28.7.08

Una crisi sense precedents

Ningú sap, o tothom té un anàlisi diferent, d’a on estem de la crisi econòmica, si estem al principi, si estem en plena crisi, d’altres que amb la teoria de l’economia encara no estem en crisi, si per Nadal ja estarà tot mig solucionat, si el setembre començarà a petar tot, que el quart trimestre serà el precipici total, que el pitjor vindrà el l’any que ve, que si els bancs i les caixes tornen a posar diners en circulació tot solucionat,...
Sembla que a hores d'ara ja ningú s'atreveix a disimular la paraula crisi rere eufemismes filosófics. Ens al contrari, tot indica que estem davant una recessió sense precedents propers al nostre païs i amb uns fets diferencials que fan difícil preveure el seu acabament a curt termini.
Fins a l'actualitat els períodes de recessió es podien preveure amb certs mesos d'antel.lació ja que primer es notaba un decreixement del PIB real. Aquest es comportaba com el que s'anomena un indicador retardat, és a dir, reaccionaba després que l'activitat econòmica general començés a caure. Seguidament es notaba l'increment de l'index d'aturats.Aquesta vegada, l'atur ha cambiat de tendència ( evidentment creixent) abans que s'observés una desaccelaració clara en el PIB. La causa més probable ha estat la construcció. Aquesta ha hagut d'ajustar molt ràpidament els seus recursos laborals, i com que requereix de mà d'obra intensiva, en el mateix moment que l'activitat económica general ha començat a debilitarse, immediatament ha reduit llocs de treball.
Aixó està començant a provocar problemes nous.Per un costat, la reducció de la despesa en consum ha sigut fulminant. Per l'altre l'ajust del mercat de treball no serà ni sencill ni ràpid. Els excedents de mà d'obra no qualificada que s'estan generant son més dificils d'absorvir que en la última crisi de les dotcom.A més cal afegir-hi la situació de moltes famílies- de tots els nivells de renta- que estàn excesivament endeutades, molt per sobre de les anteriors crisis. L'efecte riquesa negativa, generat aquesta vegada per les reduccions en els valors dels immobles, es ara especialment perillós. Ja que aquestes familíes no disposen de salaris suficients per fer front a l'endeutament.
Les accions del govern de l'Estat han estat més propagandístiques que no efectives. La devolució dels 400 Euros, només ha provocat una reducció del deute de les famílies i no ha animat el consum.Una solució passaria per adoptar polítiques monetàries d'expansió del crèdit. Polítiques que sembla que els nostres companys europeus no volen o "no poden" implementar. La crisi de liquidesa dels bancs està provocant que el crèdit s'hagi reduit i els tipus d'interés continuen siguent alts.Per acabar-ho d'arrodonir tenim un situació d'inflació creixent, amb poques probabilitats de qué es resolgui en el curt plaç. El petroli marcant continuament màxims històrics, les matèries primeres creixent dia a dia, la China i India cada vegada tenen més poder adquisitiu i demanden més bens de consum..., I al final, com va dir el ministre Solbes, els especuladors internacionals que aprofiten aquesta situació per invertir tant en Petroli com en matèries primeres i que provoquen que els preus encara creixin més.
En definitiva , els economistes no havien vist mai, un crisi com aquesta i sens dubte serà interesant veure com l'economia s'ajusta en els propers mesos.Malauradament la paraula s'ajusta, també significa que moltes famílies, i en especial aquelles amb menor poder adquisitiu, patiran també els efectes de la crisi.
“Aquest no és el final. No és ni tan sols el començament del final, però, tal vegada, sigui el final del principi.”

5 comentaris:

rafael ha dit...

Todo esto que nos cuentas, tienen los sensores de las personas en alarma...es normal, pues tenemos un gobierno, que hasta hace bien poco, no la reconocia; Ahora nos dan los porcentajes de crecimiento poco a poco...igual que el nº de parados, para que el susto gordo, nos llegue, cuando la capacidad de maniobra de las familias este bajo minimos; Ni ellos saben como solucionarlo, por falta de capacidad y por no seber tomar medidas urgente. Yo considero muy grave todo este asunto...y recuerdo, que un gobierno salto por mentirnos, cuando el mas embustero de todos, sigue chulito en su silla y muriendose el pueblo, con izquierdas fantasiosas repletas de ineptos. besitos

Anònim ha dit...

La crisi econòmica s'està cobrant les seves víctimes: nous aturats, empreses en fallida, stocks sense sortida, pisos que no es venen...Personalment em sento atenallat per l'increment dels tipus d'interès, per l'encariment del gasoil, sí, el maleït gasoil que avui és més car que la gasolina i que necessito per alimentar un motor turbodiesel sorollós, i la pujada constant dels aliments. La cosa encara es pot posar més negra, però resistirem. Tanmateix la crisi és una oportunitat, el ralentiment d'una economia embogida ens dóna marge com a societat, per repensar el nostre model de creixement, un model que en pocs anys ens ha fet incrementar la població amb 1,2 milions d'habitants, molt majoritàriament poc qualificats i òbviament aliens a la cultura catalana. Dit cruament, el país ha crescut quantitativament però no qualitativament, som més però no som millors.
La crisi atura aquesta tendència autodestructiva i ens ofereix l'oportunitat de canviar el rumb cap a un model econòmic justament basat en la qualitat, en el famós valor afegit, i no en la contractació massiva de mà d'obra barata, un sistema en què allò que s'estalvien alguns empresaris en sous, recau sobre el conjunt del país en termes de costos sanitaris, escolars, socials i culturals.
Ara toca als governants i al conjunt de dirigents del país dissenyar una nova estratègia que ens faci més rics, més savis i més forts. Malauradament, tenint en compte qui mana avui a Catalunya, dubto que sigui aquest el camí que trïin.

Anònim ha dit...

El que em sorprèn és que en Solbes s'ho agafa molt a pit i encara aquí a catalunya no s'han baixat els panatalons... ja veurem a l'hora de la veritat que passarà.

Anònim ha dit...

A tot aixó, només que el Govern fos capaç de generar prou confiança, la situació no seria tan greu, però més aviat és a l'inrevés, la gent s'ha espantat i fins i tot els que podrien continuar amb el seu ritme de vida, es retenen per si de cas, i entrem en un cul de sac que complica encara més la situació. No diria hom que mentissin explícitament durant la campanya electoral, però si varen ometre prevenir-nos sobre unes quantes coses, i sobre tot no varen reaccionar a temps per evitar la patacada. La impressió per part del Govern es de desconcert i inanició, d'aquell "laissez fer" tant de” Monsieur Zapateró”, però alguna cosa s'hauria de començar a fer i aplicar mides reals i urgents ja. Sigui per inèrcia o per manca d'enteniment inconscient, aquí el personal en general se n'ha anat o anirà de vacances, com si no passés res, però quan arribi setembre, patirem!, collons si patirem!

Anònim ha dit...

La situació és límit...o s'aconsegueix un bon resultat final...o ja podem preparar les maletes per emigrar a Andalusia o Extremadura!!!