I com si res!!

L’avançament dels pressupostos de l’Estat amb la pujada d’impostos no ha agradat ningú. Llevat dels portaveus del PSOE. Els diaris ja han explicat a bastament el perquè. Els números no quadren i els pressupostos no són creïbles. Quan la confiança és imprescindible, cada dia que passa els governs socialistes espanyols en perden, de confiança.
És xocant que ningú no vol ser vist al costat del govern espanyol. A l’inici de l’anterior legislatura espanyola, era el Partit Popular qui estava més sol que la una. Avui és el PSOE qui es troba aïllat. Quan les coses van malament, ningú no vol ser vist com l’amic del Zapatero.
Amb tot, aconseguirà superar l’escull de l’aprovació pressupostària. El PNB l’ajudarà, perquè necessita ser ajudat. ERC li donarà el suport, si li fa falta, no fos que a Catalunya perdés bous i esquelles. Si no, mirarà d’apuntar-se a l’equidistància fal·laç, llevat que li exigeixen complir amb els compromisos adquirits. Altres partits minoritaris acabaran de fer peça.
La conseqüència seran uns pressupostos generals de l’Estat d’aquí caic allà m’aixeco.
Les classes mitjanes de la població rebran la patacada i la taxa d’atur no tornarà a tenir una tendència a l’alça continuada en tot el 2010. Per desgràcia absoluta dels aturats.
Per cert, no havia vist mai que una pujada tan substancial d’impostos indirectes s’anunciés amb mesos d’anticipació. Que no sigui dit que l’opinió contrària no és escoltada. La ressenya del Consell de Ministres diu: “El Proyecto responde a los criterios de austeridad, rigurosidad y equilibrio, con el objetivo de mantener la inversión productiva y también el sistema de protección social. Se trata de unos Presupuestos que tienen como objetivo la reactivación económica y la recuperación del empleo, y que incluyen una reforma fiscal equitativa y solidaria que no afecta a las rentas del trabajo, ni a los productos de primera necesidad.”
A la llengua se li fa dir el que un vol. Si prefereixen: el paper ho aguanta tot
Els nostres governs no en tenen ni idea de com fer sortir el país de la greu situació en que ens trobem. Aquella crisi de la que no varen voler adoptar mesures preventives ja que es tractava tant sols d’uns reajustaments econòmics. Es una llàstima que tant sols pensin amb els vots a curt termini i s’oblidin de les responsabilitats que tenen vers els ciutadans. Cap dels partits que governen pensen en politiques econòmiques mes enllà d’un any vista. No es veu per enlloc cap projecte sobre el futur econòmic del país que pugui donar-nos seguretat a la economia dels ciutadans.
No s’ha aplicat cap mesura per recuperar la productivitat perduda, de que viurà el país d’aquí deu o vint anys? Quin serà el motor econòmic?

Els milers d’aturats i els que s’afegeixen de nou al mercat laboral tenen un futur molt difícil ja que ha curt/mig termini no es crearan els llocs de treball que han desaparegut, ni tant sols de nous.
Les empreses que han deslocalitzat producció no tornaran a menys que aquí els sabem oferir una productivitat atractiva, un mercat laboral que permeti adaptar-se a la demanda sense descapitalitzar-se, una competència justa amb els productes de països amb menys drets socials i/o absents de legislacions mediambientals entre d’altres.
De moment em de seguir vivint en un país on la gran part de la ciutadania sembla que esta completament passiva, desconnectada de la realitat, si fos hivern diria que hivernen.

Fregant un 20% d’atur i com si res!!