Una setantena llarga de blocaires vam tenir la oportunitat de poder participar a la taula rodona sobre blocs i política, que va tenir lloc ahir en el marc del 15è Congrés de CDC. Les diferents opinions i punts de vista entre els tertulians, va generar un debat enriquidor, on no va faltar la crítica als blocs d'aquells polítics que, amb el pas del temps, descuiden les seves obligacions com a blocaires, o també la tendència de certs polítics de no allunyar-se del discurs o de les línies vermelles, com dirien altres, que es marquen des del partits. Llàstima que el temps, com sempre, marca el desenvolupament dels actes, i en aquest cas, en compliment dels horaris d'inici del Congrés, van limitar la possibilitat de portar a terme un debat més extens entre els tertulians de la taula, i els blocaires presents a l'acte. En tot cas, cal valorar molt positivament la decisió de CDC de portar a terme una jornada oberta a tots els blocaires.. Mas ha començat el seu discurs afirmant ( hi estic d’acord) que som gent amb il·lusió, sense cap ressentiment, sense cap memorial de greuges ni queixes. Nosaltres tenim la voluntat de fer la feina tant bé com sigui possible.Seguidament ha fet un repàs a les campanyes electorals que han existit des del darrer Congrés: Referèndum d’Europa, en va guanyat l’opció que nosaltres defensàvem (65% de Sí); Referèndum Estatut, a favor del Sí sense complexos, malgrat ara es troba amenaçat pel recurs al Tribunal Constitucional, que no té força moral per alterar un pacte entre parlaments refrendat pel poble de Catalunya; Eleccions al Parlament, on el partit va fer els deures i ell ha volgut assumir personalment no haver aconseguit l’objectiu de recuperar el govern; Eleccions Municipals, a les que CiU va ser l’única força que va augmentar el seu percentatge i estem més a prop que mai de l’alcaldia de Barcelona i, finalment, Eleccions Generals , amb uns resultats satisfactoris davant l’extraordinària polarització.
Ha deixat molt clar que no devem res, ni al PP, ni al PSOE i que, si no compleixen amb Catalunya no tenim cap compromís de complir amb ells per garantir res.
Seguidament han intervingut els sis vice-secretaris i vice-secretàries generals per fer un balanç de la seva àrea. Però, abans Artur Mas, ha tingut unes paraules pel President Pujol que han fet posar tot l’auditori en peus: Ha dit que: Ha de fer un agraïment a Jordi Pujol, perquè deixa fer sense deixar d’ajudar” i ha afegit que molt poques persones saben fer-ho.
El darrer tram del discurs l’ha dedicat a parlar de “La Casa Gran del Catalanisme”. Convergència no és l’única, ha dit, però és la que ha d’aglutinar el màxim de sensibilitats i ha d’estar al servei d’un poble i d’una nació, que és Catalunya.L’Informe de Gestió ha estat aprovat pel 98% dels delegats presents en aquell moment. Convergència s’ha proposat retornar l’il·lusió. He de dir que jo vaig abandonar el Palau de Congressos encantat de la vida. Veig símptomes de que hi un terreny abonat. Tenim la llavor, que cal mimar. Hi ha les condicions per encarar grans reptes de país sota comandament nacionalista, en el sentit més ampli. Hi ha la voluntat de propiciar-ho.Hi ha un desig compartit de que així sigui. I el que és més important: la capacitat de reacció és real. Tan descomunal com aquesta Casa que ara mateix només podem començar a veure’n els fonaments. Penso que és així que es construeixen els grans projectes. Amb aquesta il·lusió.
2 comentaris:
"A la vida de cadascú les coses li afecten d’una manera o d’una altra. Jo crec que hi ha fets que marquen i, en certa manera, condicionen la teva vida i per tant la teva història".
Per altra banda, aquesta situació que gaudim no vol dir que ens aquietem i visquem de “les rendes” que han generat els esforços de tots aquests anys.
Cal que, de nou, el CDC, treballi per assolir els objectius de millora en els drets dels ciutadans, que sigui el garant de les llibertats públiques amb ambició, tenint molt present la situació actual i, sobretot, la futura. Cal que hom fem amb convicció i fermament.
I, si bé és cert que el futur que se’ns presenta no és el mateix que el que teníem fa anys, senzillament perquè la realitat ha canviat, també és cert que els valors i principis que han donat lloc al Partit que avui tenim han de mantenir-se i fomentar-los.
El dissabte es va evidenciar que ens sentim molt orgullosos de pensar com pensem i de lluitar com lluitem, sense prepotència ni arrogància sinó amb humilitat. Així és com hem de continuar treballant.
Lo del got mig buit o mig plé, sona a tòpic, però, tractant-se de CiU ja estem acostumats a que hi hagi qui sempre el vegi mig buit. Qué hi farem!.
Publica un comentari a l'entrada