Vota Puigcercós i veuràs com posa un Montilla a la teva vida..

De petit em van dir que dir mentides és, com a mínim, lleig, bàsicament perquè enganyes a qui li dius la mentida.

Sovint diem allò que la història posarà les coses al seu lloc. Jo més aviat diria que la interpretació que els historiadors faran d’allò que estem vivint ara posarà les coses al seu lloc. Intentar analitzar el present o el passat recent ens costa perquè se’ns presenta confús.
Diuen que l’home es l’únic animal que s’entrebanca tres vegades amb la mateixa pedra, esperem que no es compleixi amb aquests bergants. Per tant, només el temps ens dirà si, tal com sembla, els independentistes catalans estem fotent el ridícul i hem perdut una de les últimes oportunitats per aconseguir la plena sobirania.
Aquest cap de setmana, al santuari de Núria,Esquerra, ha proclamat i ratificat, a la búlgara, el nomenament d’en Puigcercós com a candidat d’Esquerra (abans ERC) a la presidència de la Generalitat de Catalunya.

I per celebrar el nomenament, han pujat fins al cim del Puigmal -la muntanya més alta del Ripollés-, ell, la família, i uns quants “amics”. Desconec si en la travessa muntanya amunt han aprofitat per pensar nous informes, però segur que els magnífics paratges els n’hauran donat alguna que altra idea..Com a prova de la bona sintonia interna del partit, cap militant crític ha caigut (accidentalment) per un penya-segat.
I perquè en comptes d'anar a Núria no se'n van a l'Himalaya? Amb una mica de sort es trobarien al Yeti que els hi cantaria quatre de fresques i així els faria recapacitar sobre la seva enorme displicència.És una humil opinió, no sé.
Joan Puigcercós ha afirmat que a partir de l'any 2010 podrem exercir el Dret a Decidir. No ha concretat si serà el 2011 o el 2111, cosa que demostra que aquest candidat és -sobretot- un home sincer i prudent.
ERC ha estat la gran estafa de l’independentisme català, bé mes que ERC en sí, els seus dirigents, encapçalats per Carod, Puigcercós i Ridao, seguits de Benach i en menor mesura en Portabella i a Tarragona en Sergi de los Rios.
Ells son els culpables del deteriorament del partit i del seu abocament irremeiable al pedregal, i la segura derrota electoral. Tot i que s’autonomenen assamblearis, s’han encarregat de fer callar totes les veus critiques, aconseguint que aquest històric partit patí la seva tercera escissió en nomes 30 anys de democràcia.
Allò que la militància reclamava no ha estat escoltat per la direcció, que van preferir la fugida de tot el sector Carretero abans que intentar un acord ampli al partit, i ara, en Putxi i en Ridao s’obstinen en tancar els ulls, i fer una fugida endavant, que no els hi portarà mes que a una rotunda patacada. Per tal de salvar els mobles, no els hi queda mes remei que seguir fent de crossa del PSOE, i esperar que malgrat la seva davallada puguin sumar amb algú per a mantenir-se al poder.

Quina pena de ERC!!!.
Quantes jornades hilarants ens queden gràcies als espectacles hipòcrites, fariseus, histriònics,... dels d'Esquerra,ara resulta que la legislatura vinent(2010-2014) serà, segons aquests "pallassos", la del dret a decidir... I que collons han fet aquests últims 6 anys? Perquè esperar a la legislatura vinent, poden començar demà mateix, no? A qui volen enganyar aquesta pobra gent il·luminada?
Tot molt bonic, i més si tenim en compte que en Puigcercós va ser l’autor material i intel·lectual dels dos tripartits. Si no tinguèssim en compte cap de les malvestats què aquest senyor ha estimulat, quan no promogut, podríem arribar a pensar que Esquerra no té intenció de fer un nou tripartit. I creure’ns que la possibilitat d’un pacte polític en clau nacional és possible i viable. Val la pena creure’l? Jo només he hagut d’escoltar l’informatiu de RAC-1 de les 9 de la nit, per adonar-me que aquest patètic mag de l’independentisme de saló ens vol tornar a enredar. Per què?
Doncs per què en les declaracions que he escoltat, al final la frase ha canviat completament. Ha dit textualment: “Tothom pot fer el Puigmal, però ningú ha de quedar-se enrera”Ja hi som.

Ja tornem a ser al mateix lloc que fa 6 anys.
Quan els militants d’Esquerra havien de donar suport al primer tripartit (molts dels quals ara estan a Reagrupament), no sabien prou com justificar-ho, i se’ls va òcorrer parlar de la “concòrdia civil”.

Sabeu què volien dir? Que pactant amb el PSOE evitaven que aquest partit es convertís al lerrouxisme, si tornaven a quedar-se sense poder queixalar la única institució que se’ls escapava.
És curiós que al cap de 6 anys, i per la porta del darrera, el gran farsant torni a usar el mateix argument. Com que no tothom voldrà pujar al Puigmal, millor no fer aventurismes inútils, i esperar temps millors.

Que n’ets de burro, nano!
Noi, amb aquests pensaments no arribaràs massa més lluny que a dirigir una organització de pòtols, destinada a ser escorxada electoralment a la mínima que els ciutadans puguin votar.

Per si no te n’havies assabentat encara, algú t’hauria de dir que cap procés d’alliberament ha estat fàcil, ni molt menys unànime. Per això existeixen els referèndums, i les majories. I per celebrar un referèndum només et cal tenir una majoria suficient al Parlament. No cal que els teus amics espanyols estiguin “por la labor”, sinó que els nacionalistes siguem majoria. Cal una majoria simple, 50 més 1, vaja, per si no ho havies entès.
Si ni pujant al Puigmal ets capaç de treure’t la síndrome d’Estocolm respecte al PSOE aneu ben servits. I per cert, si el Dret a Decidir serà tant important la propera legislatura, com justifiques que durant el proper any no ho sigui? Pugicercós, si t’has permes durant més d’un quinqueni vendre’t el dret de Catalunya a ser lliure, perquè ens hauríem de creure que d’aquí un any seràs un patriota com cal? El proper cop, Puigcercós, intentar escalar l’Everest, i de passada, intenta alliberar el Tibet. Els tibetans ho lamentaran. Nosaltres també, però estarem més a prop de la llibertat perquè quanta menys Esquerra hi hagi, més llibertat nacional hi haurà.

Els fets ho demostren. Els fets, no les paraules. Te’n recordes?
Falta quelcom més que anar a Núria, que ja hi hem anat massa vegades, caminar va bé per la salut, si es fa cada dia... I hi ha certs camins que s'han de fer d'una altra manera.
Reagrupament que, a hores d’ara, no reagrupa sinó que redivideix. I dic de moment perquè no negaré que tinc certa simpatia per l’objectiu que busca Carretero. Crec que aquest objectiu és dels més encertats que s’han proposat en la vida política independentista dels últims temps: crear una força política parlamentària majoritària i transversal amb un únic objectiu: proclamar la independència unilateral.

Aquesta intenció estaria bé si a les properes eleccions es presentessin juntes, en coalició, totes les formacions polítiques i socials que busquen aquest objectiu. Si a les properes eleccions CiU (o potser hauria de dir CDC), ERC, Reagrupament i persones independents es presentessin sota una sola sigla amb un programa consensuat, potser sí que estaríem parlant d’un autèntic reagrupament.

També podem esperar a veure els resultats electorals. Potser la coalició és possible després de les votacions. En aquest sentit, cal esperar que la promesa de Puigcercós d’exercir el dret a decidir es faci realitat i que nosaltres Convergència ens deixim d’una vegada per totes d’ambigüitats.