D'aquí a poques hores pren possessió el 44è president dels Estats Units, i això, certament, pot representar un canvi notable en la política americana i de tot el món.
Lo primer, tancar Guantánamo, la resta.... no pot ser pitjor del que li han deixat.
Obama arriba amb moltes expectatives de canvi i millora, en tots sentits. Això representa una pressió important que haurà de combatre i aprendre a viure-hi, i ser conscient de la crítica que li arribarà a no trigar, dels que pensen que en quatre dies tot té remei.
Desitjo que la presidència d'Obama sigui positiva i ens encarrili cap a la pau. No li podem demanar miracles, però si actituds pacifistes, modèstia i rigor, potser tres característiques que no ha tingut la presidència de Bush.
Lo primer, tancar Guantánamo, la resta.... no pot ser pitjor del que li han deixat.
Obama arriba amb moltes expectatives de canvi i millora, en tots sentits. Això representa una pressió important que haurà de combatre i aprendre a viure-hi, i ser conscient de la crítica que li arribarà a no trigar, dels que pensen que en quatre dies tot té remei.
Desitjo que la presidència d'Obama sigui positiva i ens encarrili cap a la pau. No li podem demanar miracles, però si actituds pacifistes, modèstia i rigor, potser tres característiques que no ha tingut la presidència de Bush.
3 comentaris:
Todas las miradas están dirigidas de nuevo a América. Y de nuevo hemos de decir que ha conseguido ser el centro de atención. De nuevo se focalizan las esperazas en EEUU. No entraré en eso ahora por requerir un tratamiento aparte pero si decir que justo cuando al otro lado del mundo acaban de matar a más de 1200 personas y a otras muchas las han dejado sin NADA, creo que esta desproporción de medios, tanto periodísticos como de los fastos en la toma de posesión, es un insulto y en paso atrás en la credibilidad del mundo occidental.
Veient les expressions dels assistents a la cerimònia d’investidura de Barack Obama ens quedarà el dubte de si el que realment els il·lusiona és que ell sigui finalment el nou president o perdre de vista George Bush, possiblement el pitjor president que aquest gran país ha tingut en tota la seva història, segurament que els percentatges estarien força a la par.
Durant tot el dia d’ahir, a la tele i a la radio i a la xarxa només va exisitir la presa de posesió d’Obama com a president dels USA. Vaig haver de passar de la tele i de la ràdio i em vaig connectar a la xarxa només per consultar el correu. Em sembla excessiva tanta fe en Obama, tant d’Obama a tota hora, com si fóra el messies d’una nova esperança. Però el gat escaldat de l’aigua tèbia fuig. Sobretot el gat que viu en aquest món i no ha vingut a festes, i que s’ha llegit Il gatopardo i sap, perquè l’experiència és la mare de la ciència, que de tant en tant fan com si tot canviara perquè no canvie res. Tanmateix, n’hi ha tanta gent que encara creu que el sant de més lluny fa més miracles. Caldrà que s’acosten pel Tirant i entenguen que l'amor de lluny i fum d’estopa tot és un. Aquest matí s’ha acostat per l’oficina un representant sindical i ens ha comunicat quin serà l’augment salarial previst per a enguany: misèria i companyia. Estic cansat de tanta fe en Obama.
Publica un comentari a l'entrada