28.12.07

28 / 12 / 2007


Enviat per a

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Brillant i exemplificadora comparació, sí senyor.

divendres, 28 de desembre, 2007
Anònim ha dit...

Deixeu que us ho expliqui la inocentada.
Emulant la brillant estratègia d'algun partit independentista que corre per aquí, jo convertiria a Mariano Rajoy amb el nou President del Govern Espanyol. I ho faria encara que perdés les eleccions per més de 11 diputats de diferència!
Ho faria perquè d'aquesta manera el PP i els seus nou o deu milions d'electors veurien que els nacionalistes i els independentistes catalans som molt bona gent que no volem cap mal als espanyols, i així, aniríem convertint els electors del PP en uns ferms defensors de la independència de Catalunya o ,pel cap baix, en uns grans defensors de l'Espanya plurinacional que repudien
He de reconèixer que la brillant idea per canviar Espanya no és meva. M'ha inspirat per arribar a tan profunda conclusió certa estratègia d'un partit polític català que amb clara minoria al govern pretén canviar el partit majoritari i portar-lo cap a les seves tesis independentistes...
Val a dir, que l'experiment va resultant exitós perquè no fa massa dies, fins el propi President del partit majoritari , gens independentista i menys nacionalista encara, va proclamar en seu parlamentaria que es sentia orgullós d'haver estat proclamant President de la Generalitat gràcies als vots independentistes. Amb una tal prova que l'estratègia és fantàstica, per què no extrapolar-la a les Espanyes?
M'imagino doncs al Presidente Rajoy a la tribuna del Congreso de los Diputados manifestant el seu sentir-se orgullós per haver estat proclamat Presidente del Gobierno de España gràcies als diputats nacionalistes e independentistes catalans. Estic convençut que la majoria social que necessitem per a la independència de Catalunya la tindríem aleshores amb un tres i no res, no?
Mireu. Que ningú s'ofengui però aquest estúpid comentari que acabo d'escriure que banalitza i frivolitza sobre allò tan preuat i anhelat que és la independència del nostre país, i que l'he escrit producte segurament de l'excés de canalons i cava d'aquests dos dies de festa, és el que s'assembla més a la vergonya aliena que em fan sentir cada vegada que els dirigents d'ERC ens expliquen cofois l'èxit de la seva calculada estratègia...
Posats doncs a dir tonteries durant tot l'any -i ja em portem quatre de tripartit!-, no puc jo també escriure una solemne tonteria-inocentada, ni que sigui un cop l'any?
Passa que jo només sóc un pobre i ells són , avui per avui, els que governen aquest nostre país! I això, no és cap inocentada!

divendres, 28 de desembre, 2007

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)