14.1.10

Polseguera politica.

La proposta de l’Ajuntament de Vic d’impedir l’empadronament d’immigrants que no tinguin regularitzada la seva situació de residència a l’Estat ha aixecat una forta polseguera política.
La veritat és que no estic en condicions ni de censurar ni de recolzar la intenció manifestada pel govern de Vic, entre altres coses perquè la informació que arriba sobre aquest assumpte és confosa i un pèl contradictòria. I aquesta llei és molt clara:El Reial Decret 2612/1996, de 20 de desembre, promulgada pel govern de José María Aznar i signada pel llavors ministre Francisco Álvarez-Cascos, que estableix, en el seu article 54.1, que “tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment”, sense especificar que el fet de “viure” en territori estatal hagi d’implicar tenir el permís de residencia.
Hi ha diverses opinions respecte el problema de la immigració. Vagi per endavant la meva: que vingui gent de fóra no ha de representar un problema, el problema ve del profit polític que se'n derivi. Ara bé, és evident que una concentració massiva de gent de diferents indrets en una zona concreta i en un espai de temps relativament curt, ha de crear conflictes per força.
Les persones som axí: necessitem viure juntes, i al mateix temps no ens suportem. La posició plantejada a Vic no és, al meu entendre, una bona solució ni tampoc justa, però cal que se sàpiga que en qüestió d'immigració hi ha uns buits legals que perjudiquen directament l'administració local i que quan escolto la ministra De la Vega fer afirmacions tan alegrament, "Hay que sujetarse a la ley", jo li respondria que hi ha un cúmul de contradiccions en les lleis que toquen d'una manera o altra el fet migratori, que provoca desconcert i indefensió als ajuntaments. Si bé abans s'entenia el Padró com l'eina municipal que permetia planificar des d'un punt de vista urbanístic, social, econòmic, i la responsabilitat del seu manteniment era dels ajuntaments, ara tot plegat s'ha desvirtuat i és l'Institut Nacional d'Estadística (INE) qui fa i desfà, i no rep cap conseqüència de la seva fiabilitat o no, de si s'ajusta a la realitat o no.
Qui rep les conseqüències dels pisos pastera? dels contractes il-legals d'habitatges? dels pisos habitats sense cèdula d'habitabilitat? de la llista d'aturats en una població?
El ministre Gorbacho sap que hi ha unes reivindicacions dels alcaldes per aconseguir resoldre les contradiccions entre lleis de diferent competència. Fa molts anys que es reclama una legislació clara que evitaria posicions com la de l'Ajuntament de Vic, que no comparteixo, ja que penso que el Padró ha d'explicar qui viu a la població independentment de la seva situació jurídica, social, política... però en canvi s'ha de poder regular que els pisos on s'empadronen les persones, disposin de la cèdula d'habitabilitat, tinguin un contracte de lloguer o propietat registrat, no sobrepassin el nombre de persones que hi caben... Estar empadronat et dóna drets, però també t'exigeix deures, i els ajuntaments, com administració més propera a la ciutadania, han de poder treballar amb les millors eines i en les millors condicions possibles.
El tema dóna per molt més del que s'escriu en un comentari, i m'agradaria que l'alarma de Vic servís per trobar les solucions que fa tants anys es reclamen.Però és que si a aquest conflicte inevitable hi afegeixes manipulacions polítiques, socials i/o religioses, aleshores tenim un conflicte inevitable i, en gran mesura, artificial.
Anem per passes: La immigració massiva amb poc espai de temps comporta situacions com les de la majoria de poblacions de l'extraradi barceloní. És evident que això havia de provocar dues coses: l'anihilació de la població original d'aquesta població (amb la consegüent implantació de la cultura, costums i llengua d'orígen d'aquesta població immigrant espanyola) i el conflicte amb la realitat cultural del conjunt de Catalunya.
Aquest conflicte va quedar somort a causa de les circumstàncies socio-polítiques: la dictadura feia que la població catalana callés i aguantés el ruixat i (també important) la distància cultural no era abismal; era important però no enorme, a part que hi incidia molt el fet que la població receptora, per circumstàncies polítiques, coneixia la llengua de la població immigrant.
A Catalunya la van deixar ser la locomotora de l'estat espanyol, però a canvi de fer-se receptora d'immigrants únicament provinents d'espanya. Aixì s'aconseguien dues coses: que l'estat sortís de la crisi provocada per la guerra civil i, sobretot, per la implantació del règim econòmic autàrquic que somniava el general Franco i, segona, que la població amb una visió hispanocèntrica arribés a ser majoritària i acabar així amb el problema català. Per tant, la utilització política, l'ús com a arma de control de la immigració, en el cas de la immigració espanyola és evident, flagrant. I l'èxit d'aquesta fòrmula era el somni de la classe dirigent espanyola (més concretament, castellana).
El problema que tenim amb la darrera onada migratòria no és tant pel seu volum sino pel conflicte que comporta o pot comportar en el futur. Actualment, en el conjunt d'Europa s'estima que hi ha uns 50 milions d'immigrants (sobre un total de població de 495 milions) procedents de països islàmics. Tenint en compte l'evolució de la natalitat (molt més elevada en aquest segment de població) es creu que d'aquí a uns 20-25 anys aquesta població islamitzada(ja europea de ple dret) arribarà als 100 milions.
En un segle pot arribar a ser majoritària a tot el continent. Si ens agaféssim els números al peu de la lletra (no és un contrasentit, és una frase feta) podríem concloure que l'islamisme es pot implantar a la vella Europa sense necessitat de guerres en un període relativament curt (hi ha molts grups, associacions, partits polítics que adverteixen d'aquest perill).
Fins i tot alguns dirigents de països amb un règim polític teocràtic islamista amenacen amb aquesta idea. Però és una conclusió certament agosarada. Les circumstàncies varien (qui diu que no es pot donar que els fluxes migratoris no se'n vagin, en el futur, cap a les futures potències asiàtiques? O que les futures generacions d'aquest segment de població no adaptin unes normatives de vida més occidentals, més liberalitzades?) i el futur es va escrivint cada dia, no està escrit enlloc (per sort!).
Jo prenc partit. La única solució es troba en la occidentalització de la població d'orígen musulmà. El conflicte més gran serà en el fet que han d'interioritzar que la religió forma part només de l'àmbit privat, individual. La societat no ha de regir-se per principis religiosos.
Utilitzar símbols religiosos no s'ha de penar, però sí que s'ha de perseguir en el cas que això comporti una retallada en l'àmbit d'acció individual, en la llibertat de les persones. Respecte això, les agrupacions feministes haurien de tenir com a objectiu principal la defensa de les llibertats individuals de les dones d'orígen islàmic. Ha costat molt arribar fins aquí, i no es pot tornar enrera, ni que sigui només una part de la població. La nostra societat occidental, amb tots els seus defectes, és el millor sistema que mai ha existit en la història de la humanitat. És el sistema que ha permès que hi hagués més quantitat de gent multiplicant els recursos . No és un sistema idíl.lic, però allà on la societat s'ha occidentalitzat, les coses van rutllant i, al mateix temps, hi ha un gran respecte a la llibertat individual (en general). Després de superar la teocràcia cristiana no podem deixar que s'instal-li una altra teocràcia.
I, Nacionalment parlant, ens cal adoptar una altra actitud davant d'aquesta onada migratòria, diferent a la que es va adoptar durant el franquisme. Més resolutiva, més inequívoca. Amb l'orgull d'haver superat etapes tan difícils. Però mai imposant, sempre exposant i mostrant tant la necessitat com el valor afegit que significa formar part de Catalunya, en un món que vol ser homogeni, estàndard.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que la majoria no savem realment si es legal o no el que vol fer l'ajuntament de vic i si ja hi ajuntaments que fan això. També es veritat que Vic i Osona va ser pionera en l'intent d'integrar començant pel districte únic a les escoles. Però la raó de fons que desde Madrid s'agin fixat en una ordenança d'un ajuntament com Vic es degut sencillament a intentar deixar Vic com a Racistes després que un 41% va anar a votar en el referèncum de 13D i un 98% va votar si a la independència. Aquí està la clau que molts s'han encarnissat sense saber ni d'on ve i cap on va. Aquesta es el preu i no ens em de deixar enganyar.

Anònim ha dit...

tan equivocada és l'actitud xenòfoba de dir que els immigrants són la causa de tots els problemes com l'actitud paternalista de dir que tots són molt guais i que hi hagi barra lliure per a tothom. La immigració en sí no és ni bona ni dolenta, és inevitable. I com que és inevitable val més gestionar-la bé i no a cop de populisme i demogògia.

Anònim ha dit...

No ens enganyem, les polítiques estatals en matèria d’immigració fetes fins ara han estat un autèntic fracàs, perquè s’han centrat exclusivament en el seu aspecte assistencial i subsidiari, però deixant aspectes culturalment més complexos.

Anònim ha dit...

No pot ser que una persona il·legal al país pugui residir on vulgui i gaudir de les prestacions (sanitat i educació) que els demés paguem amb els nostres impostos. No és just ni econòmicament sostenible.

rafael ha dit...

Queridisimo tertulia..Yo pienso igual que el ultimo anonimo; Lo de papeles para todos lo estamos pagando muy caro. Si vas al CAP, cantidad enormes de personas con cobertura sanitaria. Si vas a la oficina del INEN..lo mismo. Guarderias, colegios, materiales y libros para estos niños. Yo estoy de acuerdo y doy apoyo total al ayuntamiento de Vic. Nos banagloriamos de ser muy solidarios con los demas..y los nuestros las estan pasando canutas y en muchas ocasiones, en clara desventaja con ellos. besitos

Anònim ha dit...

Malauradament -ni ara en temps de crisi, ni abans, en temps de bonança econòmica-, els recursos del nostre país són il•limitats per donar cabuda a tota la immigració estrangera. Ja hem acceptat, no sense oposició dels mals anomenats progres, que la nostra capacitat d’acollida d’immigrants és limitada. Precisament per poder donar una bona resposta a la gent que ve al nostre país a guanyar-se la vida i a millorar la seva situació, la quota de nouvinguts ha de ser imperiosament regulada i controlada.
Una altra cosa només farà que complicar la convivència i possibilitar el creixement d’actituds obertament xenòfobes en els segments més febles de la societat. Cal tenir present que la immigració no es pot afrontar des del bonisme, sinó des del rigor. Voler controlar la situació i prendre les mesures oportunes per fer-ho possible no és xenofòbia, sinó una actitud responsable.
No és just. La política erràtica de PSOE i PP en matèria d’immigració ens ha portat a un seguit de despropòsits criticats per tots el països de la Unió Europea. Dels papers per a tothom que propugnaven els socialistes no fa pas tants anys, s’ha passat a voler regular una situació que ha esdevingut una realitat difícil de gestionar, sobretot per als governs municipals, que són els que han de conviure i resoldre de més a prop aquesta situació en una societat d’acollida que exigeix el compliment de la llei i dels drets i deures.
Salut.

Anònim ha dit...

Benvolguts Tots.
Considero que, tret de casos flagrants, on la llei sigui clarament injusta i pugui ser raonable la insubmissió, tothom té obligació de complir la llei. L'Ajuntament de Vic ha de complir la llei que obliga a empadronar tots els residents. I l'immigrant il·legal ha de complir la llei que obliga a no residir en aquell lloc on no hi té el permís.
De fet, si per empadronar-se cal un document acreditatiu, normalment hi ha un passaport amb visat de turista. Si jo anés a qualsevol estat del món amb el meu visat de turista, és evident que no podria ésser empadronat perquè hi tinc la residència en una altra ciutat.
Atesa la correlació d'il·legalitats, jo proposaria una solució intermitja.
Que els immigrants que resideixen il·legalment (això sí, amb un passaport real) tinguin dret a prestacions socials que l'estat o la Generalitat vagin a cobrar directament al govern de procedència. Que un nen del Marroc s'inscriu a l'escola pública. Doncs el seu govern ha de fer-se càrrec de la despesa, o de grat, o via demandes internacionals.
Que un hondureny ha d'anar a l'hospital. Es passa la factura al seu govern. I si no paga, es produeix un embargament.
D'aquesta manera faríem evident a aquells estats que utilitzen els seus ciutadans per obtenir ingressos desvergonyidament a espabilar-se, i potser, com l'escandalós cas del Marroc, a fer pagar impostos als rics.
El problema no és que siguin països pobres, sinó que els rics són privilegiats feudals.
Si jo em poso malalt amb un visat de turista a Tunez va haver de pagar la meva assegurança.
Si em passés a Suècia, per molt benestar que hi hagués, passaria el mateix. Drets per a tothom, d'acord.
Obligacions, també.

Anònim ha dit...

Otorgar drets a gent no regularitzada quan no hi ha recursos significa lesionar els drets de la resta, però si aquesta és la llei, mentre sigui vigent cal assumir-la i empadronar tothom, al cost que sigui
Jo vull una societat on no hi hagi immigrats il·legals sinó immigrats contractats en origen i gent regularitzada. Si actualment hi ha immigrants il·legals, no poden residir aquí. I això també ho diu la llei i si s'ha de fer complir, es fa complir al cost que sigui.
L'entrada incontrolada de mà d'obra barata i explotada no té res a veure amb l'humanitarisme i els ajuntaments són els darrers que ho han de fer, atès el seu finançament pèssim.

Anònim ha dit...

دوم) ، ما می توانیم معادله را حل کند و بدست آوردن فرمول از معادله.

معادله داده می شود :

تبر ^ 2 + bx + ج = 0 \ ،

که در آن \ neq 0 برای اطمینان از آن است که در واقع یک معادله مرتبه دوم چند جملهای.

از آنجایی که یک غیر صفر است ، ما می توانیم هر ترم از معادله تقسیم :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x + \ تقسیم (ج) () = 0

کم کردن مقدار ثابت در هر دو طرف برابری :

x ^ 2 + \ تقسیم (ب) () x = -- \ تقسیم (ج) ()