Escrit de CiU a la revista municipal som-hi:FEBRER

SAVIS ATREVITS.
Torno a dedicar al meu preciós temps, tal i com diu el Sr. Grangel –en el seu bloc–, a respondre conceptes que no té gens clars i que, si no perjudiqués a ningú, no passarien de ser una opinió més.

Però a una persona que porta una regidoria tan important com Governació se li han d’aclarir conceptes.
El dia 13 de febrer, en un escrit que em dedica en el seu bloc, que titula “Ignorància atrevida” –del que li he de dir, que atrevit ho sóc una mica, i que respecte a l’altre qualificatiu el temps ho aclarirà–, on contesta a un escrit meu on em queixo de la persecució personal a què em sotmeten, vostè em contesta “acaso por el hecho de ser cabeza de lista le exime del cumplimiento de la normativa”. Sr. Grangel, evidentment que no, però jo voldria que vostè s’apliqués la mateixa vara de mesurar. Sembla ser, però que el seu partit, i vostè mateix, té altres prerrogatives de la resta de ciutadans.
La llista de greuges és llarga i avorrida. No obstant, per exemplificar, parlaré sobre el tema de la plaça d’inspector de policia, que vostè ha tret a concurs amb unes bases que no afavoreixen el principi d’igualtat, perquè dóna més punts a l’actual cap de policia, fet que cap altra persona que es presenti pot igualar.
Això, en el meu País, es diu tracte de favor. És a dir, afavorir que surti la persona que vostès els interessa. Però, Sr. Grangel, amb aquest tracte de favor, no està ajudant gens a la persona que vostè voldria que guanyés el concurs, perquè això li està creant molts recels entre companys de professió, i si finalment surt guanyador el Sr. Maestro –perquè s’ho mereix– sempre diran que l’han ajudat, cosa que crec que a ell no li agradarà gens.
Per tant, tal i com li vaig demanar en la instància que va entrar el grup de CIU, torni a refer les bases, perquè les bases especifiques actuals de la convocatòria de proves per a la selecció d’una plaça d’inspector de la Policia Local de Torredembarra són nul·les de ple dret en lesionar el dret constitucional a la igualtat.
Li demano, aquest cop públicament, que faci unes noves bases fonamentades en el principi d’igualtat. Ah, i no facin com sempre que agafant-se en qualsevol element no essencial de l’escrit el desestimen, obligant-nos a haver d’anar al contenciós.
Aquesta manera de fer és la solució fàcil i, ha esdevingut al nostre Ajuntament, una practica habitual. No obstant, a la llarga serà molt perjudicial pel propi Ajuntament, per les conseqüències econòmiques que en poden derivar. I és que es desestimen un percentatge molt elevat de les al·legacions presentades pels ciutadans, encara que tinguem raó, per obligar-nos a fer un dispendi a l’hora de fer prevaldre els nostres drets. Si es vol seguir amb les justes demandes, t’obliguen a haver d’anar al contenciós-administratiu. Això si ho pots pagar, si no “ho sentim molt”. Un altre exemple de forma de discriminació ben entesa; entre els ciutadans que poden pagar i anar a la justícia i els que no. Si no hi vas, l’Ajuntament ja s’ha sortit amb la seva, tingui raó o no.
També aprofito per dir-li que la seva obligació és vetllar per la imparcialitat de les accions que pren l’ens i la meva és vigilar perquè les coses de l’Ajuntament es facin bé.

Hi ha, però, una gran diferència. Jo els contenciosos els haig de pagar de la meva butxaca, i a vostè els hi paga l’Ajuntament, o sigui el poble. És molt fàcil desestimar-ho tot, fer grans retòriques i donar qualificatius a la gent que no pensa com vostè. Jo proposo, a veure si és tan atrevit i mordaç, que de tots els contenciosos que perdi l’Ajuntament es reparteixi el pagament dels costos i indemnitzacions entre tots els regidors que han donat suport. Llavors, els hi diré “Savis Atrevits”, i serà un exemple de què, realment, defensen el que creuen.
Daniel Masagué Pere
Portaveu del grup de Convergència i Unió.

SI TU NO VAS, ELLS ES QUEDEN.

CARTELLERA DELS MULTICINES

SALA 1: AHORA O NUNCA: Historia de un hombre en estado crítico que decide jugarse su porvenir al todo o nada. Intérprete: Mariano Rajoy.
SALA 2: PINOCHO. Basada en hechos reales. La historia de un portavoz que a base de mentir le bajan los votos: Protagonista: Ángel Acebes.
SALA 3: TIBURÓN. Película de suspense rodada en una tierra mítica en la que el protagonista devora todo aquello que se pone en su camino. Interpretada por E. Zaplana.
SALA 4: LA SOLEDAD. Historia de un hombre que se ve apartado de su entorno sin explicación alguna y entra en una depresión. Interpretada por Alberto Ruiz Gallardón.
SALA 5: LA EXTRAÑA PAREJA. Turbulentas relaciones entre una pareja de desecho que no tiene remedio. Interpretada por Esperanza Aguirre y Alberto Ruiz Gallardón.

D´ACORD

Suspensió cautelar de les obres.

Salvem els Muntanyans demanarà al TSJC la suspensió cautelar de les obres
Un informe encarregat pel jutge conclou que Muntanyans II posa en risc un espai d'interès natural
AZAHARA PALOMARES. Torredembarra
L'espai d'interès natural (EIN) Platja de Torredembarra i Creixell perilla si s'edifica el pla parcial Muntanyans II. Aquesta és una de les conclusions de l'informe fet per un pèrit independent per encàrrec del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que actualment tramita dos contenciosos administratius presentats per la Plataforma Salvem els Muntanyans contra l'aprovació del projecte. El col·lectiu va anunciar ahir que sol·licitaran al jutge que decreti la suspensió cautelar de les obres, iniciades el mes de juny passat a Torredembarra. La plataforma, però, va fer una crida perquè intervinguin les administracions competents.
«Cal que algú aturi aquest despropòsit.» Amb aquestes paraules es va referir als resultats de l'informe independent el portaveu de la plataforma contrària al projecte urbanístic, Jordi Vázquez. El col·lectiu es posarà en contacte en els propers dies amb el seu advocat per tal de fer una petició formal d'aturada cautelar de les obres, i es van mostrar confiats en l'èxit del procés judicial iniciat per deixar sense efecte el vistiplau de la Generalitat al pla. «Nosaltres i la promotora sabem que aturarem Muntanyans II», va sentenciar.
Les demandes de Salvem els Muntanyans tenen ara el suport d'aquest nou estudi geològic i hidrològic, que certifica el «risc d'inundació» dels terrenys (on es preveuen 550 habitatges a tocar de l'EIN), a més de la seva condició, en part, de zona humida, i el risc de «danys a les persones» a la urbanització en cas de pluges fortes. El document fa també una crida d'atenció als efectes que la construcció de Muntanyans II tindrà sobre l'espai protegit de Platja de Torredembarra i Creixell (separat del pla per la via del tren). Així, considera que la urbanització retalla la coneguda com a «zona de transició» de l'àrea protegida, clau per l'alimentació dels estanys en casos de precipitacions.
En conclusió, alerta que «es posarà en perill el seu futur» i que, fins i tot, es podrien produir variacions en la salinitat de la llacuna dels Salats, a més de provocar «una recessió i degradació de la zona humida».
L'informe s'ha elaborat a petició de la mateixa plataforma, tot i l'oposició del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, que va presentar un recurs a la decisió del jutge.

CARA A CARA

JO VOTARÉ CiU

He estat molt crític i ho continuaré estant fins que calgui amb el Sr. Duran Lleida. Quan faci alguna declaració que no comparteixi li faré saber, però això no vol dir que en unes eleccions generals en les que l’estat que ens té apressats busca espai per governar no sigui una bona opció votar al Sr. Duran i Lleida.
En Duran és un bon polític, el que passa és que a vegades la seva por a que els votants no sobiranistes de CiU se sentin molestos el fa semblar més proper a una convivència interessada amb espanya que no ser una aposta sobiranista de futur.
Hem de diferenciar les coses, no és el mateix treballar a Madrid que a casa, és molt més productiu per Catalunya tenir a Madrid un polític com el Sr. Duran i després a casa un polític com el Sr. Mas que no a l’inrevés.
Jo sóc un representant de la línia sobiranista dura que aspira a un estat lliure democràtic i europeu i la continuaré defensant, ara bé, en aquestes eleccions jo votaré en Duran perquè per mi, és l’única opció útil pel meu país en aquesta classe d’eleccions.

Ni dreta ni esquerra.Hi ha partits que intenten escorar els altres partits a un extrem o a l'altre, a la dreta o a l'esquerra per allunyar-los així del tarannà moderat, constructiu i dialogant de la majoria de la població catalana.
Titllar CiU com a partit de dretes és la tàctica més utilitzada pel PSC,ERC i ICV en la seva estratègia, però tots els estudis político-sociològics coincideixen en afirmar que CiU és una força de centre, punt de trobada entre la cultura catòlica democràtica, la liberal i la socialdemocràtica, i que com a partit de centre el percep gran part de la població.
CIU ha estat l’exemple probablement més assolit, de creació d’una força de centre amb capacitat de ser majoritària i de governar coherentment durant un llarg període.
I això, gràcies a superar el sistemàtic enfrontament dreta-esquerra i de consolidar una força autènticament de centre, cohesionada per la voluntat de construir i de vertebrar.
CiU va creure i creu que Catalunya i Europa estan situades en el centre, és a dir, en el reformisme polític, econòmic i social, i en definitiva en la política que a través de cinc dècades ha creat el model social i econòmic europeu.
Hi ha molta gent en aquest País que volen apostar per un govern que respeti de veritat de tots els Pobles de espanya com CiU,fins arrivar a tenir dret a decidir el seu desti. Ara cal treballar a fons fins el dia 9 per explicar a la gent les nostres opcions, per convèncer que això és possible i que per tant la gent voti lliurament a qui cregui millor.

VUTEU CiU.
Què hi ha més útil i pràctic que això?

VOT PRÀCTIC

Aquest escrit, sigui dit per endavant, és una crida sincera al vot pràctic, al vot més útil per a Catalunya i per a les catalanes i catalans.
Dies i més dies d’espera per ser atesos en els centres de salut, pèrdua progressiva de competitivitat i lideratge de les nostres empreses respecte les de la resta de l’Estat, caos ferroviari que en un moment o altre ens acaba afectant a tots, això si no t’afecta cada dia, la impotència de veure com les inversions passen de llarg de casa nostra, etc.
Durant les dècades dels 80 i 90, en referència a Catalunya, i provinent de la resta de l’Estat, es va posar de moda allò tan enyorat de la locomotora catalana, una molt gràfica referència al vigor i salut de l’economia catalana d’aquells temps, durant els quals Espanya sencera es beneficiava de l’empenta catalana, fruit del caràcter decidit i emprenedor dels catalans i d’ unes infraestructures i inversions com a mínim suficients. Catalunya es va erigir en referent polític, social i econòmic, no tan sols de la resta de l’Estat, sinó també d’Europa i del món.
Gairebé la totalitat d’ambdues exitoses dècades hi va haver un denominador comú: per una banda, un partit decidida i indiscutiblement català i catalanista, convergència i unió, es trobava al capdavant del govern de la Generalitat i, per l’altra, aquest mateix partit era decisiu a Madrid perquè esdevenia repetidament allò que se’n diu la clau de governabilitat.
Tot i que personalment em decanto pels del puny i la rosa, crec que poc importa qui de tots dos partits majoritaris guanyi les eleccions, ja que amb tots dos hem estat ben i mal tractats (depenent de l’abast de les respectives majories).
Perquè Catalunya torni a ser el que era necessitem un partit que defensi els nostres interessos amb fermesa, valentia, plena autonomia i sense complexos. Al PSC, més enllà de la retòrica, es deuen a Madrid, i el que pensi que no, s’hauria de formular la següent pregunta: com és que ni tan sols tenen grup Parlamentari propi?, si no poden votar lliurement al Parlament com pretenen defensar els interessos de Catalunya per damunt de les inèrcies centralistes dels seus companys de colla. ERC és un partit independentista, una aspiració legítima, que entenc, respecto i que, amb matisos, fins i tot puc arribar a compartir, però com que, per desgràcia, l’anticatalanisme encara és un valor rentable a la resta d’Espanya, cap dels dos grans partits s’aproparia a aquesta formació per plantejar algun tipus d’acord mínimament sòlid, i ICV no té la dimensió suficient per esdevenir clau.
Tot i ser la comunitat autònoma més solidària ens critiquen per poc solidaris, doncs siguem-ho de debò. Tant si ets nacionalista com si no, pragmàtic o idealista, ateu o creient, de dretes o d’esquerres, votem tots a una per l’opció més útil, fem que Convergència i Unió sigui decisiva per Catalunya. A més, totes les persones no nacionalistes i centralistes que viviu a Catalunya i llegiu aquest BLOC, també voldria dir-vos, que voler que Catalunya torni a ser el referent que era (la locomotora catalana), no és un objectiu egoista, tot el contrari, és quelcom positiu també per a la resta de l’Estat, ja que quan Catalunya “tira del carro” tota Espanya en surt beneficiada.
Pensem que quan la locomotora d’un tren està ben calibrada, ben gestionada , equipada i arriba puntual al les estacions (sí, sí, “puntual”, és possible i no ho dic de broma), això beneficia a tots els passatgers, a tots els vagons, no només a la locomotora…
Crec fermament, que a les properes eleccions generals del 9 de març entre tots podem començar a tornar Catalunya al lloc que es mereix!

Les coses clares

Ahir l’Artur Mas va estar senzillament espectacular. La seva intervenció en la sessió de control del Parlament reflecteix la seva alçada política. La resposta etzibada a Joan Ridao d’ERC no pot ser més contundent. El Sr. Ridao va dient que a CiU som “mal catalanistes”. És evident que el cinisme no coneix límits. És per recordar-los, als senyors i senyores d’ERC, que els qui han venut Catalunya a Madrid han estat ells amb els seus subterfugis i pactes a l’ombra. D’allò que tantes vegades se’ns ha acusat injustament a nosaltres, avui ho podem dir de vostès, senyors i senyores d’ERC: “Deixin de jugar a la puta i la ramoneta d’una vegada”.

Bé, començo el matí (són les 8.30 h) de manera guerrera però és que…

Balanç de gestió

Per fer un balanç es poden fer servir diferents camps, i la metodologia és múltiple i igualment vàlida. Els meus camps d'anàlisi són:

Genèric, Catalunya, economia, social, exteriors, infrastructures, educació i habitatge:
Genèric: A Zapatero i el seu Govern se'ls ha notat que no estàven preparats per governar.

De "talante" n'hi ha sobrat, certament rebaixant la tensió i canviant l'estil del darrer Govern del PP. Ara bé, més enllà d'aquest "talante", el balanç de gestió és francament pobre.

Quan ells mateixos s'aferren a la Llei d'igualtat i al dret al matrimoni dels homosexuals com a gairebé úniques banderes de la legislatura, amb tots els respectes per la importància d'aquestes lleis, és que la gestió és francament pobra.
Catalunya: Sobren les paraules. És la història d'una cadena d'incompliments. Zero patatero, zero absolut, és el balanç de Zapatero amb Catalunya. Per citar els 10 incompliments més flagrants: No respecte a l'Estatut sorgit del Parlament de Catalunya; descens de la inversió del 18'6% al 14'9%; incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut que garantia una inversió a Catalunya igual que la seva aportació al PIB de l'estat; retràs escandalós i plagat d'incidents en l'arribada del TGV a Barcelona; no cessió del Castell de Montjuïc; rodalies no va ser traspassada l'1 de gener del 2008; l'Aeroport del Prat no té nou sistema de gestió amb participació de la Generalitat; les balances fiscals no han estat publicades; els papers de Salamanca no han arribat i el català no és oficial a Europa.
Economia: No és el meu terreny, salta a la vista però la manca de rumb i els problemes que està comportant a l'economia de l'Estat en general.
Polítiques socials: La gran bandera del PSOE, marcada per la Llei de dependència, que havia de ser el quart pilar de l'Estat del benestar. L'únic avenç que hi ha són alguns xecs electoralistes i la Llei de dependència que s'ha aprovat però no es compleix.

Un absolut fracàs que demostra que la teòrica esquerra espanyola viu encara del discurs dels anys 60 del segle passat i en la incapacitat més absoluta per passar de les paraules als fets.
Exteriors: Es va fer tornar les tropes espanyoles de l'Irak i es treu espanya de la ridicula alineació internacional amb els Estats Units. Fins aquí tot bé, però es que no hi ha hagut res més. Sortim del camí on el PP havia posat l'Estat espanyol, però ara què?.

espanya no pinta res a la Unió Europea, ha estat ignorada ostentòriament, i l'única iniciativa del Govern, l'aliança de civilitzacions, és una simple burla, una cortina de fum per sortir del pas i que ni tan sols s'han preocupat de fer veure que darrera el fum hi havia alguna cosa.
Infrastructures: Amb una de les Ministres més nefastes que es recorden, el fracàs és absolut. Cap gran obra ni transformació més enllà del TGV amb els desastres que ha comportat. TGV, per cert, que porta de Madrid a tot arreu i res més, ni corredor del mediterrani, ni connexió mediterrani - nord de l'estat, ni connexió amb la frontera, com a les millors èpoques del franquisme.
Educació: No és només culpa del PSOE, però l'ensenyament a espanya, i també a Catalunya, segueix a la cua d'Europa. El PSOE no ha sabut sortir d'aquesta dinàmica. La culpa és de les rèmores ideològiques dels anys 60 i del constant canvi de llei d'educació.
Habitatge: No hi ha rumb per al problema de l'habitatge. Xecs electorals, o sigui deixar caure bitllets des del cel a la massa necessitada (com a l'edat mitja) és l'única mesura, a banda de promeses d'habitatge protegit que mai se sap si es fa o no.

Falta de ruta per superar una economia massa depenent de la construcció, cosa que és l'orígen de tots els mals en el món de l'habitatge i l'economia espanyola en general.

“aquí paz i después gloria”.

Encara que a molts els molesti, la recentment assolida independència de la República de Kosovo és l’inici del full de ruta d’unes quantes nacions sense estat les quals anhel·len des de fa molts anys la seva independència.Nacions com Catalunya, Euskalerria, Escòcia, etc. ja tenen un mirall on veure reflectides les seves aspiracions i un punt de referència des del qual iniciar un camí sense tornada a través del qual i de forma pacífica i democràtica assolir la seva plena independència.

Això que per a molts de nosaltres sembla tan clar no ho és, però, per als governants dels estats que ens oprimeixen i que només volen sentir el discurs de la unitat nacional forçant-nos als demés a encabir-nos en un vestit que no ens ve gens ni mica a la mida i amb el qual no estem a gust.

En el cas concret de Catalunya i Euskalerria, al govern espanyol li ha faltat temps per dir que no reconeix la declaració d’independència de Kosovo per què no s’ajusta al dret internacional i per la seva unilateralitat (¿?).Aquesta negació de la realitat per part del govern espanyol està basada en dos motius fonamentals.

El primer motiu és el de no donar-nos arguments ni esperances als catalans i als bascos i, el segon motiu és el que fa referència a la proximitat de les eleccions generals i un pronunciament favorable a la independència de Kosovo donaria via lliure al PP per a instaurar el discurs de la por al trencament de l’estat espanyol i això no convé al PSOE.El que em sembla estrany és que amb aquesta actitud estan donant la raó a un govern com el serbi el qual, encara que més dissimuladament, segueix tenint els mateixos ideals totalitaris i xenòfobs que els de l’època de Milosevic i que a més avui a atacat el territori kosovar.

Penso que aquesta actitud no serà beneficiosa per a cap partit des del punt de vista del màrqueting electoral.

La meva pregunta és: “Si Kosovo s’hagués declarat independent una vegada passades les eleccions del 9-M, el govern de ZP hauria actuat de la mateixa forma?” Sincerament crec que no.

En el cas que ZP guanyés les eleccions seguiria fent ostentació del seu famós “talante” i donaria el vist i plau a la independència de Kosovo i, com diuen els espanyols, “aquí paz i después gloria”.

Els 10 incompliments flagrants de ZP

Convergència i Unió denuncia els 10 incompliments flagrants de José Luís Rodríguez Zapatero17/02/2008
Josep Sànchez Llibre ha estat l’encarregat de relacionar els 10 incompliments flagrants de José Luís Rodríguez Zapatero. Abans però, el candidat de CiU ha deixat ben clar que “normalment a Catalunya la paraula té un significat molt important igual que l’encaixada de mans”.
Per Sánchez Llibre “a Catalunya, la paraula és llei” i ha emprat la dita “la paraula del català tant és avui com demà” per deixar ben clar que Rodríguez Zapatero “incompleix la paraula per tant no mereix la confiança dels catalans”. Sánchez Llibre ha recordat que “la constant de Rodríguez Zapatero és dir que si d’entrada per després dir que no. No té paraula i per tant no mereix la confiança dels catalans”.
Per la seva part, el president de la federació, Artur Mas, ha destacat “el nerviosisme i l’atac de nervis” que sembla que tingui el President de la Generalitat. “Sí Rodríguez Zapatero ja els ha dit que no pactarà amb CiU. Sí que se’l creu poc que ha d’anar a Madrid a avisar-lo!”. “Que no ens creguem nosaltres les promeses de ZP” és normal després de l’experiència “que tenim” però és preocupant que tampoc “se’ls cregui José Montilla”.
Mas ha deixat ben clar que “l’únic que demana Convergència i Unió és que es respecti la llista més votada perquè això és qualitat democràtica. I aquesta defensa la farem perquè és una manera de retornar la confiança als ciutadans”. Mas ha volgut deixar molt clar que “tant dolents són els atacs del PP cap a Catalunya com els incompliments, els enganys i les mentides de Rodríguez Zapatero”.
Els deu incompliments de Zapatero, són:
1- Aprovació de l’Estatut que sortís del Parlament de Catalunya
Al Miting final de campanya del PSC-PSOE a les eleccions espanyoles del 2004, Jose Luís Rodriguez Zapatero pronuncia la ja famosa frase: “Apoyaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya”. Promesa flagrantment incomplerta després.
2- Cumpliment de l’Estatut
Zapatero s’ha fartat de vendre la seva teòrica visió plural d’Espanya que tenia les reformes de diferents Estatuts com a màxim exemple. A l’hora de la veritat però, ni va recolzar l’Estatut sorgit del Parlament, ni tampoc l’acordat amb Artur Mas i refrendat a les urnes. Ja li està bé que estigui al Tribunal Constitucional i qui dia passa any empeny.
3- Inversió a Catalunya: Disposició Addicional tercera de l’Estatut
La disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya recull que durant 7 anys Catalunya ha de rebre en inversió de l’Estat l’equivalent al pes del PIB català a Espanya, o sigui el 18’8%. L’any 2007 això ja no s’ha complert. Un acord electoralista de darrera hora ha fet arribar una part d’aquesta inversió però encara queden pendents 700 milions d’euros.
4- El descens de la inversió a Catalunya
Mentre Zapatero sempre ha promès més i més inversió per a Catalunya, i Chacón va dient que la inversió que està fent Zapatero a Catalunya és la més gran mai vista, la realitat de les xifres diu que la inversió de l’Estat a Catalunya, des de que governa Zapatero, ha passat del 18’6% al 14’9%, i bona part d’aquesta inversió concentrada al TAV.
5- Arribada del TAV a Barcelona
A bombo i plateret es va vendre l’arribada del TAV a Barcelona el 21 de desembre (data que ja suposava un important retràs sobre el previst). El resultat és del tot sabut. El forçament de l’obra per respondre a aquests interessos electorals, provoca el caos de rodalies més gran mai vist a Catalunya, amb interrupció del servei d’algunes línies durant setmanes, i evidentment un nou retard en l’arribada del TAV.
6.-Traspàs de Rodalies
L’imprudent Zapatero anuncia també a bombo i plateret el traspàs a la Generalitat de la gestió de rodalies per l’1 de gener del 2008 i res, de res, de res, de res.
7.-Retorn dels Papers de Salamanca
Després d’un teòric acord per retornar-los, l’únic que ha arribat a Catalunya és una petita primera entrega. Seguim a l’espera davant la denúncia de la societat civil catalana i el desesperant i vergonyós silenci del Govern espanyol.
8.-Castell de Montjuïc
En un altra promesa de miting final, Zapatero promet el retorn del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Més tard hi posa unes condicions inassumibles. Avui dia el més calent encara és a l’aigüera.
9.-Gestió de l’Aeroport del Prat
Zapatero anuncia que abans de la tardor del 2007 faria una proposta per a la gestió de l’Aeroport del Prat que inclouria la participació de la Generalitat. Encara estem esperant.
10.-Publicació de les balances fiscals
El mes de juny del 2006 Zapatero promet que publicarà les balances fiscals. També seguim esperant.

EL MIRALL

El Sr. Joan Ridao ha dit textualment que "sent vergonya com a catalanista quan algú que es fa dir nacionalista, en referència al president de CiU Artur Mas, supediti el govern de Catalunya a una decisió de Madrid".
Però quines penques que té el Sr. Ridao! que potser no ha estat ERC qui ha fet president de la Generalitat a un ex ministre espanyol del PSOE? no ha estat ERC qui ha fet president a un home que va cridar “viva España” quan va guanyar les eleccions el Sr. Maragall?
No és ERC qui tantes vegades s’ha sentit enganyada pels seus socis del PSC o el que és el mateix el PSOE català?Calladet està millor Sr. Ridao, de veritat, millor guardar silenci quan s´és pecador que obrir la boca i continuar pecant.ERC ha de canviar la seva cúpula actual per dirigents competents i netejar-la d'individus com el Sr. Ridao o el Sr. Carot, del contrari aquest país navega al naufragi total.
En vers d’intentar fer un govern sobiranista de futur, es dediquen a buscar-li les pessigolles a CiU i fer de llepacrestes del partit socialista.
El Sr. Ridao ja no aixeca la camisa a ningú perquè en el mirall on es mira només es pot veure un fariseu que diu mentides i traeix al país .

HAN ARRIBAT LES REBAIXES!!

És una llàstima que no estiguem sempre en període electoral perquè, així que arriba, surten per tot arreu subvencions, rebaixes fiscals, ajuts per a la compra o lloguer d’un pis, desgravacions, xecs de natalitat, finançament de les places de guarderia, augment de les pensions, inversions, etc., etc.
Entre el PP i el ZP fan carreres per millorar les ofertes: “nosotros rebajaremos los impuestos” diu en Rajoy; “bajar impuestos es de izquierdas” replica en Z.P. amb les celles apuntant al cel. Les eleccions semblen les olimpíades de les rebaixes. I un es pregunta, per què no ho rebaixàveu abans? Que no us en havíeu adonat fins ara? Moltes promeses al final de la legislatura, quatre anys per a complir-les… i poca memòria. I malauradament, als ciutadans, cada mes ens sobra menys diners.
Un arriba a comprendre el motiu pel qual les grans superfícies posen rètols que diuen: “Precios jóvenes“, és clar, no els deixen envellir mai… els canvien a l’alça cada vegada que et gires; et despistes i PAM! 50cèntims d’euro més. I els dies del mes van passant i el calaix cada cop més buit (els impostos indirectes han de pagar els ajuts i subvencions: psssst!! No ho digueu a ningú).
I a l’hora de votar venen els dubtes. Ara tots ens estimen tant… tots volen que la nostra qualitat de vida augmenti… tots tenen cura de nosaltres… fins i tot hi ha algun nacionalista espanyol que diu que estima Catalunya i als catalans. Té el seu què la cosa. Les infraestructures catalanes fan pena des de fa temps i, resulta que el paquet d’inversions per a Catalunya que en Z.P., dintre la seva immensa misericòrdia, fa que en Solves i en Castells acordin que arribi ara en, temporada preelectoral… és casualitat? No, amics meus, no; això, tal com deia en Duran el 21 de setembre de 2007, no és més que una farsa : els pressupostos generals de l’estat es quedaran curts a les inversions que es destinaran a Catalunya i per segon any consecutiu no compliran amb l’Estatut d’autonomia. La política social del Govern d’en Zapatero és una farsa.
El problema existencial ve quan mires de reüll al PP. Més del mateix o pitjor. És allò de si “si no vols caldo… dues tasses”.
Em sembla que plantejar-nos aquest dilema és inútil i estèril.
Ja tenim a CiU, perquè, pregunto jo: qui defensarà millor els interessos de casa que un de casa?

DIA FELIÇ PER CATALUNYA

Aquest és el subtitular que l’”amiga” Magdalena Àlvarez ens va deixar ahir sobre la taula després de reunir-se amb el President de la Generalitat.

Concretament va dir que avui és un dia feliç per Catalunya perquè el 20 de febrer arribarà el TGV a Barcelona.
Sort que no va dir allò que si plorem per les desgràcies (retard d’aquesta arribada, incidents pels ciutadans, enfonsaments, molèsties, mentides, promeses incomplertes, ...) , les llàgrimes (la reivindicació d’allò que és un dret) no ens deixaran veure el sol (l’arribada del TGV). Vaja, allò de la Catalunya optimista de l'"amiga" Chacón.

El TGV arriba a Barcelona el 20 de febrer, un dia abans de començar les eleccions.
Preu per preu, per què no es feia coincidir l’arribada del TGV amb l’inici de la campanya electoral amb un primer viatge inaugural amb tots els candidats a les eleccions?
O millor encara, per què no s’inaugurava el TGV el 10-M amb el candidat guanyador de les eleccions a Catalunya?

En fi, espero que el TGV Madrid-Barcelona serveixi, com a mínim, per agilitzar els deutes pendents que té Espanya amb Catalunya i que, per exemple, les balances fiscals (per no parlar de tantes i tantes promeses incomplertes) arribin abans a Catalunya; servirà per això?
D’altra banda, ahir també va ser un dia “feliç” per Catalunya perquè el President del Govern espanyol i candidat a la reelecció l’”amic” ZP va confirmar i va dir que estava molt orgullós que un altre “amic” de Catalunya, el sr. Bono, fos el nou President del Congrés si guanya les eleccions perquè tindria una mena d’àngel de la guarda al Ple.

Déu meu! Quina felicitat hem d’irradiar els catalans; el sr. Bono és aquell que va dir que no permetria parlar català a les Corts ...
Finalment, tenim una altra “amiga”, l’Espe Aguirre parlant català i anunciant que s’obriria una Escola amb el nom de Josep Tarradellas per aprendre català a Madrid.
I mentrestant, la subhasta i les promeses electorals segueixen i pels catalans, continua el dia feliç de Catalunya?
Anem ben servits amb aquesta colla d’amics i amb tant felicitat, eh?
Em sembla que no cal fer cap estudi més sobre això, oi? (ja m’enteneu).

“Manca de respecte”

Mas reclama una reunió amb Benach per respondre a la “manca de respecte” del govern a les votacions de la Cambra
11.02.2008
Dona suport a les manifestacions del president del Parlament i exigeix que es respecti allò que es vota per “garantir la salut i la qualitat democràtica del país”
El líder de CiU, Artur Mas, ha adreçat una carta urgent al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, per sol·licitar-li una reunió el més aviat possible per estudiar una resposta a la “manca de respecte” del govern a “la voluntat majoritària dels representants de la sobirania popular”.
I és que, Artur Mas interpreta que l’actitud de membres del govern català que han “manifestat públicament la seva negativa a donar compliment al mandat de la moció aprovada” en què s’expressava “el rebuig” al traçat del Tren de Gran Velocitat provoca “una greu afectació” en la “credibilitat democràtica del Parlament”.
El president de CiU espera que la resposta que pugui consensuar amb el president del Parlament pugui ajudar a “redreçar el rumb” del camí que sembla que pensa adoptar l’actual govern català a tenor de les manifestacions públiques expressades.
Suport d’Artur Mas a les manifestacions de Benach
Així mateix, Artur Mas aprofita la carta per manifestar a Ernest Benach el “suport personal” i del grup de CiU per la “defensa que heu realitzat de les nostres institucions” i de la necessitat que els compromisos assolit al Parlament “siguin respectats i complerts”.
A mode de recordatori, el president del Parlament, Ernest Benach, ha afirmat aquest matí al programa “Els Matins de TV3” que el govern de la Generalitat "haurà de donar explicacions" si no compleix amb la moció parlamentària que demana, amb el vot contrari de PSC i ICV-EUiA, un canvi del traçat de l'AVE al seu pas per Barcelona.
Benach ha recordat que "hi ha una responsabilitat política en el compliment del que s'aprova al Parlament de la qual ningú es pot escapar", pel que entén que "no es pot prendre a la lleugera el que aprova el Parlament". "Si el govern català no compleix una proposta que aprova el Parlament, ha de donar explicacions i hi ha mecanismes en el reglament parlamentari en aquest sentit. Tinc confiança en què el govern complirà i, si no, que s'atingui a les conseqüències ", ha explicat.
El president de CiU conclou la carta encoratjant al president del Parlament a “garantir la salut i la qualitat democràtica del nostre país”
Barcelona, 11 de febrer de 2008

La “Carma” té Karma .

Que Carme Chacón (”Carma” a l’hora de pronunciar el nom) sigui la número 1 per Barcelona a les pròximes eleccions, tan sols té una explicació: o era ella, o era en Clos, i en Clos que encara es pensa que és ministre de Justícia… què voleu que us digui?
En ZP ha preferit la Carme potser per allò de la paritat i perquè li podrà regalar la casa de cartró de protecció oficial, és a dir, un habitatge petit protegit per dos oficials de l’exèrcit espanyol. Amb tota seguretat en ZP es va deixar captivar pel tema de la “Carma” o del Karma (que a vegades el noi no s’acaba d’aclarir, tenim karma al partit, va dir joiós) i la va nomenar vicepresidenta primera del Congrés dels Diputats el 2004 i ministre de l’habitatge el 2007; tothom sap que els advocats això del tema de l’habitatge el dominen.
La “Carma” té Karma dèien des del PSOE fent un joc de paraules fàcil. Hem d’aclarir que, d’acord amb diverses religions orientals, el karma seria una energia metafísica (invisible i immesurable) que es deriva dels actes de les persones. D’acord amb les lleis del Karma, cada una de les successives reencarnacions quedaria condicionada pels actes realitzats en vides anteriors.
Què devia ser la “Carma” en vides anteriors? Pastoreta del segle XVII sempre vivint en cabanyes fetes de troncs, palla i caquetes de vaca, i d’aquí li venen els seus coneixements sobre el problema de l’habitatge.
Però pregunto jo: l’habitatge té problemes? Resposta: NO. Qui té problemes són els que volen viure als habitatges i em sembla que en aquests protagonistes s’hi pensa poc. Voleu dir, i no vull ser malpensat, que no pensen més en guanyar les eleccions que en satisfer les necessitats dels electors? Perquè, mira per on, ara la noia ve amb un pressupost miserable de 75 milions d’euros per a una actuació que, segons l’Executiu, beneficiarà a més de 250.000 famílies; tema solucionat.
Per cert, dividiu, i la resposta no està en el vent, està a la pantalleta de la calculadora. Mireu el resultat si les llàgrimes us ho deixen veure i ploreu a gust. Per cert, acabo de descobrir què va ser la Carme Chacón en vides anteriors: perruquera; prenia el pel a la gent! I segueix amb el “tic” que li va deixar empremta. Des del més enllà li ve la seva gosadia. Ha de ser des del més enllà, perquè si fos des del més aquí se n’adonaria de que els números no quadren i la idea de donar un ajut pels lloguers? fantàstica!
No pateixis, Carme que els lloguers s’apujaran un 10% abans que arribin els ajuts. O no sabeu a la seu com va aquest negoci?Una altra pregunta que em atormenta, seguirà en possessió de l’energia metafísica?
No ho sap ningú perquè ni es veu ni es mesura… caram!!! Això sí que és un problema que només es pot resoldre amb un acte de fe. Al cap i a la fi, si en té, tampoc se li nota. El que sí se li nota és la seva educació per part materna .
En una entrevista publicada el 2 de novembre de 2003 la Chacón va declarar: “Mi madre siempre me ha dicho que ser mujer y de izquierdas es lo más duro que a uno le puede pasar”. Dona! Vist on ha arribat ella, naturalment amb el seu esforç i les seves beques: advocada, doctora, professora de dret constitucional, vice-presidenta primera del Congrés dels Diputats, secretaria d’ Educació, Cultura i Investigació de la Comissió Executiva Federal del PSOE, ministra d’habitatge i amb un futur sense gaires angoixes econòmiques, m’atreviria a dir que malgrat que sigui dona i d’esquerres moderades, tampoc sembla que sigui el més dur que li pot passar a una persona. Tots coneixem molta gent que, amb tot el seu esforç, arriben amb prou feines a auxiliar de telefonista i a la part més baixa de la piràmide de Maslow.
Ella està al capdamunt: l’autorealització.Carme, Carmen, “Carma”… deixa’ns viure i no insultis la nostra intel·ligència.

TUMOR MALIGNE

El fet que caracteritza primordialment la situació del país en aquests moments, i que ho domina tot, tots els estaments més rellevants, i condiciona les idees que suren en l’ambient –les que emeten els principals mitjans de comunicació- és el poder omnímode que posseeix el PSC.
Un partit d’obediència espanyola que, per tant i com a tal, té com a objectiu acabar amb el fet nacional català, la nostra cultura i llengua, i estendre la consciència d’espanyolitat, i la cultura i llengua espanyola-castellana.
El PSC no té més ideologia que la que es deriva de la seva espanyolitat i, especialment, de la seva condició de màquina de poder. En aquest sentit, és una organització que domina els mitjans, mètodes i tècniques de propaganda, altament adaptable si és necessari, que ha sabut crear adeptes fidels i bosses de vot captiu.
Un vot, aquest darrer, potenciat a base d’allunyar els immigrants espanyols del segle XX dels autòctons, i de la cultura i llengua propis del país. Allunyant-los de la integració, en definitiva, tot patrocinant centres regionals, festes regionals cada cop més ridícules –imitacions tronades i corruptes de les originals-, i creant-los, o dilatant-los, el sentiment de viure en un tros més de l’Espanya castellanoparlant.
El PSC ha triomfat bàsicament a còpia de fer veure que Catalunya no existeix. Però tampoc podria haver arribat a aquests nivells d'èxit i influència sense el suport de molta gent que es sent nacionalment catalana. Catalans que, enganyats, es creuen de bona fe que el PSC és un partit d’”esquerres” que lluita per solucionar els problemes socials, o pels drets dels treballadors, etc, o bé catalans que renuncien a viure plena i dignament com a tals, a canvi que el Partido els doni una bona feineta i els ompli les butxaquetes -venuts i hipòcrites, ras i curt.
Els socialistes i simpatitzants, acusen sempre de sectaris tots aquells que els porten la contrària en els seus plantejaments. Això és així ja que, com tot partit que ha begut de les fonts del socialisme-comunisme –encara que ara ja no hi tingui res a veure-, és en el fons de pensament totalitari, i no accepta la dissidència.
Precisament, d’allò que ells acusen a la resta, és exactament el que són. El PSC és una organització de tipus sectari, amb un poder i una extensió que ja voldria qualsevol secta a Catalunya.
Som en un moment en què l’espoli econòmic sobre Catalunya és especialment intens, ja que, Espanya està intentant fer de Madrid una de les ciutats més importants del món, en contra de la tendència geoeconòmica natural de la zona i de les tendències que defineixen els eixos econòmics al segle XXI (ja no basats en les ciutats, sinó en àrees geogràfiques extenses). Com aconsegueix Espanya els recursos per fer aquesta “gran Madrid” destinada -molt probablement- a un fracàs escandalós??
Doncs xuclant fins a l’última gota possible a Catalunya.
Per això darrerament fallen estrepitosament fins i tot les mediocres infraestructures de què disposem els catalans.La funció del PSC, com a partit d’obediència espanyola, és silenciar aquesta injustícia econòmica, així com la injustícia nacional, cultural i lingüística que pateix Catalunya. Fer creure que a Catalunya tot va molt bé, i que el PSOE, artífex, junt amb el PP, d’aquestes injustícies, és molt bo per a Catalunya.
L’objectiu del PSC és adormir-nos i, quan ho hagi aconseguit, practicar l’”eutanàsia nacional”, com va dir l’històric dirigent d’ERC Heribert Barrera.Per tot això, el PSC és equivalent a un tumor per Catalunya.
Un tumor maligne que, si es deixa assentar, o créixer, acabarà amb Catalunya: amb la nostra consciència nacional, amb la nostra cultura i llengua, i fins i tot amb el nostre benestar econòmic. Un tumor l’extirpació del qual ha de ser prioritat per a qualsevol català conscient i que vulgui viure dignament com a tal.

Que no entretinguin més el personal

El cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha assegurat que “els bisbes li han fet un regal a José Blanco, un preciós regal. Però ja n’hi ha prou! El principal problema d’Espanya en aquests moments no són les declaracions dels bisbes i les declaracions del senyor José Blanco. Que no entretinguin més al personal. Espanya té problemes molt importants que no passen per la relació del PSOE amb l’església” i ha afegit que “el PSOE no trencarà cap tipus de relació amb el Vaticà, i això ho sap José Blanco. És una relació que està per damunt dels dominis de la política”.Duran i Lleida ha explicat que “un document dels bisbes no pot ser el principal problema del país.
Els problemes que té l’Estat Espanyol són la dependència, la llei incomplida, la situació econòmica, que ha tornat a augmentar l’atur, el problema del país és que hi ha la sensació que l’economia s’està deteriorant i cada vegada hi ha menys confiança, sense ser catastrofistes com el PP, però hi ha problemes. I la relació dels bisbes, encara que siguin favorables al PP, i les declaracions de José Blanco, no són el problema del nostre país ni molt menys”.
El cap de llista per CiU ha assegurat que “la proposta de retirar les subvencions a l’església és una afirmació sense fonament. Estem en campanya electoral i aquí del que es tracta és d’anar jugant, doncs ells juguen ara. Com la setmana passada estaven apuradíssims amb la paga electoral de 400 €, que ningú s’ha pres seriosament, afortunadament, i que no se sostén, i com que estaven apuradíssims perquè no mantenia importants relacions, han fet saltar això dels bisbes. Ni el primer ministre britànic, ni la cancellera alemanya, ni el president de la República Francesa, ni el President de la Comisió Europea, compten amb el senyor Rodríguez Zapatero per parlar d’economia, i com estava en aquesta situació doncs els bisbes li han fet un regal i estan entretenint el personal.
Però això no és una qüestió que es consumi, n’estic convençut”.

“Nyap jurídic”

CiU qualifica el Projecte de Llei sobre els centres de culte de “nyap jurídic” i afirma que treu competències al món local.
Oriol Pujol considera que el Projecte de Llei fa impossible “treure l’aigua clara” sobre quina és la intenció real del Govern Tripartit amb aquesta iniciativa
El portaveus del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Oriol Pujol i Josep M. Pelegrí, han afirmat avui que l’esmena a la totalitat que CiU defensarà en el Ple del Parlament de demà, al Projecte de Llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos, “és necessària, ja que el projecte de llei és un veritable nyap jurídic, que pretén utilitzar l’urbanisme com a argument per regular els centres de culte”.
  Pujol ha destacat també, que aquest projecte de llei “treu competències al món local, i per contra li atorga competències que no li corresponen”, ja que resta als ajuntaments competències en el terreny de l’urbanisme, però fa caure sobre ells responsabilitats a l’hora de fer complir la llei.
Per acabar, Oriol Pujol ha lamentat que “ens és impossible saber quina és la intenció real del govern Tripartit amb aquesta llei” i ha afirmat que “això no només ho diem des de CiU, sinó que hem consultat amb totes les confessions religioses i cap en treu l’aigua clara”.
CiU afirma que el Ple de demà serà un exercici de coherència pels grups parlamentaris
Segons Oriol Pujol, els continguts del Ple de demà suposaran un “exercici de coherència, pel Govern i pels grups parlamentaris”, ja que implicaran definir posicionaments molt clars davant de temes tan importants com la Llei de la Dependència, el pas del TGV per Barcelona o el desplegament de l’Estatut.
Pujol ha afirmat que “demà podrem veure si la coherència del PSC és tal, si se sumen a la Moció de CiU per garantir un correcte desplegament de la Llei de la Dependència a Catalunya, amb la qual tant s’omplen la boca” i “veurem com es posicionen els grups parlamentaris sobre el túnel del TGV a Barcelona, i si ho fan amb coherència amb les postures que han expressat fins avui a l’Ajuntament de Barcelona”.
Respecte a la Moció subsegüent a la interpel·lació sobre el desplegament de l’Estatut d’Autonomia, presentada per CiU, el Portaveu nacionalista ha destacat que “el programa del PSC busca fórmules similars al concert econòmic, mentre el PSOE afirma que el finançament s’ha de negociar multilateralment.
A veure si demà aclarim quina és la postura real dels socialistes”.

Enganyar els pensionistes.

Duran acusa Caldera d’enganyar els pensionistes i denuncia que “és una obscenitat” la propaganda que el ministeri de Treball fa de la Llei de Dependència, “una llei que és un gran fracàs”05/02/2008
El cap de llista de CiU es compromet a treballar la pròxima legislatura en el marc del Pacte de Toledo perquè en 4 anys no hi hagi cap pensió de jubilació per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i perquè les pensions de viduetat no estiguin per sota dels 700 euros
El cap de llista de CiU a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha acusat avui el ministre de Treball, Jesús Caldera, d’enganyar els pensionistes amb la carta que ha enviat dient que s’estan pujant les pensions un 4,1% i ha denunciat també que “és una obscenitat” la propaganda que el ministeri de Treball fa de la Llei de Dependència, “una llei que és un gran fracàs”. Així ho ha manifestat en declaracions als mitjans després de reunir-se aquest matí amb l’executiva de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) per explicar les propostes de CiU de cara a la pròxima legislatura. Duran ha anat acompanyat a la reunió del Portaveu d’Economia i Hisenda de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, i del Portaveu de Treball i Afers Socials, Carles Campuzano.
El dirigent de CiU ha anunciat, després de la reunió, algunes de les propostes que el Grup Parlamentari Català es compromet a portar al Congrés en la pròxima legislatura: En primer lloc, que “les pensions de viduetat es puguin calcular a partir d’una base reguladora que no sigui del 52%, com és actualment, sinó que sigui del 70%”. És a dir, el 70% del sou del marit. Duran i Lleida ha detallat que “quan fem aquesta proposta i assumim aquest compromís, no ens presentem amb les mans buides perquè som els que vam fer possible passar del 45% al 52% i som els que al llarg d’aquesta legislatura sempre hem demanat ampliar del 52% al 70% la base reguladora”.
En segon lloc, Duran i Lleida ha exposat que avui en dia cada dos per tres hi ha debats a la societat sobre els mileuristes, però ha volgut recordar també que “hi ha molts pensionistes que no arriben ni als 500 ni als 400 euros”. Des d’aquest punt de vista, el cap de llista de CiU ha presentat “el compromís de CiU de què en el context del Pacte de Toledo, fer un planificació per tal d’acabar la pròxima legislatura amb unes pensions diferents de les actuals amb l’objectiu que no hi hagi cap pensió de jubilació per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI)” i que en qualsevol dels casos “les pensions de viduetat no estiguin per sota dels 700 euros”. Duran i Lleida ha volgut deixar clar però que “atenció, és un compromís, no és prometre que les pensions pujaran demà passat” sinó que “és un compromís de treball dins del Pacte de Toledo, Pacte de Toledo que en el seu dia es va fer a instàncies de CiU i amb l’objectiu que en aquests quatre anys puguem anar prosperant amb aquesta política de pensions”.
En aquest context de les pensions, el dirigent de la federació de CiU ha acusat al ministre de Treball, Jesús Caldera, “d’enganyar els pensionistes quan els envia una carta dient que estan pujant les pensions un 4,1%”. “L’Estat no està pujant les pensions un 4,1%; mentida, estan enganyant els pensionistes”, ha denunciat, “l’Estat només està pujant el 2%, que és la previsió que fa d’inflació i que, per cert, quedarà molt per sota del que és la realitat”. “Quan un pensionista rep una carta com aquesta, el senyor Caldera està mentint, està enganyant els pensionistes, està cometent un frau i, a més, ho està fent amb fons públics”, ha declarat.
Duran i Lleida també ha estat dur respecte a la propaganda que el Govern de Zapatero està fent de la Llei de Dependència: “Dir-li al Govern de Zapatero i al senyor Caldera que és obscena la publicitat sobre la Llei de Dependència del ministeri de Treball; és una obscenitat fer propaganda d’una llei que és un gran fracàs”. Duran i Lleida ha explicat que “a Catalunya són unes 100 persones les que de 5.000 han cobrat alguna percepció del que eren les previsions de la llei que va entrar en vigor el gener de l’any passat”. Per aquest motiu, ha afirmat que “és una obscenitat aquesta publicitat que està fent el ministeri de Treball i és una obscenitat l’actitud del ministeri i de la Generalitat de Catalunya que, gràcies a la seva ineficàcia, han estat incapaços d’aplicar les previsions de la llei”.
Per últim, Duran i Lleida també ha detallat que un altre dels compromisos amb la FATEC és el de “millorar durant la pròxima legislatura les condicions fiscals de la hipoteca inversa”. “Ara cal fer el reglament i concretar els avenços fiscals d’aquesta figura tan important de la hipoteca inversa”.

Pasqual Maragall ja no confia en el PSC

El president de CiU i secretari general de CDC, Artur Mas , ha valorat aquest matí l’article que publica l’expresident de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, en un mitjà de comunicació català i on anuncia que votarà en blanc a les properes eleccions generals. El líder nacionalista considera “molt significatiu” que aquell qui “ho ha estat tot en el PSC i en el socialisme català” ara ja no tingui “cap confiança” en el que havia estat el seu partit.
Així mateix, ha recordat també la figura d’Herribert Barrera que coincideix amb Maragall recomanant l’opció del vot en blanc a pesar d’haver estat dirigent d’ERC. Per això, Mas conclou que “la manca de confiança” en formacions com el PSC o ERC “està instal·lada en moltes persones” més enllà de la crítica expressada per CiU. I, a més, ha deixat clara una cosa: Maragall no votarà al PSC, Herribert Barrera no votarà a ERC però “Jordi Pujol sí que votarà a Convergència i Unió. Aquí no hi haurà problema, som conseqüent
Votar en blanc és un “xec en blanc” a PSOE i PP
Del que Mas sí que ha discrepat de l’article de Pasqual Maragall és de la seva opció pel vot en blanc. Artur Mas no hi troba una funcionalitat en termes de defensa de Catalunya ja que entén que suposa “donar un xec en blanc” al PP i al PSOE perquè puguin continuar “menystenint i perjudicant a Catalunya”.
El president de CiU i secretari general de CDC considera que “el millor vot de protesta és votar a partits catalanistes” i, respectant totes les opcions legítimes davant d’una convocatòria electoral, Artur Mas és partidari de “protestar millor defensant-se” votant a formacions que puguin actuar de “contrapès” d’un dels dos grans partits que, en definitiva, “segur que un dels dos acabarà ocupant La Moncloa”.
Els dirigents del PP són “un perill” i els dirigents del PSOE són “un frau”
En aquest sentit, Artur Mas s’ha lamentat de la “polarització” entre PP i PSOE d’aquesta campanya electoral que considera “un mal negoci” per a Catalunya. I ho ha justificat així: “per a molts ciutadans els dirigents del PP fan por i són un perill a efectes catalans, però també per a molta gent els dirigents del PSOE i José Luis Rodríguez Zapatero són un frau per a Catalunya”.
Davant del “perill” d’uns i el “frau” dels altres, Artur Mas crida a una “via diferent” que seria la de Convergència i Unió que, a criteri seu, garanteix “el respecte, la solidesa, la dignitat nacional i l’avenç en el que és fonamental”.
Crida d’ Artur Mas als bisbes catalans perquè “marquin perfil propi”
I, per últim, la roda de premsa posterior a l’executiva nacional de CDC ha servit també per emplaçar als bisbes catalans a continuar “amplificant” un “perfil propi” de l’Església catalana. En aquest sentit, Artur Mas , considera “massa radicals” els plantejaments del document publicat per la Conferència Episcopal Espanyola i considera que ens trobem en una “oportunitat d’or” per “desmarcar-se” de l’Església Espanyola.
És per aquest sentit que ha lloat la posició “clara i diferent” de l’abat de Montserrat perquè “va parlar clar i català”, camí que si seguissin els bisbes catalans “molta gent podria agrair”.

Aigua per a Catalunya

El cap de llista de CiU a les eleccions generals afirma que “ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya”
El cap de llista de la federació per a les eleccions generals, Josep A. Duran i Lleida, ha presentat a Sau, on ha visitat el pantà greument afectat per la sequera, el “compromís de CiU envers el transvasament del riu Roine. Cada cop plou menys, les tasses de pluviometria han baixat considerablement i, en contra d’aquesta tendència, la població ha crescut, cap cop som més persones: és a dir, menys aigua i més persones que n’han de beure, que la necessiten per garantir el progrés, més empreses que la necessiten per garantir l’ocupació, més espais d’oci que els hi cal per garantir que la nostra oferta sigui bona pel que fa a serveis. No canviarem ni el règim de pluviometria ni la tendència d’augment de la població. En conseqüència, tenim un problema estructural”.
Duran ha recalcat que “fins ara forces polítiques, justament les que avui tenen responsabilitats de govern en la Generalitat i a l’Estat han confiat bàsicament en l’aigua del cel, en la pluja.
La sequera no és un fet nou i ja fa uns quants anys que arrosseguem aquest problema”. I ha afegit que “la falta d’aigua s’ha agreujat i no hi hagut resposta de l’Administració. Hi ha hagut, doncs, sequera d’aigua, però també sequera d’idees, de propostes de l’Administració. Recordo el conseller Milá en l’anterior legislatura que va assegurar que a hores d’ara tindríem resolt l’abastament d’aigua. O en aquesta legislatura, vaig interpel•lar el president del govern el 15 de febrer de 2006 i Rodríguez Zapatero es va manifestar obert i va expressar el compromís a discutir d’altres possibilitats davant el plantejament que li vaig fer del Roine i a estudiar-ho. Dos anys després, tampoc s’ha fet res des del govern de l’Estat”.
“Cal un resposta estructural a un problema estructural”
El cap de llista de la federació per a les properes eleccions ha assenyalat que “cal donar una resposta estructural a aquest problema estructural. Cal, doncs, fomentar una política d’estalvi de cara als propers 25 anys i incentivar fiscalment les empreses que facin servir mesures d’estalvi d’aigua – i recordo que el PSOE volia suprimir, en la reforma de l’impost de societats, les deduccions que les empreses es feien per aquest objectiu i s’han mantingut gràcies a CiU. És bo també que hi hagi campanyes de sensibilització i invertir en educació mediambiental, també es pot gestionar millor l’aigua però sobretot el que és molt important és connectar totes les xarxes d’aigua de Catalunya. “
Duran ha dit que “avui Catalunya té aigua i la té l’àrea metropolitana de Barcelona, on es beu la d’altres conques. A Girona bona part de l’aigua del Ter no se la poden quedar per les necessitats dels gironins en general i dels pagesos perquè es transfereix a Barcelona. Amb aquesta connexió i amb la proposta que fem –la solució definitiva i estructural per l’abastament d’aigua per a Catalunya- del transvasament del Roine es reequilibraria el Ter, el Llobregat, l’Ebre i el Segre. És la proposta que defensaren en la propera legislatura”
“Ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya”
El dirigent de la federació ha recalcat que “ja sabem que pensa el PSOE: fins ara no han estat capaços de donar-hi resposta. El govern de la Generalitat es dedica ara conjunturalment a portar aigua del Roine en vaixells quan abans en el passat sempre s’han negat a fer el transvasament. Com que estem en precampanya electoral, volen aparentar que son capaços de donar resposta al problema”. I ha afegit que “El PP també s’hi va oposar. Encara recordo unes paraules de la seva darrera ministra de medi ambient respecte a la proposta de CiU de connexió amb el Roine que va dir que connectar les xarxes d’abastament de Catalunya amb el Roine és tant com independitzar les aigües catalanes de les espanyoles. El PP també veu fantasmes aquí: la independència de Catalunya a través del transvasament del Roine. Estem doncs en una situació que ni el PP ni el PSOE ens volen garantir més aigua per a Catalunya.”
Finalment, Duran i Lleida ha remarcat que “ qui pot, vol i està en condicions garantir l’aigua que necessitem per Catalunya és CiU. Per això, em comprometo solemnement com a candidat, al costat d’un pantà que reflecteix la manca d’aigua que tenim, a situar el transvasament del Roine en primera línia de qualsevol mena d’acord, d’aportació de CiU a l’estabilitat política espanyola. Catalunya necessita aigua, aquí no en tenim, no podem esperar que plogui, no podem mirar sempre al cel a veure si plou o no.
Cal mirar al Nord, a l’Europa verda. Allà tenim aigua i l’hem de dur del Roine.”

Escrit de CiU a la revista municipal som-hi:GENER

Disculpes
Exactament, això és el que crec que s’ha de fer. Demanar disculpes sempre que s’hagi comés una errada o s’ha dit quelcom que ha ofès a alguna persona. Des d’aquesta tribuna, ( revista som-hi) i després del ple del dia disset de gener, vull demanar disculpes a qui hagi pogut ofendre. No em sap gens de greu fer-ho, tot el contrari.
Voldria referir-me a les paraules del portaveu socialista Sr. Enric Grangel i aclarir alguns conceptes, ara ja amb més tranquil·litat. Aquest regidor em va preguntar per les meves declaracions a la roda de premsa que vaig fer el dia anterior. Possiblement, la seva intenció era fer que em retractés de les paraules “greus irregularitats” i “interessos ocults” que vaig utilitzar per descriure les actuacions de l’Alcalde en l’afer de l’aigua.
Li vaig contestar que, sens dubte, em reafirmava en les meves declaracions.
O és que potser tot el que li vaig descriure no eren greus irregularitats?:
1er. Interrupció d’un Ple, per un jutge.
2on. Fer un ple després d’haver-se celebrat eleccions amb la corporació sortint en funcions.
3er. Publicar al Diari Oficial de la Generalitat l’anunci d’adjudicació, quan aquesta no s’havia produït.
4art. Amagar als regidors i al ple, que l’empresa Aqualia havia presentat un contenciós contra l’Ajuntament.
5è. Incloure al ple del dia disset de gener com a qüestió sobrevinguda, l’adjudicació de l’aigua quan, seguint un criteri de prudència (entre d’altres), aconsellava no fer-ho.
Sr. Grangel, podria seguir, perquè mira que les han fet grosses com a cabassos, però ho deixarem així.
“Interessos ocults”, l’ofenen aquestes dues paraules?
No entenc amb quina autoritat moral pot dir vostè en una cosa així. Com li vaig recordar al ple, i vostè m’ho va admetre, en un bloc va arribar a fer declaracions en el sentit de què “millor que marxés Sorea, ja que mai havia invertit un euro, a la Torre”. Quin interès ocult tenia vostè per a dir això?
Durant el ple es va donar pressa a matisar (coincidir amb les meves declaracions), de què Sorea no ho havia invertit, però que tampoc li pertocava fer-ho, donat el tipus d’arrendament que tenia. Què curiós, oi?
Però ja que estem en aquest tema, deixi que m’expliqui. El sistema actual, es bassa en què l’empresa que dóna el servei, factura a l’Ajuntament el muntant del servei de l’aigua i el manteniment del clavegueram. L’Ajuntament posa el preu del rebut que paguem pel servei i tramita (a través de la companyia arrendatària) el seu cobrament als vilatans. La diferència dels imports entre el que l’empresa factura i la xifra que cobra l’Ajuntament en aquests dos últims anys ha estat aproximadament de 350.000 euros a favor de l’Ajuntament, gairebé 60.000.000 de pessetes per any. L’objectiu que per llei tenen aquests diners és el de realitzar inversions del servei d’aigua i clavegueram, o bé per rebaixar el rebut que ens cobren als vilatans.
Per exemple: haguessin pogut anar destinats a evitar que perdéssim la bandera blava de la platja per motiu de la porqueria que anava a parar del col·lector de la Martineta a l’arena. En aquesta ocasió, l’Alcalde, en lloc de fer-ho arreglar amb el pressupost que hi hauria d’haver per aquest objectiu, va donar la culpa al fet de no tenir donada l’adjudicació. L’Ajuntament, fent un mal ús d’aquests diners, els destina a d’altres despeses corrents. Això significa una mala praxis i, a més, pot comportar responsabilitats legals.
Ara haurem de vigilar a l’Alcalde. Va anunciar en un diari que el milió nou-cents mil euros que dóna la companyia que ha guanyat el concurs, és per fer inversions en el servei. Ell diu que són a fons perdut i que serviran per donar liquiditat a les arques municipals.

No vull imaginar, després de comprovar els últims esdeveniments, l’ús que en farà.
Tenint en compte, el que hem vist a l’últim ple respecte a les seves actuacions més propies del govern d’una “República Bananera” i veient que el nostre Alcalde fa la llei a la seva mida, no sé pas que podem arribar esperar aquest cop. Després, un jutge, d’aquí quinze anys, ja decidirà...
POT SER QUE TARDEM QUINZE ANYS EN ADONAR-NOS DE QUI ENS GOVERNA?

Daniel Masagué.

De que parlara CiU durant aquesta campanya?

Aquests darrers dies estem assistint a una subasta pública de promeses electorals dels populars i socialistes que realment dona pena. Convergència i Unió durant la campanya ens hem compromés a parlar entre altres de temes reals i assolibles. Per aquesta raó:
Parlarem d’educació.
Perquè ni el Pp ni el Psoe no han estat capaços de posar-se mai d’acord per pactar un sistema educatiu estable estatal. Convergència vol un pacte escolar que recuperi els principis de respecte, autoritat, reconeixement de l’esforç i el mèrit.
Parlarem de polítiques en favor de la família.
Perquè per la gent de CiU és molt important la natalitat, ja que invertir en política familiar és la millor manera d’invertir en el futur.
Parlarem de seguretat.
Perquè com el Psoe no ha volgut modificar el Codi Penal tal i com proposava CiU per poder tenir un instrument més per lluitar contra la delinqüència organitzada hi tornarem a insistir.
Parlarem de política social.
Perquè si alguna força política s’ha ocupat des del primer moment de les persones amb tot tipus de dependències ha estat CiU. Tot i no ser decisius a Madrid, per exemple, hem fet possible que una persona discapacitada que treballa pugui cobrar el sou i la pensió no contributiva. I hem fet compatibles la pensió del SOVI amb la de viduïtat. Si som decisius tenim diverses propostes que podran ser possibles i que a més no envairan competències de la Generalitat de Catalunya.
Parlarem de pensions.
Perquè no existeixi cap pensió de viduïtat i de jubilació, per sota del salari mínim interprofessional en acabar la propera legislatura.
Parlarem d’aigua.

Perquè continuem defensant que la resposta a les necessitats d’aigua passa pel transvasament del Roine.
Parlarem d’economia.
Perquè en aquests dies s’ha perdut molt de temps parlant de Solbes i de Pizarro quan el que necessita l’Estat, i especialment Catalunya, és donar resposta a la desacceleració econòmica i per això cal reforçar els nostres actors productius.
Parlarem de la capacitat adquisitiva dels ciutadans.
Perquè hem alertat que la capacitat adquisitiva de la ciutadania està disminuint, per això hem proposat al Psoe que baixi l’IVA que s’aplica a la factura energètica del 16 a 7%, per deixar nou punts d’IVA a la butxaca del ciutadà, i hem demanat que abaixi un 5% les retencions de l’IRPF per salari i per pensió.

Sis setmanes per a les eleccions. Els partits politics arranquen -arranquem- els motors. Cadascú a la seva manera, es clar. Mentre alguns ens dediquem a fer apostes per el canvi, la prosperitat, i l'avenç cap a una societat moderna i capdavantera, d'altres es mostren més partidaris del continuisme.

Es a dir, partidaris de continuar amb el cul a la cadira.
De continuar tenint un escó i un cotxe oficial. Tingui això el preu que tingui. Encara que el preu a pagar sigui posar en perill el propi joc democràtic Em vull referir a Esquerra Republicana de Catalunya. Aquells suposats independentistes que entreguen la clau de la Generalitat al sector mes espanyolista del PSC i el PSOE.

Aquells que varen fer President a José Montilla en contra de la voluntat dels catalans.
Sí, aquells. Els que han tret "republicana" i "de Catalunya" del seu logotip, i l'han deixat simplement en "esquerra". Zero a l'esquerra diria jo. Però bé això ara no ve al cas
Deia que juguen amb foc. Que posen en perill el joc democràtic. Això es el que es dedueix d'unes paraules de Joan Ridao. Deia el republicà que la proposta de CiU de que es respecti la llista mes votada, suposa no posar traves perquè Mariano Rajoy sigui president si guanya les eleccions encara que només sigui per un sol vot.
Aquestes declaracions, volen dir dues coses.

La primera és que Convergència i Unió respecta el vot dels ciutadans.

La segona es que ERC no ho fa.
En la passada campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, esquerra feia gala del seu particular concepte d'equidistància.

Que si tripartit si. Que si tripartit no. Que si PSC. Que si Convergència. Que potser al govern. Que potser a l'oposició. Que si cap aquí o cap allà... Ara els hi ha donat per la sinceritat i ha resultat ser pitjor el remei que la pròpia malaltia. Les paraules del senyor Ridao, donen a entendre que per ells el Zapatero seguirà essent d'inquilí de la Moncloa desprès del 9-M. Guanyi o no les eleccions.
Ja se n'encarregaran en Carod, en Puigcercòs i companyia. Amb gent com aquesta no m'estranya que les coses ens vagin com ens van.
Primer es passen -dues vegades consecutives- la voluntat dels catalans per allà on no diré per a no perdre l'elegància. Ara, a mes, ens rastregen per la cara que ho tornaran a fer si els resultats de les eleccions no son els que a ells els interessen. Desprès sortiran dient que hi ha poca participació. Quan ells son en gran part responsables d'aquest problema. No creieu que als d'Esquerra se'ls comença a veure el llautó? Ho deixo en el aire.

La ‘paga electoral’

La ‘paga electoral’ de ZP costaria quatre vegades més que tot el pressupost del Ministeri d’Habitatge01/02/2008
En la seva carta setmanal, Duran afirma que si CiU no té força, “ni ZP complirà, com no compleix ara les seves promeses, ni el PP publicarà les balances fiscals, com no les ha publicat quan ha governat.
Es tracta de prendre’ns el vot” i afegeix que “quanta raó que tenim amb allò de “Respectaran Catalunya”. És a dir, que cal que tornin a respectar-nos i que ens sapiguem fer respectar. A Espanya el PP i el PSOE són, diferents, certament, però pel que fa a Catalunya són ben iguals”
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Malgrat trobar-nos al bell mig de la precampanya electoral, he hagut de fer un parell de viatges fora de Barcelona. Dimecres al matí vaig ser a Madrid per participar en un cicle d’esmorzars-conferències del Nueva Economía Forum, per on passen tots els candidats, és a dir, Rodríguez Zapatero, Rajoy, Erkoreka, Ridao, Llamazares, i tal vegada algú del Grup Mixt, i jo mateix.
També hi vaig anar per enregistrar una entrevista pel programa ‘Parlamento’ de TVE pel mateix motiu.
Amb tot el respecte, els candidats del PSC i del PP per la circumscripció de Barcelona, Carme Chacón i Dolors Nadal, no hi passaran. No ho dic pas perquè tingui interès a menysprear cap de les dues candidates, sinó simplement per reflectir que el detall no és innocu. La seva opinió a Madrid no interessa. Ja saben que serà la que expressin, respectivament, Rodríguez Zapatero i Rajoy.
És a dir, elles no compten.
No compten els seus partits, per ser més exactes i respectuosos amb les persones. No pas perquè elles no puguin tenir moltes qualitats, sinó simplement perquè els seus vots, posicions i opinions no tenen altre amo i senyor que el PSOE i el PP.
Ahir a la tarda vaig fer un viatge llampec a Palma de Mallorca, anar i tornar, per assistir al lliurament del premi 2008 de l’esmentada Nueva Economía Forum a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Se’m feia costa amunt emprendre de nou un viatge, però ella s’ho mereix i vaig decidir, doncs, molt a darrera hora, anar-hi. En saludar-la, al final de l’acte, Rodríguez Zapatero també se’m va acostar amistosament un instant amb les paraules “no me aprietes tanto”.
Intueixo que Rodríguez Zapatero feia referència a tota la polèmica al voltant de la seva promesa de pagar cada any 400 euros a tots els contribuents si guanya les eleccions. O més ben dit, a tots els contribuents menys als treballadors autònoms i els pagesos per compte propi. Per què 400 i no 500 o 600 euros? No se sap. I per què a tots menys als treballadors autònoms (més de 3 milions a l’Estat i més de 500.000 a Catalunya) i als pagesos que treballen la seva pròpia terra per a ells? Tampoc ho sabem.
Espero que ningú es prengui seriosament el candidat socialista, Rodríguez Zapatero, quan formula aquesta mena de propostes. Intueixo que és una d’aquelles propostes que fa Jesús Caldera, ministre de Treball i coordinador del programa electoral, i que després el president no acaba d’entendre prou bé, i quan ho ha de transmetre a la ciutadania provoca un daltabaix. De fet, quan una promesa com aquesta necessita tantes explicacions, vol dir, d’entrada, que no és un bona proposta. El pitjor de tot és que la improvisació amb què actuen. Va succeir alguna cosa semblant amb la proposta de 2500 euros per nounat que Zapatero va improvisar, també per inspiració de Caldera, en el si del darrer “Debate del Estado de la Nación”. Realment, en aquest sentit, no saben el que es porten entre mans.
Si quantifiquem, a més, la proposta del president del govern, ens trobem que la “paga electoral” que, després ha dit que donaria cada any perquè no semblés electoralista, costaria 5.400 milions d’euros l’any. Això significa 4 vegades més que el pressupost del Ministeri d’Habitatge (1.359 milions d’euros) per a l’any 2008. O una mica més de sis vegades el que l’Estat destina a l’atenció de la dependència (871 milions d’euros per a l’any 2008). O també significa un 50% més del recursos que l’Estat dedicarà a inversions a Catalunya durant l’any 2008. Però no havíem quedat que la prioritat era l’habitatge? No s’havia dit que la gran estrella d’aquesta legislatura era la política social, i concretament, la llei de dependència? I no havia dit el ministre Solbes, quan jo li demanava justícia i no generositat, que Catalunya era tan generosament tractada en els pressupostos de 2008? No fa ni un mes i mig que les prioritats en despesa social es van fixar en els pressupostos generals de l’Estat i ara ja es canvia de plantejaments. Realment, ZP actua com un cacic, però amb els diners dels altres. Rodríguez Zapatero ha prioritzat la paga electoral a la política d’habitatge, de dependència i a les inversions a Catalunya aprovades per les Corts. Això no hauria de passar en democràcia.
Malgrat la tossuderia de l’equip econòmic del govern de no reconèixer que la desacceleració econòmica comença a arribar a les butxaques dels ciutadans, la realitat és la que és. Per això vaig insistint que el que s’hauria de fer és rebaixar en un 5% les retencions a compte que l’Estat cobra a tots els que fem declaració de renda. De fet, crec que en un principi el que volia proposar el govern era, més o menys, això, però per no dir el mateix que nosaltres, el ministre Caldera ha acabat embolicant la troca.
Precisament, d’economia, aquesta setmana en vam parlar amb un grup de professionals d’experts independents. El curiós és que alguns mitjans hagin volgut destacar que alguns d’aquests imminents professionals independents també havien col•laborat amb un institut relacionat amb la fundació FAES. Només entenc que des d’una mentalitat sectària es faci aquest tipus de reflexió. Nosaltres no demanem el carnet a ningú. Ni sabem si en tenen, ni ens importa. Ni la gran majoria tenen cap vinculació política amb CiU, llevat dels que han exercit càrrecs públics en els nostres governs. L’únic que valorem d’aquestes persones és la seva independència i la seva vàlua professional, el seu talent a l’hora d’emetre les seves opinions econòmiques, que no necessàriament són coincidents entre si, ni entre les seves i les nostres. Per exemple: la proposta d’abaixar l’IVA a la factura de gas i electricitat no era compartida per algun d’ells.

CiU serà decisiva després del 9-M

Duran afirma que CiU serà decisiva després del 9-M des d’una premissa bàsica “diàleg davant la confrontació, pacte, centralitat, confiança i, sobretot, eficàcia”30/01/2008
El cap de llista de CiU a les eleccions generals exposa en una conferència a Madrid les condicions polítiques per a possibles pactes postelectorals
El cap de llista de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions generals i secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha afirmat avui en una conferència a la tribuna Fòrum Europa, que organitza Nova Economia Forum, que “CiU serà una força decisiva a partir del 9 de març a la política espanyola des de la premissa bàsica del diàleg enfront de la confrontació, pacte, centralitat, confiança i sobretot eficàcia, que és el que també li convé i molt a la política espanyola”.
Així mateix, ha exposat les condicions bàsiques de CiU per a arribar a possibles pactes postelectorales que es fonamenten en tres pilars bàsics: d'una banda el compliment de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la publicació de les balances fiscals; d'un altre un nou model social que aposti per rebaixes fiscals, un pla d’energia, una nova política familiar i educativa, entre altres mesures; i en tercer lloc l’establiment de mesures de transparència democràtica que comportin la reforma de Llei Electoral.
Duran i Lleida ha iniciat la seva conferència afirmant que “CiU és necessària en la política espanyola” i que “serà una força política decisiva” i considera que la política “a Espanya requereix que es traslladi confiança a la ciutadania, als inversors. “Crec que aquesta última legislatura no s'ha caracteritzat per traslladar aquesta confiança i molt em temo que en els dies de precampanya electoral, si alguna cosa hi havia de confiança, s'ha dilapidat del tot”, ha indicat.
El número u de CiU als comicis generals ha incidit que “CiU serà decisiva a partir del 9-M” a la política espanyola des de la “premissa bàsica del diàleg” que ha de ser “una divisa en la política i com a antítesi de la confrontació”, així com “centralitat i pacte”, que és una marca de la casa de CiU. “Quan varem parlar de plantejaments respecte al futur i a la futura reorganització del model d'Estat, varem dir que el nostre compromís és fer complir un pacte, el pacte de l'Estatut d'Autonomia i aquesta serà la nostra missió al llarg de la legislatura”.
Duran i Lleida ha exposat el “nucli bàsic” del programa electoral de CiU i en definitiva dels “plantejaments” que posarà com condició a l'hora de “possibles pactes postelectorales” i que giraran entorn de tres pilars:
1. Publicació de Balances Fiscals i Desenvolupament i compliment de l’Estatut de Catalunya.
• Balances fiscals.- Duran i Lleida ha indicat que atès que a la pròxima legislatura caldrà establir un nou sistema de finançament “seria prudent la publicació de les Balances Fiscals”, i ha puntualitzat que CiU “no té la pretensió d'utilitzar les balances fiscals com un instrument destructiu o de confrontació, o en contra d'altres Comunitats Autònomes”, sinó que respon a “un desig de transparència” per a establir “debat serè, tranquil perquè serà un debat difícil entorn del sistema de finançament”, atès que haurà d’encaixar els diferents plantejaments dels nous Estatuts d'Autonomia.
• Estatut de Catalunya.- CiU té com objectiu el desenvolupament i compliment de la Llei Orgànica de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i sobre aquesta qüestió ha diferenciat la posició que mantenen referent a això el PP que ho “té recorregut”, mentre que el PSOE “no està complint amb els pactes”.