Consultes i el manifest de les cases regionals contra el dret a opinar d'una Nació.

Ens acostem al 13 de desembre, dia en el que hi ha programades tota una sèrie de consultes sobre l’autodeterminació de Catalunya, a imatge i semblança de la celebrada amb èxit a Arenys de Munt. Aquests referèndums s’han convertit en el termòmetre que assenyala un estat de cansament generalitzat amb el desori estatutari i la eterna insatisfacció.
Alhora han estat el gran motiu d’il•lusió d’un independentisme molt de base, amb especial distància amb els partits polítics (A pesar dels intents d’ús que aquest n’han fet). Tot i desitjar el major èxit per aquestes consultes i agradar-me que la gent voti, i que voti que SI, voldria que no ens confonguéssim: Les consultes no són més que un estat d’ànim, una estratègia de fer bullir l’olla i fer caliu a l’entorn del sobiranisme, però de cap manera són l’avantsala de l’alliberament nacional, ni el dia abans de la independència.
Per esdevenir un estat lliure caldrà un tour de force juridíco-polític, i sobretot comptar amb un lideratge fort, amb una elit serena i ferma que condueixi el procés amb prou mà esquerra per acomboiar moderats i radicals, doblegats i vestidors de túnica. Perquè fóra una ingenuïtat creure que la independència ens serà concedida pels molts vots que s’obtinguin en aquest sentit als pobles on se celebrin consultes, i que tot plegat haurà estat un valerós èxit de l’exèrcit de Pancho Villa.
Juntament amb aquestes precisions potser caldrà començar a parlar clar sobre l’endemà de la independència, no fos cas que alguns també es pensessin que és l’objectiu final, i no el mitjà adequat pel devenir del país... Però això ja és una altra història. A pesar de tot això, si el dia 13 si poden, votin.
No és estrany que els falangistes vulguin manifestar-se, com a bons nostàlgics del franquisme m'hagués estranyat que es quedessin a casa.

El que m'ha sobtat és el “manifiesto” de les “casas regionales” en contra de les consultes sobiranistes. M'ha estranyat perquè feia temps que no sentia parlar d'aquesta organització pseudocultural, no per res més perquè, ja fa molts anys que aqeust agent defensen l'espanyolisme a ultrança.
De moment, cercant per internet el “manifiesto” l'he hagut de trobar al bloc del no-nacionalista socialista Sr. Joan Ferran, que no ha perdut el temps per penjar-lo al seu bloc i donar-lo a conèixer. Ja se sap, tot allò que pugui fer mal als nacionalistes s'ha de fer sense perdre ni un minut.
Aprofito per dir que al web de les “casas regionales” no l'han penjat.
Me l'he llegit i confesso que no m'ha decebut. Els típics tòpics i les interpretacions “a la espanyola” d'una realitat que sembla d'un altre planeta.

Primer de tot, ara resulta que les consultes sobiranistes són “referendums”. Potser no saben llegir però, el dia 13 de desembre es faran “con-sul-tes”, en el seu idioma en diríem “con-sul-tas”.

Em sembla que no és tant diferent i s'entén perfectament.
En segon lloc les consultes no estan promogudes per partits polítics ni per líders polítics. Aquestes consultes estan promogudes per entitats cíviques, com haurien de ser les “cases regionals”. És cert que en aquestes entitats cíviques (les que promouen les consultes, no les “regionals”) hi ha polítics, però no com a polítics de partit sinó com a ciutadans. Nosaltres sabem diferenciar quan un polític actua en nom d'un partit o en nom seu. Els “regionals” potser no ho saben distingir.
En tercer lloc, els partits ERC i CDC tenen un ampli suport popular, fins el punt que ERC és el tercer partit de Catalunya i CDC és el que va guanyar les darreres eleccions.
En quart lloc, apel·lar a la convivència és d'un cinisme sense mida! Qui parla de convivència? Qui pot parlar de convivència? Els que durant anys hem estat aguantant que una colla de nouvinguts incapaços d'integrar-se al país que els ha acollit, impossin el seu idioma i es neguin a parlar i a respectar l'idioma del país d'acollida, o els que cometen aquests actes de record franquista?
Aneu al web de les “casas regionales” i mireu en quants idiomes està fet. En un de sol, el castellà, faltaria menys! Ni amb el seu web han tingut la delicadesa d'introduir l'idioma del país on viuen!
En cinquè lloc, quan s'han fet boicots contra els productes catalans, han fet algún “manifiesto” en defensa dels catalans afectats? Veient que l'idioma català no està en igualtat amb el castellà, han fet algun “manifiesto” denunciant-ho ? Recordem que es van posicionar en contra de la llei del català i de la obligació de saber català per part dels funcionaris.
En sisè lloc, ens recorden que, a Espanya, quan es tracta de temes que afecten a tot l'estat, la sobirania la te el poble espanyol en la seva totalitat, no només una part. Això només passa als estats subdesenvolupats políticament com l'espanyol. Al Canadà només ha votat el Quebec en els referèndums per la seva independència. En l'unic aspecte que afecta la independència de Cataluna a la resta de l'estat és que se'ls acaba la mamella, res més.
Senyors de les “casas regionales”, vostès no poden parlar de convivència perquè vostès no han estat on calia quan s'ha tractat de defensat la cultura catalana. Als catalans no ens fan por els referèndums ni les consultes populars, els catalans creiem que la voluntat popular està per sobre de qualsevol llei.
Per acabar, el to i les afirmacions del “manifiesto” em sonen a amenaces. En realitat ens estan amenaçant, vostès? Si és així diguin-ho clar, siguin valents. Ara bé, crec que la majoria d'ells entenen que a Catalunya hi ha una dignitat ferida i que les consultes en són una de les múltiples reaccions. Molts d'ells també se senten ferits quan han d'escoltar bajanades sobre Catalunya als seus pobles d'origen. Em sap molt de greu que unes entitats que fins ara havien jugat un paper integrador i cohesionador juguin a la por i a la desconfiança. No m'agrada gens