En la seva carta setmanal, Duran afirma que si CiU no té força, “ni ZP complirà, com no compleix ara les seves promeses, ni el PP publicarà les balances fiscals, com no les ha publicat quan ha governat.
Es tracta de prendre’ns el vot” i afegeix que “quanta raó que tenim amb allò de “Respectaran Catalunya”. És a dir, que cal que tornin a respectar-nos i que ens sapiguem fer respectar. A Espanya el PP i el PSOE són, diferents, certament, però pel que fa a Catalunya són ben iguals”
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Malgrat troba
r-nos al bell mig de la precampanya electoral, he hagut de fer un parell de viatges fora de Barcelona. Dimecres al matí vaig ser a Madrid per participar en un cicle d’esmorzars-conferències del Nueva Economía Forum, per on passen tots els candidats, és a dir, Rodríguez Zapatero, Rajoy, Erkoreka, Ridao, Llamazares, i tal vegada algú del Grup Mixt, i jo mateix.També hi vaig anar per enregistrar una entrevista pel programa ‘Parlamento’ de TVE pel mateix motiu.
Amb tot el respecte, els candidats del PSC i del PP per la circumscripció de Barcelona, Carme Chacón i Dolors Nadal, no hi passaran. No ho dic pas perquè tingui interès a menysprear cap de les dues candidates, sinó simplement per reflectir que el detall no és innocu. La seva opinió a Madrid no interessa. Ja saben que serà la que expressin, respectivament, Rodríguez Zapatero i Rajoy.
És a dir, elles no compten.
No compten els seus partits, per ser més exactes i respectuosos amb les persones. No pas perquè elles no puguin tenir moltes qualitats, sinó simplement perquè els seus vots, posicions i opinions no tenen altre amo i senyor que el PSOE i el PP.
Ahir a la tarda vaig fer un viatge llampec a Palma de Mallorca, anar i tornar, per assistir al lliurament del premi 2008 de l’esmentada Nueva Economía Forum a la cancellera alemanya, Angela Merkel. Se’m feia costa amunt emprendre de nou un viatge, però ella s’ho mereix i vaig decidir, doncs, molt a darrera hora, anar-hi. En saludar-la, al final de l’acte, Rodríguez Zapatero també se’m va acostar amistosament un instant amb les paraules “no me aprietes tanto”.
Intueixo que Rodríguez Zapatero feia referència a tota la polèmica al voltant de la seva promesa de pagar cada any 400 euros a tots els contribuents si guanya les eleccions. O més ben dit, a tots els contribuents menys als treballadors autònoms i els pagesos per compte propi. Per què 400 i no 500 o 600 euros? No se sap. I per què a tots menys als treballadors autònoms (més de 3 milions a l’Estat i més de 500.000 a Catalunya) i als pagesos que treballen la seva pròpia terra per a ells? Tampoc ho sabem.
Espero que ningú es prengui seriosament el candidat socialista, Rodríguez Zapatero, quan formula aquesta mena de propostes. Intueixo que és una d’aquelles propostes que fa Jesús Caldera, ministre de Treball i coordinador del programa electoral, i que després el president no acaba d’entendre prou bé, i quan ho ha de transmetre a la ciutadania provoca un daltabaix. De fet, quan una promesa com aquesta necessita tantes explicacions, vol dir, d’entrada, que no és un bona proposta. El pitjor de tot és que la improvisació amb què actuen. Va succeir alguna cosa semblant amb la proposta de 2500 euros per nounat que Zapatero va improvisar, també per inspiració de Caldera, en el si del darrer “Debate del Estado de la Nación”. Realment, en aquest sentit, no saben el que es porten entre mans.
Si quantifiquem, a més, la proposta del president del govern, ens trobem que la “paga electoral” que, després ha dit que donaria cada any perquè no semblés electoralista, costaria 5.400 milions d’euros l’any. Això significa 4 vegades més que el pressupost del Ministeri d’Habitatge (1.359 milions d’euros) per a l’any 2008. O una mica més de sis vegades el que l’Estat destina a l’atenció de la dependència (871 milions d’euros per a l’any 2008). O també significa un 50% més del recursos que l’Estat dedicarà a inversions a Catalunya durant l’any 2008. Però no havíem quedat que la prioritat era l’habitatge? No s’havia dit que la gran estrella d’aquesta legislatura era la política social, i concretament, la llei de dependència? I no havia dit el ministre Solbes, quan jo li demanava justícia i no generositat, que Catalunya era tan generosament tractada en els pressupostos de 2008? No fa ni un mes i mig que les prioritats en despesa social es van fixar en els pressupostos generals de l’Estat i ara ja es canvia de plantejaments. Realment, ZP actua com un cacic, però amb els diners dels altres. Rodríguez Zapatero ha prioritzat la paga electoral a la política d’habitatge, de dependència i a les inversions a Catalunya aprovades per les Corts. Això no hauria de passar en democràcia.
Malgrat la tossuderia de l’equip econòmic del govern de no reconèixer que la desacceleració econòmica comença a arribar a les butxaques dels ciutadans, la realitat és la que és. Per això vaig insistint que el que s’hauria de fer és rebaixar en un 5% les retencions a compte que l’Estat cobra a tots els que fem declaració de renda. De fet, crec que en un principi el que volia proposar el govern era, més o menys, això, però per no dir el mateix que nosaltres, el ministre Caldera ha acabat embolicant la troca.
Precisament, d’economia, aquesta setmana en vam parlar amb un grup de professionals d’experts independents. El curiós és que alguns mitjans hagin volgut destacar que alguns d’aquests imminents professionals independents també havien col•laborat amb un institut relacionat amb la fundació FAES. Només entenc que des d’una mentalitat sectària es faci aquest tipus de reflexió. Nosaltres no demanem el carnet a ningú. Ni sabem si en tenen, ni ens importa. Ni la gran majoria tenen cap vinculació política amb CiU, llevat dels que han exercit càrrecs públics en els nostres governs. L’únic que valorem d’aquestes persones és la seva independència i la seva vàlua professional, el seu talent a l’hora d’emetre les seves opinions econòmiques, que no necessàriament són coincidents entre si, ni entre les seves i les nostres. Per exemple: la proposta d’abaixar l’IVA a la factura de gas i electricitat no era compartida per algun d’ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada