Amb l’oposició inexistent del PP i la perspectiva de 4 anys de govern per davant, Zapatero i els socialistes han tornat a l’estil despòtic maquillat de “pijoprogressisme” que menysprea i humilia a tord i a dret. De fet no és d’estranyar que continuïn aplicant el seu “talante” verinós, doncs cal recordar que en les passades estatals a Catalunya el PSOE va treure 25 diputats. I és que els socialistes en saben molt de prometre, però resulta que pateixen d’una afecció de mutisme crònic
La promesa del Sr. Zapatero al debat d’investidura com a president de l’estat espanyol de la publicació de les balances fiscals en un període de dos mesos, fa tuf de promesa incomplerta.Segons les informacions que han anat apareixent als mitjans de comunicació, un altra promesa del gran mentider institucional quedarà en paper mullat. Aquest diumenge es complirà els dos mesos promesos, i el ministeri d’en Pedro Solbes ja ha demanat un mes de prorroga, ja què canvis en l’organigrama ministerial han impedit treballar en el tema amb la celeritat desitjada.
Si això no és així, com es podria comprendre que un cop passades les eleccions totes les promeses i els projectes plantejats es vagin esfumant? Com pot ser que es retardi el traspàs de competències de rodalies i l’aeroport més de dos anys? Com pot ser que la norma institucional bàsica del nostre país porti vora un any d’incertesa pendent de la ratificació del Tribunal Constitucional? Com pot ser que la publicació de les balances fiscals promeses pel 8 de juny, finalment no es produeixi? Com pot ser que la negociació del finançament de Catalunya es posposi perquè no és ètic parlar d’això en temps de crisi econòmica?(Crisi que d’altra banda ZP desmenteix arreu)
Aquesta promesa va provocar el canvi del no a l’abstenció de CIU en el debat d’investidura, i un cop mes aquest canvi d’opció va venir donat per un engany. Si la passada legislatura l’excusa era la falta de consens en els diferents mètodes per calcular-les, ara es l’anteriorment esmentat.
Tot plegat es una nova mentida cap a Catalunya què fa molt de temps que reclama les balances per una qüestió de transparència, cosa que desmuntaria la mentida de la insolidaritat dels catalans a l’estat, i reforçaria l’espoli sense precedents cap a un territori per part d’un estat on una bona part dels seus recursos nomes agafen el bitllet d’anada i mai mes els veiem el pel.
Aquest estiu hem tingut molts exemples amb la falta d’inversions en infraestructures que gairebé paralitzen Catalunya, i què se’ns dubte ens fa perdre competitivitat a cada dia que passa, on els nostres empresaris tenen que lluitar amb unes armes que no son les mes adients. L’Estat ja ha deixat clar amb els fets què no te la intenció de publicar de moment les balances, i si un dia ho fa segurament trucaran en Guerra per pasar el ribot com amb l’Estatut i les xifres seran un ball de números indesxifrable.
Unes altres de les promeses del govern tripartit en la seva constitució fou reduir el nombre d'alts càrrecs de l'administració de la Generalitat de Catalunya, car ells consideraven que eren excessius en l'època de CiU. Lluny d'això, el tripartit ha incomplert la seva promesa -com tantes d'altres- i al llarg dels cinc anys de tripartit a la Generalitat hem assistit com, impassibles, augmentaven els alts càrrecs de la Generalitat -de 168 el 2005 a més 200 el 2008-. Sent aquesta la causa de la necessitat de la Generalitat de contractar un servei extraordinari de xofers pels tres propers anys -a més dels cotxes oficials-, que suposarà la despesa de 432.000€ durant el 2008, de 576.000€ el 2009 i 144.000€ el 2010, segons una resolució publicada al BOE el passat 25 de maig del 2008.
I per acabar,l’actual Califa d’ al-Andalus, Manuel Chaves, sembla que té més poder del que ens podem pensar. Condiciona el govern espanyol en tot el que li sembla: imposa ministres, marca i delimita el finançament, condiciona ambaixadors, etc. Ara hem sabut que el Califa va vetar que Joan Clos fos l’ambaixador d’Espanya al Marroc perquè donaria privilegis als empresaris catalans en detriment dels interessos econòmics andalusos.En aquest cas, el Sr. Chaves, ha tingut clar que per defensar els seus interessos i els de la seva “comunidad”, un ambaixador d’Espanya al Marroc que fos català no li convenia.
Tan tou i submís al PSOE com ha estat sempre el Sr. Clos!
Si ens ho prenem amb sentit de l’humor podríem dir que Ankara ha guanyat un còmic i Rabat l’ha perdut. Mentrestant tots els partits catalans segueixen jugant amb aquest joc amb el seu tacticisme mediocre, amb la conseqüent desafecció de la gent, i sense donar un cop de puny a la taula i abandonar qualsevol negociació que de ben segur serà una presa de pel mes, per resoldre l’atzucac en que ens trobem, i on la solució esta a les nostres mans.