Si la norma suprema jurídica és la constitució, crec que ja ha arribat l’hora de començar a redactar una constitució catalana.
Catalunya i la constitució espanyola són totalment divergents i no són per res compatibles, per tan toca fer-hi alguna cosa.
La constitució catalana hauria de recollir un estat republicà, democràtic i social, amb articles que derivessin dels drets humans, on la llengua única i pròpia de l’estat fos el català i l'única bandera la catalana. No vol dir amb això que es perseguís el fet d´utilitzar altres llengües però sí, que quedés clar quina és l´oficial.
La convivència aspre amb Espanya cada vegada és pitjor, hem perdut la confiança. Si fem un relat franc i poc vernissat podem dir que se’n porten els recursos de Catalunya i no inverteixen res per fer que la ciutadania tingui una vida més benestant.
Ja en tenim prou! s’ha d’acabar el patiment, és massa tard per mantenir esperances.
Catalunya sense Espanya es convertiria en un dels països més rics i pròspers d’Europa.
Només per la seva estratègica situació geogràfica ja seria un estat important dins la C.E., la renda per càpita dels seus habitants es multiplicaria i l’estat del benestar milloraria substancialment, al fer les inversions en el propi país i no en el veí.
Qui es consumeix en una pena vana es roba a si mateix, per tan, posem-hi fil a l’agulla, que la constitució espanyola ben corcada deu ser ja i molt no pot durar.
8 comentaris:
Més que redactar la constitució ara toca fer cas al discurs de'n Mas.
La constitució s'ha de redactar quan tinguis ocasió d'aplicar-la. El testimonialisme és molt respectable però no duu enlloc.
I consti que jo la votaria.
¿que m,he dius d,una federaçio de republicas ibericas ?
¿DE VERITAT CREIEU, QUE EN ARTUR MAS , S,ESTIMA CATALUNYA?...
crec que s,estima mes la seva butxaca.
ENRIQUE:
¿QUE TAL LA REPUBLICA DE IBERIA, INCLUIDA PORTUGAL?
entre els passadissos del Congrés ja hi ha qui va avisant que el gran pacte PP-PSOE s'aproxima i que aquest no tindrà altre objectiu que l'alternança en el poder d'uns i altres i l'afebliment via reforma de la Constitució dels nacionalismes de l'Estat.
Sí que anem bé doncs!
Mentres aquí ens distreiem fent volar coloms proposant dates per referèndums d'autodeterminació, altres ja s'avancen i preparen el terreny per una imminent involució autonòmica.
Crec que hem d'exigir dels nostres polítics catalans valentia ,fermesa i sentit d'Estat per plantar cara als nous temps que s'acosten. I això només es fa des de la convicció i l'acció política d'alta volada.
Sinó, si els nostres polítics no estan a l'alçada, tinc tota la impressió que el ressorgiment sobiranista no serà més que un somni idíl.lic de despertar traumàtic.
De nosaltres electors depèn!
D'entrada, el més "senzill" seria un grup català a Madrid. És a dir, un grup parlamentari al Congreso sorgit d'una sola llista que agrupi totes les forces que ho vulguin, amb un projecte de mínims de país (infraestructures, balances, dret a decir/ traspàs de la competència de referèndums).
Treballar per aconseguir incrementar la base social. Tothom té visions diferents, però no han de ser oposades, sinó complementaries: un sobiranista sempre és algú que va en la mateixa direcció que nosaltres. No estaria malament que tots (i m'incloc) centresim les nostres crítiques als unionistes.
A partir d'aquí, tensió democràtica i teballar per ampliar la base social de l'indepedentisme, cadascú amb qui se senti més còmede: de les classes populars fins a la patronal.
Entenc que als catalans ens fa pànic la idea de forçar una crisi al model d'Estat, però sense fer-ho no aconseguirem canviar res. I sinó ja ens ho trobarem amb un pacte PP-PSOE per blindar-se a perpetuïtat el seu status quo de la Transició.
Les propostes teves, com a procediments previs, em semblen vàlides:
*grup propi i unitari
*prou crítiques entre nosaltres i oposem-nos en bloc als unionistes
exigim-les doncs. La base social ja hi és, sols es mobilitzarà quan hi hagi lideratge i expectatives que les coses poden canviar. Això vol dir posicionar-se per la independència com a horitzó i com a primer condicionant estratègic, sense embuts, i la resta ja en parlarem.
Yo quiero una hacienda catalana YA.besitos
Publica un comentari a l'entrada