any, Catalunya celebrarà aquest dia, el dia nacional dels innocents. No cal penjar la llufa, ja la portem al damunt. "Si guanya ZP, guanya Catalunya!"
Jo crec que tots sabem, i en general acceptem, que les lleis estan per complir-les i que ens afecten a tots per igual. Sembla evident que qui té més responsabilitat ha de donar exemple en tots els camps i especialment en el compliment de les lleis. També sembla clar que qui més cura hauria de tenir en complir les lleis és qui se n’ocupa de proposar-les, de redactar-les, d’aprovar-les i, en última instància, de fer-les complir.
Els polítics en general estan especialment obligats a seguir les lleis i normatives i a més a donar exemple. És aquella famosa cita que diu alguna cosa com: "la dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar i demostrar" . I dins els polítics, els que tenen responsabilitat de govern semblarien els més obligats a complir amb tot allò que diuen les normes i lleis del país.
Arribats a aquest punt, hem d’analitzar que vol dir això de complir la llei. Està clar que sí sobrepasses els límits de velocitat i t’enxampen, rebràs una forta sanció i fins i tot és possible que perdis el dret a conduir. Sí cremes una bandera o denigres un símbol, tal com els defineix la llei, pots estar ben segur que policies, jutges o fiscals emprendran totes les accions legals possibles per fer complir la norma i probablement rebràs una forta sanció, sempre d’acord amb la llei. Segur que trobaríem molts més exemples.
I jo em pregunto: Una llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que ha passat pel Parlament espanyol, que també l’ha aprovat, i posteriorment sotmesa a referèndum i, malgrat la baixa participació, aprovada per una amplia majoria dels ciutadans que varen decidir participar en el procés, deu ser equiparable, com a mínim, a les lleis de trànsit o de protecció dels símbols nacionals espanyols? Quin motiu tant important permet al govern de l’estat no complir escrupolosament amb el que és llei ? Quina instància es posarà en marxa, de forma automàtica, per exigir al govern que compleixi una llei i els terminis que conté ?
En la societat es parla molt del desprestigi de la política i dels polítics, anàlisi que comparteixo en gran mesura, Crec que situacions com el que està passant amb el finançament de Catalunya, contribueixen a ampliar i consolidar aquest desprestigi. Probablement aquest és el motiu menor per exigir el compliment de l’Estatut i de dotar a Catalunya d’un sistema de finançament just amb les necessitats i l’esforç dels seus ciutadans, però m’ha semblat un argument més per demanar el que Catalunya necessita, que ens correspon per justícia i per llei, a més de ser una mostra eloqüent del que no pot passar en un país.

5.8.08

DECLARACIÖ DELS SIGNANTS DE L’ACORD PEL CONSENS

Aquest es el document que ahir es va donar lectura per part dels signants de l'acord
Des de fa un mesos, Torredembarra viu una situació política municipal desvertebrada, sense criteri ni objectius clars, incapaç d’aglutinar voluntats i, per tant, feble. Una situació que, evidentment, s’ha tornat insostenible i que ens portava cap a un desgovern, a on la força que fins ara era la responsable de fer de l’Ajuntament una institució on tots ens sentíssim representats ha fracassat en els seus objectius i ha vist com els seus socis han anat abandonant un projecte incapaç d’aglutinar, però sí de separar.
Veiem, doncs, que la política portada a terme només repercutia negativament en els interessos d’una ciutadania cada cop més desorientada per la deixadesa dels seus governants, a on els problemes no només no es solucionaven sinó que creixien amb el pas dels dies.
Així doncs, els partits polítics signants del present acord: CIU, l’Agrupació, PP, GIT i la regidora no adscrita Laura Pradeda, fem una crida als ciutadans de Torredembarra a fi i efecte d’acabar amb aquesta situació i afegir-se a l’acord que hem denominat “Pel Consens”, per tal de retornar la il·lusió per aconseguir una ciutat a l’alçada d’allò que els veïns i veïnes reclamen des de fa temps: Una població cohesionada, al servei dels que hi viuen, a on tots i cada un de nosaltres ens hi sentim integrats, i on siguem participes d’un programa amb uns objectius que, de forma clara i transparent, ens disposem a tirar endavant amb la força que ens dóna una majoria democràtica i cohesionada.
L’ACORD PEL CONSENS ens permetrà treballar per una veritable participació, on totes les voluntats seran escoltades. Aquest és un acord polític al servei de les persones, perquè no entenem la institució municipal allunyada de la voluntat popular. És, doncs, un dels objectius prioritaris dels signants de l’acord retornar la confiança cap la institució, obrint les portes a les entitats, associacions i agents socials que vulguin expressar les seves idees i alternatives.
L’ACORD PEL CONSENS és una eina per la realització d’uns objectius que són imprescindibles per avançar cap a un nou model de gestió que ens han de dur, amb fermesa i claredat, cap a la construcció d’una ciutat més amable amb els qui hi viuen, amb un futur millor, integradora, a la vegada que enforteixi la seva cultura, costums i tradicions. En definitiva fer de Torredembarra una ciutat on tots ens puguem sentir orgullosos de pertànyer, una ciutat neta i ordenada urbanística i socialment, on ningú hi sigui exclòs i tothom s’hi senti integrat.
L’ACORD PEL CONSENS proposa a tota la ciutadania fer seva la tasca diària que ens permeti millorar en els serveis d’atenció cap a les persones. Els firmants de l’acord ens comprometem a treballar per consolidar projectes i obrir-ne de nous per aconseguir una millora susceptible en matèries de sanitat, atenció a la gent gran, eliminació de barreres arquitectòniques, ensenyament, esports, comunicació, atenció a la infància, impuls del comerç, seguretat ciutadana, etc.
Volem també fer palesa, que com el seu nom indica, s’obre la porta a totes les formacions polítiques que vulguin formar-hi part, enriquint el projecte i sumant voluntats. Els que ara ja som, serem respectuosos amb les diferències i ferms en allò que ens garantitzi un avenç cap al benestar.
També volem fer una crida, a tots els agents socials de Torredembarra, a donar suport a aquest “ACORD PEL CONSENS"

1.8.08


FRONT COMÚ ?

En ple debat sobre l'acord de finançament de Catalunya s'ha produit una coincidència política important: el tripartit i CiU s'han posat d'acord per desmarcar-se de la proposta feta pel vicepresident econòmic del Govern espanyol, Pedro Solbes. Zapatero planteja per a Catalunya una proposta de finançament dolenta, que no compleix l'estatut, que no elimina l'espoli fiscal que hem viscut durant dècades i que no resol les necessitats econòmiques del nostre país per a poder fer front, entre d'altres qüestions, a l'important creixement demogràfic que estem vivint en els darrers anys.
Artur Mas i CiU han actuat responsablement i amb sentit institucional com a principal partit parlamentari, ara a l'oposició. Aquesta acció de situar-se al costat del Govern en un moment de diàleg amb l'Estat per acordar el finançament, malgrat semblar molt lògica, és la primera vegada que es produeix en tota la història de les negociacions financeres que el nostre país ha viscut en la democràcia recent. Jordi Pujol ho recordava fa uns dies en un article a la Vanguardia on explicava tot el que s'havia de sentir quan la Generalitat negociava els successius finançaments amb els successius Governs de Madrid.
Per resumir-ho molt, els de fora ens deien insolidaris i els de dins víctimes i ploramiques. S'hauria agrait trobar una mica més de suport en aquells moments per part dels que eren a l'oposició a Catalunya. Però suposo que aquesta és una de les grans diferències d'entendre el país i la política entre CiU i el PSC.
Bé, i ara què? Doncs celebrem que hem fet front comú per anar en contra de la proposta de Sobles, però siguem capaços de definir, triparit i CiU, quin objectiu anem a perseguir durant les properes setmanes. Si no marquem objectius comuns i ambiciosos, deixarem a la interpretació subjectiva si el resultat final és bó i correcte per al país o no.
Entenc que això sigui un problema per als socialistes catalans, perquè els situa en un escenari de més tensió amb els seus companys de partit espanyols, però cal que passem de les paraules als fets. Aplaudeixo el discurs del President Montilla on es mostrava davant de Zapatero ferm en l'objectiu de defensar un bon finançament, però encara que hagi portat molt sarau, és un simple discurs. Quin és l'objectiu que ens marquem conjuntament per arribar a l'acord? Estan tots els diputats catalans a Madrid disposats a ser conseqüents amb aquest objectiu? La publicació de les balances fiscals tindrà alguna conseqüència en aquest procés amb l'estat? Farem respectar fil per randa allò que ja es va negociar a l'Estatut? Estem disposats a fer complir una Llei Orgànica votada pel Parlament, per les Corts Espanyoles i pel poble de Catalunya? Crec que és moment de resoldre aquestes incògnites per veure si el front comú per al finançament és sòlid o té els peus de fang.
El PSC té aquí un paper molt important, com també els seus socis de Govern. CiU no en queda al marge d'aquesta qüestió, però atenció que no es carregui en la legítima l'ambició de CiU d'obtenir un bon finançament tota la responsabilitat d'estabilitat del front comú. Els socialistes catalans han de moure fitxa i decidir si volen o no anar a per totes. Crec que els convergents ja hem demostrat sobradament que en aquesta qüestió trascendental de país no ens fa mandra vitjar junts amb el Govern.
La qüestió es saber on volem arribar plegats. Per nosaltres, l'estació final d'aquest viatge és el finançament que Catalunya mereix i necessita.