Ben aviat sabrem si Navarra va ser moneda de canvi per Euskadi.

Quan parlo de retornar favors, ho faig tot recordant el que va succeir a Navarra. En aquella ocasió els socialistes van facilitar la presidència al candidat popular, desestimant l’ocasió de pactar amb Nafarroa Bai per fer tombar la truita. Casualment ara, els resultats a les eleccions basques proporcionen una magnífica oportunitat als populars per “retornar el favor” als socialistes. Per fer-ho només han de votar en el Parlament basc a favor del candidat socialista i després donar-li suport durant el mandat, assegurant alhora un marcatge estret a les polítiques que s’aplicaran en aquesta legislatura. Només cal sumar-hi el diputat d’UPD, que segurament estarà encantat.
Els propers dies es presenten molt intensos i ben aviat podrem esbrinar qui serà el futur Lehendakari. Ara per ara, si hagués d'apostar per algú, crec que el Patxi López ho té més fàcil. Sembla evident que el canvi polític a Euskadi és més possible ara que mai; el que no tinc tan clar és com encaixarà una societat com la basca, el fet de tenir un Lehendakari que no compta amb un clar suport popular. Un Lehendakari que en cap cas estarà capacitat per afrontar amb la valentia que cal el conflicte basc, doncs els qui li poden donar suport per ser-ho, no li donaran mai suport per afrontar el conflicte des de la via del diàleg i la negociació. Només NACIONALISTES ESPANYOLS, i prou. Espanya ben trabada, fins Euskadi pot ser ben aviat més espanyola que mai. Només tenim nacionalistes espanyols com a presidents a les diferents autonomies de l' Estat espanyol. S' han acabat els nacionalismes basc, català i gallec. Espanya és més Espanya que al llarg de la seva història. Aquella màxima de "divide y vencerás" s' ha complert.
Per desgràcia, els mateixos independentistes bascos han fulminat qualsevol aspiració nacional. L' esquerra abertzale, amb la seva crida a l' abstenció, ha dinamitat les aspiracions nacionals pacífiques de la majoria del poble basc. Certament, el PNB ha guanyat les eleccions però el nou marc electoral el fa dèbil.Té possibles aliances però cap suma nacionalista.Allò que semblava impossible a Eukal Herria és finalment una realitat. Ibarretxe ha guanyat. De fet, EAJ-PNV ha crescut en 8 diputats, en front dels 24 del PSE-EE, que ha crescut 6; EA, després de voler fer un invent i apartar-se de EAJ-PNV quasi desapareix, mentre que Aralar, els independentistes escindits de Batasuna que si condemnen la violència, han experimentat un ascens de 3 diputats i ara en tenen 4. Apareix la dreta més rància de UPD i el PP quasi es manté, perdent-ne només 2 i resultant ser la clau de tot plegat. Finalment EB queda relegat al paper que té IU a Espanya. Jo destaco quatre coses de tot el que ha passat avui a Euskadi:
Els que han guanyat, com a Catalunya, no governaran quasi amb tota seguretat.
El PSE-EE i el PP, amb l’ajut de UPD s’encarregaran de no deixar cap partit que no sigui espanyolista governant una autonomia, per sobre de les disputes que hi ha entre PSOE i PP. És evident que si volen rendabilitzar els vots guanyats, ho han de fer fent fora Ibarretxe i EAJ-PNV. Aralar es configura com un clar referent polític de l’esquerra abertzale, que fa innecessària la fórmula que representa Eusko Alkartasuna, que erròniament van voler separar-se més de EAJ-PNV i demostra a tota la societat que es pot defensar una tesi independentista des de la no violència. Finalment, que el 8,8% dels vots han estat nuls, és a dir que si tots aquests són “vots protesta” dels votants de Batasuna, aquesta formació, tot i haver caigut des del 12,4% de les darreres eleccions sota les sigles EHAK-PCTV, segueix demostrant que una gran part de la població d’ Euskadi no pot expressar-se a les urnes, no té partit al que votar.
Cal recordar que dels 75 escons, el repartiment que es fa a Euskadi és igual per les tres diputacions forals (Araba, Bizkaia i Gipuzkoa) tot i que la població de Araba, on sempre treu bons resultats el PSOE i el PP, representa quasi una cinquena part de la de Bizkaia i una tercera de la de Gipuzkoa, és a dir, que si els vots es repartissin com a Catalunya o Galícia, EAJ-PNV faria Ibarretxe lehendakari sense problemes.
Personalment, dubto que el PSOE pacti amb el PP. Seria una combinació letal per Zapatero. Pero,recordem que el PNB dóna suport a Zapatero al Congrés. Per tant, és o pot ser de lògica la jugada posible basca : pacte PNB i PSOE a Euskadi a canvi del suport del PNB al llarg de la legislatura de ZP.Si és així, crec que el PNB pot pagar molt car aquesta decisió.D' aquí 4 anys, el PNB pot pagar molt car aquest pacte a les urnes basques. A més, deixa de banda els ideals, la seva filosifia i essència com a partit per mantenir-se al poder a qualsevol preu.
Avui, més que mai, fa falta recuperar perfil propi. Sentit de país, sentit de partit i, sobretot, els ideals dels partits. Avui, per ser creïbles, cal predicar amb l' exemple i no mantenir-se al poder a qualsevol preu. Em ve al cap un paral.lelisme que es podria donar a Catalunya algun dia : l' anomenada Sòcio-Vergència.
Personalment, desitjo que mai ens hi hàgim de trobar. Avui, s' ha obert un nou mapa espanyol. Un mapa clarament d' Espanya, gran i única.
Els nacionalistes catalans, bascs i gallecs ens cal no defallir i seguir treballant per ser algun dia un país lliure, socialment avançat, econòmicament ric i culturalment ple.

Tot veient i escoltant les TV estatals un s’adona que el principal per als partidaris dels partits espanyolistes, més que la ideologia o el programa, és fer fora de tot arreu els nacionalismes que no siguin els espanyols. Com bé deia Josep Pla, el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres