Després de quatre anys ja tenim la sentència de l'Estatut, i tal com s'havia previst el Tribunal Constitucional s'ha dedicat a desvirtuar-ne el contingut a cops de tisorada i de reinterpretació.Per la nostra dignitat no podem restar impassibles davant d'una abús com el que suposa que 10 magistrats reunits a Madrid alterin la voluntat expressada pel poble de Catalunya, i per això és important que a la manifestació del proper dia 10 de juliol hi siguem molta gent, per expressar que rebutgem imposicions arbitràries i defensem el dret a decidir el nostre futur.
Ens farem sentir, amb la convicció que el dia 10 serà un dia de protesta i reivindicació, i que a partir de l'endemà mateix haurem de posar fil a l'agulla per anar transformat, amb la feina del dia a dia, una estat de coses que ens és advers. Per superar aquest tràngol ens caldrà unitat, però sobretot necessitarem molta capacitat al capdavant del País per, digui el que digui el TC, assolir noves cotes de llibertat.
Aquesta no és una manifestació en defensa de l’Estatut sinó en defensa de la dignitat de Catalunya i a favor del dret a decidir, no partidista i organitzada per la societat civil. La meva primera reacció va ser que jo no hi pintava res en una mani a favor de l’Estatut, però no va d’això. És un acte unitari a favor de la Nació Catalana i del nostre dret a decidir, on serem molts independentistes convençuts i molt altres que estan en camí de ser-ho o que poden arribar a ser-ho. I també de no independentistes a favor de la dignitat nacional de Catalunya: ja m’està bé manifestar-me amb ells.
El dissabte 10 de juliol comença la segona transició i la metamorfosi del catalanisme majoritari que ha liderat Catalunya els darrers 30 anys, des del Govern de la Generalitat o des de l'oposició. Les estratègies i les eines utilitzades fins avui o s'han trencat o s'han rovellat i són inservibles. Aquesta nova etapa està farcida d'incògnites i de perills, però és inevitable.
A Catalunya li han barrat el pas i ara ha de trobar una nova drecera per situar-se en el lloc que li correspòn, en el concert de les nacions lliures, com un País normal, en el marc de la Unió Europea. Però aquest camí només es pot explorar des del Govern de la Generalitat. Necessitarem un govern fort i quatre anys per davant per aixecar el País, econòmicament i nacionalment.
Benvolgut company, benvolguda companya,
La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.
Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.
En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostra
r-ho i exercir com a tal. És per això, que vull demanar-te la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.Ara més que mai, Catalunya ens necessita.
Cal que la gent de Convergència sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.
Visca Catalunya!
Artur Mas
4 comentaris:
La manifestació va ser un clam per la independència. Ara toca als polítics respondre a aquesta demanda d'independència. Ja no hi ha espai per excuses: independència ara, sí o no? I que la gran majoria del milió i mig de manifestants més tants i tants altres catalansque volen la independència votin en consequència.
No vaig veure ningú a la mani demanant el concert econòmic sinó la independència!
Sapigueu fer-vos dignes de Catalunya !!!!
CDC i CiU vam convocar a tots els militants i simpatitzants a la Manifestació de dissabte; i a fé de Déu que vam aconseguir portar-hi milers de persones. Es un simple recordatori, perquè 24 hores abans de la manifestació, Joan Puigcercós acusava CDC i CiU d'intentar posar aigua al ví a la convocatòtia d'Òmnium.
Dit això, CDC, CiU i Artur Mas sabrem estar a l'alçada de les circumstàncies. I més val que ho estem, perquè amb tota sinceritat no veig ni a Carretero, ni Laporta ni Puigcercós dirigint la nau del país els propers temps, amb la quantitat de mines que hi haurà pel recorregut.
Treballarem per la independència i per defensar la dignitat de Catalunya. Caldrà fer-ho però amb intel.ligència i estratègia. La independència, amb 1,5 milions de catalans al carrer, o fins i tot amb 2 milions, no s'aconsegueix sense un full de ruta, sense estratègia i sense ser conscients dels punts febles, que també els tenim, com es van encarregar de recodar-nos ahir milers d'espanyols residents a Catalunya, a totes les comarques de Catalunya, mentre celebraven la victòria de la roja. Intentarem ser dignes dels anhels dels que ens vam manifestar i dels que no ho van poder fer per diverses
raons. I si no ho aconseguim, doncs tindrem un doble problema.
Dissabte passat l’independentisme català va viure una jornada història, el Passeig de Gràcies semblava un mar d’estelades mentre milers i milers de veus reclamaven a crits la independència.
Ara cal avançar, canalitzar aquesta mobilització, mirar que ningú s'apropii en exclusiva d'aquest fet. Que tothom el faci seu sense atacar als altres, que tothom l'utilitzi per Catalunya. Cada partit a la seva manera però mai excloent. La suma de moltes maneres de veure el que va ser el 10J ens pot portar a poder exercir el Dreta a Decidir i a la independència si així ho vol el
poble de Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada