Poques vegades una notícia política estava tan cantada com aquesta. El govern de Zapatero ha tornat a enganyar Catalunya pel que fa a la data d’acord del finançament. Allò que De la Vega li va prometre a Joan Saura en un hotel de Vilanova tampoc no s’ha complert. Iniciativa, en canvi, sí que va mantenir la paraula i va salvar Zapatero de donar la cara al Congrés.Però ja no és cap sorpresa que la Moncloa ens hagi tornat a engalipar. De fet, arran del pacte de Vilanova de mitjan agost, el diari AVUI va fer un titular de portada contundent: “ICV fa marxa enrere i debilita el front català”. Aquella portada no va fer cap gràcia als líders ecosocialistes (abans comunistes). I aquell dia la interpretació era tan fàcil que en una mateixa columna del diari es va titular: “Saura marca en pròpia porta”. I en el text es podia lleguir que “l’aixecada de camisa rau precisament en això, en el qui dia passa any empeny.
Guanyar temps ad infinitum per no gosar complir la llei”. No és casualitat, doncs, que esgotat aquest termini de tres mesos comencem un altre compte enrere. Montilla va esgarrapar a Zapatero un tercer compromís: que abans d’acabar l’any tindríem el finançament acordat per tal de poder-lo aplicar ja el 2009. Ara per ara, però, amb la crisi que a Zapatero li està caient al damunt, amb la popularitat baixant i amb la resta de comunitats autònomes mirant amb lupa les nostres xifres, serà molt difícil que tinguem el finançament just que ens pertoca.
El relat que convindrà fer, si arriben les noves quantitats, serà que és el millor finançament de la història. La realitat serà, però, que continuarem molt lluny del que ens pertoca, ni que només sigui per volum de població.
Montilla, per tant, ja pot començar a rumiar quina explicació donarà als ciutadans després que els seus germans del PSOE l’hagin enredat tan reiteradament. CABÒRIES !!
10 comentaris:
En la famosa reunió de Vilanova la típica submissió i nul·la dignitat catalana representada pel conseller Saura, va pidolar una prorroga de 3 mesos a la que es va comprometre la vicepresidenta socialista a canvi de retirar la petició de compareixença per Zapatero.
El resultat es la retirada de la compareixença incomoda del president espanyol, el nul valor de l’acord donat per la part espanyola, i una humiliació mes per la part catalana, què ara ja pensa en una segona prorroga a final d’any, aquest cop pactada pel president català, i com ja podeu suposar per les dates en que ens trobem i les fitxes mogudes segurament tampoc es complirà.Les posicions segueixen molt allunyades, i de fet el govern estatal encara no ha presentat la seva segona proposta, però ja ha dit que es basa en la primera i que difícilment serà del gust de Catalunya, ja què el tema de l’aportació a la solidaritat, altrament dit espoli, no es vol tocar sota cap concepte, i el tema de l’anivellament dels territoris on perdem algunes posicions desprès de les aportacions i les rebudes monetàries, per cert una de les grans trampes del sistema autonòmic, no sembla que el vulguin canviar pas gaire.
El paper mes galdós li espera a la filial del PSOE a Catalunya, el PSC, què el proper mes votarà com un sol home, i permetrà la seva tramitació parlamentaria dels pressupostos generals, sense haver arribat a cap acord de finançament per Catalunya, suposo que deu formar part de l’eslògan de la Catalunya optimista que tot s’ho empassa.
Enganyar esta malament, però molt pitjor es consentir i viure amb l'engany.
que esperava aquest "verd" ,l'únic que ha aconsseguit és salvar la pell dels seus socis sociates a madrid.
El que haurien de fer és sezillament desapareixer com a partit i integrar-se al socialisme espnayol!!!
El que no entenc es que tots els "marrons" se'ls emporten ICV, perdran tota influència política a les properes eleccions, Esquerra més de lo mateix, peró I ELS 25 QUE ESTAN CALLADETS, A MÉS DE TRAIDORS, SON COVARDS.
Aixó és una comedia. El Sr. Saura sap que ni que no s´aprovin al Senat, els pressupostos o seràn al Congrés, tal con estan. La realitat és veurà quan surti retallat l´Estatut al TC. Aleshores ningú és podrà amagar i TOTS i TOT és veura clar.
D’una p... vegada algú hauria de dir la veritat, algun cap de partit, o polític retirat o no, hauria de sortir a la Palestra i esbombar tot el que està passant, dir que la Generalitat no té saldo per pagar les nòmines dels funcionaris, i no el tindrà si no cedeix amb el finançament, dir que els partits polítics si no governen tenen seriosos problemes de finançament dels mateixos partits, dir que estan agafats pels collons, que si no passen per l’adreçador l’establishment mediàtic els triturarà, dir que estan en mans de bancs i empreses de comunicació i relacionades amb subministrament energètic, dir que un diputat si no fa el que diu el partit acabarà a l’atur, i a la vegada el partit ha de fer el que diu el banc, o empresa de comunicació i d’energia de tenen al darrere, dir que les quotes dels militants dels partits polítics només arriben al 15% de pressupost del partit, d’on surt la resta ? dir que els alcaldes i regidors que no són bons minyons es poden quedar sense infraestructures i serveis pel seu municipi, dir que si no disposes d’una bona xarxa clientelar de gent col·locada i subvencionada és gairebé impossible guanyar unes eleccions, dir que els partits polítics disposen d’opinadors a sou que es passegen pels matins.punt.si, matins.punt.no de totes les ràdios i TVs predicant el que els hi mana el partit en qüestió, dir que la Generalitat només és una empresa sucursal de serveis del govern espanyol, dir que al nostre Parlament s’aproven lleis que, o no serveixen per res, o no es compleixen, dir que el govern espanyol sistemàticament incompleix les seves lleis, dir que a Catalunya un percentatge molt alt de ciutadans odia la nostra cultura, i dir que encara estan al poder els hereus del franquisme.
No hi ha algú de prestigi, retirat, que ja no s’hi jugui les garrofes, que pugui dir tot el que està passant. I segurament entendríem espectacles galdosos com els del menjaflors i la prepotent i xulesca De la Vega, i seriem capaços de veure el futur amb més claredat
Salut i Soberania.
Doncs ves per on, aquí no ha passat res. Una simple amenaça de veto als pressupostos i prou.
Ni una explicació, ni unes disculpes, ni una dimissió.
Aquest nou finançament el patirem de valent.
Caldrà estar ben atents i veure quina moto ens vendran.
Un cop descobert l'engany, -engany per en Saura, que degut a l'excitació del moment s'ho va creure tot; ja se sap, en els homes quan se'ns acumula la sang a l'altre punta... del cos, no atenem a la raó, ni a raons, i despres et sents el que ets sents: "Ja tu deia jo Joan, que no podia ser"-. El pares de la criatura, es a dir, ICV ha decidit votar en contra dels pressupostos. Bé, un cop en ZP ha aconseguit posar-se de cul a tots els partits catalans -en el PSC, també-, quin serà el següent pas?, i el més important, ¿Que pensen fer i quin plà tenen els del front comú?...res, no poden ni volen fer res, si aixó no els hi comporta un benefici per...electoral.
Els partits catalans tenen un problema, i es que a part de dir que tots junts vencerém, no tenen ni un plá B de mínims, ni una estratègia unitària pel que fa en el finançament, i a sobre es van posant el dit a l'úll els uns als altres: Duran a Mas fent-li ullets amb el PSC, ICV posant-li morros a ERC, Convergéncia i ERC veient-se d'amagat, i encabritant a part de la militància de les dues formacions.
De les darreres declaracions, i moviments tàctics de les formacions polítiques catalanes, només podem deduir que no hi ha cap resposta preparada davant l'incompliment del finançament i de la retallada estatutària. Tret dels de Can CDC, la resta no aposten per cap avançament electoral, ni per recorre a consultes populars. La prudència i la responsabilitat política en són l'excusa més sentida. De fet CDC, que ha perdut pel camí als d'UDC, des de l'oposició ho te molt fàcil, però tot i així, la seva proposta per a mi no se surt ni un milímetre de l'ambigüitat clàsica de la formació.
Tot plegat, només demostra que ningú te un pla alternatiu als incompliments del poder Castellà. Sigui, per por, per comoditat i per incompetència, la classe política catalana, sobre tot la nacionalista, s'esta quedant sense cap argument per mantenir una mínima credibilitat.
Amb aquest panorama Zapatero no ha de patir gens, ans el contrari, anar mimant-l'ho i alimentant-l'ho - el panorama- amb biberons de ZitzàPnia tres hores al dia, perquè pugi alt i fort i no agafi un constipat de consciència nacional.
Per acabar-ho d'adobar, en Puigcercós avui mateix a Madrid a dit que res farà avançar les eleccions, ni l'Estatutet, ni el Finançament, que ell encara no té el partit controlat i només faltaria que en Carod sortis escollit com a candidat d'ERC.
En resum, tant se val el que facin, es tenen apamats, i saben perfectament que acceptarem el que ens vulguin donar...com sempre.
Un cop és confirmin els incompliments de l'Estat Espanyol, amb la resignació dels nostres dirigents. La constatació, de que el nacionalisme català ja no te cap resposta política per cercar el reconeixement nacional de Catalunya, ni per influir i menys oposar-se, a les directrius del poder castellà, suposarà la fi de l'actual catalanisme polític. Quan s'arriba al final d'un camí, cal tenir una nova ruta prevista. Catalunya ha arribat al final i no te cap camí nou previst, tret de quedar-se per sempre aquí on hem arribat. Un lloc que no ens agrada a molts, i que sols, d'una manera o altra, tindren que començar a cercar un altre camí.
És difícil d'entendre. JO voto ERC però les seves estratègies sempre, sempre, sempre em semblen errònices, dedebò. . . vols dir que hi toca, aquesta genteta ?
Com és que sempre, sempre, sempre, s'equivoquen. volem el mateix, però amb les seves "estrategies" mai no ho aconseguirem, per això he decdit no tornar a votar-los, que no veieu que esteu fent lo mateix que feia CIU?
Us esteu venent per un plat de llanties.
El País necessita molt més, necessita la independència!
Som els "llepaculs" del establishment polític Català, son amics de fer "tractes" amb el seu senyor,... el més graciós, si no fos que ens hi va la nostre extinció, és que sent uns "mamporreros del reino", es volen fer passar aquí a Catalunya, com grans estadistes, PATETIC,aneu a besar el cul dels ejspanyolos, corre, de nou serem, un altre tonto util del psoe/psc, el zp els prometera quatre calers que despres com de costum no arrivaran mai, el psoe aprobara els presupostos, erc no s'enfrontara amb en Montilla, tothon content conservant les poltrones i xuclant de la mamella, que son dos dies. ,. sou la rehòstia, quan estem a la oposició, només lladreu, ara que esteu al govern us vexeu els pantalons per quatre calés a Madrid, si os vesin fet per encàrrec, no hauríeu sortit mes burros,no m'estranya que anem a menys, a aquest ritme correrem la mateixa sort que ICV per ser molt mes potuls,botiflers,palanganers, llepaculs i burros,que ells.
Al final com sempre es contenten amb les engrunes.
Tenin a la nostra mà la possibilitat de fer fora el PSOE del govern de la G i en canvi es consolen amb unes engrunetes de no res. ERC s'ha convertit ja en un partit d'estòmegs agraits. . ho sento molt,diró .
Un altre projecte catalanista a passeig comprat per l'or de Madrid, que primer ens saquejen aquí. Però, com no se'n adonem??
Colla de venguts,Carod,Ridau i Puigcercós, deixeu de deshonrar les sigles d'Esquerra Republicana, colla de butiflers!.
Quan Joan Saura va pactar amb de la Vega, pocs ho vam entendre i gairebé tots estàvem convençuts que es passarien l'acord per allà. Lamento haver-la encertat.
Zapatero ha tornat a refermar-se en el seu paper de Pinotxo: "apoyaré", traspàs de rodalies, llei de dependència com cal, finançament... I els seus votants (molts!) sense piular.
Però allò que em preocupa és la constatació de la manca de poder polític real de Catalunya i dels seus polítics. Què fer quan, amb tota la prepotència, es passen pels collons les seves pròpies lleis? Quina ha de ser la resposta contundent possible (no fer volar coloms) al menyspreu i el menysteniment?
Si de debò volem que la gent torni a creure en la política, caldrà encarar postures molt més radicals (possibles i pacífiques, això sí) que aquelles a les que ens hem anat acostumant. Però caldrà fer-ho aviat perquè em temo que, de temps, no ens en queda gaire.
Publica un comentari a l'entrada