Aquest és el darrer comentari al bloc de l’any, d’un any que ja s’acaba i que ha estat important en la meva vida, políticament i personalment parlant.
Un any que ha marcat el final d’una pobra legislatura, de la figura d’un Rodríguez Zapatero que ens va aixecar la camisa a tots, especialment a Catalunya.
El més angoixant és que la intenció de vot per a les eleccions del març no el deixen mal parat tot. No obstant això, hem d’anar molt en compte amb el “factor abstenció”. La classe política hem de poder fer, mitjançant propostes que toquin de peus a terra, que la gent vagi a votar o que no malbarati el vot.
Podria tornar a enumerar totes les desgràcies que han caigut sobre Catalunya durant la segona meitat de l’any i que han tingut al Tripartit com a principal protagonista, tant per acció com per omissió, però sento la necessitat de ser constructiu ara que som a les portes d’un nou any i que arribem a unes eleccions generals.
Mai no havíem tingut un país tan feble com ara, i no ho hem de permetre! Cal que CiU sigui forta a Madrid per defensar amb contundència i exigència els interessos dels catalans! I per aconseguir-ho, CiU defensarà els interessos de tota la gent que viu a Catalunya, garantint una sèrie de valors sustentats en la dignitat de la persona: família, cohesió, seguretat, llibertat, respecte, responsabilitat, autoritat i la cultura de l’esforç.
Només per aquest camí s’assoleix un País real, vertebrat, amb personalitat retrobada i capaç d’assumir qualsevol dels reptes que ens planteja el segle XXI.
Defugim dels encantadors de serps que, al final, acabant encantant la gent amb promeses que sabem perfectament que no compliran. No és aquest el model de societat al qual estem acostumats, si més no quan el que toca és no ser uns somiatruites.
Tot això respon, com no em cansaré d’insistir, a la decidida voluntat de construir i, si voleu que sigui més acurad, de reconstruir un País, Catalunya, el respecte i el prestigi del qual s’han posat en entredit des que malgoverna el Tripartit.
A CiU ho tenim molt clar i, com sabeu, no tanquem la porta a ningú que s’estimi el País, més enllà de les esquerres o les dretes, i vulgui contribuir amb les seves propostes a retornar-lo al lloc capdavanter que sempre ha ocupat. Hi ha molta feina i molta il.lusió per dur-la a terme.
Que no es trenqui, doncs, aquesta màgia!
Bon Any!
Bon Any!
5 comentaris:
Efectivament, del 9 de març no en podem esperar res de bo. No hi ha esperança. Hi ha coses importants, sí, però que difícilment es resoldran de manera favorable als interessos del país. No és estrany que , en un apunt, per fer un vot de càstig a CiU i ERC. Alguns proposan no votar CiU ni ERC i proposan el vot en blanc, l'abstenció o el vot a altres formacions alternatives.
No es planteja un vot nul organitzat. A poc més de dos mesos per a les eleccions, el debat continua obert. I mentre diaris com El Punt o l'Avui van plens de política i de sobiranisme, El Periódico ens distreu amb unes declaracions d'una mòmia terrorífica. Un cop més, a veure si es pot atiar una mica la polèmica, a veure si recordem tots plegats com en són de dolents els del PP... per veure si votem PSOE. Doncs ni PP ni PSOE. Independència i puntada de peu al nacionalisme espanyol de tots dos.
Bona nit i tapa't!
Em pregunto per què quan s’acosten unes eleccions estatals els catalans tenim una sensació de fredor i d’indiferència. Per què sempre sembla que només dos partits puguin governar a l’estat espanyol i a nosaltres ens toqui arbitrar un partit de futbol intranscendent sense tenir-ne ganes?
Per què tan des del PSOE com del PP ens volen manipular i fer creure que només podem escollir votar un dels dos partits i votar qualsevol altre opció seria llençar el vot a les escombraries?
Això no és veritat i ho saben, nosaltres no hem d’escollir necessàriament entre Herodes o Pilat sinó fer que perdin tots dos, que ja se sap que a una bola no se li pot treure punta.
Cap de les dues formacions polítiques demostren cap estimació cap el nostre poble. Del PP no cal parlar-ne, però també el PSOE ha deixat ben clar amb declaracions fetes per personatges infumables com els Srs. Bono o Ibarra (els Tip i Coll del PSOE) que en sentit de país comparteixen plenament el plantejament dels populars, o sigui: “ EJ-PAÑA una grande i libre”. I tenen la barra de demanar-nos el nostre vot? aneu bé per anar a cal forner.
L’únic vot útil per Catalunya és el vot sobiranista, vot que pot fer que li surti un ull de poll al congrés que ni el millor podòleg podria esmenar. Ara només toca esperar i tan de bo aquesta vegada els resultats que surtin de Catalunya siguin clarament de color sobiranista. Com se sol dir: a falta de bons, mon pare és alcalde. Bon any.
Catalunya necessita entrar en una etapa de fermesa, de seny i de seriositat. La tramitació de l’Estatut al Congrés ha estat un dels moments de major crispació de la legislatura que ara acaba i, per extensió, tant el PSOE com el PP –els uns somrient i els altres no— han desenvolupat actituds i estratègies altament nocives per al nostre país. La imatge ara famosa del “català emprenyat” no s’ha covat en dos dies, i mentre els uns ens han impugnat l’Estatut al Constitucional i han crispat el conjunt de la societat espanyola, els altres són els actuals responsables, només per posar alguns exemples, del caos de rodalies, de la pervivència d’un dèficit fiscal insuportable i de l’incompliment del nou Estatut ja sigui en matèria d’inversions estatals a casa nostra, con en l’àmbit competencial d’habitatge o dependència.
Això no pot continuar d’aquesta manera. Catalunya necessita una defensa seriosa i un canvi de tàctica que retorni el prestigi a les nostres institucions i que faci respectar el nostre país a la resta de l’Estat. L’estratègia a seguir no pot ser ni la submissió ni l’estirabot, sinó el seny i la fermesa.
Una abraçada i molt bon any,petons.
En el cas de Espanya els 'rics' són els hereus dels feixites de l'antic regim representats pel PP i regims afins, mentre el PSOE representaria els nous rics ,que sovint són més dolents-, és a dir el nous feixistes continuadors, per molt que vullguen aparentar el contrari.
Es podria fer un repàs de tot el que ha succeït aquest passat 2007, seria una rèculaq de desgràcies per Torredembarra i Catalunya ; la llista de desastres seria tan llarga que us avorriria a tots. Per tant , només una dada, només un comentari aparegut als diaris: “Catalunya ha crescut aquest 2007 per darrera de Múrcia”
Aquest era l’objectiu, oi senyor Montilla?
Quin será l´objectiu,senyor Jiménez ?
Bon Any Nou!
Publica un comentari a l'entrada