La tómbola.

Vé a ser com alló de « siempre toca, si no un pito, una pelota » que deien abans a les tómboles de les fires. A la tómbola de Can Zapatero diuen que tothom hi guanya.
Perquè, si ens hi fixem, amb aquest noi tot són flors i violes, tot és bonic i mai es perd res!
Primer va ser el lema de la campanya electoral
« Si guanya Zapatero, guanya Catalunya ». Va guanyar i se suposa que Catalunya hauria d'haver guanyat. No se sap què, però hauria d'haver guanyat.
Ara és el finançament. Tothom hi guanya, segons diu.
Ve a ser com una mena de « màgia potagia » i apareixen bitllets per tot arreu.
Qualsevol que pensi una mica ha de veure que, si els recursos són limitats i no es pot fer anar la màquina de fer bitllets, el que es posa en una butxaca s'ha de treure de l'altre, i si es fa d'alguna altre manera s'augmenta el dèficit o s'endeuta.
Jo no sé el que ha guanyat Catalunya, ni si amb el finançament hi guanya tothom, el que sí que sé és que portem des del 8 d'agost sense finançament i va per llarg.
Amb aquest tema no s'ha acomplert l'estatut en cap aspecte, ni en els terminis, ni en les formes.
Que no s'han acomplert els terminis és evident i no cal parlar-ne massa més, la data límit per tenir un acord de finançament era el 8 d'agost i avui només hi ha una proposta que ningú sap de què va ni d'on sortiran els diners ni com es repartiran. El pitjor és que a can Zapatero estan contents de l' »esforç » que diuen que han fet.
Que descansin no fos cas que s'herniessin pobrets.
Que no s'ha fet com s'havia de fer també penso que és evident perquè ni el govern de Catalunya ha fet el que calía, exigir des del primer dia que es comences a treballar, ni el de l'estat ha tingut cap pressa en posar-s'hi.
Però també crec que, llegit el títol VI de l'estatut, els que havien d'arribar a un acord no han aparegut per cap lloc. Segons l'article 201.3 d'aquest títol « El desenvolupament d'aquest títol correspon a la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ».
S'ha reunit aquesta comissió? NO!.Qui s'ha reunit han estat el Conseller d'economia i el President amb els seus homòlegs de l'estat.
Tampoc s'ha tingut en compte la « bilateralitat » que mana l'estatut, per més que el Conseller Huguet( ERC ) digui que això s'ho va carregar CDC amb els acords Mas-Zapatero, perquè l'article 210.1 del mateix títol, quan parla de la Comissió Mixta diu clarament:
« La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l'òrgan bilateral de relació entre l'Administració de l'Estat i la Generalitat en l'àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l'aplicació, l'actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l'Estat ». Més clar l'aigua.
L'acord s'ha de concretar en un òrgan bilateral, no entre totes les autonomies com fa el PSOE i com ha admès, per falta de voluntat, el PSOE de Catalunya.
I ara ens diu el President que cal seguir negociant. Amb quina força?
A canvi de què? A can Zapatero encara deuen estar rient de l'acudit del nostre president! Quan tenia la oportunitat, amb la discussió dels pressupostos, va preferir abaixar el cap i abaixarse els pantalons perquè, ja ho diu l'amo de Madrid « el PSC somos nosotros », ho voleu més clar? I ara què? A negociar com els altres, a veure què en treiem i que no s'enfadin les altres autonomies perquè, si s'enfaden haurem de fer marxa enrera.
Sort que havíem de guanyar amb aquesta gent! Aquí només guanya el nacionalisme espanyol, Catalunya sempre hi perd, però si el president d'aquí i el d'allà són « amics » encara hi perdem més. Ja ho diuen, « amb amics com aquests no cal tenir enemics ».
A la tómbola de can Zapatero, ens ha tocat el paperet que diu « segueixi jugant », a d'altres els ha tocat la grossa perquè, de no voler res a obtenir el que els donen...
Jo només veig que Catalunya segueix perdent el temps i els diners.