CARTES DAMUNT DE LA TAULA ¡ ¡

Dues coses per endavant: una, esperar que hagueu passat uns dies, no sé si tranquils, però feliços i en família; la segona, com que aquest és el meu darrer comentari de l’any, desitjar-vos que gaudiu l’entrada del 2009
No soc gens partidari de balanços, no en sé gaire, però si més no dir que com a País ha estat un any desastrós, podeu mirar hemeroteques, o fer servir la memòria, millor la primera opció ja que la memòria és selectiva i per ajudar-nos a sobreviure tendeix a apaivagar les emocions negatives.

El Govern ens inunda de balanços positius, no fa gaire ens va oferir el des dos darrers anys, no hi ha per on agafar-lo. La síntesi és un any de ruïna financera i això és l’origen del nostre declivi.
Davant del desenllaç imminent del tema del finançament, els diferents partits polítics van prenent posicions i l'argumentari d'uns i altres per beneir o desqualificar l'acord és més previsible que la predicció que fa aquell que diu que plourà quan de fet, ja comencen a caure gotes.
Que ERC argumentaria que el mal acord de finançament és degut al mal acord Mas-Zapatero, estava cantadíssim i alguns ja ho van escriure fa mesos. Es veu que ERC no hi tindria cap responsabilitat en un mal acord...
Que el PSOE catala, entraria en la trampa de comparar l'acord de finançament actual, tot cantant-ne les excel.lències , amb l'acord de finançament del Majestic -pacte de legislatura-, és d'un poc rigor i d'una barra només digne del més pur estil José Zaragoza. Mentre apareixerà un Montilla que ens dirà que hem assolit el màxim possible i Castells, a contracor, defensarà no sé ben bé que.
Que el PP diria que amb els acords multilaterals, Espanya quedarà hipotecada pels segles dels segles, és pura estratègia demagògica per desgastar al govern espanyol del PSOE.
Els catalans ja n'estem tips i cansats de sentir parlar durant tant de temps del nou finançament de Catalunya encara no resolt. Estem cansats i tips de tanta inoperància i ineficàcia dels polítics d'aqui i d'allà. Estem farts de mentides, de jugar al laberint sense ganes, i de sentir-nos insultats per tota una rècua de pseudo politics que ens governen des d'ací i des d'allà.
Aclareixin d'una vegada què volen fer amb el finanançament de Catalunya, un tema que portem arrossegant des de fa dos anys de forma miserable i rastrera per part dels d'aqui i dels d'allà. Els catalans n'estem aborrits i fins els co…...
Potser que ja n'hi ha prou del joc brut de la "Puta i la Ramoneta", i que el Govern d'aqui, i el Govern d'allà posin d'una vegada les cartes damunt de la taula i juguin com a cavallers i no com a criatures malcriades. Des de CiU, no hem de caure tan baix amb justifiacions tan miserables i de politiqueria barata. No podem demanar ara la lluna.

No podem exigir el concert econòmic ni res que no fou possible aconseguir durant la negociació. No ho podem fer i no ho fem. Però alhora hem d'exigir fins al darrer euro de l'acord pactat i referendat pel poble de Catalunya. Si l'acord compleix l'Estatut, ok i a callar.Si l'acord no arriba a allò que l'Estatut estableix, tota acció política contundent em semblarà poca cosa.
S’especularà sobre la moció de censura. No l’ha de presentar ara. CiU ha d’esperar la sentència del Tribunal Constitucional. Aleshores haurà d’esperar a veure si ERC vol mantenir un any més aquesta situació o bé mou peça. Si vol continuar. Haurà de presentar-la, posar les cartes a sobre la taula i guanyar-la o perdre-la. ERC tindrà la paraula, però en tot cas serà la fi del tripartit.
El 2009, el primer trimestre, serà un any de dura política a Catalunya.

El tripartit pere a mi, és “irrepetible” i ERC ho haurà de veure. Depenent de com jugui tindrà més o menys diputats a la propera legislatura. L’objectiu de Catalunya és recuperar la participació electoral dels seus ciutadans. Especialment dels decebuts, que sentin que votar als partits nacionals és una opció útil. No ens podem permetre un anys més caient per aquest pendent de degradació nacional, d’autojustificació, on una almoina es veu com un triomf de la negociació política i l’absència de l’insult com una demostració del respecte que tenen a Catalunya.

No ens enganyem, Catalunya ha deixat de ser la comunitat, si no estimada, respectada, líder en molts aspectes i a la que altres comunitats miraven, sovint, amb enveja. La Catalunya del 2009 és una ombra del que era fa una dècada i mitja. I dit ras i curt, CiU només pot beneir un acord de finançament que compleixi amb els següents paràmetres i que són extrets de l' Estatut:
- Principi de bilateralitat
- Rendiment complet de la cistella d'impostos segons els percentatges establerts a l'Estatut
- Variable segons població rectificada
- Vincle entre necessiatats de despesa i capacitat fiscal
- lleialtat institucional
- Reducció del dèficit fiscal
- Nous mecanismes de solidaritat i anivellament (ordinalitat)
- Consorci tributari
- Capacitat normativa
- Presència de criteris de revisió.
No m'ho invento jo. Això està escrit així en l'Estatut pel qual jo, junt amb el 70% de les persones que vam anar a votar aquell dia, vam anar a donar el nostre si. Qualsevol acord que no inclogui alguns d'aquests paràmetres, serà una violació dels drets democràtics més elementals. Un frau. Un engany.
L'aplicació del sistema de finançament, la seva definitiva concreció, no podia incloure ja cap altra negociació, cap altra retallada. Es podien preveure lectures restrictives, es preveuen de fet, tres anys de gradació pel seu complet acompliment, però més ratallades?
Cap ni una del mínim establert. Hores d'ara, em pregunto doncs com Zapatero podrà rebaixar el dèficit fiscal de Catalunya sense rebaixar el superàvit fiscal d'altres. Hores d'ara em pregunto com Zapatero s'haurà pogut “inventar” un sistema para "acontentar a todos y en el que todos saldremos ganando". M'ho pregunto però no em preocupa. L'únic que em preocupa és que Catalunya tingui el que és seu perquè així ho diu la llei orgànica que el Congreso de los Diputados va aprovar. Tinguem-ho tots clar, per favor i no ens deixem prendre mes el pèl que massa que ens l'han près fins a data d'avui! Caldrà veure que faran tots plegats, i especialment els del Tripartit, si els comptes del finançament no són els desitjats.

Serà molt interessant veure com se'n surten uns i altres.És tot tan escandalós....per no dir tan patetic. L’any no s’ha acabat, ja hem vist que no existeix la bilateralitat entre la Generalitat i el govern espanyol i que l’aixecada de camisa és total. Encara no hem vist el document sobre finançament que el president funàmbul està preparant. Segur que aviat el veurem, ho ha dit Rodríguez Zapatero, el 30 o el 31 de desembre o el 7 de gener, tant m’és. En qualsevol cas tornarà a no acomplir els seus compromisos perquè al govern espanyol no l’importen ni les lleis ni la paraula donada, qui dia passa any empeny. Sigui el dia que sigui quan mostrin les seves cartes veurem que es tracta d’una proposta de model que, naturalment, no servirà per a res.
No apareixerà cap de les xifres que s’han posat sobre la taula i l’única oferta real serà més espoli justificat per mil raons i, especialment, avalada per una situació econòmica realment dolenta. La “millor economia del món” no podrà assumir la situació. Una vegada més Catalunya haurà d’acotar el cap davant les ordres del president Manuel Chaves. Cal que els catalans seguim pagant el seu deute històric.
Bé a totes les persones que paseu per aquest bloc, els millors desitjos per a l’any 2009.