Participar i convèncer.

El bust reproduït a la dreta és el de Tucídides, un historiador grec del segle V abans de Crist que entre moltes altres coses va dir que “Un home que no s’interessi activament per la política no mereix ser considerat ciutadà plàcid i tranquil, sinó un autèntic inútil”.
Tucídides potser va exagerar una mica doncs si l’haguéssim d’agafar al peu de la lletra arribaríem a la conclusió que vivim en un país d’inútils, i la cosa està malament però tampoc és això. La política no es fa només des de dins dels partits,és fa política des de qualsevol lloc de la societat, només cal tenir l’ànim i la voluntat de fer-ho.
Reconec que, entre totes les opcions, Convergència és la que més s'acosta als meus plantejaments polítics, per això no amago la meva simpatia. I una frase encara més contundent, que l'únic partit que defensa els interessos del nostre poble és CiU i que als catalans i catalanes, que ens partim la cara per la nostra terra i la nostra cultura ens sobren puritanismes per poder construir un país catala amb la dignitat suficiente
Jo no estaria a CiU si aquest partit, o qualsevol altre partit nacionalista de veritat, tinguera la suficient força política per representar els interessos catalans al meu poble, a la meva comarca, a el Parlament o a les altres institusións espanyoles.Jo no estaria a CiU si no escoltes alguns amics i amigues parlar amb orgull després de les generals d'altres nacions que voten partits nacionalistes (quan ells han votat PSOE o al PP) i després es lamenten de les decisions que els "socialistas o els peperos" prenen al congrés i al senat, en contra dels interessos dels catalans. Jo no estaria a CiU si no veies cada dia la tasca ingent dels homes i dones, en totes les institucións, per donar-li prestigi a la meva llengua, fomentar la meva cultura i defensar el meu territori sense descans.
I no estic adjudicant tan sols a CiU, totes aquestes iniciatives sinó que sense el seu recolzament no s'haurien fet realitat No diré res de nou si afirmo que m’interessa la política, tot i que sempre m’he mostrat en contra de tot el que representi qualsevol compromís de militància. No he militat mai en un partit polític, ni ara per ara tinc cap previsió de fer-ho doncs no n’hi ha cap que em faci el pes, tots coixegen per un lloc o un altre.
Segurament sóc massa exigent i individualista per acceptar segons quines coses, entre elles l’obediència al cap que sempre tens per sobre teu i l’obligació de dir amen a les decisions de les cúpules. Jo vaig més aviat per lliure.Però aquesta independència personal no m’ha impedit, participar sempre, això sí, des de la meva més absoluta independència política i sempre, també, com ja podeu suposar, assolint uns resultats electorals més aviat discrets, uns resultats que sempre m’han deixat lluny de poder accedir a l´ansiada per algúns cadira de regodor i ser regidor no és sinònim de treballar pel poble (ni estant a l'oposició ni al govern), ja que si no hi poses voluntat, no fas res.
Per a mi,la gestió dels recursos públics, del diner públic, passa per una gestió eficient, eficaç i transparent d’aquests recursos; i per explicar quines decisions prenem, des de la política, i perquè les prenen. Els polítics, no sempre l’encerten, no sempre poden fer conten a tothom, impossible per definició; però si que hauríen de ser capaços d’explicar el que fan i perquè ho fan. La interpretació que fan els polítics de les necessitats i les respostes que i donen, és el que ens fa diferents entre nosaltres, i permet al ciutadà situar-se davant la política i els polítics. Però si més no per a un profà en política com jo fa il·lusió veure el seu nom escrit a les paperetes electorals, Petites vanitats!
Però si darrerament hi ha hagut un acte polític que em va saber molt greu perdre’m és el que va tenir lloc a Arenys de Munt estic convençut que marcarà un abans i un després a la política catalana;quan es va fer el primer tripartit i PSC, ERC i IC-V van ocupar El Palau de La Generalitat, algunes veus de l’esquerra més... van parlar de la fi del famós “Oasi Català”.
Amb els esdeveniments d’aquests darrers mesos s’ha demostrat que l’”Oasi Català” estava viu i ben viu. Sóc dels que creu que malauradament aquesta Societat civil d’un altre “nivell” dictava, dicta, els destins de la societat catalana.
És a dir, que amb gran mesura influïen, influeixen, en el pervenir de Catalunya fins a extrems desconeguts com per exemple acceptar el tripartit. És una correlació de les seves forces internes el que equilibra o desequilibra les balances. Per que no ens enganyem, aquest “Oasi Català” està conformat per persones que representen alhora tot l’espectre ideològic en funció dels propis interessos. (aquí voldria fer una exempció de totes aquelles persones de bona voluntat i que de manera desinteressada treballen pel bé general i per l’interès comú del País, conscient que les generalitzacions no són mai bones)
El que està clar és que, en aquesta ocasió, el desequilibri que hi ha hagut, fruit de l’actitud delictiva de dues persones que ja han confessat, s’ha fet públic. Això els hi ha provocat una autèntica crisi interna que ha desembocat en el que jo qualifico d’una crisi de la societat civil catalana, representada per aquest “Oasi Català”. I s’ha volgut conduir a la vegada, per distreure l’atenció, cap a la vessant política.
Una vessant política a la que alguns partits, els del tripartit, poc temps els ha costat agafar-s’hi per tal de camuflar una situació de crisi i desgovern, creient que amb aquesta erosió evitaran la caiguda lliure. Obliden per variar el mal col·lateral que causa a una classe política més que qüestionada que mai i amb raó.
Ara toca donar explicacions, és clar, i per poder-ho fer s’ha de fer en optimes condicions per tal de permetre que la ciutadania de carrer prengui el timó i decideixi de veritat sobre els seus propis destins.Però fent una reflexió del que esta passant a casa nostra aquests darrers dies la meva pregunta es i... encara ens estranyem que la ciutadania passi olímpicament de la política i hagi cada cop mes desafecció pels polítics??
No pot ser que davant de problemes tant importants com està patint el nostre país, el govern de Catalunya tanqui els ulls, No pot ser que es gastin milers de diners en informes, estudis i seguiment de les ideologies polítiques i es vulgui tapar, volent fer treure les vergonyes a CIU insinuant que una fundació de CDC s’ha finançat amb diners de la fundació palau de la musica, quant el finançament es va signar sota convenis de col·laboració, i son totalment legals.
Tot això respon a una campanya orquestrada del tripartit, per escalfament electoral i per intentar desgastar a CIU, i per crear dubtes entre els ciutadans ,la claca socialista torna a repetir de nou la tàctica de repetir una mentida mil vegades, perquè a força de repetir-la a veure si per art de màgia es converteix en veritat.El joc brut i crear suspicàcies i sospites és típic, quan es veuen acorralats.
Costarà molt convèncer de nou a la ciutadania perquè s’impliquin pel país, Catalunya be s’ho val.Costarà molt tornar aixecar aquest país, encara queda un any d’aquesta agonia que es diu tripartit, que ens està deixant el país destrossat, anímicament desmoralitzat, gairebé sense forces i totalment allunyat de la ciutadania.Aquest país necessita cada vegada mes un nou impuls i un lideratge que només li pot donar un projecte seriós, creïble, socialment avançat, il·lusionant i modern .

I per últim, és gratificant treballar i fer-ho, tot i que t'hagis escoltar de tot i molt sovint amb molta manca de respecte (això és l'únic que detesto de la política municipal). Encara que les ganes i passió per treballar per la gent del poble i el mateix municipi, són molt més grans que segons quins comentaris.