ENTRE TOTS.

Podem somiar amb la Catalunya del futur, però per aconseguir-la necessitarem esforç i molt,de ben segur que si entre tots colaborem ho aconseguirem. Vivim un moment de crisi i no només econòmica. Som un País que no sabem on va i ho som de la ma d'aquest govern sense rumb. Catalunya pateix, cada dia més, els efectes d'una crisi econòmica agreujada per un finançament de la Generalitat que incompleix l'Estatut d'Autonomia. Els 9 mesos que resten de 2009 i l'any 2010, segons totes les previsions, seran els pitjors dels darrers 50 anys. Paral.lelament creix el grau d'insatisfacció dels catalans.
El CEO (Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya), en el seu darrer baròmetre, detecta un grau d'insatisfacció escandalós de la població de Catalunya. Un 86% dels catalans mostren la seva insatisfacció amb la política catalana, quan el juliol de 2007 el percentatge era del 49%. Aquests resultats deuen ser únics a tota Europa. Un govern que genera aquests índexs de desafecció amb la política hauria de presentar la seva dimissió, però aquesta és una paraula que no figura en el diccionari del Tripartit.
El President Montilla li recordava aquesta setmana a ZP que el perill de desafecció dels catalans respecte dels poders de l'Estat, si continua el maltracte del que som objecte, podria tenir greus conseqüències (increment dels independentistes?). La humiliació, el maltracte, l'ofec econòmic i el greuge respecte de les CCAA de règim foral i les subvencionades de règim comú és insoportable. Els sindicats es manifesten pels carrers de Barcelona (sense passar per la Plaça de Sant Jaume, no fos cas que el PSC s'enfadés) i els empresaris de PIMEC es manisfestaran els propers dies per expressar la seva desesperació i la seva indignació davant la incompetència dels governs socialistes a l'Estat i a Catalunya.
Les eleccions al Parlament Europeu del 7 de juny seran la pedra de toc, l'inici d'una onada de canvi. Estem davant del final d'etapa del socialisme. ZP no resistirà fins al final del mandat per manca de recolzaments parlamentaris i serà una nova víctima de la crisi, per la seva ineptitud i per la seva frivolitat, com ja ho han estat Pérez Touriño i Anxo Quintana a Galícia. Les eleccions al Parlament de Catalunya, siguin quan siguin, seran el final de l'experiment Tripartit: una nefasta fòrmula de govern que haurà servit per demostrar que Catalunya no pot tenir un President i un Govern esclaus dels partits nacionalistes espanyols (PSOE o PP).
És evident que això no es pot aconseguir amb aquest govern, necessitem un govern catalanista, de debò, sense partits espanyols. Aquesta setmana s'ha fet pública la proposta del Consell d'Estat en aquest sentit. L'augment de 350 a 400 diputats al Congrés seria la "solució final". El guió està escrit i ara es passa a l'acció: expulsió dels nacionalismes del poder (PNB al País Basc), incompliment del sistema de finançament a Catalunya, Sentència del Tribunal Constitucional amputadora de l'Estatut, modificació de les normes electorals per jivaritzar els nacionalismes no espanyols a les Corts de l'Estat i desnaturalització de la Nació a base d'obrir les fronteres de bat a bat a la immigració extrangera sense que la Generalitat tingui competències ni recursos per gestionar la integració dels 2 milions de nous catalans que hauran vingut els darrers 5 anys.
El catalanisme polític i CDC, com a expressió majoritària d'quest catalanisme, no ens quedarem de braços creuats. Estimem Catalunya i tenim fills i nets, als que volem deixar una Catalunya viva i plena. Traballarem fins el darrer dels nostres dies per canviar el guió escrit pel socialisme, amb el vist i plau de les forces conservadores espanyolistes i la claudicació de la direcció d'ERC, dimitida de tota responsabilitat i compromís nacionals.
La pèrdua constant de posicions de Catalunya en el rànquing de les comunitats autònomes en quant a renda disponible, atur i dèficit fiscal ens portarà finalment, a relacionar la crisi econòmica i social amb el finançament autonòmic. L'incompliment del Govern de l'Estat en matèria de finançament respecte Catalunya, amb continus ajornaments il.legals, contrasta amb el tracte de favor que se li atorga al govern amic d'Andalusia, amb una nova aportació de 1.200 milions d'euros en concepte de deute històric (¿?). Mentrestant, Montilla i el Tripartit són incapaços de defensar els interessos de Catalunya i dels catalans. Resten impotents i agenollats a l'hora de fer complir la llei i han d'emetre deute públic per valor de 5.000 milions d'euros per poder fer front a les obligacions de tresoreria de la Generalitat. El socialisme està demostrant, cada dia més descarnadament, la seva incompetència per dirigir aquest País i liderar els seus destins. La seva prioritat és monopolitzar el poder: a Catalunya sodomitzant l'independentisme i al País Basc pactant amb els seus aliats naturals, el PP: aquells que havien de tornar....si no votàvem els socialistes. A veure si alguna vegada, aquest govern tant generós que tenim, fa valdre la seva força a la “Villa y Corte” i li diu al mestre de la mentida que s’ha acabat el bròquil. Amb 25 diputats i la complicitat dels altres partits catalans al Congrés, el president del govern espanyol hauria de passar-se el dia assegut a la tassa del wàter de casa seva.
El mal és que, a més de tenir un president que només treu les ungles per esgarrapar a l’oposició, els vint-i-cinc diputats no són del PSC sinó del PSOE, vet aquí el problema.
És evident que el president i el seu partit han de fer un gir en la seva política. O potser l'ha de fer ERC, i de forma urgent ?
Ho tenim difícil,molt difícil però ens hen sortirem de ben segur. Som forts i ho serem més.
No tenim finançament, no tenim infrastuctures,però tenim poblaciò, tenim ànima, tenim un grup de gent unida i compromesa que vol que Catalunya tingui el seu lloc al món, perquè volem una Nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.
Perquè en tenim dret i volem un Estat propi, volem que la Catalunya del futur sigui una Catalunya que tingui un pes a la UE, perquè no hem d'oblidar que Espanya necessita Catalunya però Catalunya no necessita Espanya.Cal que els catalans ens mobilitzem i aixequem pacíficament en defensa dels nostres drets individuals i col·lectius.
Per aconseguir aquests objectius, necessitem un canvi, no podem formar part d'un estat centralista. Sort que si guanyava ZP guanyava Catalunya!