4.3.09

ARI, ARI, ARI, UN UNIONISTA LEHENDAKARI!!

En els pròxims dies veurem el què pasa, però a qui se li ha girat feina de retruc és a Zapatero, que haurà de fer mans i mànigues per mantenir la seva política de pinotxo fent equilibris aritmètics supeditats a la decisió del PSE.
Embolica que fa fort.
Hi ha un pressupòsit que no admet cap dubte. I és que PSOE i PP defensen el mateix model d’articulació de l’Estat. Això està per sobre de qualsevol altra consideració i és per aquesta raó que tothom ha entès que el PP votarà amb convicció la candidatura de Patxi López a lehendakari. Naturalment, això és extensible a UPyD, un partit sense cap ideologia afegida al nacionalisme espanyol més clàssic.
Amb els resultats a Euskadi es pot tancar un cicle i obrir-se'n un altre de futur incert. La única autonomia que queda fora de l'abast del nacionalisme espanyol pot haver caigut ara en mans
d´una coalició impensable en altres comunitats.
El resultat tant ajustat de les eleccions basques ha donat unes possibilitats de govern que van des de les coalicions lògiques fins les unions més contra natura del ventall polític.
Opció 1: govern nacionalista basc en minoria.-El nacionalisme basc no suma prous escons per formar govern amb majoria absoluta, n'hi falta un. Això vol dir que caldria comptar amb el comportament democràtic d'alguna de les forces del nacionalisme espanyol que exercís d'oposició constructiva i que no posés bastons a les rodes d'un govern minoritari. Tot això a canvi d'un diàleg per part del govern resultant que tingués en compte el principal partit de la oposició i negociés amb ell els temes més importants de la legislatura. Aquest govern estaria format per PNB, EA, Aralar i EB, amb l'oposició responsable del PSOE. Aquesta possibilitat comptaria amb 532.725 vots i 37 diputats.
Opció 2: govern de concentració amb majoria absoluta.-Els dos partits majoritaris (PNB i PSOE), amb la col·laboració d'EA, Aralar i EB que podrien entrar al govern o no. Seria el govern amb més àmplia base social (entre 712.450 i 848.613 vots) i parlamentaria (entre 54 i 61 diputats). Una coalició de govern que ja va funcionar en altres ocasions al País Basc. Opció 3: govern nacionalista espanyol amb majoria absoluta. Els que volen autonomenar-se "constitucionalistes" són en realitat purs "unionistes". Seria el pacte format pel PSOE, el PP i UPD. Seria un govern amb partits oposats en moltes parts del seu programa, tant social com polític, amb dos partits que son els únics que tenen possibilitats de disputar-se el govern de l'estat, que no perdrien la possibilitat de desgastar-se mútuament per aconseguir l'accés a La Moncloa. Tindria majoria absoluta amb 38 diputats però seria el de menys base social amb 482.839 vots, gairebé 50.000 menys que la opció 1.
Qualsevol d'aquestes tres opcions és possible, tot dependrà del PSOE, ja ho deia un dirigent socialista, "totes les formes de govern passen pel PSOE", i té raó.
Però la tercera opció té tantes o més possibilitats de fer-se realitat mirant les ofertes gairebé de xec en blanc que PP i UPD estan fent al candidat del PSOE i la carta blanca que la direcció del PSOE ha donat al seu candidat.
Primer va ser Catalunya i ara pot ser el País Basc. La diferència és que, mentre a Catalunya va caldre el vot d'un partit "independentista" per fer donar el poder a un partit nacionalista espanyol, a Euskadi només cal que s'ajuntin els tres partits nacionalistes espanyols per guanyar el poder, després ja s'esbatussaran entre ells. A hores d'ara el candidat socialista diu que no descarta governar en solitari, aquesta opció sería la de menys base social i parlamentaria, la més inestable i la menys democràtica, amb un govern format pel partit perdedor amb el suport puntual de PP i UPD. Un govern que hauria de fer filigranes per cada iniciativa parlamentaria i que hauria de negociar els pressupostos de forma que la seva política quedaria greument lligada de peus i mans per uns partits que, sense governar,de fet marcarien la política del govern. Sería la màxima expresió de l'ànsia de poder del PSOE.
El bloc basc, en canvi, està esquarterat en quatre opcions diferents que, des del segle XIX, mai no han estat del tot combinables. Aquesta guerra interna –i un sistema electoral que penalitza els basquistes– fa que els partits espanyols puguin construir una majoria amb facilitat, tot i la diferència de 175.000 vots a favor de les sigles d’àmbit basc. Més encara tenint en compte que un 9% dels votants s’han quedat sense que ningú comptabilitzi la seva papereta.
Tot plegat, un altre bany de realitat del qual, com sempre, els no nacionalistes espanyols no aprendrem res... I el cas és que, des d’ahir, tots els presidents autonòmics són igual d’autonòmics. Que vol dir igual d’espanyols .

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Caldra veure si els bascos s'ho prenen tan bé com CIU, i acaten les regles del joc. Potser en el fons, fins hi tot serà positiu per fer que d'una vegada, els nacionalistes s'adonin que sense un canvi de les regles del joc cada dia ho tindran més difícil per ocupar llocs de responsabilitat política.
Tan el PP com el PSOE han expressat per activa i per passiva que les regles del joc no es canviaran i que qui mana, i allà on es decideixen les coses importants, és la la capital del Regne d'España.
De moment el PNB, te tots els números per seguir l'estela de CIU cap a l'oposició, i patir el corresponent arraconament mediàtic. Temps al temps, però per si algú no ho te clar encara, pels Catalans el tema del finançament, de moment ja l'han tornat a aparcar fins la formació del nou Govern a Galícia. I després segurament vindrà el cop decisiu amb la sentència de l'Estatut.
Necessitem un canvi, però no com el que sempre predica el PSOE, necessitem un veritable canvi de model, amb o sense España, amb o sense conflicte polític.

Anònim ha dit...

Tot i que és perfectament legal no trobo moralment acceptable que governi qui no ha guanyat les eleccions. Ni a Catalunya ni a Israel ni a Euskadi ni a Galícia ni enlloc. La democràcia és sobretot una qüestió formal, i els despatxos no poden substituir les urnes ni les ànsies pel poder la voluntat popular. Sé que així és la llei perquè no sóc subnormal, però la llei està mal feta i degrada la qualitat de la democràcia, desvincula la gent de la política i genera una perillosa sensació de desprotecció i estafa. El que per exemple ha passat a Galícia aquests darrers 4 anys ha estat d'una profunda immoralitat, i és per això que m'alegro que el PP hagi recuperat una presidència que no havia perdut mai.
És de societat malalta que no hi hagi cap diferència entre guanyar i perdre, i això ens degrada.
Els electors tenen dret a conèixer el destí final de llur vot quan l'emeten i tenen dret també a estar segurs que aquest vot no serà utilitzat d'una manera perversa. Tota societat té la seva quota de tarats i aquests pactes entre perdedors acaben donant a minories completament desqualificades unes responsabilitats per a les quals no estan preparades i després passa el que passa amb consellers com Joan Saura. Hi ha una solidesa de la democràcia que s'expressa a través de respectar-ne l'esperit encara que l'aritmètica permeti caramboles estranyes. No es pot reduir la veritat als fets, perquè aleshores comencen els camps d'extermini. Hi ha una moral, hi ha una jerarquia, hi ha uns valors. Hi ha guanyar i hi ha perdre, i avui sembla que a Euskadi hagi guanyat López o que Montilla hagués vençut a Catalunya, quan la realitat és tot el contrari. Hi ha una idea del prestigi. Es perden les formes i afloren els quinquis.
Apa!

Anònim ha dit...

aquestes eleccions han donat un missatge clar per al govern de la Generalitat: el "model tripartit" està en crisi, la ciutadania vol governs forts.
Suposo que és conseqüència de la crisi econòmica en la que ens trobem inmersos.

Anònim ha dit...

Ara, amb el partit majoritari de l'esquerra abertzale deixat fora de joc amb una llei,
antidemocratica on les hagi i per tant amb part del nacionalisme basc sense representació, és quan l'espanyolisme o constitucionalisme pot arribar al poder.
Només fent un pacte antinatura del PSOE (Si tu no vas ells tornen... quina gràcia!) amb el PP (els de la guerra d'Iraq, el Prestige, l'Opus...) i UPyD (aquets iluminats que volen carregarse qualsevol cosa que no sigui en castellà) es fara fora al nacionalisme basc de les institucions. Les urnes decideixen i els tribunals espanyols seleccionen.
Ara ja tinc ganes de com es justifica aquest nou tripartit espanyolista per part de la tropa catalana del PSOE.

Salut

Anònim ha dit...

La lliçó dels espanyols és clara, tot i que alguns potser no la vulguin veure. El PP i la Rosa Díez de Espanya ja s’han ofert per defensar el que anomenen constitucionalisme (fins i tot els Ciutadanos van demanara el vot per als contitucionalistes no nacioalistes). És clar! És la seva feina, l’única missió divina que els ha estat encomanada: la unitat indissoluble de la nació espanyola. Ja poden odiar-se (com nosaltres), que a l’hora de la veritat todos a una como Fuenteovejuna.

Anònim ha dit...

Si despres de pactar amb el PP per la santa croada espanyola a Euskadi , encara tenen els sants bemols de tornar a sortir amb el ''si tu no vas ellos vuelven'' , alla ells , nomes faran el ridicul absolut.

Anònim ha dit...

Segur que ja estan mirant com il·legalitzar Esquerra i les CUP ara que la juguesca els hi ha sortit tan bé a Euskadi.

Anònim ha dit...

Eusko Alkartasuna que des de l'any 2001 s'havia presentat coa-lligat amb el PNB, partit del que s'havia escindit l'any 1986, va voler presentar-se sol a les eleccions perquè creien que podrien aglutinar una part important del vot del PNB. Eusko Alkartasuna ha sofert el pitjor retrocés electoral de tota la seva història Ha passat de 7 diputats a 1 de sol. Encara que la societat catalana i la basca són totalment diferents i que els processos electorals, segurament, no són comparables, no puc estar de preguntar-me el següent: què passaria a Catalunya si per primera vegada CDC i UDC es presentessin per separat a unes eleccions?
Vist el que ha succeït a Euskadi a (el germà petit), potser se l'hi hauran acabat les ganes de "marcar paquet" i estarà callat i obedient, no sigui que ens quedéssim sense postres, i el (germà gran), potser començarà a plantejar-se que anar sol a les eleccions, sense haver-se de preocupar del germà petit, pot resultar una experiència molt beneficiósa i gratificant.

Francesc Mercadé ha dit...

La situació actual al País Basc es podia entreveure en el moment d'aprovar la llei de Partits. En aquell moment ja es va parlar a bastament del possible trencament de l'ecosistema electoral Basc en cas d'excloure el independentistes. Per tant cal cercar entre els qui van abonar aquella nefasta llei els responsables de l'actual resultat. Crec que la Unió Europea hauria de tenir la última paraula en aquest flagrant retall als drets polítics de part dels ciutadans europeus. I pel que fa a Convergència i Unió, recomanar-los que tornin a l'escola ja que no han après res. CiU va votar a favor la llei de partits, i per tant és co-responsable directa de la sortida del PNV de la lendakaritza. I que quedi clar que soc partidari de l'alternança en la gestió del poder. Però encara soc més partidari del joc net en la gestió de les regles de la democràcia.

Tertulià ha dit...

Jo també amic Francesc, estic en contra de la llei de partits.
No es propia d'un estat europeu modern i no crec que serveixi pel fi pel que es va fer: acabar amb ETA per la via d'asfixiar es seu braç polític.
Però no és aquest el tema crec. Aquí, sense la influència de la llei que no va votar ni ICV i ERC, tenim un president tan "maco" com el Patxi,a Catalunya.
(Gracies a esquerra abans ERC)
El que és lamentable de la llei de partits és la seva interpretació.
Quan es va veure les lectures que se'n feien i que van dur a ilegalitzar Batasuna, CiU es va sumar al no i com tu deus saber a posicionarse en contra o bé a fer esmenes / corregirla.
Aquesta llei tirava endavant simplement amb els vots del PP i del PSOE. I això si que és més rellevant que simbòlic.
Un cop posats d'acord els dos grans partits nacionalment espanyolistes, la resta que s'hi va sumar va tenir caràcter purament simbòlic.
Va servir tan sols per modificar el seu redactat inicial.
Aquesta dèria per donar les culpes a CiU, fins i tot del que passa a Euskadi és massa agosarada nen ( carinyosament ).
I, finalment, per a ser clars, i sobre la llei de partits polítics, el 2005 es van celebrar eleccions basques i el Partit de les Terres Basques es va presentar i va treure el 12,5% dels vots. I la llei estava vigent. Com ara. No ha variat res de la llei.
El que ha variat és el tarannà totalitari del Psoe, que ha fet que els "seus jutges", enguany, impedissin el que no han impedit totes les eleccions anteriors.
AIxò es la diferència. La llei està com estava.
Ojalà que aqui els partits catalans siguin mes seriosos. No ho crec pero... potser aixo els faci reflexionar.. Si tens por d'assenyalar al Psoe, als seus dirigents, i als seus jutges corretges, si més no, no busques lenitius, ni emetis placebos.El Psoe és qui ha impedit que el mon Batasuna es presentés. Ni Aznar ( no obstan, en va fer d´altres molt groses) ho va aconseguir...perque no va fer les bestiesses antidemocràtiques) del ZP d'ara.
Salut.

Anònim ha dit...

Després de les eleccions/tupinada a Euskadi i absolutament a part de com acabi tot plegat, el que resulta còmic són determinades reaccions a Catalunya.
En la perspectiva del pacte “espanyolista” al País Basc, l’acord PP-PSOE, i com a conseqüència la possible pèrdua del suport al PSOE per part del PNB i del BNG, la Secta a Catalunya ha posat en marxa el seu especial ventilador amb missatges tan bonics com:
-Valorar la possible via de suport de CIU al PSOE per donar estabilitat i governabilitat al govern de l’Estat.
-Argumenten que així CIU tindria a la mà forçar un bon finançament per a Catalunya.
Hi ha d’altres arguments semblants que van i aniran escampant els Zaragoza, els Iceta, els Montilla i qui calgui. Resulta curiós que en Joan Ferran està en silenci.
Què li han posat el morrió?
M’agradaria pensar, i demano, que CIU no caigui a la trampa. I ERC? Seguirà donant suport a canvi de no res perquè són d’esquerres?
Si es volen anar cavant la pròpia tomba, allà ells!
Apa siauuuu !

Anònim ha dit...

Em fa gràcia en Montilla dient ara que les eleccions basques representen una oportunitat d’influència per Catalunya.
Em pregunto doncs que fan els 25 diputats del PSC-PSOE? Sí senyors, està reconneixent que no fan res. El PSC-PSOE per si sol podria condicionar tota la política del ZP, però vet aquí que en Montilla reconneix que no ho fan.
Si amb les seves paraules vol dir que el canvi de lehendakari significa que el PNB ja no recolzi el ZP i que necessiti ara d’Esquerra o sobretot de Convergència, crec que el nostre President a les properes eleccions estatals hauria de demanar el vot per Esquerra o CiU.
Gràcies Molt Honorable senyor Montilla, gràcies per reconnèixer la realitat que veiem moles catalans. Dit per vosté el seu partit a Madrid és un 0 a l’esquerra, una nulitat, un entrebanc al adveniment d’una Catalunya més gran, més forta i més plena.
Gràcies Molt Honorable Montilla per ser per primer cop sincer i deixar de banda la hipocresía en què viu, vosté i el seu partit es clar. Curiós aquest canvi de criteri, no?