La virtut de les previsions

Fa lleig, parlar de diners, és veritat, però els darrers dies no deixen gaire opcions: d'entrada,mentre la taxa d'atur espanyol ha pujat un 49'1% el juny del 2009 respecte el juny del 2008, i ha passat del 11'0% al 18'1%, a Catalunya, en el mateix periode, la població desocupada ha pujat en un 56'8%.
Si el que passa a nivell espanyol no fa gràcia, encara menys veure que a Catalunya l'atur creix molt més ràpidament. I la taxa d'atur a Catalunya aquest segon trimestre del 2009 ha arribat al 15'88%.
Mentre, trobem que la taxa d'atur a Espanya se situava al 18'1% aquest mes de junt, mentre que al conjunt de la zona Euro la taxa d'atur està en el 9'4% i a tota la Unió Europea només arriba al 8'9%, just no arriba a la meitat de la taxa d'atur espanyola.
El govern segueix negant la deflació (també negava la crisi) i el futur que s’espera no és gens esperançador. Mentrestant l’acció de govern del PSOE s’està caracteritzant per un covardia inusitada i menyspreable per la seva irresponsabilitat, consistent únicament en procurar mantenir l’electorat content a través de promeses i afirmacions habitualment falses revestides de la solemnitat que la premsa alineada els atorga.
No els hi tremola el pols a l’hora de criminalitzar el món empresarial oferint una imatge diabòlica de l’empresari calumniant i injuriant el president de la Patronal amb lemes marxistes marcits i que tufegen. No s’adonen que l’únic que ens pot treure d’aquest forat és l’iniciativa empresarial; i aquesta s’ha de fomentar, no vilipendiar per aconseguir l’empatia dels 4 milions de parats que ells han col·locat allí.
El mateix passa amb el govern català, és un govern dèbil i submís que es manté per la necessitat dels seus dirigents de perpetuar una fórmula amb la única i exclusiva pretensió d’evitar un veritable govern nacionalista. La pròpia abominació democràtica del Tristpartit ha devorat els seus progenitors. Saura renuncia a la reelecció i a Carod, l’han fet renunciar. Cap dels dos veu ara mateix revestida la seva suposada autoritat dins els seus propis partits, la qual cosa no s’entén i fa sospitar sobre la motivació que els impulsa a continuar al govern. Quedi constància que ambdós no han descartat que si Montilla els crida per formar part del següent govern, encara que no encapçalin la llista, no rebutjaran el privilegi de ser novament Honorables.
Si la crisi és mundial, com és que a Catalunya i a Espanya doblem les taxes d'aturats europees? Que han fet els diversos governs estatal i autonòmics durant aquests últims sis anys, periòde de temps en el qual ja es veia, fa sis anys, que la bombolla immobiliària havia de petar? En que pensaven els nostres governants ?
En la societat, no pas.
Quan sigui el moment, els “experts” ja ens ho aclariran, no patiu.