No he pogut seguir el debat sobre l'estat de la nación, però algú m'ha comentat que semblava un circ o una representació teatral. De fet, ara m'acabo de connectar a Internet i he anat de dret a mirar les notícies sobre el debat de les Cortes, i amb la lectura dels titulars m'ha semblat que estaven parlant d'una tómbola, amb la típica frase de "siempre toca..."Entenc que no és fàcil afrontar un debat com aquest amb la situació de crisi en què ens trobem, però trobo que l'estil del president segueix les mateixes pautes de sempre i dóna la impressió que no té suficientment madurades les propostes.
El Gran Farsant ha tornat a utilitzar els seus encants de la sort : el victimisme, la mentida i el "talante".El debat sobre " el estado de la nación" ha estat molt trist, poc il.lusionador, ple de retrets i poques solucions reals.
El Gran Farsant està en minoria perquè ha anat enganyant a tort i a dret.
I passa el temps i Catalunya encara està igual que fa 1 any. Això sí, ERC continua donant suport al govern del Califa i al govern del Gran Farsant . Uns continuen venent fum i els altres agafant-se a la cadira mentre la cosa duri.
Que el PSOE i el PP no creuen ni han defensat mai l' Estat plurinacional està claríssim. Tot i així, ha deixat anar una perla, la perla falsa 2075 dient-nos que " Cataluña tendrá el mayor financiamiento de su historia con diferencia ".
Sr. ZP el que volem és que es desplegui íntegrament l' Estatut, que presenti mesures dignes, eficaces i reals. No volem la supressió de la deducció per la compra de vivendes a partir del 2011. El que volem és que apliqui una autèntica política econòmica. No calen mesures ridícules, ni de cara a la galeria. Ens cal polítiques innovadores, fermes, avançades, amb un risc però immediates.
En el cas dels ordinadors per als alumnes de cinquè de primària penso, com ja algú ha dit, que no sé pas si és el primer pas a fer perquè les TIC siguin presents a les aules. Fa quatre dies que es comentava que els professors tenien un nivell molt baix en llengua estrangera i també en coneixements d'informàtica. És interessant que l'ordinador personal sigui eina de treball a l'escola, no només a la classe d'informàtica, però cal que el professorat tingui la formació suficient, i en aquests moments tot depèn de les habilitats personals de cada professor i professora, i no per l'educació que han rebut per exercir.
Ara bé,la Generalitat té amb exclusivitat les competències executives. Dotar d’ordinadors els centres és una competència executiva. Ras i curt, l’Estat no és competent. Quina estafa! Quanta demagògia! Quina pena més gran!
Ha dit, segons llegeixo, que es pagaria 2.000 euros per la compra d'un cotxe , però d'aquest import l'Estat només n'hi posa 500, fent que siguin les companyies automobilístiques i les autonomies les que hi posin la resta. D'alguna manera es compromet a donar, però també es compromet pels altres.
Això vol dir que parteix de la base que totes les comunitats hauran de seguir la seva voluntat.
És clar que això de les transferències és molt "sui generis", perquè passa una mica com en les assegurances, que hi ha una lletra petita que ho llença tot a rodar (mireu, sinó, què passa amb el traspàs de competències dels trens de rodalia. Que ens han promès traspassar? molta imatge i poc contingut, perquè els trens passen per la via i la via... la mantindran (?) ells).
Però nosaltres... feliços i contents, i enganyats!
El president espanyol en la seva intervenció ha tret el llibre màgic de les promeses, què desprès tant sols son això, i ha dit un altra xifra màgica pel finançament amb l’anunci de la convocatòria abans del 15 de juliol del Consell de Política Fiscal i Financera per tancar un acord, què ha considerat estructural, i fregant el deliri ha qualificat de negociació lleial, bilateral i multilateral.
Quina lacra ! Entre els 25 diputats del PSOE-C claudicant i els demagogs d'ERC, poca cosa podrem fer. Veurem com acaba l' Estatut i el finançament. Veuran que no m' equivocaré : un Estatut retallat altra vegada i amb un finançament ridícul.
I Catalunya segueix diluint-se dins España.
2 comentaris:
Zapatero ha convertit la política en un mercat. Com aquella venedora que crida “bragas a un euro”, el Congeso de los Diputados va tornar a sentir ahir un reguitzell de promeses i ofertes. Més que un debat de política general semblaven les rebaixes del Corte Inglés. Ahir, el president va tornar a prometre el finançament, amb una nova data: El 15 de Juliol. Però aquest cop, aparentment, els partits catalans no han comprat. Ridao va indicar que “Zapatero ja no té crèdit”, Herrera el va acusar “d’anar posant terminis per retardar l’aplicació de l’estatut” i Duran i Lleida va ironitzar dient que a “la tómbola de Zapatero sempre toca, si no és un xiulet és una pilota”.
Més enllà de les bromes, aquí hi ha quelcom que no quadra. O Zapatero incompleix la llei, amb la qual cosa els tribunals hi haurien de dir alguna cosa, o els polítics catalans ens van enganyar quan cantaven les excelències del pacte que Mas va fer a la Moncloa.
Durant la campanya del referèndum de l’estatut hi havia dos arguments que els partits del Sí es van afartar de repetir per tota la geografia del país. Que el nou estatut cedia noves competències com Rodalies RENFE, o la cessió els aeroports; i que s’establia un nou finançament, més just i solidari, que garantia la inversió de l'Estat en proporció al pes de Catalunya. Tres anys després, ni una cosa ni l’altre s’han aconseguit.
El nou estatut va néixer ja en un casal d’avis. Mutilat a la guerra de Madrid, i coix d’inici, és com un vegetal. Hi és però no es nota. Ha esdevingut paper mullat.
Ahir, en un altre exemple que el govern estatal no es creu l’estat autonòmic, Zapatero va anunciar una llista de mesures econòmiques el cost de les quals ha dividit entre Estat i autonomies. Això és com aquell que et convida a sopar, però tu pagues el teu plat.
Des que el 2006 es va aprovar l’estatut, cada debat de política general a l’Estat és com un dejá vu. Zapatero, veient que va coix de suports parlamentaris, cluca l’ullet als catalans, i aquests, es posen vermells, es fan els romancers, però acaben creient-se novament la promesa.
L’estatut és com el conte de la lletera. Però cal vigilar, perquè des del 2006 eleccions rere eleccions l’abstenció ha anat pujant, i pot ser que els catalans ja estiguem empatxats amb tanta (mala) llet.
Salut.
Això sí que senyores i senyors, simplement és indignant. No sé ni les vegades que ja m'he indignat per les condicions en les que tenim a moltes escoles del nostre país, amb els nens que tenen un barracó per aula i ens surt amb un ordinador per nen..
Publica un comentari a l'entrada