1- Només podem trobar estratègies similars en països del tercer món o decadents.2- Efectivament, que hi hagi estratègies polítiques d'aquest tipus al nostre País, és un dels elements de decadència de Catalunya.
3- Una estratègia així només pot ser portada a terme per individus amb un altra concepció de la política.
Per part d'individus (que no polítics) per als quals la política no és ideals, principis, valors, idees, gestió o il·lusió, sinó que treballen amb l'únic objectiu d'assolir o mantenir quotes de poder, objectiu davant del qual queden justificats tots els mitjans, tot s'hi val. La crisi mundial del socialisme clàssic (que no de la tercera via de Giddens, Toni Blair o Segolene Royal), té en el socialisme català un dels malalts més avançats. Els seus actuals dirigents, incapaços d'abandonar els atavismes de les seves ideologies d'extrema esquerra, i totalment contaminats de la manca d'idees i de projecte del socialisme, ja han decidit directament abandonar aquest front.
Tenir idees, projectes i portar-les a terme és una pèrdua de temps en els seus esquemes estratègics, doncs el seu electorat els votarà igual. Aquest factor esdevé especialment greu i digne d'estudi, en tractar-se en aquests moments d'un partit que governa a Catalunya.
Abandonada doncs la política (idees, gestió, projectes etc...), i davant d'unes previsions electorals que els fan clarament fora del Govern, l'única estratègia és desgastar el rival.
Tenir idees, projectes i portar-les a terme és una pèrdua de temps en els seus esquemes estratègics, doncs el seu electorat els votarà igual. Aquest factor esdevé especialment greu i digne d'estudi, en tractar-se en aquests moments d'un partit que governa a Catalunya.
Abandonada doncs la política (idees, gestió, projectes etc...), i davant d'unes previsions electorals que els fan clarament fora del Govern, l'única estratègia és desgastar el rival.
Haureu observat que els dirigents de l'aparell actual del PSOE-C només parlen de CiU, mai d'ells, mai de res més, només i sempre de CiU, i sempre amb una frase del dia, concreta, estudiada, i que fan repetir com a lloros a tots els seus dirigents.
Aquí és on apareixen les estratègies de màrquetig comunicatiu, que deuen ser molt vàlides en el món del màrqueting i la comunicació privada, però que en el món de la política fan envermellir.
En el terreny de la declaració política una doble estratègia. D'una banda la purament política, on s'acusa a CiU de radicalitzar-se cap a l'independentisme i alhora de voler pactar amb el PP.
Aquí és on apareixen les estratègies de màrquetig comunicatiu, que deuen ser molt vàlides en el món del màrqueting i la comunicació privada, però que en el món de la política fan envermellir.
En el terreny de la declaració política una doble estratègia. D'una banda la purament política, on s'acusa a CiU de radicalitzar-se cap a l'independentisme i alhora de voler pactar amb el PP.
Dos missatges contradictoris que es neutralitzen entre ells = fracàs de l'estratègia.
L'altra és quan apliquen el seu lema del tot s'hi val, i és llavors quan apliquen l'estratègia del "merda per a tothom i si no n'hi ha te la inventes". Es tracta d'acusar a CiU del que sigui, sigui veritat o no, de qualsevol mal que passa a Catalunya, de corrupció, del cas Millet, de tot.... De vergonya no en tenen i de valors tampoc, per tant és igual si s'està parlant de convenis totalment legals de la Fundació Trias Fargas, és igual si la seva Fundació Campalans es financia 80% amb recursos públics provinents d'administracions on governen ells mateixos, o si les caixes van condonar al seu partit un deute de 7'1 milions d'euros.
L'altra és quan apliquen el seu lema del tot s'hi val, i és llavors quan apliquen l'estratègia del "merda per a tothom i si no n'hi ha te la inventes". Es tracta d'acusar a CiU del que sigui, sigui veritat o no, de qualsevol mal que passa a Catalunya, de corrupció, del cas Millet, de tot.... De vergonya no en tenen i de valors tampoc, per tant és igual si s'està parlant de convenis totalment legals de la Fundació Trias Fargas, és igual si la seva Fundació Campalans es financia 80% amb recursos públics provinents d'administracions on governen ells mateixos, o si les caixes van condonar al seu partit un deute de 7'1 milions d'euros.
Però una vegada més, la demagogia utilitzada pel PSC tira per terra qualsevol reflexió seriosa a fer d'aquest tema.
A cas el PSOE-C no sabia de l'existència d'aquests convenis abans no esclatés l'afer Millet? Sospitós oi que ara, dia si dia també, tota la maquinària mediàtica socialista -que no és poca- desgrani amb pèls i senyals els famosos convenis?
De que parlem doncs, de tornar a legislar sobre el finançament del partits, o d'una orquestrada maniobra socialista amb so de trompetes i timbals per combatre l'adversari polític? Parlem-ne doncs.
I si la legislació sobre finançament de partits permet aquest tipus de convenis que grinyolen més que les violes, doncs, parlem-ne. Com es pot parlar seriosament de finançament de partits si aquells que veuen la palla en els ulls dels altres - són els que tenen la biga més grossa en els propis ulls ?
El PSOE -C ens porta doncs a un fals debat. Llàstima. ¡
Si des de CDC s'ha caigut també a una defensa retòrica, no és pas perquè si. És perquè cap aquí ha volgut portar el debat la maquinaria socialista.
El gràfic que adjunto, no admet discussió.( Subvencions oficials 755.614,80 TOTAL INGRESSOS 907.205,34 -Diputació de Barcelona 63.000,00 €Depar
tament de Justicia - Generalitat de Catalunya 180.000,00 €Memorial Democràtic - Departament d’Interior - Gencat 11.100,00 €Ministerio de Cultura 470.000,00 Arxius - Departament de Cultura - Gencat 3.999,80 €Formació - Ministeri d’Educació 27.515,00 €Conveni Caixa Catalunya 50.000,00 €Donatius 29.059,00 €Venda publicacions 4.855,45 €Ingressos per activitats 3.201,72 €Ingressos per matrícules al Màster "Lideratge per a la Gestió Política Social (2008-2009) 58.100,00 €Interessos bancaris 6.374,37 € )
Són dades reals i extretes de la memòria econòmica de la Fundació Rafael Campalans de l'exercici 2008. La Fundació cobra directament del Ministerio de Cultura espanyol "només" 470.000€. Ja que parlem de cultura, bé que els podien haver destinat a la Fundació del Palau no?
A cas el PSOE-C no sabia de l'existència d'aquests convenis abans no esclatés l'afer Millet? Sospitós oi que ara, dia si dia també, tota la maquinària mediàtica socialista -que no és poca- desgrani amb pèls i senyals els famosos convenis?
De que parlem doncs, de tornar a legislar sobre el finançament del partits, o d'una orquestrada maniobra socialista amb so de trompetes i timbals per combatre l'adversari polític? Parlem-ne doncs.
I si la legislació sobre finançament de partits permet aquest tipus de convenis que grinyolen més que les violes, doncs, parlem-ne. Com es pot parlar seriosament de finançament de partits si aquells que veuen la palla en els ulls dels altres - són els que tenen la biga més grossa en els propis ulls ?
El PSOE -C ens porta doncs a un fals debat. Llàstima. ¡
Si des de CDC s'ha caigut també a una defensa retòrica, no és pas perquè si. És perquè cap aquí ha volgut portar el debat la maquinaria socialista.
El gràfic que adjunto, no admet discussió.( Subvencions oficials 755.614,80 TOTAL INGRESSOS 907.205,34 -Diputació de Barcelona 63.000,00 €Depar
tament de Justicia - Generalitat de Catalunya 180.000,00 €Memorial Democràtic - Departament d’Interior - Gencat 11.100,00 €Ministerio de Cultura 470.000,00 Arxius - Departament de Cultura - Gencat 3.999,80 €Formació - Ministeri d’Educació 27.515,00 €Conveni Caixa Catalunya 50.000,00 €Donatius 29.059,00 €Venda publicacions 4.855,45 €Ingressos per activitats 3.201,72 €Ingressos per matrícules al Màster "Lideratge per a la Gestió Política Social (2008-2009) 58.100,00 €Interessos bancaris 6.374,37 € )Són dades reals i extretes de la memòria econòmica de la Fundació Rafael Campalans de l'exercici 2008. La Fundació cobra directament del Ministerio de Cultura espanyol "només" 470.000€. Ja que parlem de cultura, bé que els podien haver destinat a la Fundació del Palau no?
La Fundació cobra també de la Diputació, del Departament de Justícia, del Departament de Cultura, del Ministerio de Educación, etc...
Ep !, i amb un any, la Fundació Campalans ingressa per aquestes vies certament també dubtoses bastants més diners del que la Fundació Trias Fargas ha rebut en molts anys de la Fundació del Palau.
Ep !, i amb un any, la Fundació Campalans ingressa per aquestes vies certament també dubtoses bastants més diners del que la Fundació Trias Fargas ha rebut en molts anys de la Fundació del Palau.
Calen més comentaris? Oi que no?
Ahir el Srs socialistas, afirmavan que ells quan necessiten diners, van a demanar-los al banc...No sé si els evangelis ho diuen exactament així però molt em temo que deixen entreveure que els mentiders no aniran al cel, srs.socialistes... i home, també sap greu!
I és igual si amb això enmalalteixen encara més, fins a deixar-la raquítica, a la política, com si prou malalta no estigués, com si prou distant de la societat no estigués. Els és igual, la prioritat única és conservar poder.
Tot plegat està basat amb dades. Ells calculen que la malaltia del "tots els polítics són iguals" i del "tot és una merda" que porta els electors a l'abstenció, els afavoreix, o dit d'un altra manera, perjudica més a CiU, amb un electorat més polititzat i per tant sensible a aquestes qüestions. Calculen que per cada socialista que digui: "tot és una merda, tots són iguals, no vaig a votar", hi haurà més d'un convergent que estarà fent el mateix. I això els és suficient com per portar a terme aquesta estretègia.
Ahir el Srs socialistas, afirmavan que ells quan necessiten diners, van a demanar-los al banc...No sé si els evangelis ho diuen exactament així però molt em temo que deixen entreveure que els mentiders no aniran al cel, srs.socialistes... i home, també sap greu!
I és igual si amb això enmalalteixen encara més, fins a deixar-la raquítica, a la política, com si prou malalta no estigués, com si prou distant de la societat no estigués. Els és igual, la prioritat única és conservar poder.
Tot plegat està basat amb dades. Ells calculen que la malaltia del "tots els polítics són iguals" i del "tot és una merda" que porta els electors a l'abstenció, els afavoreix, o dit d'un altra manera, perjudica més a CiU, amb un electorat més polititzat i per tant sensible a aquestes qüestions. Calculen que per cada socialista que digui: "tot és una merda, tots són iguals, no vaig a votar", hi haurà més d'un convergent que estarà fent el mateix. I això els és suficient com per portar a terme aquesta estretègia.
Mentrestant a CiU, l'estratègia és superar la crisi, aixecar el país i el dret a decidir.
6 comentaris:
A Catalunya malauradament tenim 600.000 aturats...i 300.000 funcionaris (aquests si cobren). Qui cony treballa en aquest país?
Aquesta és la notícia que volen amagar amb el ventilador davant la galleda de la merda. SOCIALISME = + CRISI!
Unió diu que del dret a decidir res de res, aixó vol dir que CIU, res de res.
El cas Millet no ens deixarà viure durant una bona temporada, entre altres coses perquè -a part d’un acte de mangància- és una mina de vots (socialistes) i una ganivetada clavada al cor mateix del catalanisme cultural, ja molt tocat per la gestió burocràtica de la cultura, que és el model predominant aquí i arreu d’Europa de fa molts anys
I com era d'esperar la nostra caixa, " La Caixa", ha sortit a escena. Una institució que és la principal accionista d'ACESA. I aquí cal recordar qui anava als peatges de les autopistes a protestar fent sonar els clàxons, i que, una vegada al "govern" i perdonats els deutes a ERC (700 milions) i al PSOE de Catalunya (1.000 milions), que no és cap il.legalitat però tampoc sembla del tot políticament correcte, no només s'acabaren les protestes, i ja no s'ha parlat mai més de treure peatges, sino que han experimentat encara, més augments de preu. Per no mencionar l'altre caixa, la de Catalunya, amb un socialista, ex de tot , de President. Que es demanin explicacions a CDC pel seu finançament, és molt normal, ara també s'els tenen que demanar, i des de els mitjans públics encara amb més raó, als de Can ERC i Can PSOE de Catalunya, que expliquin a canvi de qué, s'els perdonen els deutes. Doncs no penso que sigui per raons humanitàries i molt menys encara per raons solidàries.
la importància de l'estratègia, que vull compartir-la :
Un home, en edat avançada, vivia sol a Minnesota, USA. Volia cavar la terra del seu jardí per plantar flors, però era una feina pesada per a la seva edat. El seu únic fill, que normalment l'ajudava en això, estava a la presó.
El vell va escriure la següent carta al fill, explicant-li així la seva dificultat: "Estimat fill, estic trist perquè aquest any no podré plantar el jardí. Odio no poder fer-ho, perquè ja saps que la teva mare adorava les flors, i aquest és el moment propici per fer-ho. Sóc massa vell per cavar la terra. Si estiguessis aquí, no hi hauria cap problema, però sé que no em pots ajudar estant com estàs pres. Amb amor, el teu pare."
Poc després el pare va rebre el següent telegrama: Per amor de Déu, papà, no cavis el jardí, va ser aquí on vaig enterrar els cadàvers!
A les quatre del matí de l'endemà, una dotzena d'agents de la FBI i de policies van aparèixer i excavaren tot el jardí, sense trobar cap cos.
Confús, el vell va escriure de nou al fill explicant-li el que havia succeit i aquesta va ser la resposta del fill: Ara pots plantar el jardí, papà.
Era el màxim que podia fer, en aquest moment!
Publica un comentari a l'entrada