Aquesta setmana serà la de la vaga dels transportistes, el preu del petroli i, en última instància, la confirmació de la situació de crisi econòmica.
Sí, es diu crisi quan l’Euribor puja a màxims pràcticament desconeguts, l’atur està pels núvols, les previsions de creixement no es compleixen, els bancs no deixen diners en préstec i no es venen ni la meitat dels pisos que es venien fa quatre dies.
Avui més que mai el Govern s’hauria de plantejar la retirada del cèntim sanitari. Primer perquè ni de broma és la solució als problemes de finançament d’aquest país. Però, sobretot, perquè seria una solució més per baixar el preu dels carburants. Una solució petita, totalment d’acord; però una solució més.
I, com aquesta mesura, moltes altres que afecten directament a la butxaca dels ciutadans. Perquè, no ens enganyem, tenim clar que els famosos 400 euros són la xocolata del lloro, no? També són una petita mesura i benvinguda sigui, però si l’acció significativa de govern per afrontar la crisi és aquesta, ja podem començar a apretar-nos el cinturó de debò.
Al programa de CiU a les últimes eleccions espanyoles portàvem una iniciativa molt significativa: la rebaixa dels tipus de l’IVA als subministraments. No hi ha cap necessitat de pagar un 16% d’IVA sobre aigua, llum i gas; pràcticament són un producte de necessitat, també.
Però, no.. els governs d’aquí i d’allà, més que voler afrontar la crisi, sembla que vulguin amagar-la. D’una banda, amb la terminologia aquesta de la desacceleració econòmica (no estem complint amb l’objectiu de ser valents i dir les coses clares). D’altra, amb les mesures irrisòries i, fins i tot, contradictòries: la pujada d’entre un 5 i un 6 per cent de la factura de la llum.
Per llogar-hi cadires, vaja.
Avui més que mai el Govern s’hauria de plantejar la retirada del cèntim sanitari. Primer perquè ni de broma és la solució als problemes de finançament d’aquest país. Però, sobretot, perquè seria una solució més per baixar el preu dels carburants. Una solució petita, totalment d’acord; però una solució més.
I, com aquesta mesura, moltes altres que afecten directament a la butxaca dels ciutadans. Perquè, no ens enganyem, tenim clar que els famosos 400 euros són la xocolata del lloro, no? També són una petita mesura i benvinguda sigui, però si l’acció significativa de govern per afrontar la crisi és aquesta, ja podem començar a apretar-nos el cinturó de debò.
Al programa de CiU a les últimes eleccions espanyoles portàvem una iniciativa molt significativa: la rebaixa dels tipus de l’IVA als subministraments. No hi ha cap necessitat de pagar un 16% d’IVA sobre aigua, llum i gas; pràcticament són un producte de necessitat, també.
Però, no.. els governs d’aquí i d’allà, més que voler afrontar la crisi, sembla que vulguin amagar-la. D’una banda, amb la terminologia aquesta de la desacceleració econòmica (no estem complint amb l’objectiu de ser valents i dir les coses clares). D’altra, amb les mesures irrisòries i, fins i tot, contradictòries: la pujada d’entre un 5 i un 6 per cent de la factura de la llum.
Per llogar-hi cadires, vaja.
10 comentaris:
La vaga de transportistes no serà efectiva per la lògica de les seves reivindicacions, sinó per la capacitat de deixar sense combustible les gasolineres, i sense productes els mercats.
Els confraries de de pescadors del Principat han decidit que avui no sortiran a pescar perquè no podran distribuir el peix.
La Unió de Llauradors i Ramaders ja va avisar ahir que si la vaga de transportistes s'allarga gaires dies, els agricultors en seran els primers perjudicats, perquè no podran distribuir les fruites i verdures que recullin.
Ja arriba a ésser curiós que el rally alcista que han patit els carburants en els darrers 3 anys hagi afectat de manera significativa i específica el gas-oil, combustible que ha multiplicat per més de 2 el preu del litre enfront dels altres tipus de combustible que percentualment no han pujat ni la meitat.
La promoció dels turismes alimentats per dièsel en el sector familiar i la solució de les problemàtiques que aquests tipus de motoritzacions tenien envers la comoditat, soroll, prestacions esportives, cost inicial, etc. han fet augmentar desproporcionadament el seu ús i les conseqüències més evidents ja les tenim aquí.
El problema però és que al mateix temps que s’apostava per aquesta promoció, es va perdre de vista que el gas-oil era el combustible professional per excel·lència i que l’increment dels costos que els ha significat per a sectors com el transport, la pesca o l’agricultura son a dia d’avui inasumibles per a uns sectors ja molt castigats per altres qüestions. A partir d’aquí veurem quina és la implicació que això tindrà en els preus i per tant en l’economia en general.Una de les conseqüències més perverses del concepte globalitzador que es va impulsar des de l’època del Ronald Reagan i que s’ha pres com a model a la resta del mon, ha estat la creació de grans monstres econòmics que ho controlen tot, oligopòlis, fins i tot la circulació de petroli i per descomptat els preus. L’especulació a més està jugant també en aquesta direcció sense que els governs puguin solucionar-ho, ni tan sols sé si ho volen fer.
Y després que ens expliquin que la culpa és dels xinos o del tercer món, ells a hores d’ara no tenen problemes per omplir el dipòsit però si per aconseguir un plat d’arròs, que aquesta és l’altra gran perversió.
Aquest cop tornen els enganys del President del Govern espanyol amb el tema de la publicació de les balances fiscals. La promesa de Zapatero havia estat de publicar-les com a molt tard el 8 de juny, i a l'arribar a aquesta data no s'han publicat. De fet, ja ho va avançar el vicepresident econòmic del govern, Pedro Solves, fa alguns dies.
Però les preguntes són per què aquest personatge té aquest afany d'enganyar al poble català i per li encanta això d'anar posant pals a les rodes al normal desenvolupament de l'autogovern de Catalunya. Sempre es critica el PP pel seu anticatalanisme, però almenys els populars van de cara i en el seu discurs no van de bons per després anar "fotent-nos" per totes bandes, cosa que el PSOE de Zapatero i Chacón té aquesta permanent missió.
Després encara els voten per la por que guanyi el PP. Doncs les coses són més fàcils amb un govern espanyol i espanyolista que et ve de cara que no un govern espanyolista que fa jocs malabars que acaben en no res.
Actituds d'aquest tipus em motiven, al meu pesar, a creure que l'únic camí per acabar amb aquestes trifulques contra Catalunya és l'implantació d'unes estructures d'Estat per al meu país. El que alguns popularment coneixen com a independència.
La crisi econòmica actual té molt a veure en què la nostra economia no és sostenible, és a dir, hi ha crisi en part per la gran dependència d’un petroli car, per l’abús del cotxe particular....Si construirem suficient biodiesel a partir del reciclatge dels fems, si renovarem ecològicament les nostres indústries, si construirem carrils bici amb un transport públic eficient,la crisi quedaria reduïda a la rebentada de la bombolla de la construcció.
estic totalment en contra de les ajudes pel gasoil i altres, tant per part dels transportistes, dels pagesos, pescadors, etc. JA SE QUE AMB AIXÓ HEM GUANYO L'INFERN ETERN, peró QUI AJUDA ELS PETITS EMPRESARIS I COMERCIANTS? es que nosaltres no omplim els diposits dels cotxes que fem servir per treballar?
Si un negoci no es rendible, plega i dedicat a una altra cosa, que es el que faig jo i tots els petits comerciants i autònoms, RECICLATJE i buscar una nova idea aprofitant la maquinaria i estris que ja tinc.
Adaptar-se al mercat tal com va canviant es una gran virtut que els catalans sempre hem sabut fer molt be, si un negoci no es rendible totes les ajudes que sels doni seran llançades al mar, sols fan que allargar l'agonia. Es preferible donar ajudes per modernizar-se i millorar les tecniques que no subvencionar feines i productes (digues-li llet o tot el que vulguis)que no sortiran mai al mercat.
NO A LES SUBVENCIONS .... SI A LES AJUDES PER MILLORAR.
Avui, demà i no se quants dies mes, les carreteres i els mercats estàn sitiats per uns camioners que fan vaga, OLÉ pel seu dret a la vaga, però i el meu dret a viatjar, traballar i menjar?
Ara us foteu el que hagi votat 'progresiste', que us pensaveu que zETApe us donaria quelcom.
Aixo nomes es el principi, menys tonteries de naZionalismes i mes treballar i sol.lucionar el problemes reals de TOTS.
adeu
Si la socialdemocràcia no ens hagués deformat tant el cervell i si la idea de la llibertat no la tinguéssim tan devaluada, l’atrocitat totalitària dels camioners tallant autopistes i lesionant els drets de la gran majoria de la població l’acabaríem enviant-hi l’exèrcit i castigant la barbàrie amb penes de presó. En un país normal, en un país on la democràcia prevalgués, un país fort en la defensa dels drets individuals, els camioners tindrien tot el dret el món a queixar-se pel preu dels carburants. Però no a lesionar els drets dels altres conductors, que també han de pagar la benzina més cara, tallant les vies de trànsit. És un desastre pel sistema de garanties que aquests camioners no siguin immediatament reduïts, detinguts i castigats; i és d’una degradació moral de tocar fons que encara se’n parli amb to contemporitzador o tractant-los d’herois. Uns que tallen autopistes i organitzen piquets als centres de producció per impedir que en surtin els camions que no volen sumar-se a la protesta haurien de ser considerats delinqüents, com els lladregots i els segrestadors. Tenen dret a protestar, però tots tenim dret a circular, a no fer tard a la feina, a dur els nens a l’escola o si tenim alguna urgència mèdica.
En general, quan una empresa té un augment de costos, el que fa és augmentar els seus preus per a poder continuar essent viable. Això ho hem de fer tots, encara que sapiguem que podem perdre clientela, però és la llei del mercat, i el primer és calcular on es troba el llindar de la teva pròpia supervivència com a empresa. Si els transportistes tenen un cost afegit important, com és el carburant, el que han de fer és pujar els preus. I el mateix val pels pagesos i els pescadors. Ara bé, si us fixeu en les declaracions que es fan des d'aquests sectors, us adonareu que, en explicar la seva situació, sempre acaben amb una frase del tipus "....a mí em costa 100 i només m'ho paguen a 90....". Doncs bé, aquesta és una gestió empresarial nefasta: si a tú et costa 100, has de cobrar més de 100. Això vol dir posar aquest preu, per a evitar que la teva empresa s'ensorri. No pots dir "me'n paguen 90...": tú poses el teu preu pels teus serveis. Si algú pot treballar més barat i sortir-se'n, aleshores ets tú que t'has de plantejar què fas malament, i no donar-li la culpa als impostos del govern, als especuladors i altres històries.
Els que treballem al sector turístic i la restauració també ens trobem amb casos similars. Hem de cobrir tots els costos, i s'ha de reconèixer que el preu final és bastant elevat. Però no hi podem fer més, és el preu que ens surt després de fer comptes. I sabem que hem de fer alguna cosa diferent, ja que hi ha altres que ho poden fer més barat, ja que els costos són molt més baixos (Turquia, Tuníssia, Canàries, Croàcia, etc...). Ara, encara que ens volguéssim queixar i demanéssim ajudes del govern per a poder donar preus més assequibles, segurament ningú ens faria cas, ja que no podem tallar autopistes i autovies per a sembrar el caos al país. Aquesta seria la diferència. En aquest país, qui no plora, no mama.
Publica un comentari a l'entrada