És curiós, tant la societat com els mitjans de comunicació fan referència al pèssim nivell d’ensenyament que adquireixen els estudiants i aboquen tota la culpa al sistema educatiu.Jo em pregunto si de debò és el principal culpable i no estan gastant la llum, com ciris a ple sol.
Anem per parts; en aquesta mascarada de bona fe, hi ha qui diu que l’ESO no s´hauria de fer dins del mateix centre que l’educació secundaria, perquè es creu que van massa joves a un ambient del tot adolescent i això els pot condicionar. També s’argumenta que en l'anterior sistema educatiu els alumnes que no volien seguir estudiant deixaven els centres d’ensenyament als 14 anys i ja no eren un obstacle pels que volien seguir estudiant i en canvi ara han de patir-los fins als 16 anys.
Podem escoltar mil i un arguments sobre el perquè del fracàs escolar, però difícilment llegirem que la culpa es pugui atribuir als progenitors. Vivim en una societat on sempre es busca culpables per tal de no assumir els errors propis i en aquest cas no és molt diferent. Què fa falta? Bastons, garrots i pals? no, penso que els principals culpables són els pares dels alumnes per activa o per passiva.
Podem dir que al incorporar-se la dona al mercat laboral (per sort) la figura materna que podia dedicar el seu temps a treballar amb els fills el que fan a l’escola ha desaparegut en la majoria de llars, traslladant la responsabilitat de l’aprenentatge als educadors en un 100 %. Si el nen no aprèn es culpa del mestre i si fracassa a la vida serà culpa del sistema educatiu que el govern no va saber preveure.
Realment és poc esperançador, potser caldria una mica més d’autocrítica i no sempre defugint de bon grat la responsabilitat. No podem arrufar les celles i decidir que el pescador treballi amb un pinzell i el pintor amb unes xarxes, tots hauríem d’assumir el nostre rol per feixuc que sigui.
5 comentaris:
crec que la gent no és concient de la influència positiva o negativa que pot tenir sobre els seus fills en materia d'estudi.
Una abraçada
Doncs tens raó. En lloc de pares és parla se societat, sistema, etc.
Tenim un president de la Generalitat que en lloc d’estar al servici del país, posa el país al servici del seu partit.
El famós informe PISA sobre educació, destaca tres dèficits especialment alarmants al nostre país:
- la dificultat per entendre allò que s'està llegint,
- la incapacitat per escriure correctament i per expressar en idees allò que es vol dir
- i, finalment, la gairebé nul·la preparació per rebatre amb arguments les idees contràries.
Em temo que aquestes mancances educatives vénen de molt lluny i fa anys que duren (si hem de jutjar per l'alçada intel·lectual dels debats que veiem a internet i a la TV). No cal anar gaire lluny per comprovar-ho.
Sembla ser que, com era d'esperar, la histèria per la crisi del model educatiu a Catalunya comença a relaxar-se. El souflé està baixant. Amb més tranquilitat s'han anat consolidant algunes de les propostes de com millorar el sistema educatiu. Hi ha dues coses necessàries a fer i que molts experts han coincidit. La primera és millorar la formació del professorat. Per ser mestre de primària (jo mateix) cal fer una carrera universitària més propera a la continuació del batxillerat o a una ampliació del títol de monitor d'esplai que no pas a una formació profunda per assumir una responsabilitat tan important com l'educació de la nostra infància. Fa molts anys vaig conèixer una professora de Finlàndia. Quan em va explicar les dificultats per accedir a la carrera de formació del professorat vaig quedar-me sorprès. També m'han comentat que la sisena hora ha fet que tota la gent amb el títol ha accedit a l'escola, sigui quin sigui el seu nivell real i la seva capacitat. A primària no hi ha prou amb vocació, cal una millor formació i més exigència. I per ser professorat de secundària sols cal haver acreditat uns mínims de capacitat pedagògica, quan en realitat un alumne de 14 anys necessita grans dosi de capacitat pedagògica per part del seu professorat. La millora de la formació és sens dubte un dels grans reptes. El segon element que ha sortit com a necessari per millorar l'educació és el tema de la comprensió i l'expressió. Per damunt de la disciplina, la capacitat d'esforç o la memòria cal potenciar que el nostre alumnat entengui les coses, tingui una bona capacitat lectora i pugui expressar-se amb claredat. Segur que hi ha més coses a millorar però coincideixo que són dues prioritats a millorar per garantir un millor sistema educatiu a Catalunya.
Publica un comentari a l'entrada