Coherència

No és que no em caiguin bé els espanyols. Tinc molts amics que ho són. Tenen bon menjar. Una cultura extrordinària i una llengua potent. I el paisatge fa patxoca.
El problema és que ens prenen el pèl als catalans. A part de no acceptar que siguem diferents, amb llengua diferent, cultura diferent i encara menys una hisenda diferent.
Aquest cop ens han tornat a prendre el pèl amb les suposades inversions de l'Estat, tal i com explica el diari Avui de diumenge 11 d'octubre.

Ara és el Ministerio de Fomento el qui sols inverteix el 32% de l'acordat als pressupostos del 2009. Dels 782 M€ sols es faran realitat 255 M€.

Però el més fotut és que cada any és el mateix drama.
Els diputats de CiU a Madrid, ja poden barallar-se per aconseguir "inversions" per al país als Pressupostos Generals de l'Estat. Al final, l'Estat es passa pel folre les inversions per Catalunya acordades. Cada cop queda més clar que no hi encaixem. Ens volen sense piular. En tot cas pidolant el que és nostre. A mi això em cansa. Em cansa haver de demanar per allò que és meu.

Més política, menys partit, és el títol de l’article que va publicar Salvador Cardús al mateix diari,l´ articleque he trobat molt encertat en un moment en que les acusacions a partits i a polítics són cada dia portada dels diaris. Afortunadament, a la política i als partits hi ha molta gent que creu en el que fa i que treballa, cadascú des del seu ideari, pel benestar de la societat i per aconseguir més llibertats individuals i col-lectives.
Fins ara, a més, no hi ha altre sistema millor que el de la democràcia i el dels partits com a eines per organitzar-se per participar-hi.És cert, però, que la interioritat dels partits està prenent el protagonisme a la política que fan la pròpia organització i els seus líders. Però també és cert que s’ha instal-lat una estratègia mediàtica d’acusacions, quan el que cal és anar al jutjat i perseguir als qui no han respectat les normes i les lleis.
És una llàstima que el mal fer d’uns i la lamentable estratègia dels altres no deixin treballar als que volen fer-ho i, més greu encara, facin que molts, pensant que tothom és igual.
Cal que el sistema recuperi la confiança del ciutadà i que aquest torni a implicar-se en la política. Llegiu l’article Més política, menys partit però no us conformeu en donar-li la raó i quedar-vos a casa.

Cal lluitar perquè això canviï .