13.1.09

LA RESPOSTA INTEL- LIGENT.

Les cites electorals posen a prova la fortalesa de la democràcia, el nivell de consciència cívica i política dels electors i la solidesa dels programes i camins electorals que presenten les forces polítiques.
No en va la cursa electoral sol acabar amb una jornada de reflexió, dedicada a la introspecció personal per, al dia següent, viure la jornada amb un cert to d’alegria per l’exercici democràtic de decidir conjuntament una parcel•la del nostre futur més immediat.
Ramon Tremosa és un bon encert i una brillan resposta per rellançar de nou el dret a l' autodeterminació dels pobles a Brusel.les. Té clar que Catalunya per prosperar ha de tenir els seus propis diners i gastar-los com més li convingui. Té clar que espanya no és més que una nosa per continuar avançant. És un gran candidat, en Tremosa, creïble, capaç i compromès. Independentista i sense carnet, professor titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona, Doctorat en economia i màster en anàlisi econòmic aplicat, és especialista en finançament autonòmic i defensor del model de concert econòmic per a Catalunya.
I això, i ho dic amb absoluta franquesa, que el meu candidat era Alfons López Tena! Hagués preferit a l'Alfons López Tena com a visualització diàfana dels nous passos que CiU, i en particular CDC, fa en favor de la causa independentista La internacionalització de la causa sobiranista catalana, hagués tingut, al meu entendre, més ressò amb el candidat jurista, que amb el candidat economista.
CDC ha fet una excel.lent aposta amb la figura de Tremosa per a les properes eleccions europees. Suposa un punt d' inflexió important en aquesta comtesa electoral.
S' ha apostat per obrir el partit a un perfil clarament sobiranista i renovador, a un economista planer i accessible que pot apropar molt més la societat civil per què crea il.lusió i té uns objectius clarament marcats i coneguts per molts catalans. Artur Mas també ha fet un servei al País amb la seva encertada decisió i ha demostrat la seva impenetrabilitat a la pressió afectiva, populista i aduladora i la seva ferma aposta per a la creació, a l'àmbit polític, d'un espai polivalent catalanista sense afany monopolitzador.

La voluntat que Catalunya sigui estat és ja, irreversible.Els darrers moviments de persones a CiU ho demostren. El dependentisme, el regionalisme curt de mires, l'autonomisme miop... Tot això recula i, en canvi, avança el sobiranisme sense ambigüitats. Quan CiU ha de triar candidat, “jubila” un dependentista i li surten dos independentistes.
El partit va en aquesta direcció. CiU admet errors passats ?. Tremosa pensa el que pensa de l'Estatut. formava part d'Economistes pel No. Fitxar-lo és la subtil manera que té CiU de reconèixer que l'Estatut pactat amb Zapatero va ser una pífia ? Si és així, ho celebro ¡. Tothom té el dret d'equivocar-se.
Amb el nomenament, s'agraeix a Tremosa la seva complicitat amb la Casa Gran, i fa l'efecte que aquesta casa es reforça. A part, com no ,ressaltar la gran tasca d' Ignasi Guardans, un erudit incomprès per molts convergents però que ha realitzat una excel.lent tasca a Europa. La no renovació de Guardans com a cap de llista de la candidatura no és un menyspreu ni a la persona, ni al polític ni a la seva tasca . Ignasi ha estat un bon diputat i la seva tasca ha estat valorada, és un home intel·ligent, un orador superlativament brillant i culte, un polític responsable i professional... però per mi, amb poc o sense cap accent nacionalista català.
La política és desagraïda i té aquest punt d' amargor, sobretot, quan un vol continuar servint el país i et relleven per enfocar un nou horitzó. Gràcies per la immensa i mai prou reconeguda tasca que ha realitzat l' Ignasi Guardans., nét de Cambó i de l'ala més moderada de CDC, home brillant, un animal polític fins el moll de l´ós, no sols per la seva brillant oratòria sinó per ser un treballador infatigable al Parlament Europeu.
I aquesta és la qüestió fonamental, els objectius polítics de CDC s'han concretat: comença una etapa nova per a Catalunya, cal iniciar el combat polític decisiu per al seu destí i en Guardans no en seria el portaveu adequat.
López Tena era un nom que ressonava; el nucli difusor de notícies de CDC posà el nom de l'advocat convergent, conegut independentista, en circulació. Moltes persones com jo, reivindicaven la seva candidatura com eurodiputat. treballador incansable, coneixedor dels intringulis legislatius, valent, impulsiu, convergent des de fa anys.
El seu perfil popular és l'antítesi de la serenor de Tremosa. En qualsevol cas, els qui vam inflar el globus de n'Alfons tenim ara l'obligació de desinflar-lo, amb molta cura de no trencar-lo i de no malmetre la seva cotització política, popular a CDC i als àmbits sobiranistes. Mirat en positiu doncs, López Tena seguirà des d'aquí obrint camí i trobant les escletxes legals que ens permetin avançar. Espero, això sí, que en Tena vagi tenint cada cop més un paper determinant a CiU.
Ara caldrà que Ramon Tremosa pugui fer un bon resultat i li permitin exposar i treballar pels Pobles sense estat. Davant d’això és necessari insistir en un valor senzill i aclaridor.
La vàlua intrínseca de les persones. El seu sistema de valors. Uns valors que pesen, que necessàriament han de pesar, per sobre de les campanyes i estratègies electorals. Uns valors que alhora formen part inexcusable de l’acte democràtic de votar.
Votem opcions, però, sobretot, votem persones e ideals. I ho hem de fer convençuts d’haver vist en elles el pes de l’experiència, el bagatge avui inexcusable de l’honestedat, de la dedicació i del compromís. Amb la gent i amb el País. A tot el que un promet cal oposar-li l’examen del que un ha fet. Només així, aquests valors que podem trobar en les persones ens seran tornats amb escreix amb el resultat de les urnes.
La seva veu i experiència pot apropar la curta visió que encara hi ha a Europa sobre les estructures polítiques. El soberanisme i la política catalana estan d'enhorabona !
L'aposta de CiU és valenta i intel·ligent i tindrà tot el meu suport.
Sort i enhorabona al candidat!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Una cosa és Bruseles i una altre de molt diferent, definir quin és el futur nacional que la formació CIU vol per Catalunya.
Quan la sentència sobre l'Estatut l'adeqüi a les pretensions del poder castellà, els nacionalistes catalans, siguin més o menys sobiranistes, es tindràn que plantejar el seu futur.
Quan España, ens digui fins aquí os deixem arribar, tan CDC com ERC es tindran que plantejar que volen fer. I quan això passi, que serà molt aviat, pot ser el Sr. Tremosa farà més falta aquí que a Brusseles. Tot i que a CDC, i el nacionalisme en general, aviat s'hauran de plantejar molt seriosament que volen fer quan siguin grans.

Anònim ha dit...

Alguna cosa es mou, certament, dins l'independentisme.

Anònim ha dit...

Estic refotudament content per la notícia. D’un dia per un altre hem passat del gris absolut al devessall de color. Una campanya electoral europea podria ser una cosa encara més dura d’empassar que les eleccions espanyoles.
Dins del sac de la poètica, no puc deixar de pensar en això de la Casa Gran. El fitxatge d’en Tremosa també és una magnífica metàfora per descriure aquest projecte tant mesquinament fustigat. La celebració és de doble sentit. Per un cantó perquè des de Convergència resulta que es fa més feina que brama.
Per una altre, si un personatge com en Tremosa es troba a gust en aquest terreny, que cadascú en faci la lectura que vulgui -o sàpiga-. Però és allò tant gastat del “Paraules, no. Fets.”.
En aquest cas jo diria que poques paraules. I si alguna declaració voldria escoltar és la d’en Duran. A veure com ho digereix.Je,Je,Je

Anònim ha dit...

Des del meu punt de vista, l'Artur Mas i la direcció de CiU l'han encertat decidint-se per Ramon Tremosa, i això als del PSC-PSOE sembla segons la prensa, que no els agrada gens.

Anònim ha dit...

Mas, un cop més, ha fet una gestió que –sobre el paper- sembla ser brillant. El joc dels equilibris interns sembla ser el fort de Mas. Una mica d’aquí, una mica d’allà i amb un ritme tranquil però obstinat va fent camí
El líder nacionalista comença a donar forma a una idea que, fins ara, no eren res més que paraules. La idea de la Casa Gran –que tantes conyes ha suscitat- sembla que va prenent cos i que Mas està disposat a jugar fort i no vol deixar-ho tot a les paraules.
Mas ha descavalcat a l’autonomisme de Guardans i al talibanisme
(que ara de moment no toca) independentista de Tena amb una elegància bromadora –gairebé sense despentinar-se- per situar com a candidat, per sorpresa de tothom, a un dels economistes més reconeguts del país.
Amb aquest gest aconsegueix que Esquerra s’incomodi preveient segurament una possible patacada electoral, el PSC no el pugui acusar (tant) de desviar-se cap a una deriva radical i que els socis confederals de la federació no presentin batalla de nou.
Un bon gest, s’ha de dir.
El catalanisme ha fet un pas endavant per guarir les seves pròpies ferides internes.
És el moment de fer un pas endavant i deixar de ser espectadors de luxe. És el moment de baixar a la trinxera.
Estem a l’alba d’un nou començament?
Esperem que aviat surti el sol.
Salut-:)

Anònim ha dit...

En Ramon Tremosa és un patriota i independentista, encara que el seu perfil no sigui polític o al menys tant polític com l'Alfons Lopéz Tena. Jo no tinc cap mena de dubte.
Ja veurem qui posaràn els nostres "amics" dirigents d'Esquerra.
El pobre serà un cap de turc que es portarà totes les garrotades encara que ell personalment no tingui cap culpa. Però el problema és que cada dia que passa amb l'espectacle que estàn fent en Puigcercó i Ridao amb això del finançament, està esfonçant encara més la imatge del seu partit fins l'extrem que el dia, que per la raó que sigui, tinguin que trencar el tripartit (si és que ho fan), ningú es creurà que ho han fet per patriotisme o per coherència, sempre estaran sota sospita de que ho han fet obligats o perquè s'han venut o perquè hi ha gat amagat!.

Salut i pàciencia

Anònim ha dit...

Feia dies que es parlava d'una possible candidatura conjunta a les eleccions europees d'Esquerra i CiU liderada pel jurista Alfons López Tena. Hagués estat una sorpresa molt agradable, certament. Finalment no serà així i CiU ha acabat passant la mà per la cara a Esquerra presentant com a candidat a l'economista Ramon Tremosa. Ramon Tremosa és un franjolí força conegut en els cercles independentistes i també fora d'ells. Escriu articles tot sovint al diari Avui, al setmanari El Temps i és col·laborador habitual de RAC1. Els seus estudis econòmics s'han centrat sobretot en la necessitat d'una llibertat econòmica de Catalunya, centrant-se sobretot en qüestions de logística com ara l'aeroport del Prat i és molt conegut en les diverses cambres de comerç i sectors empresarials de Catalunya per els quals no s'ha estat de fer conferències sobre els seus estudis.
Quan es va sotmetre l'Estatut a referèndum va ser un dels impulsors d'Economistes pel No, una plataforma d'economistes que se suposava que eren propers a Esquerra i que es negaven a donar suport a un text estatutari que consideraven insuficients.
Ara, la direcció d'Esquerra ha reaccionat com aquells que entren corrents a El Corte Inglés a les rebaixes i es barallen perquè "ells havien vist primer" aquella ganga. L'Avui publica a la seva pàgina 7 d'avui "Els republicans reivindiquen que l'economista va estar més a prop d'ells que de la federació". Doncs ara ja no ho està! I, com ell, molta altra gent ha anat buscant alternatives (siguin o no encertades) a la submissió al PSC.
Què passarà quan a les properes eleccions algú us hagi passat la mà per la cara? Ja no hi haurà en Carod per carregar-li el mort.

Anònim ha dit...

Esperem que la independència passi a formar part de l'ideari de CDC. Si més no si vol ser un partit catalanista de veritat, amb menys "tranversalitat" i més sentit de país. Per cert, l'estatut era una merda abans i ho continúa sent ara, i s'ha evidenciat que no serveix per res. Tremosa tenia raò.

Anònim ha dit...

Per a la independència es pot treballar a tot arreu i en tot moment. És veritat, però, que on més feina hi ha ara mateix és dins les nostres fronteres, però això no és excusa per a no fer-ho a tots els nivells.

Anònim ha dit...

Així doncs podriem estar davant d’un escenari fins ara desconegut: la presència de tres independentistes catalans a les eleccions europees. El candidat de Convergència, el candidat d’Esquerra i el candidat d’ICV, Raül Romeva, de caràcter també marcadament sobiranista.