Can Pixa….

Primer, llei de vegueries. El cinc de gener el Govern hauria d'haver aprovat la nova organització territorial del País. A hores d'ara tot el què hi ha és el Conseller Ausàs assegurant que el projecte de llei serà una realitat passat demà per una banda; Esquerra tirant pilotes fora com si això no anès amb ells i, per acabar-ho d'amanir, els alcaldes del PSC barallant-se per futures capitalitats d'éns inexistents.
Segon, traspàs de rodalies. Montilla i Nadal pletòrics per un traspàs de rodalies que no inclou ni estacions, ni vies, ni inversions, ni regionals. Resulta que ens n'hem d'alegrar de poder gestionar la neteja dels trens i les queixes pels retards i les deficiències del servei?

No ho acabo de veure clar.
Tercer. Traspàs de l'aeroport del Prat. El model d'aeroports que ens proposa el flamant ministre Blanco dóna més poder a empreses privades que a la Generalitat però el president Montilla ho veu com un pas en endavant en el model aeroportuari català.
Quart. L’acudit és massa fàcil, però em sembla que atès el coeficient intel•lectual del País encara se li pot reconèixer un cert nivell. El cas és que el nom del lloc del municipi d’Horta de Sant Joan on un parell de delinqüents van calar foc es prestaria a la broma si no fos que tot plegat és tan trist, sobretot en record dels cinc bombers que hi van deixar la pell.

El lloc es diu Mas de Pixantó, i hem de donar les gràcies als Mossos, als Bombers i a la jutge de Gandesa perquè amb la seva tenacitat han impedit que se’ns pixin tots a sobre, o que almenys no ho facin totalment, perquè si la pixarada que ens està fotent a sobre el conseller Baltasar l’hagués anada a fer sobre les flames el dia de l’incendi potser els bombers no haurien hagut de lamentar la mort dels seus companys, de tant potent i ben trempada com és la mànega del senyor conseller, que té els sants gloriososos de dir que no pensa dimitir —dimiquè?, què és això?—, amb aquell tremp que dóna tota una vida consagrada a la política, de l’adolescència a la jubilació propera.

Tot al més pur estil Govern Aznar amb el 11M i la versió d'ETA. Cap sentit d'autocrítica ni cap gest per assumir, si calgués, les responsabilitats polítiques que correspongui, un cop finalitzi la investigació judicial. Fins hi tot alguns afins a la formació, ja parlen d'esperar a un sentència judicial ferma.Defensar la poltrona al preu que sigui, els dolents són els demés i nosaltres som els bons i els màrtirs. Aquesta és l'estratègia del de Can ICV per sortir ben-parats de l'enrenou en que s'han ficat solets, fruit de la seva pròpia incompetència.
Tot i que, tanta fermesa per defensar la versió donada pels Agents forestals, si al final resulta que l'incendi podria tenir una causa criminal portada a terme per persones que habien treballat al Departament, pot donar a mal pensar. Per altra banda, alguns ja sabem que això és Can Pixa per moltes altres raons, però si ens limitem a aquest fet, ho és també, a part de la pixarada del senyor conseller i les dels seus col-legues, per les aigües menors dels nostres grans mitjans, amb els seus graaaans professionals.
Diaris, ràdios i televisions s’ho estan passant de primera amb Mr. i Mrs. Robinson i molts censuren que el primer ministre nord-irlandès es limiti a dir que s’agafa un parèntesi en la seva tasca de govern i no dimiteixi de facto, però cap gosa demanar clarament la dimissió de Baltasar (alguns han dedicat més espai al cas Robinson que al cas Baltasar- Pixantó).
I és que una notícia té morbo i l’altra no (on aneu a parar, cinc morts i centenars d’hectàrees cremades no es presten a converses divertides i picants al bar o a l’oficina). Una passa nord enllà i l’altra a casa, on els nostres mals no volen soroll.

Una és pròpia de catòlics hipòcrites i l’altra de progres multiculturals i descreguts (i que quedi clar que sóc ateu)… I així ‘anar fent.
Sóm només a dia 13 de gener. No em vull ni imaginar el què ens espera.