11.6.08

Mentides i mes mentides..

En el seu moment es va definir com el gran engany la monumental manipulació informativa que el PP va fer de l'atemptat de l'11-M i que el va portar a perdre unes eleccions que tenia guanyades. Efectivament va ser un engany històric i amb escassos precedents al món occidental.
El gran engany però, té més cares. No és un gran engany monumental presentar-se a les eleccions dient que no hi ha cap crisi econòmica i resulta que és galopant?. No és un gran engany prometre 400€ a tothom qui faci declaració de renda i després això quedar en quasi no res?.
No és un gran engany prometre publicar les balances fiscals (i quantes coses més per Catalunya), prometre-ho a més amb data concreta, i arribada la data ni notícia del que s'havia dit?. No és un gran engany constant que Zapatero constanment digui coses que després no fa?. Zapatero i el seu partit, és la gran mentida, el gran engany, però com li regalem els vots, li surt gratis i ho seguirà sent.
Sembla ser que estem en crisi i que a més aquesta crisi pot ser relativament breu però molt intensa. Les mobilitzacions dels transportistes, pescadors, taxistes ... a Catalunya i arreu del món comencen a posar damunt la taula la possible conflictivitat que presidirà el dia a dia els propers mesos. No en sé d’economia (ja sabeu que de fet sé de poques coses) i per tant ni sé perquè ve la crisi ni sé com s’ha d’afrontar.
El que em queda molt clar és que l’actitud no és la que toca. Les nostres autoritats haurien de començar a parlar clar. Els sistema és insostenible. Cal que ens plantegem que no sempre es pot créixer, que no podem consumir per damunt de les possibilitats reals del planeta, que cal limitar el nostre estat del benestar.
No siguem porucs, la gent ha d’entendre què ens hi estem jugant. La crisi de la sequera ha tingut un aspecte positiu. L’estalvi en el consum de l’aigua per part de les famílies ha estat molt important. La gent ha entès que vivíem en una societat que malbaratava un bé necessari com és el de l’aigua i ha respost. La gent no s’ha indignat perquè havia de reduir el consum d’aigua, sinó perquè considera que s’ha gestionat malament el problema. I en relació a la crisi econòmica comencem a explicar que ens hem de replantejar el nostre creixement i la societat de l’excés.
Ens pensàvem que produir a qualsevol lloc del món i portar-ho a casa nostra era gratis, ens pensàvem que l’habitatge era sols una inversió i no una necessitat, ens pensàvem que cada any podríem comprar més coses. I era fals. Si d’aquesta crisi no en sortim amb propostes clares de com replantejar la nostra societat, podrem sobreviure econòmicament, però no resoldrem els problemes reals.
No és un gran engany monumental presentar-se a les eleccions dient que no hi ha cap crisi econòmica i resulta que és galopant?.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El socialisme va guanyar les eleccions espanyoles amb claredat, i governa a tort i a dret. Fins i tot sense guanyar, governa. No li falta res per controlar. Té uns socis molt comprensius i amables, que fan tot el possible perquè el líder màxim del partit no tingui problemes de son. No ha de patir per res: si li falta algun vot, sempre hi ha algú d'Esquerra disposat a reforçar el poder socialista.
Però la sort amenaça de canviar, i de forma brusca. La vaga dels transportistes ha despullat el règim socialista, incapaç de garantir una qüestió tan bàsica com és que hi hagi combustible a les gasolineres. La inutilitat de Zapatero la van descobrir fa temps alguns països del nostre entorn, i ara és possible que la comencin a descobrir els seus propis electors. La por al PP no serveix per arreglar problemes, encara que l'oasi socialista va fer creure que sí, que aquesta era la gran qüestió que s'havia de decidir a les eleccions.
Suposo que a la seu dels socis predilectes d'Esquerra comença a haver-hi nerviosisme. Per això fan allò del manual que sempre els ha funcionat: amagar el cap, esperar que passi el temporal i aprofitar la primera bona notícia per sortir a treure pit. Ni Zapatero ni Montilla piulen, ni un sol mot clar i valent: els catalans no tenim qui ens governi en temps de crisi. Són dirigents per quan les coses ja van soles i no demanen una astúcia especial dels governants

Anònim ha dit...

La ministra Cabrera exigeix a la Generalitat que executi la tercera hora de castellà
La ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, espera que a Catalunya s’imparteixi la tercera hora de castellà a l’educació primària i va alertar que si no és així és "obligació del ministeri exigir" que es compleixi.
A tota aquesta gent catalana que va votar PSOE el 9 de març per a parar el PP, la veritat no sé que dir-los, si ingenus, rucs, amorals, o qualsevol desqualificació que no faré.
Mireu, cadascú pot votar qui vulgui, al cap i a la fi vivim en una pseudodemocràcia que ens permet votar, i no seré jo que doni referents morals, al cap i a la fi tenim el que ens mereixem, i si aquest país ha arribat a aquest atzucac, nosaltres en tenim una total responsabilitat.
Si algú vol votar PSOE que ho faci, en té tot el dret només faltaria, només els demanaria que s’estalviessin l’excusa patètica i miserable que ho fan per parar el PP, que diguin que ho fan perquè el país els importa un rave i se senten molt espanyols, o que diguin el que els doni la gana o que no diguin res.
Però si us plau, els demano que no insultin la nostra intel·ligència, en aquest país ja estem patint massa insults i menyspreus com per a haver de patir aquesta colla de conciutadans nostres que ens refreguen per la cara aquesta inconsistència.

Anònim ha dit...

Aquests últims 15 dies tornen a ser dies negres pel país. Vaga de pescadors, vaga de transportistes, vaga de taxis a Barcelona. Puja el preu del carburant i el Govern no està a l'alçada!
Es diu que no hi ha benzina, es comença a notar la por a quedar-nos sense menjar i les prestatgeries de les botigues comencen a estar buides... i hi han empreses que han començat a aplicar expedients de regulació sobre molts treballadors per evitar més perdues econòmiques... estem parlant de més de 100 milions d'euros diaris per les empreses!!!
Els transportistes tenen raó: les seves economies no poden soportar aquest augment de costos bàsics, però hem de replantejar-nos com reivindicar-ho!! Tothom té dret a la vaga, evidentment, però calen els piquets? Crec que no: no ajuden a la causa, al revés... i a més, perjudiquen directament la imatge del sector i la tolerància de la ciutadania, que espera impacient i resignada, que tot això s'acabi.
Mentres, el Govern, rascant-se la panxa: Quan hi ha un problema gran que necessita de mà forta -que no dura-, de criteris clars, de sensació de poder, de mesures concretes per solucionar la crisi... En Montilla no diu res.
Això forma part de la seva normalitat per que sempre ha defensat el "fets, no paraules", el "no fer soroll"... però, sr. Montilla això ja no cola!! És que no hi han fets ni paraules, hi ha un "qui dia passa any empeny".
Perdem diners, els transportistes segueixen aturats, els taxistes també, es fa malbé la llet i moren animals de granja per que no reben el pinso per menjar que necessiten, la fruita i les verdures s'han de llençar... i mentres, el país seguirà esperant a que algú governi.
Una vegada més es demostra que el país està adormit.