ATUREM LA GUERRA: PAU A PALESTINA ( 3 )

Vagi un altre cop per endavant que crec desmesurat i desproporcionat l'atac de l'exèrcit de l'Estat d'Israel als territoris de Gaza i que desitjo com la majoria de gent de pau el cessament de les hostilitats i la signatura d'una pau duradora al Pròxim Orient.
Dit això, vull afirmar que entenc les raons de l'Estat d'Israel per atacar a Gaza i desarmar els milicians d'Hamàs que, dia rere dia, ataquen amb el llançament de míssils sobre ciutats israelites des de fa més d'un any.
Davant el llançament de míssils sobre territori israelià, jo em pregunto quin són els veritables terroristes? L'Estat d'Israel o els dirigents i milicians d'Hamàs que no reconeixen l'autoritat del president palestí, Mahmud Abbàs, i han assassinat membres del seu partit, Al-Fatah, o que fan servir escuts humans -infants, dones, vells i població civil- per protegir les seves instal·lacions militars clandestines?!
Podem coincidir que l'Estat Israel vol matar mosquits a canonades, però com vaig llegir un mosquit dins l'orella d'un lleó pot arribar a embogir-lo .
Massa sovint formem les nostres opinions des del maniqueisme del blanc o negre, dels bons i dels dolents sense entrar en el fons de la qüestió i discernint la multitud de matisos que conformen la realitat. El conflicte de Gaza, entre l'Estat d'Israel i Hamàs, no s'escapa d'aquest maniqueisme simplificador entre bons i dolents. Fa temps que penso que hauria de existir un bloc o un lloc web especialitzat a enumerar les bestieses que diuen els periodistes i comentaristes dels mitjans de communicació del nostre País. En són tantes i tant variades que la meva indignació toca el llindar de l'autocontrol cada cop que les sento. Per a mi serien raó suficient per expulsar-los dels mitjans durant unes setmanes cada cop que diguin una absurditat com les que arriben a dir.
Generalment, la majoria de bestieses que diuen aquests personatges té a veure amb les matemàtiques i la física. Són incapaços d'entendre els números que diuen per antena. El seu nivell intel·lectual pel que fa a tot allò que tingui relació als números (part fonamental de la seva professió) és menor al d'un nen de 12 anys. Exemples? Us en donaré dos: Fa uns dies, després de les nevades, una periodista de la nostra corporació deia que "El pantà de 'no sé on' havia arribat a un 54% de la seva capacitat." I afegia: "Això vol dir que té un 54% de la seva superfície plena." Els demés periodistes de la casa van passar-se tot el dia dient que el pantà tenia el 54% de la seva superfície ple.
No entendre la diferència entre volum i superfície és de 6é d'EGB. Tenir els collons de voler explicar que vol dir el 54% per llavors socialitzar la propia incompetència és motiu d'explusió del mitjà. Un altre exemple, en aquest cas dels nostrats tertulians borderline de RAC1. Tocava criticar negativament el famós missatge que l'associació d'ateus ha posat als dos autobusos de Barcelona. Després de posar en dubte la seva utilitat i d'intentar confondre a la gent dient que el missatge era agnòstic en comptes d'ateu, surt un llumbreres i diu: "Si com a mínim haguessin dit que POSSIBLEMENT Déu no existeix en comptes de dir PROBABLEMENT Déu no existeix!". Au! Ja l'he dita.

Tots els altres, en la seva frenètica carrera a veure qui era el més tonto de la classe han rigut la gracieta com si hagués estat un intel·ligent joc de paraules. Per aquells que no ho sabeu, en el llenguatge matemàtic, que tothom que hagi fet estadística a l'universitat hauria de saber, una possibilitat és només un dels resultats possibles d'un enunciat probabilístic. Cadascún dels resultats possibles té una probabilitat d'esdevenir cert o no.

Així doncs, una cosa no és ni molt possible ni poc possible. És possible o no ho és. I cuan una dona esta embarassada no és ni poc ni molt. És un fet, i hi esta i punt . És tant possible que Déu existeixi com que el pastafari existeixi com que no exiteixi cap d'ells. Tot són possibilitats. En canvi, la probabilitat és la funció que defineix quin dels resultats de l'enunciat es donarà més o menys vegades. En el cas de l'existència de Déu, aquesta funció no és coneguda, però cadascú té els seus paràmetres i el seu cervell pot estimar una probabilitat més gran o més petita de que l'esdeveniment es produeixi o no es produeixi.
Així, és totalment coherent amb l'ateïsme dir que l'existència de Déu és possible, però altament improbable. O bé al contrari afirmar que la no exitència de Déu és altament probable.
Dir que és possible que Déu no existeixi és igual que dir que és possible que l'Espanyol guanyi la lliga. Em sembla que és evident per tothom que a dia d'avui hom pot dir tranquilament que és possible que l'Espanyol guanyi la lliga, però de cap manera podria dir que és probable que l'Espanyol guanyi la lliga.

Perquè evidentment no és probable que això passi. Oi?
Em treu de polleguera la gent que, sense tenir ni la mes punyetera idea d’una cosa, es creu amb la possessió de la veritat absoluta, quan en realitat la única cosa que fa és repetir com un lloro el que li dicten els mitjans de comunicació que segueix. Desgraciadament la nostra societat està farcida de lloros aborregats sense opinió propia, però no crec que més que en qualsevol altre País. La desgràcia es converteix en catàstrofe quan aquest lloros són columnistes o, molt pitjor encara, periodistes que, presumptament, informen de les notícies quan en realitat el que està fent és mentir o no dir tota la veritat (que, pel cas, és o bé ser el mateix). La gent és tan incapaç que molts cops no es planteja, ni tan sols, si els estan explicant tota la veritat. Són tan curts de gambals que es queden amb la mitja veritat que senten o veuen a les notícies i s’inventen l’altra mitja o, molt pitjor encara, es pensen que l’altra mitja veritat ni tan sols existeix. Ens està passant ara amb el conflicte entre Israel i Hammas. Si no dius que Israel és Satanàs, resulta que el dimoni ets tu. No val la pena ni entrar a discutir, tots els palestins són innocents i tots els jueus culpables. No hi ha volta de full, no hi ha debat possible. Tant se val si un grup terrorista permès pel govern palestí mata israelians innocents. Si un suïcida palestí s’immola en un restaurant a Tel-Aviv i mata nens jueus és qüestió de mala sort, ens diuen que pot passar a qualsevol lloc. Si Hammas fa servir persones innocents com escuts humans, ens diuen que ho fan perquè són tant pobres que no tenen ni per armes, que és la única manera que tenen d’intentar parar els tancs israelians.

I els míssils llençats des de Palestina a territori d’Israel, què ?
Qualsevol guerra és denunciable, jo no estic defensant Israel (ni molt menys!). Però el que també és denunciable és l’aborregament que ens estant provocant. Com més tontos, limitats i alliçonats estiguin els habitants d’un País, més fàcil serà controlar-lo i més fàcil ho tindran els pocs que poden escapar-se del remat. El conflicte entre israelians i palestins n'és només un exemple…