Catalunya, avui i el futur.

A ran de les darreres situacions irregulars que s'han destapat a Catalunya, l'estat de la política catalana és quasi d'ingrés en una unitat de cures intensives.
Apart del descrèdit i la desconfiança generat en la ciutadania, això pot representar un gran desànim entre l'electorat i quan arribin les primeres eleccions que hi ha a la vista, precisament les nacionals a Catalunya, la gran abstenció que es pot donar generarà un sentiment de buit de poder pel fet de que qui guanyi la cursa, ho pot fer amb un mínim de suport ciutadà. També es pot donar un gran nombre de vots en blanc que realment serà un càstig pels polítics i la política.
D'altra banda, al meu parer, estem patint una persecució important per part de l'Espanya veïna. Estan molt nerviosos perquè s'adonen que aquesta situació econòmica genera cada dia un rebuig dels catalans i creixen les possibilitats de que la independència onegi cada cop més per damunt del cap dels ciutadans d'aquest País.
Referent al cas de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i les persones imputades, un dels escàndols que ha sacsejat Catalunya aquests dies pot ser una de les mostres més clares. Només ha calgut veure les imatges en les diferents televisions per donar-se una idea clara de la forma d'actuació del jutge Garzón, de l'Audiència Nacional.
Com anècdota recordaré que el mateix dia, un jutge va multar amb 200 € a un conegut pederasta, per haver-se masturbat davant de menors. No hi ha cap relació entre la justícia aplicada en un cas i l'altra.
Malgrat tot, els partits catalans han reaccionat de forma diferent. Apart que CDC i PSC han suspès de militància als imputats, CDC ho ha fet de forma cautelar perquè des del primer dia ha cridat i apel·lat a un dels drets principals i bàsics de la democràcia, la presumpció d'innocència. Evidentment dono suport a aquesta decisió. Però per tots.
En canvi altres polítics no estant fent el mateix. És el cas dels del PSC. Tant Iceta com en Zaragoza estan mostrant les seves males formes. Se'ls nota molt nerviosos. En totes les declaracions fan referència a CDC. Obviant que la seva situació és la més compromesa arremeten de forma insensata contra CDC amb arguments absurds i incoherents. La seva posició davant l'electorat és difícil i prefereixen empastifar a tothom per amagar les seves incompetències i carències.
Se saben perjudicats i han pensat que aquest naufragi no se salvi ningú. Per justificar-se i donar una imatge de serietat han corregut a fer reunions i declaracions en les que han deixat sols als seus. Han escampat per arreu els seus comunicats per mostrar la seva formalitat i serietat.
Ara ja és tard. Igual que les seves acusacions cap a CDC. Ja no se les creu ningú.
Si ens referim a la gent d'ICV la situació és diferent però se'ls nota els tics autoritaris. Han fet declaracions grandiloqüents intentant mostrar que són els incorruptes. I no ho dupto pas. Però no poden aprofitar el moment per anar a captar vots.
Són moments difícils per la política catalana i queda fora de lloc aquesta forma mercantilista de fer una campanya.
Seguint en la línia i fent referència al nostre País, a la realitat actual i present i amb les mirades posades en el futur, crec que calen fer altres reflexions. Una de les més importants és la relativa al finançament. Als nostres diners. Els que ens fan falta per poder tornar a ser i encara millor un Estat dins Europa, ric, creatiu, innovador, avançat i modern. Clar està que fer això fan falta molts diners i ara per ara no els tenim.
L'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya i que finalment Artur Mas va portar a Madrid era molt ambiciós. No perquè en Mas ho volgués per a ell, sinó perquè és un gran estadista i des de sempre ha pensat en Catalunya, amb la seva gent i en tot l'entorn d'aquest País. Malauradament allà va trobar unes bones paraules, sí només bones paraules, i amb un exèrcit de "sastres" que amb les tisores ben esmolades van començar a retallar el que ells van creure que no els convenia. He dit, els convenia. Apart, les esmenes presentades per un gran partit catalanista i de progrés com és el PSC, que va oblidar d'on són i és van alinear amb els espanyols rancis del PSOE per seguir fent retalls d'aquella gran peça elaborada amb molta cura. Només hi va faltar el mestre fuster, que amb un gran domini de les eines, va donar uns quants cops de ribot per acabar d'afinar el que per ells els representava un perill. Finalment, per beneir tot aquest afer, el gran govern d'esquerres que hi ha a Catalunya, va acceptar i signar un paper en el que no van llegir la lletra menuda, en el que els diners que ens donen no arriben ni pels viatges del senyor Carod-Rovira.
Van intentar defensar per activa i per passiva el que havien assolit però arribats a un moment, han enterrat el tema i ja el donen per oblidat. Així ja ningú recorda la malifeta acceptada per un govern, autoanomenat catalanista i de progrés.
Doncs amb aquestes almoines i rosegons és el que ara s'ha de tirar endavant el País. Suposo que a ells els hi està bé, però no pas per a mi. Com diu en Ramon Tremosa, Catalunya precisa urgentment una gran inversió en infraestructures viàries per on ens puguem desplaçar cap a Europa. Hem d'assolir el primer aeroport per moviment de persones entre Catalunya i la resta del mon. Com no, hem de tenir el primer port de tota Europa, complementat amb Tarragona pel moviment de mercaderies, però amb unes línies ferroviàries d'ample europeu,( no rus), per on les mercaderies circulin en terminis molt ràpids per donar servei a les industries ubicades a la resta de països socis.
Quan tot això estigui resolt podrem tornar a engegar noves empreses i industries a casa nostra que donin feina als nostres ciutadans. I els empresaris, han de formar part d'aquest actiu amb les idees de que anar a vendre capses de cartró a les espanyes ha de ser secundari.
Primer les han de vendre a Alemanya, França, Estats Units, Canadà, etc.
Els espanyols ja s'ho faran amb les seves industries. Si volen podrem ser proveïdors d'ells però mai més seran o han de ser els nostres clients principals. Està molt més que clar que per poder arribar a tenir tot això tant sols hi ha una via i d'ample infinit.
Hem de tornar a ser nosaltres. Catalunya ha de recuperar el seu estatuts de País i formar part de l'UE. I per arribar hem d'estar tots units. Fins i tot, com he dit abans, l'empresariat català i els de fora ubicats aquí. El tren d'alta velocitat circula a molta velocitat i ja no és possible pujar o baixar en marxa com quan eren de carbó. Ara, les noves tecnologies són part de les eines del futur i també ens calen.
Per tot això, el futur de Catalunya, del nostre País, ara mateix passa per les mans de CDC, de CiU, amb Artur Mas al capdavant, seguit per un gran grup de persones amb molta vàlua que poden posar en ordre tot això, fent un govern fort i sòlid que s'encari amb els espanyols per plantejar-los que el tren és a punt de sortir i el que no s'apunti queda a terra. Nosaltres hem de ser tots ja als vagons.

Donant escalf,treballant de valent, no deixant que ens malmetin els nostres drets i tenint molta cura del que és nostre.

Un País independent ens pot portar a gaudir d'una Catalunya forta i molt potent.

Aquesta notícia ha passat incomprensiblement de puntetes en els mitjans de comunicació. Dic incomprensiblement perquè decisions com la d'ahir hipotequen el present i el futur del nostre País.
Cada dia ens assabentem d'alguna cosa que de forma natural em produeix urticària. El més greu de tot és que tots els atacs cap a Catalunya sembla que tant sols afecten als que som catalans i a la resta de persones, procedent d'altres zones d'Espanya, d'Europa o la resta del món, els hi resulti immune. Però com podem permetre això.
No vull entrar en les paraules del president Pujol, sobre la catalanitat dels que viuen i treballen aquí. Tant sols vull sacsejar les seves persones per fer-los veure que tot el que perjudiqui el nostre País els afecta també a ells. No hi ha carnets d'excepció. Quan ens toca rebre, rebem tots. Gairebé a diari patim atacs des del govern espanyol i de les seves institucions per, suposo, alleugerir-nos el pes de la crisi.
El pitjor però no és això. El pitjor és que el PSC té vint-i-cinc diputats al Congrés de Madrid que actuen com a robots, sotmesos a les decisions del Big Boss. Quan els necessiten els posen piles, com els joguets, i actuen. Al igual que el dia dels reis a casa amb els fills. Quan les joguines fan massa soroll, s'acostuma a llevar-li les piles dient-los "ja no va!!!".
Una forma de discriminar, empobrir i enfonsar Catalunya en un forat on no els emprenyem. Vull tornar a referir-me als ciutadans. Aquí no hi ha distincions de cap mena. Els que vulguin anar a veure la seva família a Andalusia o qualsevol punt de l'estat espanyol han de saber que mai tindran una línia directa. Hauran de recórrer la pell de brau.

I si no disposem d'un bon finançament no tindran millors escoles, ni millor sanitat, ni millors serveis que als que en el document d'identitat diu que som originaris de Catalunya. Per tant, el greuge és per tothom. Els que viuen i treballen aquí també. Com diu en Tremosa, aquesta manca de fer un traçat per la costa mediterrània afectarà greument a les empreses catalanes i per tant als seus treballadors. Sinó disposem d'un corredor que permeti enviar i portar matèries per elaborar i ja elaborades, i depenen del transport per carretera, la productivitat no serà la mateixa.
Per tant poden estar abocades al fracàs i per tant al tancament. Tot depèn també de que els ports siguin forts. Cal fer un front comú per evitar que la proposta del govern espanyol tiri endavant i es faci realitat la que sí és necessària.
L'atur no distingeix nacionalitats, ni orígens, ni grups familiars. Les castiga i de forma cruel. El resum de tot això és que cal que ens plantem. Que ens mobilitzem i que diguem prou.

Però tots i totes que estan arrelats a Catalunya d'un forma o altra. Fem difusió i denunciem.És evident, que amb iniciatives com aquesta el govern espanyol pretén enfonsar la nostra economia, empobrir-nos i sotmetre'ns a l'Estat espanyol, tot això amb la complicitat del govern tripartit de la Generalitat que, un cop més, peca per omissió. Després en Carod-Rovira, en la seva conferència d'ahir, té la barra d'afirmar que "el tripartit ha contribuït a estendre el sobiranisme"... com no!!! Com a reacció a la submissió vergonyant a la que han sotmès el país, tant el primer com el segon tripartit. Les coses que diu en Carod són insubstancials, beneïtes, ridícules, i algunes clamorosament falses (“Vam fer el que havíem de fer per la unitat civil del nostre poble”). Però el més greu és que un noranta-vuit per cent del seu discurs (tot just esborrant la paraula independència) el signaria, a ulls clucs, el president Montilla.
Quan passa això, quan passa que el discurs d’un independentista val per un espanyolista és que hi ha alguna cosa que no funciona.

En algun lloc, alguna cosa no funciona.