EL CONGRÉS EN LÍNIA .

El Congrés és el màxim òrgan de decisió d’un partit polític i Convergència no és cap excepció. Durant el congrés es renova l’equip de persones que l’han de dirigir i també es debaten les propostes ideològiques que marcaran el full de ruta dels propers anys.
Però aquest Congrés, important com tots, el segon que CDC celebra a l’oposició a Catalunya i amb la mirada a les properes Eleccions al Parlament, tindrà una novetat. El debat serà seguit i explicat per tots aquells blocaires que s’hagin inscrit prèviament, siguin o no militants. Per la meva part, començo avui un seguit de comentaris, en els que em proposo explicar, des del meu punt de vista, com evoluciona el debat i quin ambient es respira, tot i que ja sabem que les coses no seran tant mogudes com en els que han celebrat recentment altres formacions polítiques.
Personalment, per a mi , aquest compromís de donar resposta a aquests reptes té una via , un mitjà que no és altra que el de l'autodeterminació. Si com a nació podem tenir el dret a decidir, més fàcil ens serà donar resposta als problemes de la nostra quotidianitat, i és en aquest sentit que des de CDC cal fer passos endavant decidits, desacomplexats, ferms i creíbles. Aquesta és per a mi una de les fites que ens cal assolir en el Congrés.Molta gent que em sap convergent em pregunta aquests dies pel tema Recoder, per les declaracions de David Madí referides a Campuzano... em pregunta si el sector socialdemòcrata s'imposarà al liberal, em pregunta si els sobiranistes serem capaços d'empènyer cap a posicions més valentes per fer front als militants i dirigents més conservadors, em pregunten què tal amb Unió i si ens desfederarem d'una vegada... I jo els dic que si tingués resposta a tot això ja no caldria fer el Congrés. Perquè precisament per això es fa el Congrés i serà sens dube producte del debat intern que es caminarà cap a una estratègia o cap a una altra.
La renovació iniciada per CiU a finals dels 90 s'ha assolit en molts dels camps, però des del meu punt de vista és encara imcomplerta. Podríem parlar d'altres aspectes, però un dels més importants on aquesta renovació encara ha d'actuar amb força, és en el terreny de la imatge. Segurament el millor dia per analitzar la imatge que projecta cada partit és el dia de les eleccions, qualsevol de les eleccions. Aquell dia la gent acut a votar amb els missatges, idees, imatge, valors etc... que cada partit transmet, especialment i de manera intensa els 15 dies anteriors, durant la campanya electoral.I quina imatge projecta CiU?. CiU és percebuda per una part important de la societat catalana, com un partit catalanista, nacionalista, que defensa Catalunya, però no independentista, tirant a dretes, lligat a aspectes com l'empresa, l'economia, també l'església, amb imatge de trajo i corbata, tirant a benestant i conservador. No tothom percep CiU així, però si una important part de la societat catalana, cosa que limita les nostres espectatives de creixement.
Tot i que una part, minoritària, del nostre electorat pot respondre a aquests paràmetres, la majoria no, i pel que fa a la militància directament ningú. Una prova, no conec ningú, zero, que digui que milita a CiU perque és un partit de dretes o centre-dreta, i entre els nostres votants no més enllà de l'1% argumenta aquest aspecte per votar CiU. Un partit és qui el composa, i el composa la seva militància. La imatge, per tant, d'un partit, ha de ser l'extrapolació del que és, o sigui del que és la seva militància, amb les correccions i afegitons necessaris per arribar al màxim de sectors possibles, especialment aquells sensibles a les nostres propostes. En el fons però, l'essència del partit és el que és la seva militància.
I com és la militància de CiU?. Doncs és jove, amb una mitjana d'edat cada vegada més jove, clarament sobiranista, per tant gens conservadora perque estem per un profund canvi nacional, que deixa l'eix dreta - esquerra en un segon terme i es distribueix al llarg de tot ell, amb gent d'esquerres, de centre-esquerra, de centre, de centre-dreta i de dreta, perque això ens és igual, ens uneix Catalunya i la seva llibertat.
És una militància amb unes idees i uns plantejaments moderns i progressistes, amb una ampla tradició de pensament i acció política social i que vesteix com la gent normal. És interclassista, com el catalanisme, i molt assimilable a la mitjana de la gent normal del carrer. En suma, poc s'assembla certa imatge que projecta CiU amb la imatge real del que som, i això és un problema, un problema degut a que la renovació no s'ha completat del tot, i cal fer-ho.
Però Convergència té un avantatge per sobre de tots els altres partits polítics. Que no som declaradament ni de dretes ni d'esquerres i que, per contra, tots convergim en una única i gran idea comuna que és la de la defensa, reivindicació i consecució dels nostres drets nacionals.Aquest dies veig que molts mitjans posen l'accent en els noms, pocs amb la ideologia, menys en el programa, i encara menys en les actituds. El debat no consisteix tant en veure qui és més o menys sobiranista, en qui és més o menys socialdemòcrata o qui és més o menys liberal, o qui és més o menys ecologista. En un partit nacionalista com CDC, tots som sobiranistes i en un partit que porta el secret del seu èxit escrit en el seu nom - Convergència - la pluralitat forma part del seu codi genètic. El que cal doncs, és fer-la visible. I debatre el com expliquem la nostra nova proposta - la nova proposta de Convergència - per una societat que sabem nova, per la que ja no ens serveixen els esquemes que ens servien fa deu o quinze anys.