Us copio la columna de l'Iu Forn de l'AVUI perquè m'ha semblat genial, molt divertida i enginyosa. L'Iu és un mestre de la ironia i acostuma a brodar aquest tipus d'escrits tan seus, tan plens de crítica finíssima i esmolada.ZP (ZAPATERO PINOTXO) TÉ NOM DE TANGO
ZP (Zapatero Pinotxo) vaga desesperat pel Congrés de Diputats buscant l'amor (parlamentari, és clar). I, ai las, al final d'un passadís es troba en Duran i Lleida: "Chiusep Antoni, torna amb mi. Que entre nosaltres tot torni a ser com abans... "Voolver... con la frente marchita, las nieves del tiempo platearon mi sien. Sentir... que es un soplo la vida, que sin tu apoyo parlamentario no soy nada, que febril la mirada, errante en las sombras, te busca y te nombra. Vivir... con el alma aferrada a un dulce recuerdo que lloro otra vez...".
I Duran, barret negre, camisa blanca oberta i tirants, li respon: "Tengo miedo del encuentro con el pasado que vuelve a enfrentarse con mi vida. Tengo miedo de las noches que pobladas de recuerdos encadenan mi soñar".
ZP no es dóna per vençut: "El día que me quieras la rosa que engalana al Partido Socialista se vestirá de fiesta con su mejor color. Y al viento las campanas dirán que ya eres mío, y locas las fontanas se contarán su amor. La noche que me quieras desde el azul del cielo, las estrellas celosas nos mirarán pasar. Y un rayo misterioso hará nido en tu pelo, luciérnaga curiosa que verá que eres mi consuelo".
Duran queda tocat, sobretot per l'estrofa del raig misteriós que farà niu al seu cabell: "Ai ZP, això no m'ho han dit ni a les enquestes, on, com tu saps, sempre sóc el més valorat". Aquesta afirmació dibuixa un somriure d'esperança a la cara d'en ZP... però en va. És quan Duran li canta: "Caminito que el tiempo ha borrado, que juntos un día nos viste pasar, he venido por última vez, he venido a contarte mi mal. Caminito que entonces estabas bordado de trébol y juncos en flor, una sombra ya pronto serás, una sombra lo mismo que yo. Desde que se fue triste vivo yo, caminito amigo, yo también me voy. Desde que se fue nunca más volvió. Seguiré sus pasos... Caminito, adiós".
Pobre ZP, ¿aconseguirà que algú l'escalfi durant les fredes nits d'aquesta legislatura?
(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dimarts, 29 de juliol del 2008)
ZP no es dóna per vençut: "El día que me quieras la rosa que engalana al Partido Socialista se vestirá de fiesta con su mejor color. Y al viento las campanas dirán que ya eres mío, y locas las fontanas se contarán su amor. La noche que me quieras desde el azul del cielo, las estrellas celosas nos mirarán pasar. Y un rayo misterioso hará nido en tu pelo, luciérnaga curiosa que verá que eres mi consuelo".
Duran queda tocat, sobretot per l'estrofa del raig misteriós que farà niu al seu cabell: "Ai ZP, això no m'ho han dit ni a les enquestes, on, com tu saps, sempre sóc el més valorat". Aquesta afirmació dibuixa un somriure d'esperança a la cara d'en ZP... però en va. És quan Duran li canta: "Caminito que el tiempo ha borrado, que juntos un día nos viste pasar, he venido por última vez, he venido a contarte mi mal. Caminito que entonces estabas bordado de trébol y juncos en flor, una sombra ya pronto serás, una sombra lo mismo que yo. Desde que se fue triste vivo yo, caminito amigo, yo también me voy. Desde que se fue nunca más volvió. Seguiré sus pasos... Caminito, adiós".
Pobre ZP, ¿aconseguirà que algú l'escalfi durant les fredes nits d'aquesta legislatura?
(Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Dimarts, 29 de juliol del 2008)
2 comentaris:
Comprendo perfectamente el elevadisimo nivel de abstencion que hay en Cataluña. Con GENTUZA politica como vosotros, NAZIS, es normal que la gente NORMAL pierda las ganas de votar. En el resto de España sabemos muy bien que sois una minoria de ANORMALES, no representais el sentir de los catalanes.
Val, resulta que aquest nano l'ha cagada, i que s'ha fotut amb Extremadura, a més a més d'utilitzar nens i aixó potser es podria considerar de mal gust, però no deixa de ser un acudit potser pel broc gros, però un acudit.
Per cert, en la disculpa explica que és una resposta als continuats atacs contra els catalans a qui ens acusen d'insolidaris. Recordar que les balances fiscals -totes, fins i tot les més cuinades, les que computen la T4 de Madrid com inversió de l'Estat a Catalunya perquè els catalans la fem servir- demostrin que no som solidaris, som un colònia espoliada directament.
Arrel de tot plegat es plantegen moltes preguntes. La primera seria que l'humor i la ironia -potser sarcasme i tot- ningú a Extremadura l'ha entès? I l'humor no té una mica de màniga ample? I no existeixen acudits de catalans? I Rodríguez-(I)barra [molta barra] no ha fet mai cap declaració contra Catalunya? I han demanat perdó alguna vegada? I, i, i... és allò de la palla a l'ull de l'altre i la biga a l'ull propi, no us sembla?
Amb tot, potser el políticament correcte està arribant massa enllà -aviat no es podrà fer humor ni acudits sobre res perquè sempre hi haurà un grup o una persona que s'ofendrà- i tot plegat fa una mica de pudor a catalanofòbia.
Però clar, dec ser jo que sempre veig mala llet. Perquè tothom sap que els catalans som respectats i estimats per l'Estat Espanyol, que ens deixen decidir i ens financen com necessitem, o més i tot. Ens queixem per vici.
A Espanya sempre s'han mostrat respectuosos amb Catalunya i nosaltres fent acudits i que un regidor faci una entrada a un bloc provoca un conflicte -atenció al relleu del càrrec, amb tots els meus respectes-. Jo, senyors d'Extremadura, sabeu com ho faria... agafaria allà a l'Ebre (pam més pam més), no sé, de Fraga a Maó, i faria fora als catalans d'aquesta España que tant ens dóna i a la qual mai som prou lleials. Que es montin el seu Estat si tan en saben, què hi dieu? O és que potser necessiteu els nostres calers?
Ei, és una idea, amb tot, abans de ser apallissat mediàticament, demano perdó si algú s'ha sentit ofés (no fos cas que acabi a l'Audiència Nacional).
Publica un comentari a l'entrada