Ells sabran perquè.

Sempre hem sentit que els que sempre diuen la veritat són els borratxos, els infants.. i els bojos . És curiós que ni tan sols el filòsofs es salven de dir, de tant en tant, alguna bajanada (i avui en dia n'hi ha cada un...).
En qualsevol cas, torno novament a l'escena blogaire de aquest any pasades les festes, amb la lletra d'un tema musical que he descobert en aquestes festes. Són d'aquells temes que t'arriben i et remouen per dintre; i que et recorden que la vida és un constant aprendre dels altres i també, per què no, de tu mateix. Que de vegades estem massa inmersos en nosaltres mateixos i en els nostres problemes. Ens neguem a escoltar, a aprendre i a mirar més enllà del nostre petit món per por a vés a saber què. I ens pensem que el món està ple de bojos...

Però es que, realment, és el mon el que està boig. Potser, qui sap, aquells als que anomenem "bojos" tinguin més enteniment del que pugui tenir avui dia el nostre món...
És important o no ho és, el tamany ? La discusió és tan antiga com la sopa d'all; hi ha qui diu que sí, que el tamany ho és tot. Hi ha, per contra, qui pensa que altres coses són més importants. Jo sóc del parer que el tamany és una collonada, amb perdó, sobretot si va lligat a uns costos descomunals. La torre coneguda com a Burj Khalifa ha estat inaugurada a Dubai, un dels set territoris dels Emirats Àrabs Units.
Fins fa quatre dies anomenada Burj Dubai, se li ha canviat el nom com a homenatge al cap del govern d'Abu Dhabi, un altre territori dels EAU, que va salvar el cul als dubaitians quan, en plena explosió de la bombolla immobiliària, el projecte de la torre era a punt de fer aigües... i potser també l'economia del territori sencer.
Parlava de costos descomunals, i l'adjectiu no és excessiu: 1.500.000.000,00 US$ (al canvi, 1.050.000.000,00 €) és el que ha costat construir el "gegant", les dades bàsiques del qual són tan exagerades com el seu cost: més de 160 plantes (!), 828 metres d'altura, ... S'agafin per on s'agafin, les xifres maregen. Hi ha altres qüestions que cal observar: l'edifici l'han construït prop de 12.000 obrers, que han treballat durant 1.325 dies en condicions no precisament del luxe de què han estat envoltats; aquests obrers s'han manifestat dues vegades, en aquest temps, per reclamar condicions laborals i sou dignes. Provinents la majoria d'ells de països asiàtics, majoritàriament de l'Índia, la vida a Dubai dels treballadors estrangers és a anys llum de la que porten els seus rics conciutadans. No en va, l'emirat és en el punt de mira internacional, justament, pel maltractament cap als immigrants.
Una dada més, per a la reflexió: recentment, el Banc de Desenvolupament Africà (AfDB) va concedir un préstec a Botswana, exactament pel mateix import que, segons diuen, ha costat la construcció del Burj Khalifa: 1.500 milions de dòlars. Un edifici, doncs, que costa el mateix que invertir en educació, sanitat o alimentació a un país de milió i mig d'habitants.
Mirant-s'ho per un altre costat, hi ha qui destaca la construcció d'un edifici com aquest en positiu, pel que suposa de repte per a la humanitat. Quins són els nostres límits?
Què som capaços de fer, de crear? Fins on podem arribar? Per assolir aquesta marca de més de 800 metres, s'ha utilitzat una nova tècnica arquitectònica. A més, s'han construït pisos de seguretat, cada 25 o 30 plantes, com si fossin un coixí aïllant en cas que hi hagués algún contratemps. I pensant en les Torres Bessones de Nova York, el material amb que està construida la torre suportaria (arquitecte en cap dixit) la col•lisió d'un avió contra l'edifici.
És decent-/-lògic invertir tal quantitat de diners en la construcció d'un gratacels?
El debat no l'enceta el Burj Khalifa, per descomptat, però la seva creació el reobre, un cop més. Realment, hi ha gent amb greus necessitats de reivindicar tamany. Ells sabran perquè.