24.11.09

COSTA TANT VEURE-HI CLAR ?

Una anàlisi de l'actualitat, serena i equànime, d'entrada invita al suïcidi. El panorama és dessolador es miri per on es miri.
Joan HERRERA, dirigent d'Iniciativa: "SI L’ESTATUT NO TÉ CABUDA A LA CONSTITUCIÓ, EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL TÉ UN PROBLEMA"
Ai, Joan, que els portem molls. El Tribunal Constitucional no en tindrà cap de problema. El problema el tindrem nosaltres si no tenim uns polítics prou capacitats, amb prou fermesa i dignitat per a defensar Catalunya. El problema el tenim nosaltres si els nostres dirigents són incapaços d'aixecar el cap i de fer un acte de sobirania.
Llegia ahir per la tarda que el president d’Esquerra, Joan PUIGCERCÓS, veia PSC i CiU nerviosos perquè van pactar el text de l’Estatut amb ZP.
Potser sí que el PSC està nerviós. Però no pas per haver pactat amb ZP el text de l’Estatut, sinó perquè l’amic ZP (“Catalunya té quiere bien, José Luis”) està a punt d’abandonar-los a la seva sort, i en són conscients. Tot i que el President Montilla des de el primer dia va dir que acataria la sentència del TC sobre l'Estatut, la presió sobre el PSOE català s'està fent insuportable. Almenys pels que sempre han jugat a dir-se catalanistes.
Ara, volen treure pit, però són molt conscients que només els queda un camí. El de l'obediència a les directrius que es donin des de Madrid. I que el propi President Rodríguez va deixar clares al Sr. Iceta. Així, tot i les proclames del President Montilla davant la tomba d'Ernest Lluch, els socialistes catalans són molt conscients que no tenen, ni els deixaran tenir, cap pla B. I molts tampoc el volen tenir.
La credibilitat de les advertències del President Montilla és nul.la. I no ofereixen cap credibilitat per defensar els interessos nacionals de Catalunya, els socialistes catalans estan atrapats i venuts al PSOE. Pactar amb el diable te aquestes coses.
Però a Convergència i Unió no hi ha nervis. Pot estar molt empipada, perquè és qui més ha apostat per aquest Estatut. És qui més se l’ha jugada. El més fàcil, diguem-ho ja d’una vegada, hauria estat quedar-se al marge i criticar després. I no va ser pas així. Tot el contrari.
Podria dir que estic sorprès, però a aquestes alçades de la pel·lícula les giragonses d’Esquerra ja no crec que sorprenguin ningú. En tot cas, ara en PUIGCERCÓS i Esquerra pretenen convertir-se en els grans defensors d’un Estatut que en el seu moment van ajudar a deslegitimar. No oblidem que Esquerra va tenir un gran debat entre si votar NO o promoure l’abstenció. I ho van fer, tot plegat, per motius partidaris, per treure rendiment partidari de l’Estatut de Catalunya, de la norma de tots els catalans. ERC i en PUIGCERCÓS sí que haurien d’estar nerviosos, perquè si ara el Tribunal Constitucional i el PSOE es senten amb capacitat per fer caure l’espasa de Damocles sobre el coll de l’Estatut és perquè partits com Esquerra, un cop aprovat al Congrés el text de l’Estatut, en van voler fer llenya, i un cop ratificat pel poble català, van decidir destacar el poc suport popular rebut i fer-ne bandera. Encara recordo la Marina LLANSANA fent aquells exercicis matemàtics de “si ha anat a votar un 50% i han votat a favor un 75%, això vol dir que només el 30% de la població catalana està a favor de l’Estatut”.
Un Govern responsable i mínimament nacionalista, o senzillament autonomista, ja hauria pres una posició clara i precisa de rebuig a qualsevol sentència d’un Tribunal corromput políticament, sense cap legitimitat per a emetre sentències sobre res i molt menys en contra de tot el poble de Catalunya.,és com si juguéssim un partit de futbol amb els quatre àrbitres en contra: resulta que l’àrbitre principal és del PSOE; un jutge de línea és el PP; l’altre jutge de línea és de IU i el quart àrbitre és una marioneta qualsevol que no se sap qui l’ha nombrat.
Però, no. Podem dir frases més o menys altisonants, però tot seguit hi afegim que confiem que la sentència no sigui tan negativa (com si aleshores ja donéssim legitimitat a aquesta pantomima de TC), i deixem clar que, encara que no ens agradi, acabarem ajupint el cap i acatant la sentència.Heus aquí raons per estar nerviós, no davant la sentència del Tribunal Constitucional, sinó davant la història de Catalunya.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot això és escenficació, teatre, comèdia. Tots saben que hi haurà retallada, però abans d'eleccions toca fer el paripè.

Anònim ha dit...

Ei, espanyols, feu bé les coses perquè si no creixerà l'independentisme. Que bo que és el Ridao.

La retallada serà prou important perquè comenci la festa. estarem distrets.

Anònim ha dit...

Al final, faran cas al Xoan i renovaran el TC i a tornar a començar.Al Partit del Sociates de Catalunya estan cagats i presionaran per a que es posposi la sentència sine die

Anònim ha dit...

Vosaltres i tu, sempre tan oportuns per etzibar una hòstia al tripartit! Bon treball.

Anònim ha dit...

Només paraules. No hi ha fets per enlloc. I Madrid, per exemple, amb els seus 25 diputats seria un bon lloc per ensenyar les dents... amb fets.
En Montilla demostra un cop més la seva immensa hipocresia, i de seguida la gent aplaudeix. Oblidem massa ràpid en aquest país. Per això, és bo recordar què fa el PSOE-C de Montilla per "desenvolupar" l'Estatut:
1. Vot a favor de la llei de Dependència (LOAPA dels serveis socials).
2. Vot a favor de la LOFCA (s'incompleix el nou finançament de l'Estatut).
3. Incompliment generalitzat de la clàusula que garanteix una inversió a Catalunya equivalent al seu PIB sobre el total estatal.
4. Els 25 diputats del PSOE inscrits a Catalunya i que voten a Madrid voten sistemàticament amb el PP cada cop que algun partit català proposa algun guany per a Catalunya (i es diuen "autonomistes"?? Quins pebrots!).
5. Impuls de la nova Llei Audiovisual al Congrés, que posa en perill TV3 i li nega la publicitat (LOAPA audiovisual).
6. Pacte per al Consell de Garanties Estutàries amb el PP, que garanteix una majoria espanyolista en un òrgan vital per al nou autogovern.
7. Paràlisi de la nova llei d'organització territorial, amb la novetat de les vegueries, perquè molesten els xupòpters de la Dipu de BCN. (Ai, quan aixecaran les estores en aquesta corruptíssima institució!!).
8. Incompliment del calendari de traspassos que ells mateixos signen amb el govern espanyol, a qui tapen les vergonyes en aquest afer.
9. Traspàs incomplet de Rodalies, no aprofitant les potencialitats del text estatutari. (Això, el dia que es traspassi).
10. Inacció i submissió del PSC davant el recurs del PSOE contra la llei catalana d'educació. No aprofitament de l'Estatut per fer una nova llei del català més ambiciosa, que desenvolupés l'obligatorietat de conèixer-lo, abans que el TC ho suprimeixi.
Si això és defensar l'Estatut, els del PSC són honrats. Podria posar 10 punts més, i 100. Ja n'hi ha prou d'enganys. La legislatura montilliana ha estat un retall constant .
El més trist de tot plegat és que d'aquest decàleg improvisat de traïcions a l'Estatut, els punts 1,2,6,7 i 9 (la meitat) ho han estat amb el suport actiu d'ERC i ICV. Els "independentistes" han participat en la meitat de les accions anti-estatutàries i centralistes dutes a terme pel Montilla.
Aquesta és la veritat.

Anònim ha dit...

La "pluja fina" d'eesquerra ha esdevingut -gràcies a la meritòria labor del govern tripartit- en abundós xàfec de fems espanyolista damunt l'ocupat, i vexat, Principat de Catalunya.

Salut.

Anònim ha dit...

Curiosament, aquesta és la doble moral dels socialistes, ningú pot pactar amb el PP excepte ells. Govern d’Euskadi, negació de traspàs de competències a Catalunya al Congrés, Consell de Garanties Estatutàries al Parlament, els magistrats del Tribunal Constitucional, etc... la llista d’exemples és llarga.

Anònim ha dit...

Tal com pinta tot plegat, i amb la sentència de l'Estatut ja feta per liquidar els drets històrics de Catalunya, i tot l'argumentari de les formacions nacionalistes catalanes, el futur que ens espera, s'acosta cada dia més al present del País Basc.
No cal perdre de vista el que esta succeint al País Basc, on sentència rera sentència i operació rera operació, els nacionalistes espanyols ja governen i el patriotes bascos estan fora de la Llei, i se l'empresona preventivament a la que intenta organitzar-se.
Catalunya pot anar pel mateix camí amb un Estatut que no reconegui els Drets nacionals del País. I en aquests cas, estarem en mans de l'Audiencia Nacional si no s'hi posa remei sortint d'España.