Després d'un diàleg, senzill, sense escarafalls, però amb dades i argumens, aquest conegut admetia que la majoria dels problemes ens venien per la qüestió econòmica, i la pregunta era:
on van els diners del catalans?
La meva resposta era simple: governen els que tu,vas votar, els votants socialistes a les darreres eleccions sóu corresponsables de
l'ofegament econòmic de Catalunya Ell no ho negava, només deia que ell era optimista i és que el PP, és que el PP,.... i mentre aquí discutim de si el PSOE o el PP,tots dos, ells es reparteixen el pastís espanyol, ben regat amb el cava dels diners catalans
Votants del PSOE-psc, una cosa tinc clara: el govern Zapatero és nefast per Catalunya, cal repassar les hemeroteques de promeses i lleis incomplertes ?; per cert, no teniu prou coll… de criticar el principal culpable, governi qui governi, l'estat espanyol!, o és que fer-ho seria admetre el vostre error i la vostra esquizofrènia de ser catalans i votar com espanyols ?
Davant l'evidència i la manca de resposta i d'alternativa de la resta de formacions polítiques, tot fa pensar que no passarà res. Ni consultes, ni eleccions, cap resposta política s'ensuma davant les mentides i els incompliments del Govern Espanyol.
I aquesta manca de resposta és el que més preocupa. Més que el paper que faci el psc, doncs aquest ja el sap tothom i tampoc serà cap novetat. La manca de capacitat per plantar cara al sistema no pot quedar darrera l'excusa del que fan i deixen de fer els socialistes.
El vot als Pressupostos de La filial del PSOE el psc, no pot deixar a la resta de braços plegats amb queixes i lamentacions, i res més.Amb finançament o sense, amb nou Estatut o sense, els socialistes de Catalunya no votaran en contra de Zapatero. Cal suposar que això tothom ho te clar, i que al final Madrid farà el que més els convingui amb el finançament i l'Estatut.
«F ets!, no paraules», ens va dir el President Montilla. I abans d'acabar el mes el crèdit s'haurà exhaurit. De res hauran servit 25 diputats, 12 senadors i 2 ministres. El psc donarà el vistiplau als pressupostos sense haver obtingut cap millora en el finançament ni cap competència d'importància com preveu un Estatut que tothom dóna per mort. Molt picar l'ullet a uns i altres i advertir Zapatero amb l'estratègia de guanyar temps. La votació favorable dels diputats socialistas, als pressupostos en qualsevol país normal faria perillar l'estabilitat del govern de la Generalitat.
Aquí, caldrà veure-ho. «Fets!, no paraules», repetia l'ara President en la campanya electoral.
La meva resposta era simple: governen els que tu,vas votar, els votants socialistes a les darreres eleccions sóu corresponsables de
l'ofegament econòmic de Catalunya Ell no ho negava, només deia que ell era optimista i és que el PP, és que el PP,.... i mentre aquí discutim de si el PSOE o el PP,tots dos, ells es reparteixen el pastís espanyol, ben regat amb el cava dels diners catalansVotants del PSOE-psc, una cosa tinc clara: el govern Zapatero és nefast per Catalunya, cal repassar les hemeroteques de promeses i lleis incomplertes ?; per cert, no teniu prou coll… de criticar el principal culpable, governi qui governi, l'estat espanyol!, o és que fer-ho seria admetre el vostre error i la vostra esquizofrènia de ser catalans i votar com espanyols ?
Davant l'evidència i la manca de resposta i d'alternativa de la resta de formacions polítiques, tot fa pensar que no passarà res. Ni consultes, ni eleccions, cap resposta política s'ensuma davant les mentides i els incompliments del Govern Espanyol.
I aquesta manca de resposta és el que més preocupa. Més que el paper que faci el psc, doncs aquest ja el sap tothom i tampoc serà cap novetat. La manca de capacitat per plantar cara al sistema no pot quedar darrera l'excusa del que fan i deixen de fer els socialistes.
El vot als Pressupostos de La filial del PSOE el psc, no pot deixar a la resta de braços plegats amb queixes i lamentacions, i res més.Amb finançament o sense, amb nou Estatut o sense, els socialistes de Catalunya no votaran en contra de Zapatero. Cal suposar que això tothom ho te clar, i que al final Madrid farà el que més els convingui amb el finançament i l'Estatut.
«F ets!, no paraules», ens va dir el President Montilla. I abans d'acabar el mes el crèdit s'haurà exhaurit. De res hauran servit 25 diputats, 12 senadors i 2 ministres. El psc donarà el vistiplau als pressupostos sense haver obtingut cap millora en el finançament ni cap competència d'importància com preveu un Estatut que tothom dóna per mort. Molt picar l'ullet a uns i altres i advertir Zapatero amb l'estratègia de guanyar temps. La votació favorable dels diputats socialistas, als pressupostos en qualsevol país normal faria perillar l'estabilitat del govern de la Generalitat.
Aquí, caldrà veure-ho. «Fets!, no paraules», repetia l'ara President en la campanya electoral.
El que ha quedat són discursos grandiloqüents i gesticulacions, aquesta setmana des del Japó, tot embolcallat amb una gran dosi de tarannà, el que li ha permès anar fent, enganyant els uns i els altres. El President ven fum i els seus aliats se l'han cregut i, el que és més greu, n'hi han comprat. Però a escassament vint dies per acabar l'any en què algú va gosar proclamar que d'aquí a sis anys celebraríem el referèndum d'autodeterminació, pot acabar demostrant-se que el tripartit tampoc assegura que hi hagi mai un canvi significatiu de relacions entre els socialistes catalans i els espanyols. Ells han assumit que són la sucursal d'un gran partit espanyol, que mana molt i que, per tant, no desitgen que canviï res. Aquest són els fets. El que hem escoltat durant dos anys han estat només paraules.
Els socialistes, a Catalunya, han rebut potser no tota la glòria però sí tot el poder. Ara que ningú no s'estranyi si l'exerceixen. Des del 1978, quan el PSC es van incorporar al PSOE, l'estratègia, la tàctica i l'escalafó no ofereixen cap dubte. La subordinació a un diguem-ne projecte espanyol és una manera de veure les coses que de cap manera no poden compartir..Ara el pojecte i el programa del PSOE és el seu programa.
Els socialistes, a Catalunya, han rebut potser no tota la glòria però sí tot el poder. Ara que ningú no s'estranyi si l'exerceixen. Des del 1978, quan el PSC es van incorporar al PSOE, l'estratègia, la tàctica i l'escalafó no ofereixen cap dubte. La subordinació a un diguem-ne projecte espanyol és una manera de veure les coses que de cap manera no poden compartir..Ara el pojecte i el programa del PSOE és el seu programa.
I Catalunya, en la seva opinió, està confortablement instal·lada en l'Estat espanyol. Per això, i perquè, entre els seus vots i els d'uns altres, han rebut tot el poder, la seva és una Catalunya-espanyola optimista. No cal esforçar-se gaire per veure que ni la inquietud identitària catalana ni cap memorial de greuges territorial no formen part del seu adn polític. Durant el temps de les promeses, hi havia qui afirmava que el pacte de govern tripartit havia de servir per arrossegar els socialistes cap a posicions nacionalistes.
Algú s'ho va creure? No pas ells; en política, callar no és atorgar.
Aquesta fantasia que” altres” van posar en circulació –que si desenvoluparien una personalitat pròpia, que si us plau per força plantarien cara a Madrid– els va anar molt bé per fer-se forts en el poder. Però l'aritmètica parlamentària i la dinàmica social dels últims temps ja apuntaven que l'arrossegament seria en sentit contrari.
Aquesta fantasia que” altres” van posar en circulació –que si desenvoluparien una personalitat pròpia, que si us plau per força plantarien cara a Madrid– els va anar molt bé per fer-se forts en el poder. Però l'aritmètica parlamentària i la dinàmica social dels últims temps ja apuntaven que l'arrossegament seria en sentit contrari.
El que no s'entén és com la resta de formacions polítiques, fan el joc als socialistes catalans, especulant sobre el que faran o deixaran de fer amb el seu vot als Pressupostos de l'Estat. Esperem que quan aquest vot és confirmi, no tinguin el cinisme de dir-nos que esperaven que el psc votaria en contra dels Pressupòstos.
El conseller Castells avisa al seu partit, que no comptin amb ell per avalar i “certificar” els pressupostos del Zapatero. Quina por!; algú dubte de que votaran els diputats del PSOE catalans? Jo no en tinc cap. Si al menys en Castells fos diputat a Madrid, aleshores faltaria menys per tombar els pressupostos.
Si per aprovar els pressupostos al Congrés fan falta 176 diputats (majoria absoluta) i el PSOE en té assegurats 177 (169+6+2), només cal el “sacrifici” de 3 diputats socialietes catalans, per tombar els pressupostos.
El conseller Castells avisa al seu partit, que no comptin amb ell per avalar i “certificar” els pressupostos del Zapatero. Quina por!; algú dubte de que votaran els diputats del PSOE catalans? Jo no en tinc cap. Si al menys en Castells fos diputat a Madrid, aleshores faltaria menys per tombar els pressupostos.
Si per aprovar els pressupostos al Congrés fan falta 176 diputats (majoria absoluta) i el PSOE en té assegurats 177 (169+6+2), només cal el “sacrifici” de 3 diputats socialietes catalans, per tombar els pressupostos.
No hi ha ni tres socialistes catalans de bé amb prou cull…. O bé partidaris d’en Castells entre els diputats catalans? Les formacions nacionalistes catalanes no poden amagar la seva manca d'alternativa política darrera el comportament del psc.
Si volen ser una alternativa per cercar canvis en el sistema que portin Catalunya al reconeixement dels seus drets nacionals, han de liderar aquest camí i oferir alternatives reals.
7 comentaris:
Mentre els socialistes de carrer Nicaragua segueixen escenificant la comèdia de la votació dels pressupostos de l'Estat (ves quina gràcia), els bascos del PNB passen la factura i cobren per endavant el preu pactat per votar els pressupostos. No es conformen amb aquella frase tan nostra de... "ja ho trobarem", sinó que exigeixen -tal com ha de ser- que el Zapatero passi per caixa.
És molt senzill: primer cobrar i després votar i no com els traidors del PSC que primer votaran i després ja veurem si cobren. Millor dit: segur que no cobraran.
Certament, vivim un temps molt dificil. Quan més compromés s'està, més dificil es de suportar la decepció continua a la que ens someten la classe politica catalana.
Pel que tot plegat, en fa pensar que no deixa de ser una posada en escena i res més
No és el primer cop, que el Conseller Castells fa comèdia i tot plegat no deixa de ser una de les moltes i ben planificades escenificacions.
El guió ja el tenen escrit i ben aprés. Tot sigui per mantenir el personal distret i desviar l'atenció mentre ells fan el que els interessa més.
Que no és altra cosa que fer el que el PSOE de Madrid els digue.
M’agrada el moment i la situació en la que es troba el PSC i espero que serveixi per a molta gent com a signe inequívoc de quina banda estan. Admiro el PSC, sempre fent aquestes campanyes tant efectistes, tant “demòcrates” i tant ambigües, crec que és justament aquesta ambigüitat la que els ha dut fins on són.
Tothom pot trobar el seu lloc al PSC hi ha un lloc fet a mida només cal que en miris la part que t’interessa. No diré que als PSC hi ha independentistes, això és massa radical per un partit (ni que es digui Socialista, paraula que només per si sola ja hauria de denotar certa radicalitat) tant ambigu com el PSC. Els admiro per que han sabut recollir molta gent, sobretot molta gent vinguda de fora, vinguda d’Espanya als foscos anys de la fam i el franquisme (fam pel cos, però també per l’ànima)
Tot i així el nostre país ha evolucionat i Espanya també, tinguem-ho present, ara Espanya ja no és aquell país de lolailos i someres. Ara les someres van a la universitat i els lolailos tenen macronegocis immobiliaris mentre una mafia permesament oculta fa i desfà al seu gust. Espanya no té por de ser qui és i de dir-ho ben alt, no te por d’eliminar, per activa o per passiva aquells qui no congreguin amb la seva idea i Catalunya, la Catalunya lliure (i la que vol ser-ho) no hi entra. És per això que ens ofeguen, econòmicament, culturalment, socialment, és per això que ja interessa que les empreses marxin d’aquí, que a Andalusia donin els medicaments i que a Extremadura el 25% de la població sigui funcionària.
I el PSC? (perquè parlava del PSC) El PSC es sent orgullós d’haver-hi contribuït. Ben fet, s’ha de ser solidari. Solidari però no ruc. Catalunya (i més encara els Països Catalans) necessita el que necessita i no hi ha volta de full i el que necessita és una classe política que li sigui fidel. És aquest el problema, la fidelitat.
Avui el PSC decidirà la seva fidelitat, decidirà a quin país serveix Espanya o Catalunya, no s’hi valdràn mitges tintes, ni matisos ni res de res i la població, els electors (aquells que el PSC diu que votant cada quatre anys exerceixen, amb escreix, el seu dret a la democràcia) n’haurem de prendre nota. No hi pot haver marxa endarrera, la decisió d’avui s’ha de prendre com a referent, o és l’última traició a Catalunya o és la constatació que realment els dirigents del PSC volen que a Catalunya es visqui bé (en lloc de voler que els Catalans facin viure bé a la gent «del seu país»)
Ells trien, nosaltre votem.
can u leave ur phone number to me???
I thought I was a relatively smart people who read your work I know that I am not!
Good article, good things, good feelings, good BLOG!
Publica un comentari a l'entrada