Sort que s'atancen les eleccions per al Parlament Europeu i els catalans podrem començar a posar les coses al seu lloc, a reordenar el País, tot esperant les eleccions catalanes previstes per a finals del 2010.Primer CIU, i ara els de ERC per no ser menys, han apostat per cares noves de solvència contrastada, com a caps de cartell per les pròximes eleccions al Parlament de la nova Europa.
Els Srs. Junqueras i Tremosa aportaran un plus de qualitat en el discurs més sobiranista, fins avui molt faltat de veus cultes i mediàtiques en les contemporànies formacions nacionalistes catalanes. Els dos personatges tenen la formació suficient, en qualitat i quantitat, per defensar els interessos nacionals de Catalunya.
Els dos tenen unes qualitats que fan molta falta a les reivindicacions nacionals de Catalunya. Formació i criteri, qualitats bàsiques que el discurs nacionalista actual n'esta molt mancat. I que són essencials per construir un projecte nacional de futur, que a dia d'avui no està gens clar si es que n'hi ha algun de creible i possible.
Quan és aquí, on tenim la veritable lluita a guanyar.
Alguns, ja fa temps que diem i escrivim que la societat catalana demana obrir nous horitzons i aconseguir noves fites en el nostre procés de llibertat nacional. Des de CDC s'ha estat sempre molt prudent en aquest sentit. La por a perdre la tan preuada centralitat política ens ha fet perdre la capacitat d'anar uns passos endavant del que la societat demana. Tinc la impresió que CDC fins i tot s'ha quedat massa estancada enmig de la grisor general i de la manca de lideratge polític.
Mas ha fet ara per a mi, el pas endavant que calia. Que el pas sigui únicament tàctic o passi a ser més profundament estratègic, dependrà de la resposta dels votants. Si Mas ha optat per Tremosa per veure què passa, per veure si és cert que molts catalans desitgen una CDC més declaradament ambiciosa nacionalment, aquesta és l'ocasió de demostrar-ho.
Mas,CIU i la Casa Gran és prou intel.ligent com per fer una lectura acurada del que passi a les eleccions del proper mes de juny. Si el candidat independent i independentista,Tremosa obté uns resultats molt per sobre del que va obtenir Ignasi Guardans ara fa quatre anys, "el pinyol" convergent sabrà fer de les possibles raons "tàctiques", bons arguments estratègics.
No es tractarà ,com diu el PSOE-C i l' Iceta de que amb el nomenament de Ramon Tremosa com a candidat de CiU per a les europees, CiU no canvia només de candidat, canvia de projecte polític!! . Es tactarà sobretot d'accelerar-lo.
Està clar que per molts gestos que faci CDC, mai seran prou per alguns., encara ens exigeixen més, ens demanen que ens proclamen obertament per la independència. I CDC no ho oblidem es un partit nacionalista, mai s’ha proclamat independentista, però sempre ha treballat per la consciència nacional de Catalunya, i avançant pas a pas, i conscienciant a la societat que algun dia Catalunya esdevindria sobirana. Si fas, per què fas. Si no fas, per què no fas.Oi ??
Per altra banda, una bona prova que l’opció presa és correcta i esperançadora la trobem en les crítiques ferotges provinents del Partit Socialista. A aquesta formació no li fa gens de gràcia que l’independentisme pugui posar-la en evidència a Europa, per això ha iniciat una campanya de descrèdit personal contra Ramon Tremosa acusant-lo de radical i de ser la Sarah Palin de CDC. Quan no es tenen arguments, només queden dues alternatives, el silenci o l’estirabot, i José Zaragoza, secretari d’organització socialista, sempre opta per l’estirabot.
És també la seva manera d’ajudar Esquerra com a sòcia de govern. Zaragoza odia la catalanitat que Junqueras representa, és clar que sí, però com que no el pot criticar per raons òbvies, es dedica a desqualificar Tremosa per afavorir els interessos republicans.
Hi ha, si més no, dues raons que l’obliguen a fer-ho: una és intentar suavitzar el càstig espectacular que s’albira per a Esquerra l’any 2010, no fos cas que això impossibilités un tercer tripartit (amb el tripartit al govern estem perdent miserablement el temps i la il·lusió)., i l’altra és evitar que es produeixi una sintonia nacionalment desacomplexada entre Junqueras i Tremosa al Parlament europeu que –mai no se sap- podria ser el germen d’una sintonia al Parlament català.
I és que, tenint en compte que el Cercle d’Estudis Sobiranistes ha denunciat recentment que el Partit Socialista frena l’ús de la llengua catalana a la Unió Europea, la sintonia entre Junqueras i Tremosa pot demostrar que aquest partit no sols no defensa els interessos de Catalunya en aquella cambra sinó que els perjudica
Per tant, benvingudes siguin les diverses motivacions que esperonen l’objectiu d’enfortir la nostra representació a Europa en el moment que creix el nombre de catalans conscients que Catalunya no té cap futur en el si d’un Estat que no sigui el seu.
Pot ser l'ùnica pega, és que tinguin que començar la feina per Europa.
7 comentaris:
Els que considerem que la nostre única nació es Catalunya, estem obligats a fer amb urgència una profunda reflexió sobre la davallada electoral que van tenir els partits d’ obediència catalana en les darreres eleccions europees. Més enllà dels sufragis d’uns i altres, cal ara aturar com sigui l’ espanyolització de la política nacional que pot esdevenir a curt termini irreversible, si no hi trobem els mecanismes socials, polítics, culturals i cívics per impedir-ho. La consciència identitària d’un país, s’expressa de maneres molt diverses i en àmbits plurals. La representació política col·lectiva, suposa un tret diferenciador molt important, que si el perdéssim, podria perjudicar i fins tot aturar la tasca de reconstrucció nacional dels propers anys. Bastir els ponts de diàleg entre tots els que es reclamen del catalanisme polític, recuperar els àmbits de treball comú, és una tasca que hem d’encetar amb urgència. Els candidats Ramon Tremosa i l’ Oriol Junqueras, de CIU i ERC, són en aquest sentit un motiu d’ esperança.
Una vegada més l'ancestral caïnisme i la manca absoluta de sentit pràctic de la nostra classe política ens divideixen i, per tant, ens afebleixen.
Aquí tothom a marcar paquet i a veure qui la diu més grossa.
I a Espanya, mentrestant, riiiiuen...
Sense que ningú se m'enfadi per l'adscripció partidista que pugui fer, crec que el PSC podria presentar la Mònica Terribas, el PP a Ramon Pellicer, i ICV a Toni Albà. D'aquesta manera tindríem un bon cartell que potser animaria a anar a votar, i fer pujar la participació, que prou falta fa.
És evident que poc a poc tots els partits van mostrant les seves cartes de cara als propers comissis. Uns amb més gràcia, altres amb menys. Però el que està clar, és que tant des de CiU com des d'ER, es pretén presentar un projecte nacional de debò.
Un avalat per la idea de suma que representa la Casa Gran. L'altre, és el candidat tripartit a Europa. Dos models de país prou diferents. Agradi o no, Junqueras és el candidat del Tripartit-2 a Europa atesa la prou demostrada submissió política d'ER al PSC-PSOE.
Ara ens trobem amb dos magnífics candidats (En Tremosa, per CiU; i En Junqueras, per ERC) que es veuran obligats a enfrontar-se per aconseguir un escó al Parlament Europeu. I, a més, contra altres possibles magnífics candidats,com en Romeva.
A les eleccions europees, la circunscripció electoral espanyola és tota Espanya...és a dir, que per a l'elecció dels candidats catalans, tanta importància tenen els vots emesos als Països Catalans, com els de Ceuta, Valladolid, o, Reinosa (on no crec que les tesis catalanes tinguin gaire èxit). És a dir, que una candidatura unitària catalana hauria beneficiat a tots/totes els candidats catalans, i, a més, hauria beneficiat el País, perquè no diluïria el missatge catalanista dins de coalicions "españolas".
I, crec, s'haurien pogut aconseguir, ben bé, 6 o 7 escons, amb una voluntat catalanista i europeïsta clara.
Llàstima!!!
En Tremosa i en Junqueras competir pel mateix espai? Ni de broma.
En Junqueras recull vots per a una filial del PSOE, i en Tremosa els recull per a CDC. Hi ha molta diferència !!.
"El candidat d'ERC a les europees creu que Catalunya no pot ser plenament Europea dins d'Espanya" ... Doncs els partits dels senyors Tremosa i Junqueras es podien posar d'acord en el parlament català, on formarien una majoria absoluta, per avançar el referèndum de independència que el partit del senyor Junqueras té previst per a 2014.
D'aquesta manera, potser Catalunya aconsegueixi ser plenament europea amb 5 anys d'antelació.
Aquest país no té solució. El guariment dels seus mals només arribarà quan els que defensen una opció nacional –en el sentit més ampli del terme– puguin seure en una mateixa taula i posar-se d'acord que primer és el país i després la política. Ara no toca. Les eleccions europees han posat de relleu que Convergència i Esquerra continuen situats en el tacticisme polític, amb l'objectiu mutu de pispar-se uns vots que els permetin ocupar un espai central que els faci majoritaris. Absurd. No s'han de disputar vots, han d'anar-los a buscar a casa d'altres. Entestats com estan a veure qui és més de pedra picada que l'altre, han fet una autèntica cursa per trobar el millor candidat que, des d'una certa independència, sigui capaç de sumar uns vots en unes eleccions que, sincerament, no interessen a gairebé ningú, com ho demostren els rècords d'absentisme electoral contesa rere contesa. Tremosa és l'independent que més temps ha depès d'un partit del qual, tot sigui dit, s'havia desmarcat fins al punt de semblar el candidat perfecte d'Esquerra. Els republicans han trobat en Oriol Junqueras un no-militant que malgrat la seva independència ocupa una acta de regidor en nom d'ERC a Sant Vicenç dels Horts. De seguida, Joan Ridao li ha expedit el certificat de «sobiranista de debò», copiant un eslògan electoral d'ICV. Diu que Tremosa és «sobiranista de saló». No sabria dir qui farà més bona fila al Parlament de cartró pedra d'Estrasburg.
Publica un comentari a l'entrada