26.10.08

25- O.....Sense consulta...

Avui és dia 25 d'octubre, el dia en el que s'havia de celebrar una consulta popular al País Basc sobre el futur que els ciutadans d'aquell país desitgen..
Però com no podia ser d'altra manera, per l'Estat castellà i els partits colonialistes un acte democràtic com aquest és un fet impensable. Tal com era de preveure, el Tribunal de la Santa Prostitució ja es va encarregar de declarar contrari a la seva Immaculada Constitució la llei aprovada pel Parlament Basc que habilitava la consulta. I l'única resposta política per part del Govern Basc ha estat la de promoure denúncies individuals contra l'Estat davant la justícia europea per violació de drets fonamentals.
La coincidència de la publicació de la llei de la consulta el mateix dia que es donaven a conèixer les balances fiscals em va resulta sospitosa. Em semblava una aproximació entre el PNB i el Partit Espanyol, que ara es concreta encara més amb el suport a l'aprovació dels pressuposts de l'Estat. El PNB podria tenir la via encetada cap a les properes eleccions basques davant la possibilitat d'haver de necessitar un pacte amb el Partit Espanyol per governar.
Però independentment del camí que facin els bascos, el que a nosaltres els catalans ens interessa de la prohibició a Euskadi de la consulta són els efectes que se'n poden derivar per la voluntat d'un referèndum que almenys des d'una part del nostre país es promou. Alfons López Tena explica que segons la sentència queda definit que "el Govern espanyol ha d’autoritzar cada convocatòria i que cal tenir la competència estatutària en aquesta matèria i Catalunya té aquesta capacitat".
En efecte, la llei sobre consultes que preveu l'Estatutet colonial del Principat en un article no recorregut continua congelada des de fa temps. "L’Estatut és vigent des del 2006 i, per tant, els catalans fa dos anys que poden promoure consultes populars per via de referèndum. Però el Parlament encara no ha posat en marxa l’aprovació de la norma que reguli aquest dret".
Sembla com si els dirigents de la Generalitat esperin a presentar-la a tràmit parlamentari com a foc d'artificis per les retallades que patirà el text estatutari i aconseguir així un efecte medià tic. La realitat és que fa temps que podria estar aprovada i que l'atac fos plantejar directament una consulta sense cap escletxa legal, amb sol·licitud inclosa del permís al govern dels nostres feudals, senyors espanyols, de manera que el Tribunal no pogués oposar-s'hi i que obligàs al govern de l'Estat a haver de pronunciar-se.
I la seva resposta també seria negativa a la celebració d'un referèndum sobre el nostre futur ni que la pregunta fos legal, naturalment. Però la qüestió és guanyar temps per no haver de fer res, perquè a la Generalitat no tenen cap intenció d'incomodar nostre gran senyor Zapatero ni posar en perill l'acord de govern a la Generalitat amb els colonialistes per qüestions sobiranistes.
La col·lecció de portades als nassos per part d'Espanya que ens esperen proper ament després del lamentable episodi de les rebaixes estatutàries promet ser antològica: la sentència del Tribunal de la Santa Prostitució sobre l'Estatut, la continuació de l'espoli econòmic que es concretarà amb la reforma del sistema de transvasament de recursos de Catalunya a espanya que ens agreuja per partida doble la crisi que està arribant, i finalment, si s'arribàs a aprovar la llei corresponent i el govern del Principat ho demanàs (cosa més que dubtosa en aquestes altures), la denegació expressa de la petició per realitzar una consulta totalment democràtica i sense dubte de legalitat.
I ja sabem la reacció que ha de suposar tot això: encara més gent convençuda que la independència via trencament unilateral és l'única sortida viable que ens queda. Des de l'àmbit municipal també es promou una consulta d'autodeterminació a través del moviment Decidim.cat i el Manifest de càrrecs electes locals que cerca adhesions d'Alcaldes i regidors de tota Catalunya pel dret a decidir. Llàstima que els nostres governs no vagin coordinats amb els Ajuntaments per impulsar la promoció d'un referèndum d'autodeterminació. És evident que els actuals partits polítics autòctons que es diuen sobiranistes només volen marejar la perdiu i enredar per guanyar vots sense cap voluntat definida d'arribar enlloc concret. Però la demanda social que està adquirint la voluntat de caminar cap a la independència no ha fet més que començar, pel que si no es defineixen aviat, la societat els definirà a ells.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Deu ser que els humans som dificils d'acontentar; volem de tot i molt, tan els capitalistes com els comunistes.
En un sistema l'Estat deixa fer i en l'altre et diu que has de fer, cosa que no va amb mi.
En la practica, un sistema funciona amb tots els defectres que vulguis i l'altre no va ni amb rodes.
Tots els comunistes que conec no els va gens malament amb el capitalisme i son pocs els que han emigrat a Cuba o Corea del Nord.
Els sistemes no son bons ni dolents, ho som les persones.