3.10.08

ACORD ?

Poca cosa comentaré sobre el DPG d'aquesta setmana, perquè no hi ha molta cosa que comentar. Les votacions, el més important, i l'acord que s'ha arribat entre govern i CiU sobre el finançament destaquen per sobre del debat.
Un gran acord, que a hores d'ara ja està fent tenint mal de cap als socialistes, que encara no saben com s'han pogut tragar l'acord, i com el defensaran davant del ZP.
És per això, que avui, solament un dia més tard de l'acord, ja hi ha alguna veu desde can socialista que veuen impossible aconseguir això que s'ha pactat.
No volien unitat, doncs ja la tenen si volen.
No entenc res ¡.
No entenc com es pot anunciar amb campanes, bombos i platerets "el gran acord unitari" sobre finançament. Mentiria si escrivís el contrari
Volien un gran acord, doncs ja el tenen. Ara esperem que el defensen davant els seus, davant les seves pròpies sigles. Nosaltres els donarem suport, ho hem dit per activa i per passiva.
Després de mesos de retard (a hores d'ara ja hauria d'estar pactat a Madrid) sembla que es fiquen les piles. Espero que no se'ls acaben les bateries a les primeres de canvi, o si més no, que els d'esquerra i iniciativa els compren un carregador per a continuar tenint aquest govern peti qui peti, però ja hi ha veus discordants.
Celebrem que el Parlament de Catalunya es conjura per defensar allò que el poble de Catalunya ja ha referendat sobiranament? Només faltaria, no?
Celebrem que a data d'avui encara tenim unitat catalana i que hem superat el debat de política general sense trencadissa? Jo això, ho sento, no ho valoro especialment.
Tal com han anat les coses, tal com ens ha tractat el govern espanyol, davant de tants incompliments i deslleialtats, a mi no m'hauria pas desagradat una mica de trencadissa i de fermesa política.
Celebrem a cas que ja tenim xifra?
Celebrem potser que ja tenim resposta unitària a la reacció de Madrid?
Celebrem per ventura que el PSC s'ha compromès a votar diferent del PSOE a Madrid per defensar allò que s`ha decidit des de Catalunya que és just defensar?
Celebrem a cas que ERC trencarà el tripartit si el PSC no està a l'alçada de les circumstàncies? No.
Crec que bàsicament celebrem que encara podem parlar d'unitat quan encara no sabem al voltant de què bastim aquesta unitat.
Ho sento. Si no tenim resposta afirmativa a les preguntes anteriors, jo no tinc absolutament res a celebrar.
I si no hi ha resposta afirmativa a aquestes preguntes, la unitat catalana continua essent una farsa... I voleu dir que la gent del carrer estem encara per aguantar gaires farses mes?
Jo crec que no... N'anirem parlant!
Per a aquells seguidors del blogg que la vulguin llegir, us transcric la resolució aprovada.
RESOLUCIÓ sobre el NOU MODEL DE FINANÇAMENT PER A CATALUNYA
Davant del procés de negociació del nou model de finançament, el Parlament de Catalunya constata
a) Que l’aprovació d’un nou model de finançament és una obligació legal recollida en l’Estatut aprovat pel Parlament i les Corts i referendat pel poble de Catalunya.
b) Que no s’ha respectat el termini legal que exigia a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat l’obligació de concretar l’aplicació del model de finançament de la Generalitat establert a l’Estatut
c) Que l’acord final, resultat del pacte i la negociació amb l’Administració General de l’Estat, haurà de respectar íntegrament els preceptes i criteris de l’Estatut.
d) Que una part de la resposta que cal donar a l’actual situació de crisi es correspon amb la necessitat de millorar el finançament per tal de reforçar els serveis personals que la Generalitat presta, així com per millorar la productivitat de les empreses
El Parlament de Catalunya dóna suport al govern en la seva negociació per tal d’assolir un bon acord que ens permeti disposar d’un sistema de finançament just per la Generalitat de Catalunya. Aquest acord s’ha de produir en el marc de bilateralitat de la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El nou model ha de tenir vigència a partir de l’1 de gener del 2009. D’acord amb les previsions de l’Estatut el model podrà aplicar-se gradualment per garantir-ne la viabilitat financera, i haurà de contemplar un sistema d’actualització i revisió
El Parlament de Catalunya insta al govern a continuar negociant el nou model de finançament de la Generalitat per tal que :
- El finançament de la Generalitat estigui essencialment vinculat als impostos que paguen els catalans i, en aquest sentit, els recursos de les finances de la Generalitat en l’exercici 2009 han d’incloure el rendiment complet de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’Estatut en els seus articles 203, 206 i 210, i en les disposicions addicionals 7, 8, 9 i 10.
- L’aplicació del nou model de finançament permeti un increment substancial dels ingressos de la Generalitat i comporti una reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat.
- Una part dels impostos que els ciutadans de Catalunya paguen per damunt de la mitjana reverteixin en el serveis que la Generalitat presta als catalans. És en aquest sentit que per a la determinació dels recursos financers de la Generalitat es tindran en compte les necessitats de despesa i la capacitat fiscal.
- Catalunya continuï sent solidària. La solidaritat ha de garantir que les CCAA amb menys recursos puguin prestar els seus serveis públics essencials en condicions similars amb la resta, sempre que portin a terme un esforç fiscal similar, tot garantint el principi d’ordinalitat a cada exercici pressupostari. Per això :
o Els recursos destinats als serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials s’anivellaran per tal que en els mateixos serveis prestats en altres CCAA es puguin assolir nivells semblants sempre que es porti a terme un esforç fiscal similar.
o La variable bàsica per distribuir els recursos anivellats ha de ser la població, rectificada pels costos diferencials i el percentatge de població immigrant i la resta de variables contemplades a l’Estatut. Aquestes variables han de ser objecte d’actualització anual.
o L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament.
- La Generalitat tingui capacitat per regular i gestionar els seus recursos i en aquest sentit :
o El reconeixement de la capacitat normativa que permet l’Estatut, centrada especialment en l’ampliació de la capacitat normativa sobre l’IRPF i sobre l’IVA, en aquest últim cas particularment en les operacions efectuades en fase detallista
o La creació d’un consorci amb participació paritària entre l’Agencia Estatal de la Administración Tributaria i l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest consorci ha de poder gestionar, recaptar, liquidar i inspeccionar la totalitat dels impostos cedits a Catalunya d’acord amb les possibilitats que confereix l’article 204.2 de l’Estatut de Catalunya.
o S’ha d’efectuar el traspàs de les competències i els mitjans relatius a la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya.
o S’han d’establir les fórmules de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis.
- Es constitueixi la “finestreta única” a fi i efecte que els ciutadans pugin tramitar qualsevol impost en qualsevol oficina, amb independència de quina administració en sigui el titular.
- El principi de lleialtat institucional preveu que l’Estat compensi a la Generalitat per a totes aquelles decisions que prengui i que comportin una major despesa o un menor ingrés a càrrec de la Generalitat A aquests efectes, s’insta al Govern a seguir treballant en l’avaluació de l’impacte que han tingut les decisions adoptades unilateralment per part de l’Estat.
El Parlament constata la necessitat d’avançar en un acord que expressi la unitat de les forces polítiques, com reclama la societat catalana, en la proposta que el Govern de la Generalitat ha de negociar amb el Govern de l’Estat.
El Parlament de Catalunya insta al govern al ple desenvolupament de les competències previstes en l’Estatut de la Generalitat en relació a les hisendes locals.
Palau del Parlament, 2 d'octubre de 2008

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Per dir-ho ras i curt, en aquesta cursa negociadora ERC no es trobava en el bàndol dels més exigents a favor d’un bon finançament per Catalunya.
Podem acceptar només, com a atenuant, el fet que en realitat la negociació ha estat entre els PSC i CiU. I en el millor dels casos el paper d’ERC s’ha limitat a impedir que els socialistes desertessin abans d’hora.
Qui no es conforma és perquè no vol.

Anònim ha dit...

Ja ho pots ben dir, ja.
Espero que aviat arribi el dia en què aquesta colla de rates deixin d'insultar Catalunya i de prendre'ns el pèl a tots plegats.

Anònim ha dit...

Els partits estan enganyant a la gent. El PSC no vol cap xifra perque sap que el Solbes no els donarà rés i no vol quedar malament. CiU vol una xifra perque precisament sap el mateix i vol fer quedar malament el PSC. Tant l´un com l´altre són uns acollonits, que amb un dèficit fiscal d´uns 15000 milions l´any pel cap baix fan veure que amb 2500 milions s´arreglarà tot.
I ERC i ICV callen com putes.

Anònim ha dit...

Els partits estan enganyant a la gent. El PSC no vol cap xifra perque sap que el Solbes no els donarà rés i no vol quedar malament. CiU vol una xifra perque precisament sap el mateix i vol fer quedar malament el PSC. Tant l´un com l´altre són uns acollonits, que amb un dèficit fiscal d´uns 15000 milions l´any pel cap baix fan veure que amb 2500 milions s´arreglarà tot.
I ERC i ICV callen com putes.

Anònim ha dit...

Per ami un bon acord seria que la generalitat en plè plegués i es dediqués a l'onanisme, i a la papiroflèxia, que és l'únic que saben fer i ens deixessin tranquils a la gent.

Anònim ha dit...

En l´única cosa en que estan units els polítics catalans és en el seu amor a la poltrona, que desespera i esborrona. Inclús en els moments més delicats, quan a les arques de la generalitat no hi ha un cèntim, es dediquen a fer-se la trabanqueta per a veure qui tindrà la cadira. I mentre, enganyant al país, dient-nos que l´horrosós dèficit fiscal que patim des de fa dècades s´acabarà amb el canvi del cafè del Solbes.

Anònim ha dit...

CIU ha fet el correcte. El tripartit ha fet tot el que ha pogut per eliminar CIU de l'acord. Ara, si ZP rebaixa la xifra, CIU pot votar en contra dels pressupostos!!! Que és el que hauria de fer el tripartit que SE SUPOSA és el govern de Catalunya.
Salut.

Anònim ha dit...

En el context d’aquesta suposada negociació hi pesa massa el factor galeria. Més que l’embolic al qual ens aboca un mal acord -o deixar de banda el que pugui dir la llei!. Encara està massa calent el mort de l’Estatut, que jeu damunt la taula. Així és que CiU no vol tornar a ser el primer en representar una foto que il·lustri un desacord.
És una llufa que pesa com una llosa. Els socialistes han de generar el fum suficient, per poder fer-te creure la quadratura del cercle. Al cap d’avall són aquells que aquí signen la lluna en un cove i allí negocien asseguts al cantó de les espanyoles voluntats.
ERC encara està intentant trobar la seva línia de flotació i vol arrapar-se al primer flotador que ha trobat en el seu imaginari, ara ja tan poc compartit. Ha repescat l’equidistància, en la versió més malmesa. No es pot ser jutge i part. No pots tenir la clau i fer veure que vols representar un centre de gravetat objectiu. I aleshores han convertit l’equidistància amb l’erc-quisdistància. El més semblant a patir una manca de criteri.
Ells signen quan els altres hauran signat.
De cara la galeria arribarem a un nou desastre. Tractar al ciutadà “normal” com si fos una criatureta ha de tenir conseqüències, perquè no és la millor forma de creure en el sistema, de generar il·lusió, de retornar la confiança en la classe política.
De cara la galeria només hi trobes les folklòriques o alguna altra mena de sapastre. Veure la nostra classe política tan orfe de coratge, tan poc disposada a jugar fins el final les millor cartes per culpa d’algun tipus de servilisme, és ben descoratjador. I fer-ho, pensat que de cara la galeria només hi ha innocència adolescent, inacceptable.

Anònim ha dit...

CiU des de l'oposició teniem molt poc marge de maniobra, i teniem també el risc de que qualsevol moviment que fessim que trenqués o qüestionés la unitat catalana en el tema de finançament, fos mal interpretat i utilitzat pel PSC bàsicament com a eina d'atac polític, en el sentit que haguessin dit -i els mitjans repetit- que l'únic interès nostre és recuperar el poder i desgastar el govern, lluny de la veritat: aconseguir el finançament que per Catalunya marca l'Estatut.
Ni més ni menys.
Però el PSC es va menjar l'ham: per molt que diguin que la Proposta de resolució no aporta res de nou, que no ens compromet a res, ells saben que al 2009 hem de poder gestionar el total complet de la cistella d'impostos.
I això no ho diu CiU. Ho diu el Parlament de Catalunya. Ara són ells els que tenen la pilota a la seva teulada. Que liderin la demanda de Catalunya, per que ells són el Govern.
No CiU, que responsablement farà costat al Govern en la defensa dels interessos dels nostre país.

Anònim ha dit...

El Gaià és mou a
http://gentdelbaixgaia.blogspot.com